La missió Rosetta és l'avanç científic de l'any

2014 serà recordat com l'any de la "missió Rosetta". La seva arribada al cometa 67 / P Churyumov-Gerasimenko ha estat designat per les revistes científiques més prestigioses del món com Science o Nature com l'avenç científic més destacat de 2014.

Aquest avanç "ha capturat la imaginació del públic amb imatges transmeses des de més enllà de Mart i obre una nova era de la ciència dels estels", explica la revista Science. I és que es tracta de la primera vegada que una missió espacial aconsegueix situar al voltant d'un estel i fer aterrar un mòdul robòtic en ell. Tenint en compte que l'atracció gravitatòria d'un cometa és ínfima comparat amb la d'un planeta, la gesta era realment complicada.

Si tot segueix com està previst, la missió Rosetta es convertirà en la primera que acompanyi un cometa en el seu acostament al Sol per veure com canvia aquest amb la calor de la nostra estrella.

Si la missió Rosetta és el millor de 2014 en ciència, el pitjor ha estat la resposta davant el brot de ebola al món. Tant l'Organització Mundial de la Salut (OMS) com la comunitat internacional "van trigar massa a reaccionar i els governs locals van fer l'estruç i maquillar els informes de casos. El resultat és una epidèmia devastadora que segueix sense estar controlada ", exposa Science. Per aquest motiu, la resposta davant l'Ebola és el gran fiasco de la ciència d'enguany.

-Noticia Original

-Noticies Relacionades

  -Noticia 1

  -Noticia 2

El mòdul Philae aterra a un cometa

El mòdul Philae es va enviar al cometa 67P/Churiumov-Guerasimenko i aterrà el dimecres després de separar-se de la sonda mare “Rosetta”. El mòdul ha començat a enviar dades de dos dels experiments que es van aconseguir posar en marxa sobre el cometa.
Segons ha informat la ESA (Agència Espacial Europea), durant la nit van començar a funcionar els sensors dissenyats per a l’estudi de la densitat i les propietats tèrmiques i mecàniques de de la superfície del cometa.
L’espectòmetre APXS, posat també en marxa ha detectat partícules alfa i raigs X per recollir informació sobre la composició elemental de la superfície.
El mòdul Philae rep poques hores de llum solar, cosa que dificulta les proves previstes, ja que aquest es carrega mitjançant panells.
El mòdul, està recolzat amb tan sols dos de les seues potes, i la tercera la té en l’aire, per tant, la seua vida depen de la bateria de dos dies, i dels panells solars. L’ESA calculà que el mòdul rebria sis o set hores de llum diaries, però no ha sigut així i tan sols en rep una i mitja.
El Philae es comunica a través de Rossetta i les senyals a la Terra apleguent 28 minuts després, ja què viatgen a la valocitat de la llum, però les naus es troben a 511 milions de quilòmetres.

Noticia original