Per què hi ha cada vegada més contaminació?

En molts llocs, com en Madrid, en Delhi i en Shanghai i Beijing, el cotxe és un simbol de prestigi, ja que també els camions i les camionetes es una ferramenta de treball. A aquests llocs no saben el que emet els medis de transport.


El resultat d'utilitzar la combustió de carboni per obtenir energia és, indefectiblement, l'emissió a l'aire de micro-partícules i gasos nocius. En Madrid i altres ciutats españoles ja no s’utilitza el carbó, pero si que s’utilitza gasoil. Però el gasoil també emet contaminació a l’atmosfera.


Podem fer moltissimes coses per a poder reduïr la contaminació que hi ha al planeta. Com per exemple podem fer que el transport i necessitats tèrmiques poden aconseguir-se de manera totalment neta amb electricitat. I aquesta, mitjançant tècniques solars: fotovoltaica, solar tèrmica i eòlica.

Noticia original

Noticies relacionades:
-Bolívia es queda sense aigua
-Descontaminar els abocaments de lindà a Aragó costarà 550 milions i es trigaran 25 anys


VIDEO:

Jonathan Pershing vol fer el possible per a convençer al equip de Trump i continuar lluitant contra el canvi climàtic.

Jonathan Pershing va dir en una roda de prensa ‘Vaig a fer el possible per a convençer al equip de Trump i continuar lluitant contra el canvi climàtic’. No han desvelat res nou ja que encara no s’han reunit amb el equip de transició , ja que estàn esperant a que els criden per a discutir del tema.

‘Si Estats Units es retira del Acord de Paris, China intentarà seguir avant’, aquesta frase es dita ja que Estats Units es un dels paísos que més contamina.

No podem saber el que farà Trump perque no te res de informació, però no poden parlar tampoc en el nom de l'administració de trump. No coneixen al equip de Trump ni els coneixements que tenen sobre ixe tema, pero és te que actuar amb urgència.

Noticia original

Noticies relacionades:
-Els científics dels EUA demanen a Trump que accepte la "evidència" del canvi climàtic
-Trump planeja treure als EUA l'Acord del Clima de París

Video:

El peix lleo

En la família de peixos Scorpaenidae estan englobats alguns dels més verinosos, com el peix lleó i el peix pedra. Són espècies habituals a les aigües càlides de les zones tropicals. Al litoral espanyol també tenim alguns representants d'aquest grup zoològic, els rascacios i dels escórpores, encara que no són tan perilloses com les citades anteriorment,.

Una característica comuna de molts d'aquests peixos és que tenen glàndules verinoses situades a la base dels radis de l'aleta dorsal i, en molts casos, també en les pèlviques i en l'anal. Les aletes amb radis afilats i connectats a glàndules verinoses són sempre mecanismes de defensa que els protegeixen dels depredadors, fent que els adults siguin gairebé invulnerables.

En els humans, una picada d'un d'aquests animals produeix forts dolors a la zona afectada tot i que, si això passa amb les espècies tropicals, la situació pot ser molt més greu. En alguns casos, fins i tot, s'ha arribat a produir la mort. De tots aquests peixos molt possiblement els més coneguts siguin les diverses espècies de peix lleó. Els seus grans aletes i la seva coloració a ratlles per tot el cos els fan inconfusibles.

El peix lleó és molt voraç. Aprofita la foscor de la nit per capturar gran quantitat de peixos petits i d'alevins. El mecanisme de captura és altament eficaç. Com passa també en altres espècies que viuen prop del fons, el peix lleó té una cavitat bucal molt gran. Quan s'acosta una possible presa obre la boca a gran velocitat, com si estigués impulsada per un ressort, i amb això provoca un buit dins de la cavitat bucal que és ocupat per l'aigua circumdant. Això arrossega la presa cap a l'interior de la boca. Tot passa en poc més d'una dècima de segon.

Noticia relacionada

Noticia relacionada 2

Noticia original

Troben residus en una mina abandonada perillosos

L'ambientòloga i científics de la Universitat de Múrcia i la Universitat de Barcelona han analitzat mostres de tres zones afectades per l'activitat minera de Murcia: la més contaminada, on es troben els focus de metalls pesats; una zona de dispersió, a la qual arriben els elements nocius com a conseqüència del vessament; i una zona no afectada, sense presència de toxicitat.

