Perquè continuem perdent les claus de casa?

A  les oficines d’objectes perduts trobem coses de tot tipus, des de mòbils fins a  cadires de rodes, el que demostra el caràcter de la memòria humana. Però… I la quantitat d’objectes que nosaltres mateixa extraviem en la nostra pròpia casa? .
Una persona extravia de mitjana uns 9 objectes quotidians i necessita 15 minuts per a tornar-ho a trobar i aquest fet no te res a veure en l’edat, es dóna tant en joves com en adults. Estudis revelen que les causes d’aquestos lapsus de memòria són per herència genètica, a acusa de la variació en el gen receptor de dopamina D2 (DRD2) que les fa  més propenses als fallos de memòria, i a banda cal sumar l’extrés, la fatiga, les múltiples faenes que portem a terme i en casos més greus depressions o trastorns per dèficit d’atenció.
El que ocorre es un fallo entre el moment en que deixem un objecte en un lloc on no som capaços de activar la nostra memòria per tal de codificar el que estem fent i entre quan intentem recuperar aquesta informació. Per exemple, si deixem unes ulleres de sol al damunt del moble de l’entrada de casa,el nostre hipocamp “fa una foto” del moment, foto a  la que recurirem quan fem memòria per tal de buscar les ulleres. Si no prestem atenció en el moment en que codifiquem la informació (fem la foto) haurem perdut el objecte.
Influeixen ací els canvis d’ànim entre el moment de codificació i el de recuperació o també si hem sofert necessitats primàries entre aquest període.

Fins ací la genètica i el funcionament del nostre cervell però aquestos lapsus també tenen que veure en la vida moderna d’avui,tan frenètica i amb sobrecàrrega d’informació, per això aquesta desmemòria es anomenada pels científics “síndrome de la vida ocupada”. Els mateixos científics posen solucions per as impedir-ho, com adjudicar un lloc en casa per a cada cosa i sempre deixar-ho allí, recitar en veu alta el que fas, com per exemple, “Vaig a deixar les claus damunt l’aparador” o inclús imaginar-se , abans d’anar a comprar, allò que ens fa falta realment i que sempre se’ns oblida comprar, com per exemple, hauríem de visualitzar una barra de pa, un pollastre i unes tomaques.

Notícia original:

Notícies relacionades:

Truc per a trobar les claus perdudes

Com evitar ser despistat-Psicoblog

Video:
A continuación un video amb alguns consells per a exercitar i millorar la nostra memòria :

Nou planeta extrasolar de tamany similar al de la terra.

El planeta Kepler186F es troba a uns 500 anys llum de la Terra en la constel•lació del Cisne i és el més exterior dels 5 planetes que giren al voltant de una estrela mes freda que el nostre Sol.
Es una miqueta més gran que la Terra  i es troba dins de “zona habitable”, és a dir, la distancia respecte al astre que li confereix energía es la adequada per a que l’aigua ni s’evapore ni es congele.

A sigut trobat per l’equip de la NASA gràcies a les dades del tepelscopi Kepler. Aquestos  han trobat el seu tamany però no la massa, aleshores no poden determinar la seua densitat, ni saber si es tracta d’un planeta rocallós o no.
L’estrella al voltant la qual gira es més menuda i més freda que el Sol, però també consumeix el seu combustible de manera mes lenta. Aquestes característiques li confereixen la possibilitat de buscar vida en els planetes del seu voltant.

Una de les incògnites més interessants de la ciència és si la vida pot sorgir en altres planetes o és algo propi del nostre. El que està segur es que amb el descobriment de planetes com aquest ,on encara queda molt per determinar,  és podrà saber la resposta a aquesta popular pregunta.




Noticia original:
Noticia  relacionada:

Vìdeo

Un caçador de fa 7.000 anys atractiu?

