Va donar el Big bang origen a un segon Univers que va cap endarrere en el temps?

Si ho pensem bé, la idea no resulta descavellada. De fet, el nostre Univers pareix estar violant continuament un tipus de simetria important, crida CPT, segons la qual les lleis de la Física no varien al canviar el sentit de l'espai i del temps, ni tampoc a l'intercambiar en les equacions matèria per tot el que no siga matèria.

A pesar d'això, en el nostre Univers el temps només avança en una direcció, l'espai s'expandix i mai es contrau i hi ha moltíssima més matèria que antimatèria. Precisament per això, i per a conservar la simetria CPT, Latham Boyle, Kieran Finn i Neil Turok han proposat que el Big Bang va ser, també, el punt de partida d'un antiunivers en el que predomina l'antimatèria i en el que el temps corre en direcció contrària. Per als investigadors, este model simètric de la creació no sols és constant des del punt de vista de la Física, sinó que a més proporciona una explicació per a la matèria fosca.

Video:

Noticia Original
Noticies Relacionades:
Noticia 1
Noticia 2

El CERN inaugura un nou accelerador de partícules

El Laboratori Europeu de Física de Partícules (CERN) ha inaugurat avui el seu nou accelerador de partícules lineal, anomenat Linac 4, el més nou des de que van posar en marxa el colisionador d'Hadrons (LHC). El Linac 4 proporcionarà un grup de partícules de major energia al complex d'acceleradors del CERN.

Després d'un període de prova, el Linac 4 es connectarà al sistema d'acceleradors del CERN durant la pròxima parada llarga de manteniment, en 2019-20. El Linac 4 substitueix l'antic Linac 2, que va entrar en funcionament en 1978. Serà la primera baula en la cadena d'acceleradors del CERN, proporcionant grups de protons a un ampli ventall d'experiments. Espanya, Estat membre del CERN, ha participat en la construcció del nou accelerador inaugurat avui.

Estem encantats de celebrar aquest assoliment. El Linac 4 és un modern injector, i el primer element clau per al nostre ambiciós programa de millora que condueix fins al LHC d'Alta Lluminositat. Aquesta fase d'alta lluminositat incrementarà considerablement el potencial dels experiments del LHC per a descobrir nova física i mesurar les propietats del bosó de Higgs amb major detall.

L'accelerador lineal (linac, en anglès) és el primer element essencial en una cadena d'acceleradors de partícules. En ell, les partícules produïdes reben l'acceleració inicial; la densitat i intensitat dels grups de partícules s'estableix també en el linac. El Linac 4 és una màquina de quasi 90 metres de llarg situada 12 metres sota el sòl. La seua construcció va portar quasi una dècada.

Video

Notícia relacionada

Notícia original

Una mostela provoca una averia total en el LHC al mossegar un cable.

Una mostela ha provocat esta passada nit una avería temporal en el Gran Colisionador de Hadrones  al mossegar un cable de potència, segons han confirmat els enginyers de l’instalació.

L’avería ha provocat la suspensió durant dues semanes. El colisionador te una llargària de 15km i serveix per a estrellar partícules a la velocitat de la llum. Justament, quan anaven a recabar nova informació sobre el Bosón de Higgs, ha sorgut aquesta avería. Els enginyers que van investigar aquest accident van trobar restes d’un animal carbonissat molt prop d’un cable elèctric mossegat, afirma el cap del CERN.

L’accident ha provocat un retràs en els experiments, els enginyers han afirmat que tardaràn un parell de setmanes en tornar a reactivar la gigantesca màquina. Els enginyers han afirmat que és mes comú del que pareixen els accidents amb animals, ja que estàn a l’aire lliure. Hi va haver una vegada, en 2009, que va haver una averia per culpa d’un ocell que va deixar restes de pa sobre els sistemes elèctrics.

NOTICIA ORIGINAL


NOTICIES RELACIONADES

La voz de galicia

Dw

VIDEO

El “Bosón de Higgs”

El descobriment del ja famós “Bosón de Higgs” per part dels físics François Englert i Peter Higgs ha fet possible la concessió del Premi Nobel de Física 2013 als mateixos.

Cap a la meitat del segle XX es va desenvolupar la base del Model Estàndard de la Física de les Partícules (MEFP). Aquest no incloïa la massa de les partícules elementals.

L’any 1964 es va formular i introduir al “MEFP” la teoria què dotava a les partícules elementals de massa pròpia gràcies a una capa uniforme que permea l’univers anomenada “capa de Higgs”. Aquesta capa està formada pel “Bosón de Higgs” què interactua amb les partícules (protons, neutrons...). Aquestes adquireixen una inèrcia, una resistència a ser accelerades proporcionalment a la seva massa. A major massa, les partícules interaccionen més amb el “Bosón de Higgs”. Gràcies a açò és poden formar els àtoms.

El “Bosón de Higgs”, va ser descobert al CERN  l’any 2012. La seva teoria va estar formulada l’any 1964 

però no va poder ser demostrada fins a l’any passat.

Els físics teòrics han fet molts càlculs “a cegues” però molt precisos que han sigut acceptats i demostrats temps després. Hi ha casos, com per exemple, l’observació de l’expansió de l’univers que ha possibilitat el desenvolupament de lleis i teories que han provocat revolucions científiques.

Particularment, el “Bosón de Higgs” ha hagut d’esperar uns 50 anys per ser demostrat.

Ha fet falta l’aparició dels també famosos acceleradors de partícules com LHC , al CERN per poder demostrar la seva existència. Ha sigut tot un repte segons molts científics. Aquest accelerador de partícules ha tardat més de deu anys en ser dissenyat, deu anys en ser construït i quatre anys per assegurar el seu èxit. LHC ha sigut capaç d’accelerar protons fins a velocitats pròximes a la de la llum. Els protons segueixen una trajectòria circular de 27 km utilitzant imans. Els protons circulen a través d’un tub la pressió del qual és deu vegades inferior a la de la lluna. 500 col•lisions es produeixen cada segon. Aquesta enorme taxa de col•lisió i l’energia que s’allibera permet detectar els “bosones de Higg”. Els detectors del “Bosón de Higgs” són màquines molt complexes.

Peter Higgs ha dit què el CERN es mereix el Premi Nobel de Física. El que motiva als científics a continuar investigant no són els premis, sinó la pròpia curiositat.

Notícia Original

Notícies Relacionades:

Peter Higgs

Nobel de Física

Video: