Injecció de cèl·lules per l'artrosi de genoll.

Les cèl·lules mare han estat molt importants aquests temps.
Però les embrionaries, per exemple, no s’ha demostrat que estiguin exemptes de riscos, com el desenvolupament de tumors.

En canvi, en les cèl·lules mare procedents de la mèdul·la òssia sí que existeix una certesa y una seguretat, sobretot en el transplantament de mèdul·la per a tracata enfermetats com la leucèmia.

Ara, un equip espanyol ha demostrat que aquest tipus de cèl·lula pot ser eficaç en l’atròsi de genoll tractant a 12 pacients amb una edat mitjana de 49 anys.

A tots ells se'ls extreure una mostra de la seva medul·la òssia al maluc i les mostres van ser enviades per a cultivar durant tres setmanes amb la finalitat d'aconseguir un major nombre de cèl·lules mare. Després, les cèl·lules van ser injectades al genoll dels pacients que van ser seguits i avaluats durant un any.

L'eficàcia mitjana va estar entre el 65% i el 78%, superior al dels tractaments convencionals. Es va observar una gran millora del dolor i la discapacitat i a les persones que realitzen esport habitualment la millora és molt més gran.

L'artrosi de genoll és una de les patologies més doloroses, que més activitats quotidianes impedeix realitzar.
En Espanya, més de set milions d'espanyols tenen artrosi i partir dels 60 anys, el 29% de la població té símptomes, com el dolor de genoll, a causa d'aquesta malaltia que consisteix en la degeneració del cartílag articular.
Per a aconseguir l’aplicació en la pràctica clínica és necessari un estudi major i Al voltant d’uns milers d'euros.

Notícia original

Més informació relacionada:

Artrosi en el genoll, el tractament definitiu

El autotrasplantament de cèl·lules mare adultes millora l'artrosi de genoll

Tractament alternatiu per a l'artrosi de genoll

Vídeo:

Marcats pels gens.

El març de l'any passat, l’objectiu del genètic Yaniv Erlich era identificar els donants anònims del Projecte1.000 Genomes, que consisteix en trobar la seqüència completa de l'ADN de mil persones.   

Amb Melissa Gymrek, una estudiant de doctorat de l' Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), van associar amb èxit 50 marcadors masculins amb 50 cognoms reals buscant a Google les bases genealògiques públiques, que tenen noms i cognoms i també en altres bases de dades en línia.

La publicació del resultats en la revista revista Science va impressionar als científics , amb dades online Yaniv Erlich i Melissa Gymrek van donar nom a i cognoms a donants anònims sense cap prova d’ADN.

En aquest món virtual on hi ha cada vegada més dades genètiques en línia, la privacitat comença a desaparèixer, així que podem imaginar-se la potència dels ordinadors en 10 anys.

La pel·lícula que millor projecta l'ús maliciós que porta a la discriminació genètica s'escriu amb les inicials de les bases de l'ADN: GATTACA. Ethan Hawke encarna un noi que neix amb defectes genètics, però que lluita contra el destí imposat pels gens per complir el seu somni de viatjar a l'espai. Vol treballar en un centre de preparació d'astronautes anomenat GATTACA, però ha de vèncer un obstacle insuperable. Els seus pares van decidir concebre a la manera tradicional, corrent el risc de néixer amb imperfeccions genètiques.

Se li determinen les probabilitats de patir una lesió neurològica (60%), depressió maníaca (40%), trastorns per manca de concentració (89%) i trastorns cardíacs (en un 99%). L'esperança de vida d'Ethan Hawke es fixa en 30,2 anys. Els gens no fixen completament la destinació. El noi s'aferra a aquest 1% d'esperança que té de no patir danys al cor i tracta de disfressar la seva pròpia identitat genètica amb la sang, orina i material biològic prestats d'un home perfecte dissenyat a mida. Fins a quin punt correm el perill de lliscar a aquest futur?

I com a conseqüència de tot açò els Estats Units ha aprovat una llei contra la discriminació genètica i els científics i els grups cívics lluiten contra la discriminació genètica, com per exemple, portant una empresa als tribunals per discriminació genètica.