Si ens desplacem entre 10.000 i 5.000 anys enrere,  ens situem al Mesolític, caracteritzat per l’arribada del Neolític. Aquest, suposava un desafiament metabòlic e immunològic  ( per exemple, a causa de una dieta basada en carbohidrats o pels nous patògens transmesos pels animals domèstics) per als individus propis del Mesolític. Açò es va veure reflectit als seus gens.

Pel 2006  es van trobar dos restes de humans del Mesolític a La Branya (Lleó), catalogats com a caçadors-recolectors , i ara, l’anàlisi de l’ADN  d’un d’ells , indica que tenia els ulls blaus, com els europeus actuals, i  la pell obscura com els africans. Aquesta informació s’ha obtingut del materials genètic  de una dent d’aquell individu anomenat  “La branya 1”.

D’aquesta informació podem saber que pel Mesolític encara estaria en procés la transició a un to de pell més clar, que  el canvi de color de ulls és anterior i que existeix la continuïtat genètica en les poblacions properes a  La branya 1.
Ara es tractarà de recuperar l’ADN de l’altre idividu.

Notícia original
Un cazador europeo, de piel oscura y de ojos azules de hace 7.000 años

Notícies relacionades
Lo que tenemos de neandertal

La Universidad de Leicester secuenciará el ADN del rey Ricardo III, encontrado en un párking


Video:

Sentir a través d’una mà robòtica ja és possible.

Una agrupació de científics europeus on es troben institucions més conegudes com la BioRobotics  han creat un mà robòtica que permet recuperar la sensació del tacte.

Aquesta prova l ‘ha  fet un home danès de 37 anys que porta sense mà esquerra 10 anys a causa d’un accident. Açò ha sigut possible gràcies a un mecanisme que rep el nom de retroalimentació o feedback en anglés. Aquesta , consisteix en connectar la ma robòtica als nervis ( per descomptat aquestos, han de estar  en bon funcionament) aquesta, mesura la tensió que  generen els  seus “tendons”  i  la transforma en impulsos nerviosos que els  nervis del braç interpreten i posteriorment envia al cervell.
Tot açò , li permet percebre la sensació de l’objecte que s’estiga tocant amb aquesta mà artificial, la textura i la resistència que es necessita per a agafar-lo.





La investigació es basa tan sols en un pacient, però ja hi ha un assaig clínic en projecte per a que tot aquell que no tinga algun membre puga disposar d’aquest gran avantatge.

Notícia original:
Mi mano robótica siente.

Notícies relacionades:
- Primera màquina-ment que perfet utulitzar els dos braços a la vegada
- Gastar els electrodes implantats al cervell es com anar en bici

Una crisi que trastorna

El ritme de vida urbà, l'estrès, l'augment de divorcis, de mares que porten a coll la seva casa, fills i feina, la competitivitat laboral, la felicitat basada en el consum, fan que, en un moment donat, la ment digui prou i esclati.
Estudis apunten que des de que es va iniciar la crisi, el nombre de transtors mentals ha augmentat en un 75%, sobretot  als casos de depressió o ansietat.
Fet que  s’explica pels efectes d'una crisi que dura ja sis anys i que està deixant a milers de perones a la vora de la bogeria desprésde buscar i buscar i notrobar feina, perdre els seus habitatges, veure com es frustren els seus projectes de vida o comprovar que no hi ha diners ni per alimentar els fills. Així ha augmentat, també, el normbre de suicidis.
A mé a més, la gent, recurreix cada vegada amb més facilitat a atenció especialista. Situacions difícils com són la pèrdua d’un èsser significant o la ruptura d’una relació, abans amb el temps la gent ho superava, ara recurreixen de seguida a ajuda profesional, és a dir, a sicòlegs.
"Ara tolerem menys el dolor i el sofriment" indiquen els professionals. Fet que sens fa distinguir dos tipus de persones, la gent de hui dia, i la gent més major, acostumada a patir i aguantar en silenci , així, molts transtors han passat desapercebuts pels metges.