Arsènic, cadmi i plom són els principals elements potencialment tòxics que contenen els residus generats per les activitats d'extracció realitzades en la Serra Minera de Murcia, en concret, en la badia de Portmán, on el Safareig Roberto, destinat a eliminar les impureses del mineral, va estar operatiu fins a 1990.
D'entre tots els elements, l'arsènic és especialment perillós ja que està considerat com un element amb efectes cancerígens.

Els científics van arreplegar mostres de sòls i de l'aigua que discorre després d'episodis de pluja. La pluja agreuja el problema. Encara que en la comunitat autònoma no caiguen precipitacions amb freqüència, quan ho fan sol ser de manera torrencial. Aqueixa aigua dispersa els elements tòxics dels residus miners a àrees adjacents, que poden distar diversos quilòmetres del focus principal de contaminació                                                                                                                                             Quan hi ha sequera, es formen unes sals solubles anomenades eflorescències que poden acumular els elements potencialment tòxics i que també han sigut analitzades pels investigadors.

L'aigua analitzada va registrar un pH inferior a 4 i presentava un color roig, associat amb el ferro extret de la zona.
Les mostres sòlides van registrar nivells superiors als permesos, sobretot per a la població infantil. En el cas de les eflorescències, encara que els valors eren més baixos, seguien estant per sobre del normal, per la qual cosa els experts aconsellen a les autoritats competents que prenguen mesurades.

Com a conseqüència de l'activitat, la zona s'ha convertit en un dels majors punts de contaminació minerometalúrgica del mar Mediterrani.

·Noticia original:
http://www.agenciasinc.es/Noticias/Los-residuos-de-una-mina-abandonada-en-Murcia-son-peligrosos-para-la-salud

·Noticia relacionada:
http://elpais.com/tag/mineria/a/

·Vídeo:

Combatre quatre virus alhora

Aquest projecte ho van començar investigadors de l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona, ​​que han dissenyat una molècula capaç de combatre simultàniament els virus de la sida, l'hepatitis C , el dengue i la febre del Nil Occidental.
Encara queda molt perquè un medicament així arribi a les farmàcies, però en els laboratoris ja comença a gestar-se el germen del que podria ser una nova família de medicaments panvirales.

La molècula va ser dissenyada per neutralitzar la proteïna DDX3, la presència era necessària per replicar els virus causants de la sida (VIH) i l'hepatitis C (VHC).

Els resultats dels assajos en cultius cel·lulars de la molècula van demostrar la seva eficàcia per inhibir el virus de l'hepatitis C i algunes soques del VIH resistents als antivirals comuns. Però a més, quan els investigadors van veure la potència d'aquestes molècules contra el VHC, van decidir anar un pas més enllà i buscar altres virus els mecanismes de reproducció fossin similars als del qual provoca l'hepatitis C. Els científics van provar amb el virus de la dengue i el de la febre de l'Nil Occidental, que comparteixen estratègia replicativa i genoma amb el VHC, i van descobrir que la molècula també funcionava contra ells.

Noticia original

Noticia relacionada

Vídeo

El zika, l'amenaça dels nadons.

Cada vegada els científics estan més convençuts de l’estreta relació entre el virus zika  i l’increment de xiquets que neixen amb microcefal·lía i síndrome de Guillain-Barre.  Una malformació del crani i una rara dolència neurològica, respectivament.

Segons l’OMS l’infermetat zika, s’estén per Amèrica llatina, el Carib i comença a estendre’s pel sud dels Estats Units. Els seus símptomes   són febre, erupcions a la pell, conjuntivitis, mal de cap i dolors musculars d’enter 2 a 7 dies. Aquesta infermetat transmesa pel mosquit Aedes, cada vegada preocupa més les nacions. 

El zika està posant en alerta cada vegada a més països, per això el passat 9 de març, el comité d’emergència de la OMS es va reunir i va decidir mantindre l’alerta global. La primera “alerta” per zika fou decretada el passat febrer a Brazil, per  l’augment de sobte dels casos de dones amb bebés nascuts amb microcefal·lía. L'OMS ha aconsellat a les embaraçades, que no visiten els països afectats, perquè encara no hi tenen remei ni cura. 


 

-Noticies originals:

El zika-ElPais.com 

El virus zika-OMS

Els riscs de l'edició de gens en embrions humans.

En 2003, s'obria pas a la solució de malalties genètiques, per mitjà del desenvolupament de tècniques de teràpia gènica. Una tecnologia esperançadora però enormement difícil per la dificultat de tallar i substituir regions d'ADN alterades sense alterar la resta del genoma.

Açò no és encara possible més que per a unes comptades malalties. Unes investigadores van descobrir un sistema immunològic natural que opera en bacteris consistents en uns enzims denominades Cas.

En 2012 van publicar un article en Science que és capaç de tallar molècules d'ADN en llocs específics i amb precisió. Després va sorgir la idea d'utilitzar esta troballa com a ferramenta molecular en teràpia gènica per, editar les seqüències de determinats gens alterats causants de patologies i corregir-los.

La tècnica s'ha aplicat en el laboratori per a editar i modificar la informació de gens en cèl·lules de múltiples espècies i s'ha demostrat la seua utilitat per a esmenar defectes genètics en ratolins.

Video

Noticia original

Noticia relacionada 1.

Noticia relacionada 2.

Bio sensor microbià per a detectar la toxicitat de l’aigua

La detecció de contaminants tòxics és un element essencial en l'anàlisi i control de la qualitat de l'aigua, necessari en un món cada vegada més urbanitzat i industrialitzat. Científics del grup de Microbiologia Ambiental del Departament de Genètica i Microbiologia de la Universitat de Barcelona (UAB) han dissenyat un bio sensor microbià de paper que avalua la toxicitat de l'aigua.
Les tècniques d'anàlisis químiques són de gran utilitat per a la determinació de substàncies concretes, però tenen limitacions a l'hora d'analitzar mostres complexes que poden contenir múltiples contaminants. En aquest sentit, resulta apropiat l'ús de bio sensors, amb els quals es mesura l'efecte que exerceix una mostra sobre un element biològic

La innovació que aporta el  sensor radica en el fet d'utilitzar matrius de paper absorbent amb bacteris incorporats per a fer una mesura colorimètrica de toxicitat.
La tècnica de detecció proposada i validada pels investigadors és senzilla i ràpida. De fet, s'usa de manera semblant a la de les tires de paper per a mesurar el pH de l'aigua. Les mostres a analitzar s'afigen a les matrius juntament amb un colorant, el ferricianur, que vira de color groc a incolor quan es transforma en ferrocianur en ser respirat pels microorganismes.
El paper canvia de color en funció de la intensitat del metabolisme cel•lular dels bacteris de manera inversament proporcional a la toxicitat de la mostra: com més canvi de color es produeix menor és la contaminació detectada. Aquest canvi pot ser mesurat mitjançant tècniques òptiques, d'anàlisis d'imatge o a simple vista.

El fet d'utilitzar un material com el paper i de no requerir instrumentació complexa converteix a aquest bio sensor en una tècnica senzilla i de baix cost econòmic i en un bon candidat per a la detecció de toxicitat en contextos de restricció econòmica o en països en desenvolupament, indiquen els investigadors.

·Noticia original:
http://www.agenciasinc.es/Noticias/Disenan-un-biosensor-microbiano-de-papel-para-evaluar-la-toxicidad-del-agua

·Noticia relacionada:
http://es.euronews.com/tag/contaminacion-del-agua/

·Video:

El calentament global no és una causa natural

Sobre la base d'analitzar com es gela la Terra per sí sola després d'un període de calentament natural, uns científics han realitzat una investigació els resultats de la qual confirmen que la temperatura global no augmenta o disminueix de forma caòtica a llarg termini per causes naturals. Llevat que rebi influències exteriors, deuria romandre estable.
Les noves evidències obtingudes per aquests científics d'Estats Units, podrien finalment ajudar a evidenciar que el canvi climàtic global no succeeix de forma imprevisible, sinó que depèn, en part, de l'activitat humana.
Per al nou estudi, uns científics van utilitzar models climàtics globals i observacions per satèl·lit de la NASA del balanç energètic terrestre dels últims 15 anys. Els anàlisis d'aquestes dades els ha conduit a l'anterior conclusió: els cicles climàtics naturals no poden explicar el nivell de canvi climàtic observat.
S'assumeix que, mitjançant un mecanisme natural, una Terra en procés de Calentament és capaç de restaurar, fins a cert punt, el seu equilibri de temperatures a través de canvis complexos en l'atmosfera i en la forma en que es transporta el calor radiatiu.
Els científics creien des de fa temps que l'estabilització d'algun fenomen  es feia a partir d'un sistema paregut a una vàlvula de seguretat. La Terra crea una retroalimentació radiativa negativa que li permet alliberar una major quantitat de calor acumulat, a través de la part superior de l'atmosfera.
El nou anàlisi confirma que aquest fenomen té un paper dominant en la restauració de l'estabilitat de les temperatures globals, però per sorpresa dels propis autors de l'estudi, allò descobert indica que tendeix a trobar-se superada localment per retroalimentacions energètiques positives, com a conseqüència  del calor atrapat, relacionats amb canvis en els núvols, el vapor d'aigua, la neu i el gel.

