Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carbotormoa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carbotormoa. Mostrar tots els missatges

divendres, 12 de maig del 2017

Creant vida del no-res.




Crear vida a partir de la matèria inert ha semblat sempre l'última frontera de l'arrogància humana, la línia que l'home no hauria de intentar creuar mai.


Venter, malgrat ser conegut per la seua carrera empresarial, aquesta acabarà sent la seua gran contribució a la biologia fonamental. La seua persecució a una de les preguntes més profundes de la història: Què és la vida?

Doncs aquest home ja té una resposta sòlida: la vida són 473 gens.

Fins i tot les preguntes més profundes requereixen finançament per respondre-les. El seu projecte de crear vida a partir de la matèria inert, té objectius pràctics molt ambiciosos, com dissenyar un bacteri que aprofite la llum solar amb tan eficàcia que puga conrear-se unes quantes hectàrees per alimentar d'energia una ciutat.

Una de les més xocants és que, dels miserables 473 gens que són suficients per construir un bacteri de vida autònoma, ni més ni menys que 149 tenen una funció completament desconeguda per a la biologia actual.

Es pot veure com una vergonya, però també com un estímul: la matèria fosca de la genètica necessita més llum. I més diners.
Resultado de imagen de craig venter Craig Venter (cientific i empresari)

Noticia original
Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2


dijous, 11 de maig del 2017

Una clínica de Granada demana permís per crear 'fills de tres pares'.

La tècnica busca evitar que naixen xiquets amb problemes mitocondrials.


Es tracta de crear embrions amb material genètic de tres fonts: l'espermatozoide del pare, el nucli de l'òvul de la mare i l'ADN mitocondrial d'un donant.


A la UE, ja han autoritzat els primers assatjos. Com explica Tesarik, en veritat la tècnica no és una sola, tot i que totes tenen el matex objectiu: engendrar fills que no porten les mutacions presents en el material genètic de les mitocòndries. Aquests òrgans estan presents en el citoplasma cel·lular i són les seues centrals energètiques. Com provenen evolutivament de bacteris, tenen el seu propi ADN. I aquest, com la resta, pot presentar defectes, el que causa una sèrie de malalties rares en els portadors.


Tesarik afirma que ha demanat un permís per a utilitzar totes les opcions. Una d'elles consisteix a portar el nucli del òvul de la mare a un altre òvul d'una dona amb les mitocòndries sense defectes, i després inseminar-lo. L'altra és: extraure el citoplasma de l'òvul sense defectes que conté les mitocòndries, i injectar en l'òvul de la dona amb la mutació. D'aquesta manera s'afegeixen mitocòndries funcionants.


L'investigador afirma que la tècnica no és particularment complexa, però que cal estudiar-les per a assegurar quina és la que va millor.

 Jan Tesarik (investigador)




dimarts, 9 de maig del 2017

Els bacteris intenstinals "diuen" al cervell que proteïnes ha d'ingerir.


És conegut que el microbioma, la comunitat de bacteris que resideix a l'intestí, afecta la salut. Per exemple, malalties com l'obesitat s'han associat amb la composició de la dieta però també amb el microbioma.


En un estudi publicat a 'PLOS Biology', aquest equip de neurocientífics va identificar per primera vegada dues espècies de bacteris que tindrien un impacte directe en les decisions dietètiques dels animals. Els investigadors van utilitzar com a model experimental a la mosca de la fruita, 'Drosophila melanogaster', un insecte amb el qual és possible establir analogies en relació a l'organisme humà, per disseccionar la complexa interacció entre la dieta i els microbis i el seu efecte sobre la preferència d'aliments.


Els resultats van superar les expectatives dels investigadors: dues espècies bacterianes específiques, Acetobacter pomorum i Lactobacilli, podrien reprimir l'augment de gana de proteïnes en les mosques alimentades amb productes que no tenien aminoàcids essencials.


En canvi, els bacteris intestinals "semblen induir un canvi metabòlic que actua directament sobre el cervell i el cos, imitant un estat de sacietat de proteïnes", assegura. D'aquesta manera, el treball mostra no només que els bacteris intestinals actuarien sobre el cervell per modular l'elecció d'aliments, sinó que també que podrien fer-ho utilitzant un nou mecanisme desconegut. Seran necessàries més investigacions per aprofundir en aquest sentit.

                                        
Noticia original
Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2


dijous, 12 de gener del 2017

Un grup d'investigadors inverteix l'envelliment en ratolins




L'evolució va donar lloc a un animal que pot arribar a viure algo més de 100 anys i recórrer cent metres en menys de 10 segons.

Esta semana, un equip d'investigadors han publicat com van aconseguir revertir l'envelliment en ratolins amb progeria, una malaltia que provoca l'envelliment prematur.

A més, també van aplicar el mateix sistema per reduir els efectes d'edat en els òrgans dels ratolins sans. En els dos casos, van tindre èxit.

En els ratolins amb progeria, va cintinuar la seua vida en un 30%. En el cas dels sans, van millorar els problemes associats amb la edat, cardiovasculars, i va destacar com van millorar algunes ferides.

Aquests canvis van ser possibles per un mètode utilitzat per convertir quansevol cèl.lules adultes en cèl.lules mare pluripotents, igual que els embrions. Aquest canvi s'aconsegueix mitjançant l'expressió de quatre gens, anomenats factors de Yamanaka.



Manipulen els gens del paràsit de la malària per aconseguir una vacuna

La manipulació genètica ens afirma crear una nova vacuna contra la malària.
Els investigadors han canviat tres gens al paràsit que la provoca aconseguint una població de exemplars més debilitats.

Per a comprovar-ho, el que van fer va ser infectar a mosquits que més tart picaren a una decena de voluntaris. Ningú va desarrollar la enferemetat, però tots van activar el seu sistema inmunitari en contra del patogen.

Però per a vèncer a la malària falta una gran solució: una vacuna que inmunitze a la població exposta. El problema es que el Plasmodium Falciparum, la espècie de protozou que causa la variant més perjudicial de la malaltica, es un insecte difícil de combatre. A pesar del seu tamany microscòpic, es més complex que els virus, tradicionals objectius de les vacunes, o els vacteris. A més, els seu cicle vital complica encara més el disseny d'una vacuna eficaç.

La que més lluny ha aplegat és la RTS,S desarrollada per GSK amb participació d'investigadors espanyols de l'ISGlobal.