Notícia relacionada
Noticia relacionada
Noticia relacionada

Noticia original

Video

El trasplantament renal creuat es consolida a Espanya

L'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) des de l’any 2009 fins hui ha dut a terme 51 operacions de transplantament renal creuat, cada any amb un nombre major. Aquest any, 26 operacions s’han posat en marxa.
Aquesta nova modalitat de trasplantament renal es caracteritza per poder intercambiar un empelt de ronyó amb un pacient amb insuficiencia renal crónica el qual no guarda cap relaciío biológica amb el donant, es a dir són incompatibles. Aquest intercanvi d'òrgans de donants de viu es pot donar entre dos o més parelles.
Els donants vius potencials són acuradament avaluats en els seus fonaments mèdics i psicològics. Això assegura que el donant està en bona forma per a la cirurgia i no té cap malaltia del ronyó, mentre que es confirma que el donant és purament altruista. Tradicionalment, el procediment per al donant ha estat a través d'una incisió però cada vegada més ha procedit per cirurgia laparoscòpica. Això redueix el dolor i accelera volta al treball per al donant amb efecte mínim sobre el resultat del ronyó. En forma total, els receptors de ronyons de donants vius evolucionen extremadament bé en comparació amb els donants morts.

Les opcions de trasplantament que ofereix aquest intercanvi de donants de parelles incompatibles són:
a) Creus simples: en què dues parelles donant receptor incompatibles intercanvien els seus respectius donants.
b) Creus a tres o més bandes: en què es forma un cicle de trasplantaments.
c) Utilització de donant altruista ("bon samarità"): S'inclou el donant bon samarità en el grup de parelles incompatibles, com a inici d'una cadena de trasplantaments.

Notícia relacionada
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/10/08/actualidad/1381222027_136465.html
Notícia original

Video

Desxifren el genoma del bonobo, el simi del 'fes l'amor i no la guerra'

Un equip internacional de científics acaba de desxifrar el genoma del bonobo ('Pa paniscus'), l'últim gran simi que faltava després de la publicació d'ADN de ximpanzés, orangutans i goril • les.

Aquest simi, es batejat pel primatòleg, Frans del Waal com al primat "hippy". 

El bonobo es conegut pel seu caràcter i la seua tendència a recurrir al sexe per a evitar conflictes.

Els ximpacés poden ser agresius frent a distintes colles rivals, en canvi els bonobos no són celosos i mai s'han observat matançes d'aquesta espècie, ja que davant d'un conflicte el que fan es frotar-se els genitals i copul·lar, per a "fer l'amor i no la guerra". 

"Hi han 18 gens expressats en el cervell i lligats als nivells de serotonina que podrien explicar el comportament sexual del bonobo i de l'ésser humà i les seves diferències amb l'actitud del ximpanzé, però això és només el principi" afrirma Marqués Bonet, un dels autors de l'investigació.
L'única manera que tenen els científics d'entendre un genoma és per comparació amb altres emparentats amb ell i amb diferents distàncies evolutives, com els ximpanzés i els humans.
-Els éssers humans difereixen en un 1,3% tant dels bonobos com dels ximpanzés.
-Els ximpanzés i els bonobos estan més estretament relacionats i el seu genoma coincideix en un 99,6%.4

"Aquesta recerca ofereix recursos molt valuosos per als científics per estudiar, per exemple, les bases genètiques de malalties humanes com l'autisme o l'esquizofrènia", afirma el Marquès-Bonet.

Notícia orioginal

Notícies relacionades

El Dr. Bonobo i Mr. Ximpanzé

Video:

Un antropoide de Myanmar indica l’origen asiàtic dels grans simis

Els científics varen descobrir gràcies a un simi anomenat Afrotarsius libicus, trobat a Líbia, una troballa molt important, que aquells primats van colonitzar el continent africà poc després d’originar-se en Asia.
Ara, els científics tindran noves pistes sobre l’origen asiàtic del grup que inclou als micos, els grans simis i els humans, gràcies a un primat antropoide  fòssil, de fa 37 milions d’anys trobat a Myanmar (antiga Birmània).
Aquest exemplar anomenat Afrasia djijidae, guarda un gran paregut amb l’altre antropoide primitiu Afrotarsius.
Afrasia junt als als descobriments realitzats en aquest país aquestos últims anys, així com en China ha fet que a altres llocs d’Asia que hagen anat canviant l’antiga opinió dels científics sobre l’origen africà d’aquest grup d’animals ja que,  Afrasia ens ajuda a establir la tesis de que els antropoides evolucionaren primer en Asia, però també ens diu quan es van desplaçar a Àfrica, on va continuar la seva evolució fins aplegar als simis i als humans.
L’últim fòssil trobat a Myanmar junt a Afrotarsius, tenen en comú que probablement s’alimentaren d’insectes i serien de tamany petit, amb un pes de 100 grams, això ens dona a entendre l’anàlisi de les seves dents.
Els paleontòlegs han estat confusos sobre quan els antropoides asiàtics sen van anar a Àfrica fent una ruta que no era fàcil a causa del riu Tethys (una versió extensa del mar mediterrani).  Això si, el gran paregut entre Afrasia i Afrotarsius indica que el segon va emigrar pronte a Àfrica, perquè si haguera passat molt de temps , la evolució haguera sigut mes diferenciada entre els dos.
Notícia original

Notícies relacionades:
Els misteri dels primers micos 
Un peu fòssil de fa 3,4 milions d’anys sorpren als paleontòlegs
Els caballs primitius van encollir a causa del calor
Video:

EUA aprova un reactiu per diagnosticar Alzheimer precoçment.

L'Agència del Medicament dels EUA (FDA) ha aprovat un reactiu que pot ajudar a identificar l’ alzheimer en les primeres fases.
Es tracta de marcar una proteïna típica en aquesta infermetat neurodegenerativa.
Aquestes proteïnes formen plaques que comencen a acumular-se i a evolucionar. Doncs s’aplica el flobetapir, que es un producte radioactiu, dissenyat per a unir-se a les proteïnes beta-amilòdes que sería visible mitjançant el PET (tomografia per emissió de positrons).

Es calcula que sols a Espanya hi ha unes 800.000 persones amb alzheimer. El diagnòstic es considerava clau per a frenar l’evolució de la infermetat.
Notícia original:

Notícies relacionades:
El mundo: 
Puleva salud:
Video:

Una gota de sang de la mare permet saber el sexe del fetus a les quatre setmanes.

L’avanç es simplement un análisi de sang que permet conèixer abans i quasi sense molèsties el sexe del bebè.
Aquesta prova es desenrotllada per l’empresa espanyola Mygen, associada al Parc científic de Madrid , tan sols consta de l’ identificació d'un fragment del cromosoma Y en la sang de la mare.
Es clar saber el sexe del fetus ja que aquest cromosoma sols apareix en els homes, per tant si apareix es tracta d’un xiquet i si no apareix d’una xiqueta.
El procés es simple; durant l’embaràs hi ha un transvasament de sang del fetus a la mare, llavors es barregen, i circulen pel cos de la progenitora. És la mateixa base d'altres mètodes, com el que s'ha desenvolupat per detectar anomalies genètiques però aquesta vegada es mes fàcil i curt ja que no hi ha que anar gen a gen.
Noticia orioginal:
Noticies relacionades:
En diferents titulars:
Anomalies genètiques (slideshare)
Diagnostic.
Video:

Obesitat en ratolins

El que estava clar era que les persones amb sobrepès tenien més probabilitat a tenir tumors, però el mes inesperat de tot ha sigut la notícia de que s’ha trobat una base genètica que ho pot explicar .

La troballa es la següent:

Els ratolins amb varies copies del gen PTEN, que es un anticancerígen poten, poden menjar molt mes que els demés ratolins sense engordar tant com ho farien els altres que manquen de copies d’aquest gen.

La relació es mol senzilla; amb el doble de copies del gen PTEN, la massa dels animals es un 28% inferior , es clar seguint la mateixa dieta que els seus congènits.

La causa està en el camp de la obesitat d’aquestos temps : la grassa parda.

Aquest teixit el que provoca es un aflaquiment, quan aquesta s’activa i açó es un dels efectes del gen PTEN.

-Notícia original:

-Noticia relacionada

Un gen vinculat al cáncer i també a la perdua del pes.

Una investigació espanyola obri la porta a un tratament contra el cáncer i la obesitat

Video:

El mal dels "conills locos"

Sempre s’ha cregut que els conills son una excepció dels mamífers, pel fet de ser resistents a les infermetats causades por prions, unes proteïnes misterioses que, quan estan mal plegades, son la causa de la infermetat de les vaques loques, transmissible a humans.

Els experiments demostren que els conillis es poden contagiar d’aquestos prions, i que per tant es planteja la idea de no utilitzar proteïnes animals en la sueua alimentació.

S’ha comprovat que siga poc probable que aparega una epidèmia com la de les vaques loques.

En un laboratori dels Estats units es treballa per entendre el perquè hi ha prions com els de les ovelles que no infecten a humans i altres com els prions bovins que son els responsables del mal de les vaques loques que sí que afecta als humans.

-Noticia original:

-Noticía relacionada:

Vacuna per als ratolins

-Video:

Un antibiòtic podrà acabar amb una infermetat oblidada.

A les zones tropicals hi ha una infermetat, el pian, que es manifesta en forma d’úlceres en la pell (pareguda a la sífilis, amb la que està emparentada), però que en les seues formes més greus, quan afecta a xiquets pot alterar la formació dels ossos, el que comporta grans seqüel•les, doncs es tan simple que tan sols amb donar un antibiòtic, la azitromicina, de ús comú, podria acabar amb aquesta infermetat.

La infermetat està tan oblidada que la Organització Mundial de la Salut no ens dona una xifra dels casos. Tan sols en Indonèsia y Papúa on si que han treballat metges espanyols que han proposat el tractament, es calcula que hi ha 5.000 casos a l’any.

Fins ara el tractament aplicat era d’injeccions de penicil•lina, però els investigadors han descobert que es suficient amb una dosi de azitromicina. Es planteja un repte que el pian siga la segon infermetat eliminada del món.

Notícia original:

Notícies relacionades:

Video:

La nicotina reforça l’efecte biològic de la cocaïna.

El treball que, publica Science Translational Medicine ( amb l’aval de l’ AAAS, Asociació Americana per a l’Avanç de la Ciencia) ha demostrat que els animals exposats a nicotina activen un gen, el FosB, implicant en la reacció davant la cocaïna.

Segons els investigadors “dates de un xicotet grup d’estudiants de preparatòria de l’Estat de Nueva York, que van ser rastrejats de la edat de 15 als 34 anys, son iguals a les troballes en ratolins”.

“La majoria dels usuaris de cocaïna en el grup va fumar cigarrets antes de començar a consumir cocaïna, i van començar a consumir-ne al mateix temps que eren fumadors mol actius”, indiquen. Per això afirmen que les seues “dades suggereixen que intervencions efectives no sols previndrien el fumar i les seues conseqüències negatives, a part, també disminuiríem el risc del progrés cap a drogues il•lícites cròniques”

En aquesta part del treball, no està tan desenvolupada i no s’ha vist la relació biològica. En el ser humà els comportaments, tenen múltiples factors. Es normal que les persones que ingereixen cocaïna hagen fumat o fumen, ja que el consum de les dues substàncies comparteixen aspectes comuns ( està mal vist i quasi perseguits )

●Noticia original:

●Noticies relacionades:

●Video:

Els diabètics deuen vigilar la seua salut bucodental.

Cuidar la salut de la boca es important per a tots, però per als diabètics encara més, segons adverteixen la Societat espanyola de Periodoncia (SEPA) i la Fundació de la Societat espanyola de diabetis (Fundació SED). La periodontitis pot iniciar o augmentar la resistència a la insulina igual que ho fa la diabetis.