Notícia original

Notícies relacionades:

- El dic de seguretat de gel de l'Antàrtida es troba en perill

- Calentament geotèrmic sosprenentment gran baix la Capa de Gel de la Antàrtida Occidental

Vídeo:

Possible nova causa de la sequia.

La creixent irregularitat en les precipitacions, causades pel canvi climàtic, augmenten les sequies als boscos mediterranis. No obstant, no solament depèn del clima. Un estudi publicat a la revista Agricultural and Forest Meterology  creu que també depen de l'abandonament dels boscos a Catalunya. Els investigadors expliquen que aquest fet es degut a la migració que va hi haure en la segona meitat del s.XX del camp a la ciutat: el creixement descontrolat dels boscos facilita el sofriment, ja que si hi ha més arbres, més competència.  

Un gran nombre d'estudis de zones forestals regionals estudien les variables relacionades amb el clima. En canvi, els investigadors d'aquest han utilitzat un sistema matemàtic que té en compte l'evolució i la situació dels boscos. Com explica Miquel de Càceres, investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya ( CTFC ) i un dels autors del treball, han estudiat les vegetacions que hi ha i fins quin punt hi ha més o menys plantes. Científics del CSIC i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals ( CREAF ) de la Universitat Autònoma de Barcelon també han participat en l'investigació.

Per a dur a terme la investigació, els autors van comparar els resultats de Catalunya del segon(1989-1991) i tercer (2000-2001) Inventari Forestal, que és una enquesta per al bosc on pots trobar el tipus de planta que hi havia, la superfície de les seues fulles, la distribució de les arrels... Han comparat 8977 parcel·les entre els dos inventaris. L'objectiu és comparar i analitzar les dos situacions: " En el segon inventari, a finals dels anys 80 , els boscos encara comptaven amb espai per créixer. I quan es va fer el tercer inventari la superfície foliar [ l'extensió que cobreixen les fulles de les plantes ] s'havia incrementat " , relata De Càceres, Açò significa que que les zones forestals han augmentat des del canvi de camp a ciutats fins un 60 %.

Les zones que s'han estuidat són a Prades (Tarragona) i Vallcebre (Barcelona). En aquests dos llocs, la pluja és diferent, a la zona barcelonenca hi ha aproximàdament 200 milímetres més. Açò permet als investigadors estendre les seues conclusions.

Després d'haver estudiat els models que van agafar de cada zona forestal, l'augemnt de la massa forestal explicava part de la relació entre la disminució de les precipitacions i l'estrès per sequera -la manca dels recursos hídrics necessaris per al manteniment de les plantes.

De Càceres explica: "Falten dades sobre la profunidtat del sòl i de les arrels, perquè aquestes creixen buscant humitat" per a justificar que han d'aprofundir més l'informació. A més, també afig que és difícil saber eixa informació perquè hi ha que fer cates a les roques. I explica que el seu equip estan estudiant altres zones per a donar més veracitat a l'estudi.



"Si es fa una gestió dels boscos, es redueix la quantitat d'aquests . notes una relaxació immediata de les plantes que hi ha allà [ una disminució del risc que pateixin per la falta de precipitacions ] . Encara que això implica que acaben creixent més del que és habitual, cosa que obliga a una gestió forestal continuada" apunta l'investigador del CTFC per a concloure.


Vídeo i notícia original: 
(A la notícia original encontrem un vídeo que no està al youtube).

Notícies relacionades:
-Tomar conciencia de los árboles
-El cambio climático provoca una sequía en el Ebro en pleno invierno.

EL CO2, AMENAÇA PER A L'ECOSISTEMA MARÍ

Segons el primer anàlisi mundial sobre l'impacte de les emissions procedents dels combustibles fòssils en els oceans, els nivells de CO2 del mar podrien tindre un nivell suficient per a intoxicar peixos. El que preocupa és que aquest fet ha ocorregut moltíssim antes del que s'esperava.

