La història de tres esclaus en el Mèxic colonial narrada pels seus ossos

Van morir lluny de la seua casa, forçats a una vida de treball a l'altre costat de la mar. Després la història va oblidar els seus noms. Ara la genètica ofereix una finestra per acabar amb cinc segles de silenci sobre la trajectòria de la primera generació d'esclaus capturats a les costes d'Àfrica i traslladats a les possessions de la Corona espanyola a Amèrica.

Les anàlisis genètiques mostren que els tres compartien un llinatge del cromosoma Y, present només en els homes, freqüent a l'Àfrica subsahariana i que actualment és el més comú entre els afroamericans. La biologia molecular i la informació isotòpica han permés establir que els tres van néixer fora de Mèxic, el que, en combinació amb altres tècniques de datació, confirma que formaven part d'un dels primers grups d'esclaus africans a arribar al Virregnat de Nova Espanya.

"De moment no podem delimitar amb exactitud l'àrea de procedència; les seues poblacions d'origen podrien no existir (per haver estat desplaçades durant l'època colonial) o bé que els grups més relacionats genèticament amb ells encara no hagen estat mostrejats", explica Rodrigo Barquera, investigador del Departament d'arqueogenètica de l'Institut Max Planck i primer autor de l'estudi. "Però sabem que van néixer a l'Àfrica, van viure allà almenys fins a l'adolescència i després van ser portats com a esclaus a Amèrica, on van sofrir una gran quantitat d'abusos físics fins a la seua prematura mort, entre els 25 i els 35 anys".

Les lesions observades indiquen un treball físic excessiu (visible en les insercions musculars), abusos físics (fractures, ferides de bala, empremtes de contusions) o traumatismes que afecten la columna vertebral, a més d'anèmies i altres deficiències alimentàries.


Notícia original
Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2

La mutació genètica que fa que els pèl-rojos percibisquen l'ambient de forma diferent

El 2% de la població mundial té els cabells rojos, però hi ha altres diferències en les fesomies que els fan ser especials.

PRODUEIXEN MÉS VITAMINA D

Els pèl-rojos no necessiten tanta vitamina D com els altres humans,ja que degut al seu color de monyo i el to de pell blanc son capaços de crear la seua vitamina D en menys temps que totes les altres persones i gràcies a això eviten alguns problemes de salut.Per això la majoria d’ells viuen al nord d’europa(Noruega,Islandia,Irlanda…)

TERMÒMETRE CORPORAL

Es va descobrir que els pèl-rojos són capaços de notar les temperatures abans que els altres mortals.Segons un estudi tenen un gen anomenat MC1Rque activaria aquest detector humà i els faria més sensibles al fred.

SUPERHUMANS

Està científicament comprovat que les dones pèl-rojes suporten un 25% més el dolor i ademés per a sedar-les necessites un major esforç.Gràcies a que necessiten menys vitamina D,els pèl-rojos están més protegits contra el càncer de próstata

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Video

Cientific rus planetja crear bebés modificats genéticament

Després de la creació en China de les dos primeres bebés geneticament modificades, el científic rus Denis Rebrikov planetja alterar el ADN de alguns embrions amb el SIDA amb l’objectiu d’estudiar i evitar la propagació del virus.


Denis té la intenció el gen CCR5, que es en part un dels gens que provoca l’entrada del virus al nostre organisme.


Encara que la idea no pareix tan negativa, les ferramentes que utilitzen encara creen diversos errors genètics i la comunitat cientifica no esta d’acord amb fer experiments d’aquest tipus amb persones.

Noticia original 

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Los genes neandertales influyen en la forma de nuestros cráneos

El nostre crani té una forma molt arredonida, aquesta és la raó per la qual els científics el volen investigar i poder comparar-los amb els cranis dels nostres avantpassats. En la investigació es descobriren moltes diferències entre els cranis moderns i els antics.


Amb ajuda dels escàners els científics han pogut trobar les diferències entre els cranis dels fòssils neandertals i els nostres i també han pogut trobar fragments d’ADN neandertal en els cranis moderns, els quals estan relacionats amb una forma del crani menys redona.


Gràcies a aquestes conclusions els científics han determinat que tindre aquestes variants genètiques fa que els cranis no siguen tan asfèrics però que al mateix temps aquests fragments puguen ser útils per a pròximes investigacions.