Noticia original

Vídeo sobre el genoma humà:

Vacuna contra L'Alzhéimer

Les solucions de l’Alzhéimer s’apropen. Aquesta malaltia neurodegenerativa afecta a unes 800.000 persones en España.
La investigació de l’equip de Ramón Carcabelos, del grup Euroespes , ha millorat altres estudis sobre experiments previs.
Consisteix en activar el sistema immune contra la varietat 42 de les proteïnes beta-amiloides, que són uns compostos que ajuden a la desconnexió neuronal del malalts d’Alzhéimer.

Aquest assaig s’ha dut a terme amb ratolins.
Per tant, el primer punt a favor ha sigut que no ha tingut efectes adversos amb humans com hemorràgies internes, encefalitis o meningoencefalitis en estudis anteriors.
Un altres resultats positius han sigut la composició de l’envoltori, format per lípids similars als que hi ha a la coberta de les neurones, que facilita el transport, la localització i l’eficàcia per a prevenir l’aparició de la malaltia o frenar-la.

Però tambe existeixen aspectes negatius.
Com que es va dur a terme amb ratolins transgènics no funcionaria igual amb tots els ratolins.
Aquest anàlisi només podria funcionar entre el 40% i 50% dels malalts, però així i tot és un gran descobriment per a aquesta malaltia tan complicada encara que tardarà entre huit i deu en anys en estar disponible.

Notícia original

Més informació

La possible vacuna contra l'Alzhéimer s'accelera

Un assaig intenta detindre l'Alzhéimer

 

Possible tractament per a la ceguesa

Al voltant de 20 milions de persones al món són cegues a causa de la degeneració de la seva retina, un teixit

prim que recobreix el fons d'ull i s'encarrega de rebre els estímuls lluminosos per transmetre'ls al cervell.

Investigadors de la Universitat de Oxford han tractan ratolins amb diverses formes de ceguesa.
La regeneració de la retina va consistir en transplantar cèl·lules mare fotosensibles que al injectar-se en l’ull regeneren la capacitat visual en unes semanes.

Robert MacLaren, un científic que forma part d’aquesta investigació, ha afirmat que “És la primera prova que es pot agafar un ratolí completament cec, posar-li les cèl·lules i reconstruir tota la capa sensible a la llum” i que “A diferencia de los trabajos anteriores, es como restaurar toda la pantalla de un ordenador en vez de reparar píxel a píxel”.


Però és complicat saber el que veu o el que deixa de vore un ratolí, encara falten moltes proves i experiments.
Sí que es pot veure si la retina es contrau a l’exposició a la llum, però falten molts anys per a que el tractament siga practicat en humans.

Notícia original

Altra informació:
La retina

Despreniment de la retina

Jugar a futbol lesiona el cervell

Mai us heu preguntat si donar colps a la pilota amb el cap afecta als futbolistes?
Doncs un grup de científics de l'Escola Mèdica de Harvard, EUA, i la Universitat de Ludwig-Maximilian a Munich, Alemanya ens donen la resposta. Aquests han realitzat un análisis que consisteix en comparar els cervells de futbolistes professionals amb els cervells de nadadors.

Utilitzaren tensors de difusió d'imatge per a comparar-los i arribaren a la conclusió de que els jugadors de futbol, de almenys 13 anys d’experiència, tenien canvis en la transmissió d’informació entre neurones (matèria blanca) i problemes d’atenció, processament visual i memòria.

En conclusió, que els freqüents colps que pateixen els futbolistes utilitzant el cap en partits o entrenaments no són capaços de provocar commocions cerebrals, però si de provocar-ne similars als que es produeixen en pacients amb lesions traumàtiques lleus. Tanmateix els científics no ens poden donar les causes perquè no ho tenen clar, esperem que continuen amb la investigació i així trobar els motius d'aquests canvis.

Notícia original

Altra informació:

Jugar a futbol perjudica al cervell

Jugar a futbol danya el cervell

Vídeo:

Llepolies beneficioses

Les llepolies són aquells productes de confiteria tan dessitjats pels més menuts. Però un consum excessiu pot produir obesitat i càries.

Els Investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) estan treballant en la fabricació de llepolies més saludables, anticàries i que millores la flora intestinal.
La clau està en la substitució dels sucres per dos ingredients naturals com són la isomaltulosa, un sucre, i la oligofructosa, una fibra soluble.
La isomaltulosa dóna energia i dolçor semblant a les de la sacarosa però no produeix càries y a més a més quasi afecta al nivell de la insulina al cos.
La oligofructosa ajuda a millorar el trànsit intestinal amb un sabor dolç que ho dissimula.

Els científics diuen que el seu objectiu era afegir un ingredient que incrementara el valor nutricional incorporant propietas antioxidants i fabricar un producte amb les mateixes sensacions que les llepolies tradicionals però sense inconvenients propis d’aquestes.


Notícia original

Altres fonts d'informació:

Creen llepolies anticàries

Llepolies saludables

Llepolies sense sucre

Vídeo:

Curen a gossos paralítics

El títol impresiona, però més ho fa el mode en que ho han aconseguit els científics de la Facultat de Veterinària de Universitat de Cambridge i de l'MRCs Regenerative Medicine Centre (Regne Unit).
Els han injectactat a la medul·la espinal un cultiu de
cèl·lules procedent del seu musell.

Aquestes  cèl·lules olfactives envoltants (OEC) es troben a la part posterior de la cavitat nasal i són les úniques en què les fibres nervioses continuen creixent durant l'edat adulta.

L’experiment es va dur a terme amb 34 animals, als quals, a 23 es va injectar aquestes cèl·lules a la mèdul·la espinal  i al cap d’un mes la majoria dels gossos que van rebre el trasplantament van aconseguir una considerable millora que els permetia tornar a utilitzar les potes del darrere i coordinar-les, encara que cap va recuperar totalment la mobilitat.

Els investigadors estan sorpresos amb els bons resultats i creuen que aquesta tècnica els permetrà restablir els malalts de la mèdul·la espinal.

Notícia original

Altres:
Curen a un gos paralític
Gossos paralítics tornen a caminar

Vídeo:

Seqüenciat el genoma del tomàquet
Una investigació internacional, en la qual participen científics espanyols, ha completat la seqüenciació del genoma del tomàquet de cultiu (Solanum  lycopersicum) i la del seu parent silvestre.



Els resultats d'aquest treball demostren que els genomes de tots dos només divergeixen un 0,6%, mentre que la divergència amb la patata (Solanum tuberosum) és de més del 8%. El treball, en el qual han treballat més de 300 científics de 13 països.

Segons els autors els gens repetits que han trobat explicarien algunes propietats de la seva pell. “El tomàquet és una de les plantes de cultiu més comuns i amb major explotació. Conèixer el seu genoma al detall ens permet entendre millor l'evolució de les plantes superiors i ofereix noves feines per a l'agricultura en el futur”, explica l'investigador Francisco Càmera, del Centre de Regulació Genòmica (CRG).

Segons els científics les diferències entre el genoma del tomàquet domèstic, el silvestre i la patata són deguts al fet que durant l'evolució, s'han invertit i repetit fragments llargs del genoma.

L'anàlisi del contingut genètic del tomàquet indica que aquest va sofrir diverses triplicacions consecutives fa uns 60 milions d'anys. Segons l'investigador de l'Institut de Biologia Molecular i Cel•lular de Plantes Primer Yúfera (centre mixt del CSIC i la Universitat Politècnica de València) Antonio Granell, que ha dirigit la part espanyola del treball, “aquest fet podria haver salvat al tomàquet de l'última gran extinció massiva” que va acabar amb el 75% de les espècies del planeta, entre les quals s'inclouen els dinosaures.

Aquestes reorganitzacions explicarien canvis  evolutius que van succeir fa milions d'anys i que van contribuir a l'aparició de noves espècies de plantes amb fruits i a la seva diversificació. A més, alguns dels fragments repetits inclouen gens que serien responsables d'algunes propietats del tomàquet, com, per exemple, la formació d'una pell més resistent per conservar millor el fruit.

Noticia original: http://noticiasdelaciencia.com/not/4367/secuenciado_el_genoma_del_tomate/

Noticies relacionades: http://noticiasdelaciencia.com/sec/ciencia/biologia/