Ben McNeil, doctor que ha dut avant la investigació explica que els resultats els han sorprès molt i que açò afectarà als ecosistemes marins i a la pesca.

La malaltia que pateixen els peixos, anomenada hipercapnia, consisteix en una quantitat en excès de diòxid de carboni en sang, provocada per les altes concentracions d'aquest al mar. Aquesta malaltia els provoca una desorientació, ja que el CO2 els afecta al cervell i perden, a més, el sentit de tornar cap a "casa". Inclús, arriben al fet de no reconèixer els seus depredadors.

McNeil explica que els peixos que més els ha afectat són joves i que viuen en esculls, com per exemple el peix pallaso o el peix damisela. Però també s'ha pogut observar en peixos com el salmó jove, el bacallà de l'Atlàntic, el llenguado, de la escorpina, el calamar i els taurons costaners. A més, afig que encara queda molt per descobrir, i que inclús es possible que altres espècies s'hagen adaptat a les altes concentracions de CO2



Els oceans més afectats per les altes concentracions de diòxid de carboni són l'Atlàntic del nord, el pacífic equatorial i tot l'oceà Antàrtic i s'espera que sofrisquen, per a meitats del s.XXI l'hipercapnia i que per a inicis del segle XXII totes les espècies marines estaran afectades per aquesta malaltia. Sols podria evitar-se si aconseguim que la la concentració de diòxid de carboni  a l'atmosfera es mantinga per baix de 650ppm. Però clar, en la última dècada ha augmentat un 30% i a nivell actual, la concentració d'aquest gas ronda els 402ppm. Els efectes de la malaltia s'observen quan el CO2 assoleixen els 1000ppm.

Per a prediure-ho, van utilitzar les dades que tenien dels últims 30 anys sobre les concentracions de diòxid de carboni en el mar i van fer uns càlculs matemàtics per veure els màxims i mínims en un anys.
Gràcies a aquesta fòrmula s'ha pogut observar que si continuem augmentant la concentració de CO2, a finals d'aquest segle les oscilacions naturals es multiplicaran per 10.

La Universitat de de Nueva Gales del Sur ha llançat un concurs per a investigar més d'aquest tema i així accelerar la investigació.


Vídeo 



Notícia original

Notícies relacionades:
El 30% de las capturas pesqueras mundiales no se declara oficialmente

L'huracà Alex, desconcert per als científics.

La temporada d’huracans de l’Oceà Atlàntic són de juny a novembre. No obstant, els científics han quedat desconcertats al no saber on situar l’huracà Alex, ja que des de 1938 és el primer huracà que es produeix a gener. Aquesta tempesta està afectant actualment a les Illes Azores. 

Aquest huracà, Alex, va néixer el dimecres 13 de gener de 2016 com una tempesta subtropical situada enfront de les costes d’Àfrica. El divendres 15 Alex estava colpejant amb fortes pluges i vents que aconseguien el 140km/h a les Illes Azores direcció a la península del Labrador, situada a Canadà. Es prediu que arribat el punt hauria de perdre força. Alex ha cridat l’atenció dels científics perquè els huracans es produeixen a partir de 26 graus en l’aigua, cosa comuna en els mesos d’estiu i tardor.

Scott Braun un meteoròleg de la NASA explica textualment: "La diferència de temperatura entre la superfície i els nivells superiors era prou fort com per a crear una inestabilitat convectiva"  referint-se a que la temperatura de l’aigua està entre 0.5 i 1 graus més alta del que és el normal i que les baixes pressions en les capes altes de l’atmosfera impliquen una temperatura mitjana molt més baixa dels oceans respecte de l’aire.

Els registres del Centre Nacional d’Huracans dels EEUU diuen que des de mitjans del s.XIX sols quatre vegades una tormenta s’havia convertit en huracà.  No obstant, es veu que Àlex no superarà el nivell dos i que una vegada abandone Azores, deuria desunflar-se degut a que les temperatures de l’aire i del mar baixen.

Però no sols l’època de l’any en el que s’ha produït caracteritza l’huracà Àlex. També la seua ruta el fa especial. Normalment, els huracans que es produeixen a l’oceà Atlàntic es dirigeixen cap a l’oest i en escasses ocasions cap a Europa, és a dir, cap a l’est. En canvi, Alex, s’ha dirigit cap al nord, com bé explica José Miguel Viñas (meteoròleg i divulgador).

