Nou atac a la capa d'ozó

Dues províncies de l’est de la Xina emeten cada any 7000 tones de més de CFC-11, un dels tres clorofluorocarbonis (CFC) responsables del forat a la capa d'ozó i que també contribueix a l’escalfament climàtic.

Des del 2010, després de l’acord de Mont-real, cap país deuria produir els CFC. Des d’aleshores, la seua concentració en l’atmosfera s’ha anat reduint .La xifra d’emissions de la Xina en l’actualitat, representa el doble de les seues emissions normals, ralentizant el procés de reducció. 

La completa restauració de la capa d’ozó, prevista per a mitjans d’aquest segle, podria demorar-se més si aquestes emissions il·legals no s’aturen. A més, tots els implicats, incloent-hi la Xina, estan prenent mesures. Ja que, donada la magnitud de les emissions, tots són conscients de la urgència.

Notícia original

Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2

Un estudi en ratolins revela que els beneficis cognitius de l'esport s'hereten

Un estudi liderat per José Luis Trejo, biòleg del CSIC en l'Institut Cajal , ha demostrat en ratolins de laboratori que els beneficis cognitius de l'exercici físic moderat són heretats per la cries, encara que estes siguen sedentàries i també han determinat que ocorre en el cervell perquè això succeïsca. 

En aquest treball, la transmissió directa dels efectes induïts per l'exercici des del cervell dels pares fins al cervell de les ventrades demostra que l'activitat física paterna influïx en la fisiologia cerebral i la cognició dels seus cries, és a dir, els efectes positius d'algunes conductes poden heretar-se intergeneracionalment. 

Aquests descobriments tenen un impacte enorme en neurobiologia, per la possibilitat que l'increment en el nombre de neurones de l'hipocamp puga heretar-se.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Antropoceno en Mart

Segons Alberto González Fairén el nou temps geològic, l'Edat dels Humans, o Antropoceno, fa referència als impactes que els humans fem sobre el planeta Terra (ej: efecte a l'Antàrtida) o altres cossos del Sistema Solar.

Centrats en Mart i preveient la presència d'astronautes en un futur no molt llunyà, tres serien els impactes més importants: la contaminació microbiana o biocontaminació (inevitable des del moment en què un astronauta pose un peu en Mart.), la transformació de la superfície de Mart en buscar i utilitzar recursos in situ i la introducció de contaminants. 

Les alteracions que produirem els humans en Mart es poden reduir si es fan d'una manera ordenada i intel·ligent per a evitar l'impacte antropogènic.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Nou planeta nan

El Centre de Planetes Menors de la Unió Astronòmica Internacional va anunciar el 17/12/2018 l'existència d'un planeta nan (—2018 VG18— sobrenomenat Farout), que és l'objecte més llunyà dins del sistema solar.

Els estatunidencs Scott Sheppard, David Tholen i CHad Trujillo, han descobert el nou planeta per casualitat. El que realment buscaven era un planeta de major tamany que la Terra i no es descarta la seva existència per les òrbites de planetes pròxims a aquest nou descobriment.

El nou planeta necessita més de 1.000 anys per a completar una volta al Sol. Per la seva lluentor calculen que té uns 500 quilòmetres de diàmetre i un color rosat que suggereix la presència de gel.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia Relacionada 2

Nou descobriment de la NASA

La missió Kepler de la NASA ha trobat el planeta més semblat en grandària a la Terra fora del Sistema Solar, però dins de la zona en la qual es podria donar aigua líquida, i possiblement vida en la superfície del planeta (ja que és fonamental segons els geòlegs l'existència del cicle de l'aigua).

Des que va ser llançada la missió l'any 2009, s'han trobat diversos planetes. Però l'interès d'aquesta troballa és que, a més de la grandària similar del planeta amb la Terra, orbita al voltant d'un estel semblant al Sol, encara que més vell que el nostre.

El planeta al que han batejat com Kepler-452b és rocós, amb molts volcans actius, l'atmosfera és més densa i rep més energia del seu estel que la Terra, orbita de forma similar a la Terra (el seu any es completa en 385 dies) i es troba a 1.400 anys llum de la Terra.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Un laboratori xinés aconsegueix que nasquen cries de ratolí sanes de dues mares

Un equip científic xinés ha obtingut ratolins sans de dues femelles usant cèl·lules mare i edició de gens específics. Les 29 cries vives de 210 embrions van tenir després la seua pròpia descendència per reproducció normal . D'altra banda els investigadors van usar una tècnica similar amb dos pares, però els nounats només van sobreviure un parell de dies.

Les 29 cries no són les primeres nascudes de dues mares, ja que en 2004 investigadors japonesos ho van aconseguir però amb un mètode menys reeixit ja que a les cries els faltava material genètic. En l'experiment també es van produir dotze ratolins vius a terme amb dos pares utilitzant un procediment similar però més complicat. Les cries de dos pares solament van sobreviure 48 hores, En 2011 es van obtenir resultats similars amb un mètode diferent.

Una de les investigadores assenyala que l'èxit d'aquest experiment no es pot generalitzar a tots els mamífers. I assenyala el problema dels éssers creats amb anormalitats greus encara que segueixen investigant amb aquestes tècniques.A més, aquest treball aporta nous coneixements per a l'estudi de l'empremta genòmica i l'avanç en la clonació animal.

Enllaç al resum del procés (anglès)

Notícia original

Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2