Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vm02120. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vm02120. Mostrar tots els missatges

dissabte, 29 de maig del 2021

La grip aviària H5N8 podria ser la pròxima pandèmia?


Una nova pandèmia amenaça a la població, afirmen dos prestigiosos científics xinesos. Weifeng Shi, director del Laboratori de Referència de Malalties Emergents Infeccioses de les Universitats de Shandong i George Gao, director general del Centre Xinés de Control i Prevenció de Malalties, alerten en un article publicat en la revista "Science" sobre el perill de la grip aviària H5N8.

S'han registrat nombroses infeccions per aquesta malaltia tant en ocells domèstics com silvestres en almenys 46 països d'Europa, Àsia i Àfrica. Entre ells, Espanya, on s'han notificat tres brots en ocells en els últims mesos. Els dos científics adverteixen que aquest patogen suposa una preocupació important no sols per a l'agricultura, sinó també per a la salut pública, perquè ja ha provocat el positiu de set treballadors de granges avícoles a Rússia. Tots dos recalquen la importància de vigilar i controlar aquest virus per a evitar una futura pandèmia.

A Espanya, el Ministeri ha exposat que el virus H5N8 no suposa cap perill per a la salut pública, perquè els casos notificats no s'han propagat en humans. De la mateixa manera, l'agència europea ECDC ha manifestat que no comporta un greu risc per a la població.


-Notícies relacionades:




dimarts, 25 de maig del 2021

Estem més prop de dir adéu a les mascaretes?



El passat dijous, els Centres per al Control i Prevenció de les Malalties als Estats Units (CDC) van declarar prescindible l'ús de mascareta a l'aire lliure per a aquelles persones que estiguen completament vacunades.

Als Estats Units, el percentatge de vacunats ja supera el 35% de la població, no obstant això, en alguns llocs el ritme de vacunació s'ha reduït i alguns estats s'han vist obligats a emprar mesures més enginyoses per a motivar la vacunació de la població. Entrades gratis al zoo o a partits de beisbol, ofertes d'una cervesa per cada vacunat i sortejos de premis són algunes de les tàctiques utilitzades.
En el cas d'Espanya, el percentatge de vacunats és del 13,9% i un 30,5% amb almenys una dosi. És per això que molts investigadors donen suport a la idea de prescindir de la mascareta en espais oberts, sempre que es respecte la distància de seguretat.

Alguns experts creuen que disminuir aquestes restriccions pot provocar la relaxació de la població i la no utilització de la mascareta en situacions en les quals és realment necessària. No obstant això, altres temen que la "fatiga pandèmica" i la falta de paciència del ciutadà porte a l'incompliment de les mesures de seguretat. En qualsevol cas, aquesta decisió està en mans de les autoritats sanitàries. La comunicació en temps de pandèmia és crucial per a combatre aquest virus.


Notícia original
Notícia relacionades:

diumenge, 17 de gener del 2021

Els asimptomàtics causen més del 50% dels contagis




Les persones asimptomàtiques o presimptomàtiques causen més de la meitat de les infeccions del nou coronavirus, segons un informe dels Centres Estatunidencs per al Control de Malalties. Segons el text, un 59% de tota la transmissió prové de persones sense símptomes. Això inclou el 24% dels qui transmeten la infecció sense arribar a desenvolupar símptomes, i el 35% d'individus presimptomàtics, que desenvoluparan els símptomes en els dies següents. El 41% restant es deu a persones amb símptomes evidents de la malaltia.

"Entre les persones que desenvolupen la malaltia, el risc de transmissió apareix en els dies immediatament anteriors a l'aparició dels símptomes i es manté durant alguns dies". Això suposa que moltes persones són capaces de transmetre el virus quan no tenen constància d'haver estat infectats.
Aquests resultats reforcen la importància de seguir les recomanacions, independentment de si hi ha o no símptomes. És per això que l'ús de màscares i el compliment de les mesures de seguretat són crucials.

El que és clar és que el paper dels asimptomàtics en la transmissió dificulta la capacitat de detectar i aïllar als positius, la qual cosa ha influït de manera determinant en el control de la pandèmia. A Espanya, segons l'últim informe elaborat la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica, el 53,1% dels casos de Covid-19 detectats des del 10 de maig ha mostrat símptomes, la qual cosa suposa que un 46,9% no ha mostrat cap signe de la malaltia.

dijous, 17 de desembre del 2020

REALITZAT AMB ÈXIT EL PRIMER TRASPLANTAMENT D'ÚTER AL NOSTRE PAÍS

 

L'Hospital Clínic de Barcelona va dur a terme el passat 5 d'octubre el primer trasplantament d'úter a Espanya. La intervenció, liderada pel cap del Servei de Ginecologia, Francisco Carmona, i el cap del Servei d'Urologia i de Trasplantament renal, Antonio Alcaraz, ha estat possible gràcies a la donació de l'úter d'una germana a una altra.

El requisit principal per a ser candidata a aquest tipus d'operació és patir la síndrome de Rokitansky, trastorn congènit de l'aparell reproductor femení que produeix que la dona nasca sense úter i sense Trompes de Fal·lopi.
Un equip multidisciplinari de més de 20 professionals de diferents especialitats va ser l'encarregat de dur a terme aquest procés d'alta complexitat, dividit en dues fases: l'extracció de l'úter, realitzada mitjançant cirurgia robòtica, i la seua implantació.

A dos mesos del postoperatori, la receptora ja ha tingut el seu primer cicle menstrual. En uns mesos se li implantarà un embrió dels 11 fecundats in vitro prèviament i en cas que es quede embarassada, es mantindrà amb fàrmacs immunosupressors fins a un segon embaràs. Després del part, se li retirarà l'úter donat per laparoscòpia.

El primer naixement per trasplantament d'úter va tenir lloc en el 2014 a Suècia, i fins avui, s'han practicat 70 trasplantaments d'úter a tot el món, dels que han pogut néixer una vintena de bebés.

dilluns, 2 de novembre del 2020

PER QUÈ HI HA PERSONES ASIMPTOMÀTIQUES?

    

Un dels grans misteris del coronavirus és saber per què hi ha persones que no desenvolupen cap símptoma malgrat estar infectats pel SARS-CoV-2. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va afirmar que, segons els estudis recents, les persones asimptomàtiques també poden transmetre el virus.

Però, per què hi ha persones asimptomàtiques? Investigadors de la Universitat d'Aarhus i l'Hospital Universitari d'Aarhus a Dinamarca han descobert que la resposta a aquest misteri està en què el virus SARS-CoV-2 pot ocultar el seu genoma perquè no siga reconegut pel sistema immunològic.
A l'interior dels nostres pulmons hi ha cèl·lules immunes especialitzades, anomenades macròfags alveolars, que protegeixen als pulmons d'organismes nocius. Quan l'organisme reconeix una infecció provocada per un virus, el sistema immunològic comença a produir interferons, que intervenen en la resposta immune i en la lluita contra la infecció.

Aquesta nova investigació, publicada en la revista EMBO Reports, suggereix que el coronavirus pot ocultar el seu material genòmic perquè no siga reconegut pels macròfags alveolars i evitar així la producció d'interferons. Això podria explicar la fase asimptomàtica inicial observada en molts pacients amb Covid-19.

            

Notícia original

Notícies relacionades: 

       -Notícia relacionada 1

dijous, 22 d’octubre del 2020

Adolescent premiada per aconseguir un avanç en el tractament conta la Covid.

 

Investigación de una joven de 14 años conduciría a la cura del COVID-19

 



Anika Chebrolu, una estudiant de 14 anys del Independence High School en Frisco (Texas) ha desenvolupat un possible tractament contra la Covid-19, que l'ha portat a guanyar el 3M Young Scientist Challenge, un concurs juvenil el premi del qual està valorat en 25.000 dòlars.

La seua investigació, inicialment dirigida al virus de la grip comuna, va prendre un nou rumb amb l'expansió de la pandèmia. Mitjançant un programa informàtic, Chebrolu va descobrir la forma amb la qual unir una molècula desenvolupada per ella al virus SARS-CoV-2 i detenir així el funcionament d'aquest.

Apassionada pels experiments científics des de xicoteta, Chebrolu va voler dedicar el premi al seu avi, qui la va animar a dedicar-se a la ciència. Encara que caldrà esperar per a veure quin recorregut té el seu descobriment, aquesta jove es troba un pas més prop de complir el seu somni i convertir-se en investigadora mèdica.


 -Notícia original

-Notícies relacionades:

     -Una adolescent desenvolupa un possible tractament contra el Coronavirus.

     -Les primeres vacunes contra el coronavirus arribaran en primavera.