Alguns científics relacionen l’huracà Alex amb el fenomen del Niño. Altres, inclús l’han relacionat amb el canvi climàtic. En canvi, el meteoròleg Viñas explica que és arriscat relacionar-ho sense haver demostrar-ho abans però que amb un fenomen com el del Niño i les anomalies que estan patint moltes regions del món l’huracà Alex sí podia estar relacionat amb aquest últim.

A més, un altre huracà anomenat Pali, que té el seu origen a principis d’aquesta setmana, seria el primer de la història originat en el pacífic en el mes de gener.

Vídeo 

Notícia original.

Notícies relacionades.
Pali, el huracán más temprano en el Océano Pacífico Central
¿Qué es un huracán y cómo se forma?

Escalfament global i canvi climàtic.

El clima és el resultat de de diversos processos biològics que es transmeten d'individus a ecosistemes i d'aquí al medi ambient. Des del segle XIX fins ara, l'home a accelerat molts processos de producció de gasos que incrementen l'efecte hivernacle.

Investigadors de la Universitat de Hawaii a Manoa han fer uns càlculs que pareixen apocalíptics. Cap a l'any 2047, els científics, han determinat que aquestos lleugers canvis en el clima i amb les fluctuacions actuals, els anys mes freds del futur seran més càlids que els anys mes calorosos que han registrar des del segle XIX fins la data.

Els punts més sensibles a aquestos canvis es troben en els tròpics.

Però no soles els humans es veuran afectats, sinó que el escalfament global afectarà enormement a la biodiversitat. Les especies no humanes son menys resistents a una petita variació climàtica, la qual cosa, pot ser terrible.

QUÈ PASSARÀ SI ELS ECOSISTEMES DEIXEN D'ABSORBIR EL CO2 EMÈS PELS HUMANS?

Abans de la Revolució Industrial no s’havia superat les 280 parts per milió de concentració de CO2 en l’atmosfera. Després d’aquesta, i per primera vegada des de fa 400.000 anys, aquesta xifra ha augmentat fins a superar 400ppm. Com afecta aquesta xifra al canvi climàtic?

Quan la concentració de CO2 en l’atmosfera era de 280, la Terra estava quasi un grau més freda que en l’actualitat. En algunes parts el calentament global no es nota, en altres s’està refredant, com en algunes parts de l’Antàrtida i en l’Àrtic, per exemple, des de fa uns segles, des de l’any 1750, s’ha calentat al voltant de 9 graus centígrads.

Es tracta d’una cadena, els èssers vius absorbeixen la meitat de CO2 que els humans emetem diàriament a l’atmosfera, cosa que afavoreix perquè regula l’augment de la temperatura mitjana global. Però, aquest problema fa que el mateix canvi climàtic repercutisca sobre els ecosistemes.

La NASA ha publicat els resultats fets per l’Observatori de Carboni en Òrbita 2 (OCO-2), primer satèl·lit que medeix les concentracions de CO2 i que té la finalitat de captar on i com s’absorbeix aquesta immensa quantitat de CO2 emesa pels humans.

Dave Schimel assegura que la biosfera i oceans, durant aquestos 50-100 anys han absorbit la meitat de CO2. A més afirma que no coneixen com podria canviar el futur si l’efecte de les emissions vingudes de fonts fòssils sobre el canvi climàtic canviaren.

Precisament, esta missió de la NASA té com a objectiu tractar d'esbrinar els mecanismes pels quals s'absorbix el CO2 en la superfície terrestre i de quina manera pot afectar el propi calfament global a la forma en què les grans masses d'aigua i els boscos emmagatzemen en diòxid de carboni que emet l'activitat humana.

No obstant, Michael Freilich, director de la División de ciencias de la Tierra de la NASA ha explicat durant una conferència que aquest fet és irregular, és a dir, hi ha anys on és absorbit el CO2 i altres on tot el CO2 va a l’atmosfera.

La NASA està investigant també en el terreny i també mitjançant dades recollides per instruments que es montaran en els pròxims anys en L’ISS.  Una científica de l’OCO-2, Annmarie Elderling diu que aquestes dades són un gran avanç per entendre i prevenir el canvi climàtic. A més explica que medir de forma precisa el CO2 ha sigut una tasca complicada realitzada des de l’espai.

Per a concloure, Lesley Ott, investigadora del Centre Goddard de Vols Espacials de la NASA explica que també estan prenent medides globals dels llocs més sensibles de la Terra per entendre que està succeïnt al Planeta.

Notícia original

Notícia relacionada