Notícia Original

Notícia Relacionada 1

Notícia Relacionada 2

Per què els haskys tenen els ulls blaus?

Els huskys criden l’atenció, entre altres coses, pels seus ulls blaus. Encara que hi ha altres razes que també els tenen, la seua alta incidència entre aquests cans siberians ha mantingut la intriga dels científics. Ara un estudi obri una nova via d’investigació que podria no aplicar-se sols a aquests animals, sinó a tots els mamífers en general, inclòs als humans.


Els ulls blaus dels gossos responen genèticament a dues mutacions concretes. La primera i més comú és que porten el «gen merle», que provoca que el seu mant siga de color «mirlo», o salpicat de taques. Una altra opció és que el gos estiga afectat per la «Serie C» el que provoca que l'animal siga totalment blanc i el nas siga extremadament rosat. Però els ulls dels haskys siberians no responen a cap d'aquestes dues variants genètiques. Ara un recent estudi publicat en la revista «PLOS Genetics» pot haver-hi hallat la raó: una duplicació del cromosoma 18, en una zona propera al gen ALX4.


Els responsables han explicat que sols són una còpia d'esta variant cromosòmica, els huskys poden tindre els ulls blaus o heterocromia. Però també s’han trobat exemplars que encara que porten aquesta duplicitat, no l'han manifestat físicament.

Notícia Original

Notícia Relacionada 1

Notícia Relacionada 2

Un grup de científics ha aconseguit que nasquen cries de rata amb parelles del mateix sexe

Un grup d’investigadors ha aconseguit reproduir cries de rata gràcies a una nova tècnica que utilitza cèl·lules mare modificades. Aquesta ha sigut la primera vegada que s’aplica aquesta tècnica amb èxit. Aquest estudi s’ha publicat en la revista Cell Stem Cell.

L'estudi ha creat un complicat procés de manipulació genètica que elimina anomalies en el procés reproductiu de parelles del mateix sexe. Usant dos conjunts d’ADN de rates femelles, els científics hi han aconseguit produir 19 cries a partir de 210 embrions que hi han aconseguit viure fins a l’edat adulta i que poden reproduir-se amb normalitat. Però les cries produïdes a partir de dos mascles només sobreviraren 48 hores.

Encara que les aplicacions d'aquesta investigació són teòriques, podria millorar els mètodes de clonació de mamífers, e inclòs a llarg plaç, els tractaments de fertilitat de les parelles del mateix sexe.

Notícia Original

Notícia Relacionada 1

Notícia Relacionada 2

RECUPERACIÓ D'ESPECIES I CLONACIÓ

Científics investiguen i treballen en la recuperació d’especies extintes i evitar que altres s’extinguisquen a partir del ADN.
Els que més criden l’atenció són el mamut, el tigre de tasmania i els “uros”(avanpassat del ramat boví)


El tatara avi del elefant és el que més crida l’atenció i ja hi han diversos grups treballant en açò i està més a prop del que pensem.
Els americans están treballant amb edició genètica: agafen una cèl·lula d’un elefant viu i l’editen per anyadirli gens de el mastodont de l’edad de gel i utilitzarán açò per crear un híbrid entre elefant i mamut.
El resultat serí una especie genéticament adaptat al fred.
Els dos altres grups estudien la clonació a través de les cèl·lules però encara no han trobat cèl·lules en tant bon estat per aconseguir-ho a curt termini.


Aquesta investigació no es simplement per tornar especies a la vida, el que es apasionant, soste Pilcher. Sinó que es pot utilitzar per evitar que espècies en perill d’extingió desapareguen.
Tot açò és molt novedos però també ha creat dilemes étics, hi ha qui pensa que va contra la natura, que és inmoral però Pilcher defen que els humans destruim habitats i espècies i aixo és lo realment inmoral.


Noticia original
Noticia relacionada1
Noticia relacionada2
Video:

La genètica revela subtils diferències entre el cervell humà i el ximpanzé

Santiago Ramón i Cajal es va rebel·lar contra una idea que considerava falsa. Grans experts de la època sostenien que el cervell humà era essencialment igual que el d'un ratolí, un gos o un primat. Santiago Cajal a canvi pensava que les persones tenen neurones diferents i que en elles resideix el gran secret de la ment humana.

Per primera vegada s'ha analitzat l'activitat genètica en 16 zones diferents del cervell de sis humans, cinc ximpanzés i altres tants. Reunir les mostres ha portat 10 anys i analitzar-les i interpretar-les, cinc més. El primer que mostren els resultats és que predomina la similitud a nivell molecular entre les tres espècies i en totes les àrees analitzades. El segon és que les diferències apareixen just on no s'esperava trobar-les.

L'acció dels gens en aquesta zona resulta molt similar en els tres primats. En canvi, l'àrea amb una activitat més característicament humana és el cos estriat, una zona molt més profunda relacionada amb el moviment i la coordinació corporal.

Tots apostàvem per veure més diferències en l'escorça prefrontal, on residl moviment i la coordinació corporal.

Tots apostàvem per veure més diferències en l'escorça prefrontal, on resideix el pensament complex.

Noticia general

Noticia relacionada

Video:

Una clínica de Granada demana permís per crear 'fills de tres pares'.

La tècnica busca evitar que naixen xiquets amb problemes mitocondrials.


Es tracta de crear embrions amb material genètic de tres fonts: l'espermatozoide del pare, el nucli de l'òvul de la mare i l'ADN mitocondrial d'un donant.


A la UE, ja han autoritzat els primers assatjos. Com explica Tesarik, en veritat la tècnica no és una sola, tot i que totes tenen el matex objectiu: engendrar fills que no porten les mutacions presents en el material genètic de les mitocòndries. Aquests òrgans estan presents en el citoplasma cel·lular i són les seues centrals energètiques. Com provenen evolutivament de bacteris, tenen el seu propi ADN. I aquest, com la resta, pot presentar defectes, el que causa una sèrie de malalties rares en els portadors.


Tesarik afirma que ha demanat un permís per a utilitzar totes les opcions. Una d'elles consisteix a portar el nucli del òvul de la mare a un altre òvul d'una dona amb les mitocòndries sense defectes, i després inseminar-lo. L'altra és: extraure el citoplasma de l'òvul sense defectes que conté les mitocòndries, i injectar en l'òvul de la dona amb la mutació. D'aquesta manera s'afegeixen mitocòndries funcionants.


L'investigador afirma que la tècnica no és particularment complexa, però que cal estudiar-les per a assegurar quina és la que va millor.

 Jan Tesarik (investigador)

Noticia original

Noticia relacionada

Noticia relacionada 2

Primera vacuna contra la malària que usa paràsits atenuats genèticament

Un assaig clínic de fase 1 amb deu voluntaris sans ha confirmat que una nova vacuna contra la malària, en la qual s'han utilitzat paràsits genèticament atenuats, és segura, es tolera bé i té una bona resposta immune. L'estudi ha estat publicat avui en Science Translational Medicine per científics del Center for Infectious Disease Research (CIDR) i del Fred Hutchinson Cancer Research Center, tots dos a EUA.

La malària està causada pel paràsit Plasmodium falciparum que es transmet als humans per la picada d'un mosquit, infectant primer el fetge i després la sang. En 2015 es van produir més de 200 milions d'infeccions i gairebé mig milió de morts a tot el món per aquesta malaltia. Nombrosos centres estan ara investigant per aconseguir una vacuna eficaç que acabi amb aquesta xacra.
El nou estudi descriu l'ús d'un paràsit de la malària modificat genèticament, que s'afebleix mitjançant l'eliminació de tres gens específics, imprescindibles perquè infecti amb èxit i causi la malaltia en humans.
Aquests paràsits genèticament atenuats, (GAP, per les seves sigles en anglès) són incapaços de multiplicar-se en el fetge humà, però estan vius i estimulen efectivament el sistema immunològic per construir defenses que puguin protegir contra una infecció real de malària.
Notícia original
Notícia relacionada
Notícia relacionada
Video de la notícia

L'ADN antic revela les migracions a l'Europa de l'Edat de gel.

L'última Edat del gel va tenir lloc fa 100.000 anys i va acabar fa 12.000 a Europa. En la meitat d'aquest període de temps van arribar des d'Àfrica els nostres avantpassats , els primers Homo sapiens , el que va comportar la desaparició dels neandertals.

Aquests homínids van xafar les terres europees fa aproximadament 45.000 anys però, després de tot aquest temps, només es coneixia la composició genètica de quatre d'ells. Un nou estudi publicat en la pàgina web Nature revela els canvis produits en les poblacions europees prehistòriques gràcies a l'anàlisi del genoma de 51 individus que van colonitzar el vell continent.

Les noves dades genètiques mostren dos grans canvis en les poblacions humanes prehistòriques que estan estretament vinculats al final de l'última Edat de gel.

Aquestos canvis es van produir a causa de la recolonització de les zones abandonades del nord del continent europeu ja fa 19.000 anys i per una onada migratòria que hi va arribar allí des del Pròxim orient i va imposar la seua genètica.

La genètica de diversos grups es va expandir pel continent europeu i va desplaçar la dels habitants del sud-oest que estaven allí en un principi. L'ADN d'aquestes persones va persistir durant molts milers d'anys, fins a l'arribada de l'agricultura fa aproximadament uns 8.000 anys.

"No sabem exactament on es van refugiar els humans durant el període més fred de l'Edat de gel", va comentar Sinc Cosimo Posth,un científic de l'Institut Max Planck per a la Ciència de la Història Humana de Jena. Aquest científic també va recalcar el fet de que una de les restes analitzades en l’estudi mostra un vincul genètic amb una rama de sapiens anteriors als primers colonitzadors.

Noticia Original:El ADN antiguo revela las migraciones en la Europa de la Edad de hielo.

Noticies relacionades:PaleoramaenRed

Europapress

Video:

BUSCANT ALS RESILIENTS

Actualment, l’anàlisi de més de mig milió de genomes ha permés identificar tretze individus que repel·lixen de forma natural certes patologies associades a mutacions.

El Projecte Resiliència es va posar en marxa en 2014. Els seus impulsors són Stephen Friend i Eric Schadt. L’objectiu fonamental d’aquest projecte és trobar adults sans a què no els afecten mutacions genètiques que, en principi, haurien de desembocar en malaltia (resilients).

El projecte garantix l’anonimat dels voluntaris i per això els tretze resilients mai sabran que tenen un escut protector, però podrien ser la clau per a trobar patrons de protecció enfront de greus malalties, com la fibrosi quística. Els pacients, a més, van firmar uns formularis de consentiment abans d’iniciar la investigació que impedixencomptar amb ells per a realitzar nous estudis.

Stephen Friend, professor de genètica en l’Escola de Medicina de Icahn (EE UU), i cofundador del projecte, considera que si es poguera investigar més amb estes persones "estaríem més prop de trobar proteccions naturals contra la malaltia". Finalment, els autors van informar de que es posarà en marxa un nou estudi, amb una política de consentiment més útil, per a continuar buscant als resilients.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2

 




             

Gens que curen transtor de la sang.

Investigadors de l'NSW d'Austràlia han demostrat que el canvi d'una sola lletra de l'ADN dels glòbuls vermells de la sang humana augmenta la seva producció de l'hemoglobina que transporta l'oxigen.

Es necessita més investigació abans que pugui ser provat en persones com una possible cura per a malalties greus de la sang. L'estudi es publica a la revista "Nature Communications".

Les mutacions que afecten l'hemoglobina adulta es troben entre els més comuns de totes les mutacions genètiques humanes. Les persones que hereten dos gens mutants pateixen malalties mortals com l'anèmia de cèl·lules falciformes i la talassèmia, que requereixen tractament de per vida amb transfusions de sang i medicaments.

Si finalment mostra que és eficaç i segura, oferiria avantatges significatius sobre altres enfocaments, com la teràpia gènica convencional, en la qual els virus s'utilitzen per transportar gens sans cel·la per reemplaçar el gen defectuós.

Noticia original

Noticia relacionada

Un mètode contra les malalties transmeses per la mare.

La tecnologia ha posat a l'abast per primera vegada la possibilitat de corregir el genoma humà en la línia germinal , és a dir, en l'ADN que es transmet a les següents generacions. Els investigadors han provat en ratolins que és possible destruir selectivament els mitocondris malalts en òvuls o embrions primerencs, i ja col·laboren amb clíniques de fertilitat per provar la seguretat del mètode en humans.

La immensa majoria dels 20.000 gens humans es troben en el nucli de cada cèl·lula, però hi ha uns 50 que no estan en el nucli, sinó en els mitocondris, les factories energètiques de la cèl·lula. En la fecundació, el òvul i l'espermatozoide aportin els seus gens nuclears a parts iguals, però els mitocondris les posa solament l'òvul: per aquest motiu els gens mitocondrials  es transmetin solament per línia materna. Quan algun d'aquests gens és erroni, resulten malalties genètiques, també transmeses solament per la mare.

Encara que aquestes malalties mitocondrials són una minoria de les dolències hereditàries, resulten en condicions molt greus, amb fallades catastròfiques en els òrgans i teixits que més energia necessiten, com el cervell, el cor i el fetge. Inclouen diversos tipus de demència i neurodegeneración, diabetis, infart, disfunció hepàtica, pèrdua de visió i sordesa, totes elles sense cura.

Poder corregir-les en l'òvul o poc després de la fecundació lliuraria als fills (no solament a les filles) d'aquestes tares, i també a tota la seva descendència futura. El equip de Juan Carlos Izpisúa en el Institut Salk de California , junt a científics de Miami, Kobe, Urbana, Barcelona  Pekín, han aconseguit aplicar les modernes tècniques d'edició genòmica per impedir el pas de mutacions mitocondrials a la descendència.

La tècnica del Salk no requereix donacions d'òvuls. Simplement, dirigeix un sistema d'enzims que tallen l'ADN (endonucleasas) específicament contra els gens mitocondrials mutants. Les malalties mitocondrials tenen una peculiaritat important. Una cèl·lula té solament un genoma nuclear, però molts genomes mitocondrials (de 100 a 100.000), i el més comú és que alguns siguin normals i altres mutants.

Noticia original. 

Noticies relacionades:

Científics japonesos creen ratone sans a partir de cél.lules mare. 

Un esforç innecesari que pot canviar el tractament de decenes de malalties. 


Video:

Els transgènics

Un transgènic és un organisme genèticament modificat (OGM), és a dir, qualsevol organisme al que se li ha canviat la informació del seu material hereditari (ADN).

Què són els cultius transgènics?

Són aquells cultius el material genètic dels quals s’ha modificat mitjançant tècniques d’enginyeria, tot inserint material genètic procedent d’altres espècies. Aquestes tècniques d'enginyeria són ben diferents de les utilitzades en la genètica tradicional, la qual només combina material genètic entre varietats i individus d’una mateixa espècie.

Quins són els seus riscos?

Els cultius transgènics representen un risc per al medi ambient i per a la salut pública, ja que no es poden predir els seus impactes a llarg termini.

Per què són interessants els transgènics?

Beneficis per l'agricultura:

• Cultius resistents a malalties i plagues (blat de moro resistent al "taladro")
• Cultius tolerants a herbicides (soja resistent a herbicides, glifosat)
• Cultius resistents a condicions ambientals adverses (sequedat, gelades, salinitat,...)
• Cultius amb major rendiment (arròs)

Beneficis per la indústria:

• Fruits que tarden més en madurar
• Augment de la producció
• Producció d'antibiòtics ràpidament
• Obtenció d'aliments amb anticossos i determinades vitamines

Video

Video

Notícia original:

Què és un transgènic

Per una Mallorca sense Transgènics

Noticies relacionades:

Transgènics XTEC

Tracen el mapa de les quatre migracions que van canviar la història genètica d'Europa

El fet de poder analitzar l'ADN de dents i restes òssies prehistòriques ha donat lloc a analitzar la història de la genètica de l'Europa actual.

“Hemos caracterizado distintas culturas arqueológicas para reconstruir cuatro importantes situaciones durante el Neolítico que describen el flujo genético europeo”, destaca Guido Brandt investigador del Institut d ‘ Antropología de la Universitat de Maguncia  i un dels  autors dels diversos estudis.