Les dades en els diabètics son així:

Sols en la franja que va dels 35 als 44 anys = Un 85% presenta algun tipus d’infermetat bucodental. ( 59.8% gingivitis, 25,4% periodontitis).

David Herrera, professor titular de periodoncia a la universitat complutense de Madrid i vicepresident del SEPA, ha demostrat que les infermetats periodentals son més freqüents i solen estar mes avançats en diabètics respecte als no diabètics.

De tota manera els trastorns a les genives progressen més ràpidament en els pacients diabètics amb mal control de la glucèmia.

No tan sols s’ha observat que els pacients amb infermetats periodentals tenen diabetis tipus dos amb més freqüència que els individus amb les genives sanes, apart, la presencia de infermetats periodentals es correlaciona amb un pitjor control e la glucèmia en diabètics .

●Noticia original:

●Noticies relacionades:

●Video:

La pujada de setes al•lucinògenes preocupa als científics.

Algunes de les causes que expliquen la tendència en augment del consum de les noves drogues emergents es que son mes barates, més fàcils de obtindre i sense restriccions.

El ministeri de la Sanitat s’ha centrat aquesta vegada en l’estudi de la població més jove amb la publicació de un informe en que el recull que el 3,5% dels estudiants espanyols de entre 14 i 18 anys (76.000 joves) les ha provat alguna vegada en la vida

Entre les preferides estan els fongs al•lucinògens, la ketamina y el spice.

Els xics acumulen mes experiència que elles en aquest tema, i el consum que fan està associat a l’oci nocturn i discoteques.

A vegades aquestes drogues apareixen com a productes disfressats com per exemple, sals de bany, fem per a les plantes o incienso als que se’ls dona un ús diferent per al que van ser fabricades.

Els efectes que produeixen son tan diversos com el seu origen i composició, però, poden diferenciar-se per ser psicoestimulants, com derivats de depressors i al•lucinògens. Alguns que nomena Magí Farré son alteracions en la memòria, hiperactivitat del sistema nerviós central amb repercussió cardiovascular, problemes psiquiàtrics i fins i tot la mort.

L’informe senyala també, que baix els efectes d’aquestes substàncies es poden desenrotllar conductes agressives i de risc, com conduir de forma temerària o mantindre relacions sexuals sense protecció.

Accedir a aquestes drogues es senzill a través d’Internet, la Unió Europea ha identificat 600 pàgines on pots aconseguir d’aquestes, tan sols 600 de les mils que hi hauran.

●Notícia original:

●Noticies relacionades:

més a saber:

●Video:

Operen amb èxit en Vall d'Hebron a un fetus de 24 setmanes amb espina bífida.

Els xiquets que naixen amb espina bífida pateixen lesions greus en el sistema nerviós que poden acabar provoquen paraplegia perquè la columna vertebral no s’acaba de tancar. Nou de cada deu dones a les que se les detecta la lesió tria interrompir la gestació . La resta sol esperar fins el naixement del bebè, però entonces el mal ja es irreversible. En molts casos els xiquets necessiten cadires de rodes o muletes per a desplassar-se i una vàlvula cerebral per a evitar l’acumulació de líquid en el cervell derivada produïda per aquesta malformació.

La nova tècnica consisteix en la fixació d’ un parche sintètic, compost de col•lagen i elastina, en la part exposada de la columna del fetus per evitar la fuga del líquid amniòtic. Aquest parche es fixa amb un adhesiu i permitix que el bebè continue la seua gestació sense exposar el seu sistema neuronal a possibles desgastes. Amb el temps, a mesura que el fetus creix, la pell acaba recobrin i substituint aquest parche que en el moment del part ya resulta pràcticament imperceptible.

La intervenció permetrà al bebè -Esther, caminar i quedar menys afectada per el desgast cognitiu que comporta aquesta malformació, ademés de minimitzar altres secueles de l’espina bífida.

■Notícia original:

■Altres noticies relacionades: