Consumir melatonina durant sis setmanes redueix el greix al fetge

En un estudi amb rates que Zucker recentment publicat en el Journal of Pineal Research, els investigadors de la Universitat de Granada, Hospital Universitario La Paz (Madrid) i la Universitat de Texas (EUA) han demostrat que l'administració de melatonina - una hormona natural que segrega l'organisme humà, però que també pot ser sintetitzat artificialment - durant sis setmanes ajuda a reduir l'acumulació de greix al fetge no alcohòliques.

Esteatosi hepàtica és la primera etapa del no alcohòliques esteatosi hepàtica, on (la cèl·lula forn) mitocondrial causant la disfunció juga un paper decisiu en el desenvolupament i Patogènesi d'esteatosi, estretament relacionat amb l'obesitat i diabetis.

Aquesta nova troballa també va ser associat amb una optimització de la inflamació del fetge, que es manifesta per una disminució de la transaminasa en sèrum (ALT) i la millora de la Histopatologia de fetge i la funció mitocondrial en rates obeses tractats amb melatonina. L'estudi va ser dut a terme per un equip multidisciplinari d'investigadors, dirigits per el Departament de Farmacologia i l'Institut de Neurociències de la Universitat de Granada i dirigit pel Professor Ahmad Agil. G. Fernández Vázquez, servei d'Endocrinologia i nutrició de la University Hospital La Paz de Madrid i R. Reiter, del Departament de Biologia estructural de la Universitat de Texas a San Antonio (USA) també han col·laborat.

Noticia original

L’epilèpsia redueix la generació de noves neurones

Investigadors Ikerbasque centrat Achucarro Basque Center per a la neurociència, han descobert una nova propietat de cèl·lules mare neurals de l'hipocamp mitjançant un model d'epilèpsia en ratolins transgènics. El treball ha estat publicat a la revista cèl·lula mare Cell.

Empleat un model de ratolins transgènics, experts en epilèpsia han trobat que les cèl·lules mare neurals de l'hipocamp ja no generen noves neurones i es transformen en astròcits reactius, un tipus de cèl·lula que promou la inflamació i interromp la comunicació entre les neurones.

Juan Manuel Encinas, responsable de l'estudi, assenyala que gràcies a aquest descobriment, "sabem millor el funcionament de les cèl·lules mare neurals.

Hem demostrat que a més de generar neurones i astròcits, les cèl·lules mare neuronals de hipocamp adults poden generar astròcits reactius després d'un atac epilèptic". Si aconseguim preservar la població de cèl·lules mare neurals i la seva capacitat de generar noves neurones en humans, potser seria possible prevenir el desenvolupament de certs símptomes associats amb l'epilèpsia i segurament mitigar el dany que es produeix en el hipocamp.

En d'aquest projecte, els autors han col·laborat amb grups de recerca d'institucions com Baylor College of Medicine de Houston (EUA); i la Catòlica Universitat de Lovaina (Bèlgica), al mateix Centre Achucarro i servei de l'expressió gènica de la UPV/EHU.

Així vivien els dinosaures i els cocodrils en el jaciment de ‘’Lo Hueco’’ en Cuenca

Fa uns 70 milions d’anys, els cocodrils que habitaven en el que hui es el jaciment de ‘’Lo Hueco’’ en Cuenca menjaven preses d’aigua salada però bevien aigua dolça, i els sauròpodes s’alimentaben d’arbres, arbustos i plantes amb flors que abundaven en la zona. L’estudi dels fòssils, que es publica en PLoS ONE, ha permès reconstruir les condicions climàtiques, la dieta i el mode de vida d’alguns animals durant el Cretàcic superior.

L’equipo d’investigació, liderat per l’Universitat Complutense de Madrid i l’Institut de Geociencies, en colaboració amb l’Universitat d’Alcalá d’Henares i l’Universitat Autònoma de Madrid, ha determinat les condicions climàtiques i ecològiques d’aquest ecosistema del Cretàcic superior, mediant anàlisis geoquímics, de isòtops estables de carboni i oxigen en dents i ossos fòssils de dinosaures, cocodrils, peixos i tortugues del jaciment.

’’Lo Hueco’’ era una zona de canals arenosos, banyada per aigues dolces i salades, que es situava molt prop de la costa en eixos moments, el clima de la Terra es caracteritzava per presentar temperatures mes elevades que en la actualitat, amb una elevada concentració de CO2 atmosfèric i aussencia de casquets polars permanents.

Les temperatures no permaneixien mes constants al llarg de l’any que en l’actualitat, com s’ha observat en èpoques prèvies i mes càlides del Cretàcic.

Acces a la pagina original

Troben una nova especie de crustaci en Galícia

Un dels atractius turístics de Galícia es la seua gastronomia. En concret, el municipi de O Grove (Pontevedra) es ben conegut per la seua Festa del Marisc i per la Festa d’Exaltació de la Centolla. Un grup d’investigadors de l’Universitat de Vigo ha trobat en les aigües d’aquesta localitat de la Ria d’Arousa una nova especie de crustaci. L’únic inconvenient es que no es comestible.

L’anomenem en galleg na herba perque es va trobar en praderes de fanerògames marines (herbes submarines).

Aquests peracárids estan distribuïts en tota classe de medis, especialment en els marins, encara que també existeixen especies terrestres i dulceacuícolas. Uromunna naherba medix entre 0,6 mm i 1,5 mm de longitud i viu tant entre les fulles de les plantes com en els rizomes, encara que les femelles que porten ous tendeixen a viure més en els rizomes.

En ningun moment l’animal es desplaça a grans distancies, ja siga per a colonitzar nous hàbitats o per a trobar nous substrats. Per això, es tracta d’una especie que no nada, sinó que camina sobre el fons marí, tant sobre algues com plantes.

Els individus d’una població es reprodueixen entre ells, sense que hi haja mescla entre poblacions. Per tant, les mutacions genètiques es disseminen ràpidament dins de la població però no s’expandeixen a poblacions allunyades. Així, amb el pas del temps, eixa població haurà acumulat tantes mutacions que la diferencia de altres que es convertirà en una especie nova.

Acces a la pagina original

Pacients amb lesions medul·lars proven un exosquelet neurorrobòtic en Toledo

Un prototip d’exosquelet, que realitza una estimació de alta precisió de la postura en temps real i utilitza la realitat virtual per a recrear situacions quotidianes, està sent provat per 10 pacients amb lesions medul·lars de l’Hospital de Paraplègics de Toledo. La innovació ha segut desenvolupada en el marc del projecte europeu HYPER que compta amb uns fons de cinc milions d’euros per a desenvolupar de realitat virtual i neurorrobòtica que acceleren la rehabilitació d’afectats per ictus i lesions en la columna.

Es tracta de la principal investigació en curs en aquest àmbit en Espanya, en el que participa la Alianza Tecnológica IK4 baix la coordinació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

La principal ventatja de aquestes ferramentes radica en que permitiran que els processos de rehabilitació comencen més prompte, es porten a terme d’una forma més intensiva i amena per a el pacient, i contribuixquen a una recuperació més ràpida i completa.

Els pingüins han perdut el sentit del gust per viure a temperatures extremes

Els pingüins sols son capaços de distinguir dos dels cinc sabors: agre i salat. Segons investigadors de l’Universitat de Michigan (EE UU) açò pot deures al fret extrem de la Antàrtida, però el que encara no tenen clar es si la morfologia rugosa de la llengua dels animals i el seu costum de tragar els aliments sencers es causa o conseqüència d’aquesta perdua.

El sabor del peix o de la fruita no provoquen ningun plaer en el paladar dels pingüins. El sabor de la carn i el amarg es van perdre en el avantpassat comú dels pingüins, mentres que el dols es va perdre molt antes.Els receptors del gust podrien haver desaparegut en els pingüins a causa del fret extrem dels entorns els que viuen. Tots els pingüins tenen arrels en l’Antàrtida, inclòs els que han emigrat a llocs més cálids.

A demés, els pingüins tenen l’hàbit de tragar el menjar sencer. Aquest comportament així com la funció i l’estructura de la seua llengua, indiquen que el pingüi no necesita percebre sabors, però el que no està clar es si aquests rasgos son causa o conseqüència de la pèrdua.. Les llengües dels pingüins també tenen altres pequliaritats, alguns pingüins careixen completament de papiles gustatives i en lloc de tindre les llengües cubertes de papiles rígides i afilades per a atrapar i sostenir el menjar.

Molts altres pardals, com els pollastres i els pinzòns, tampoc poden detectar el sabor dols però sí que tenen receptors per a detectar el amarg i el sabor de la carn.

Nanoestructures de titani antibacterianes per a implants d’óssos

Un equip d’investigadors amb participació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l’Universitat Complutense de Madrid ha desenvolupat un recobriment compost per nanocol·lumnes de titani per a implants d’óssos que tenen acció antibacteriana. Les propietats d’aquest descobriment, patentat per el CSIC i l’Universitat, són similars a la que s’observa en les ales de cigarra i en les fulles de la flor de lot.

Aquesta tècnica s’utilitza industrialment per produir recobriments de llàmina delgada en diverses aplicacions, com en els discs durs de l’ordenador, els panells fotovoltaics, els espills, etc., per el que és un procés escalable.

Els científics han aconseguit aquesta propietat sense necessitat d’utilitzar elements antibiòtics. La majoria de les infeccions en l’implantología d’óssos te el seu origen en l’intervenció quirúrgica. Si la superfície de l’implant està recoberta d’un material que impedeix l’adhesió i proliferació de bacteris sense afectar la seua biocompatibilitat, s’haurá donat un gran pas.

La fabricació s’ha fet en l’Institut de Microelectrònica de Madrid mentre que les simulacions del procés de formació de nanocol·lumnas s’ha realitzat en l’Institut de Ciència de Materials de Sevilla, centre mixt del CSIC i l’Universitat de Sevilla.
L’última fase, els experiments biològics in vitro, s’han portat a cap en l’Universitat Complutense de Madrid i en la Fundació Jiménez Díaz.

Un implant flexible fa caminar a ratolins paralítics

Una de les tècniques que ajuden a tractar las lesions en la mèdula espinal es col·locar un dispositiu electroestimulador baix la duramadre. El problema es que estes pròtesis són rígides i freguen amb el teixit nerviós quant es mou, causant inflamació, cicatrius i menyspreu a les poques setmanes.

Un equip internacional de científics, liderats des de l’Escola Politécnica Federal de Lausana (EPFL) en Suiza, ha creat un dispositiu flexible i elàstic que es pot implantar a la mèdula espinal per a estimular-la, elèctrica i químicament, sense causar fricció ni dany tissular. O han batejat com ‘duramadre electrònica’ (e-Dura).

Quant aquest implant s’ha insertat en la mèdula de rates paralítiques, els roedors han aconseguit tornar a caminar després d’un període d’entrenament. Els investigadors han confirmat que transcurrits dos mesos no es detecta ningun menyspreu, i calculen que el dispositiu podria funcionar fins casi 10 anys en un pacient humà.

Segons els autors, el potencial de l’aplicació dels nous implants es enorme, ja que també podria ajudar en els tractaments de la epilèpsia, l’enfermetat de Parkinson i la teràpia contra el dolor. El equip te previst realitzar practiques clíniques amb éssers humans, i ja preparen el prototip per a la seua comercialització.

Els avantpassats dels primers europeus van sobreviure a l'última glaciació

Kostenki 14 és el nom pel qual els paleontòlegs conèixer a un home que vivia a l'oest de Rússia fa més de 36.000 anys. L'ADN de les seves restes fòssils ha revelat que caçadors i pagesos del paleolític, pell i ulls foscos, va superar l'última edat de gel, colonitzada Europa, barrejats amb els neandertals 54.000 existents fa anys i llavors es dividien en grups de com a mínim tres fins Kostenki 14 va viure.

Cada grup tenia un camí propi, barrejat amb l'altre en funció de les seves distribucions geogràfiques, i aquestes va continuar la seva pròpia dinàmica basat en els efectes de l'última glaciació en ecosistemes d'Euràsia.

Aquest procés creat períodes d'unitat cultural enorme espais que va acabar durant l'últim màxim glacial,En este periodo, algunas poblaciones pudieron sobrevivir a la fase climática extrema y seguir acumulando sus características genéticas.

Aquest esdeveniment va tenir lloc 54.000 anys, al començament de la història evolutiva de les persones que van sortir d'Àfrica. Els resultats mostren una imatge complexa de la colonització d'Europa pels humans i sugereixen que l'aportació genètica de la primera Eurasian a les poblacions europees modernes aplegaren a través de diferents migratoris esdeveniments d'Àsia a Europa, sinó per un flux de gens de diverses direccions.

Un fong asiàtic letal amenaça a les salamandres i als tritons europeus

El tritó i el tritó alpí, especies endèmiques de la península ibèrica, moren per infectar-se per un fong que probablement arribà a Europa a través del comerç internacional de mascotes.

Jaime Bosch, investigador del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC), participa en l’estudio que es publica hui en la revista Science en el que, després d’analizar alvoltant de 5.000 mostres de amfibis de quatre continents i evaluar la seua perillositat, es conclueix que, encara que es troba geográficament molt restringit, resulta mortífer per a salamandres i tritons, però no per a altres anfibis com granotes, gripaus i cecílies.

Fins el moment aquest fong, que provoca lesions en la pell dels amfibis fins causar la mort, sols s’ha trobat, ademés de en Àsia, en poblacions d’Holanda i Bèlgica però, segons els investigadors, es molt probable que s’expandixca ràpidament per tot el continent.

Aquest fong es perillós per a la nostra fauna i encara que els éssers vius desenvolupen resistència als patògens amb els que conviuen durant llarg temps, però son molt vulnerables a nous patògens amb els que entren en contacte de forma brusca.

Descoberta una nova especie de dinosaure ibèric del Juràssic

Un equip hispano-luso d’investigadors, en el que participa l’Universitat Nacional d’Educación a Distancia, ha trobat en la xicoteta localitat portuguesa de Porto das Barcas una nova especie de dinosaure que han batejat como Eousdryosaurus nanohallucis. Es tracta del primer ornitòpode dinosaure trobat en la península ibèrica, on va viure fa 152 milions d’anys.

L’estudi fou portat a terme conjuntament per investigadors espanyoles i portuguesos perteneixents al Grup de Biologia Evolutiva de l’Universitat Nacional d’Educació a Distancia (UNED) i la Societat d’Història Natural de Torres Vedras.

Els ornitòpodes, família a la que perteneix el Eousdryosaurus, al evolucionar fins formes derivades van anar progressivament perguent un dit del peu: en el caso de Eousdryosaurus existeixen tres dits funcionals i un polze diminut, mostrant un estadi intermig en la secuencia de transformació fins l’adquisició de peus amb tres dits que es característica en ornitòpodes derivats. Els dinosaures tenen un fèmur molt característic sobre tot per la zona d’inserció de la musculatura implicada en la carrera. Eousdryosaurus comparteix aquest tipus de fèmur, que ningú més te, amb els dinosaures.

Eousdryosaurus era un nan en temps de gegants, però aprofitant eixa virtut la seua agilitat probablement li permetia escapar veloçment dels seus depredadors.
L’abundància de jaciments en aquesta regió del centre-oest de Portugal ha permitit anar ampliant el coneixement sobre els ecosistemes que constituïen la península ibèrica fa milions d’anys.

Els virus dels anfibis aporten claus sobre el contagi entre especies

Investigadors de la Queen Mary University of London (QMUL), la University College London (UCL) i la Real Societat Zoològica de Londres (ZSL) guiats por l’investigador Jaime Bosch, del Museu Nacional de Ciencies Naturals (MNCN-CSIC), han estudiatlos efectes d’un virus del gènere Ranavirus (que afecta a anfivis, reptils i peixos).

Jaime Bosch i un equip de investigador, van trobar anfivis de sis especies diferents morts graument afectats per ranavirosis en el Parc Nacional de Pics d’Europa (Asturies), i uns anys més tard també van trobar la mateixa enfermetat a la presa del Pontilló (Galicia), a 200 km del Parc Nacional. El estudi mostra lo fàcil que lels virus es propagen per la acció de l’hombre i el enorme impacte que poden tenir en les comunitats locals.

Es trata de patògens que consigueixen saltar d’unas especies a altres i superar les barreres inmunològiques dels nous hospedadors. Enfermetats zoonòtiques (trasmitides des de animals a humans) com la gripe A o l’ébola.

Jaime Bosch, esplica que una de les majors amenaces per a la biodiversitat es l’augment de les enfermetats infeccioses que afecten a varies especies al mateix temps.