En el primer estudi que van fer, l'equip d'investigadors van prendre l'ADN mitocondrial extret dels ossos i dents de 346 esquelets humans que van viure a Alemanya durant més de 4.000 anys i el van analitzar. Després els resultats van indicar que el Mesolític els habitants de Centreeuropa vivien de la caça i la recol • lecta, mentre que un temps més tard van ser reemplaçats per l'agricultura

A continuació els agricultors i els caçadors-recolectadors del nord d'Europa van barrejar material genètic, aquest fet ens indica i ens fa saber que els centreeuropeus i els habitants del nord es relacionaven entre ells .
Aquests moviments de gent, de població, d'intercanvi de material genètic i cultural són els causants dels orígens de la varietat del genoma europeu actual.



Els quatre moments claus que han contribuït a la nova formació de la diversitat mitocondrial dels europeus d'avui dia, segons Brandt són:: 
1 - Introducció de l'agricultura de l'orient pròxim fins al centre europeu.
2 – Aquesta  agricultura des del centre europeu Fins al sud d'Escandinàvia.
3 - La influència genètica del pròxim orient.
4 - El Influx de la cultura campaniforme de l'oest europeu.

Notícia original : 

Noticia relacionada :


Video .

Arquitectes ocultes de la genètica.

Es fàcil vore els components principals de gnoma com els arquitectes d'un ser viu, però s'ha anat subestimant l'aportació de certes parts menudes de material genètic que dirigeixen les obres de contrucció de l'edifici de la vida sense que siga evident a primera vista. El que fa, seguint amb la metàfora, es decidir on i quan enviar albanyils, fusters, fontaners, electricistes y altres profesionales per construir una estructura.

Aques estudi identifica els reguladors moleculars de l'epigenètica, el procés per el qual els gens del nostre ADN son activats y desactivats en moments i punts exactes.

 La extranya quantitat de possibles convinacions de gens actius e inactius explica per qué una quantitat  menuda de gens pot portar a cap moltes funcions. Però el que la gent es pregunta es: ¿Quina cosa guía estos factors cap als seus objectius? 

S'ha descubert que els piARNs porten els factors epigenètics a nombrosos puestos del gnoma, on activarán o desactivarán genes. El gran canvi trobat en els patrons d'expresió de gens mostra el paper necessari que porten a cap en la coordinació de la activitat biològica.

Noticia original.

Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2

La relació entre l'estrès prenatal i l'obesitat confirmada en rates:

Normalment, les dones embarassades no pateixen gran estrès, fins que arriba el moment de parir, fet que causa que el fill en una edat adulta puga tindre obesitat, açò passa perquè l'úter de la mare té una gran funció, així com nodrir el fill i mantenir un nivell de vida normal, però no sols aquests dos influeixen.

La Universitat de Navarra ha associat aquest estrès amb la obesitat del futur del fill, hi intervenen factors com l'estil de vida de la mare i els ambientals, aquests últims són importants per a l'epigenètica de la criatura. Els investigadors diuen que és possible que l'estrès de la població siga proporcional a la gent que pateix obesitat, però per a saber açò necessitem uns anàlisis de la intersecció d'aquests dos factors.

En l'experiment van agafar rates embarassades, i en la seua última setmana, van veure com augmentaven considerablement els canvis fenotípics, bioquímics i hormonals. Després ho van provar amb rates amb i sense estrès, observaven els gens relacionats en l'obesitat i el metabolisme dels glucocorticoides en el teixit adipós blanc. Els resultats foren que una situació contrària durant la gestació podia dur a les rates a menjar més, i així fer dieta hipercalòrica, que al mateix temps augmenta la grassa corporal i les alteracions bioquímiques, hormonals i genètiques.

No sols en un embaràs has de cuidar l'alimentació sinó també tindre una vida tranquil·la i sense estrès.

Notícia original.

Notícies relacionades:

Nova tècnica per a avaluar el risc en embarassades amb preeclampsia

Malària en l'embaràs: per què no s'aplica el que ja sabem?

Vídeo:

Marcats pels gens.

El març de l'any passat, l’objectiu del genètic Yaniv Erlich era identificar els donants anònims del Projecte1.000 Genomes, que consisteix en trobar la seqüència completa de l'ADN de mil persones.   

Amb Melissa Gymrek, una estudiant de doctorat de l' Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), van associar amb èxit 50 marcadors masculins amb 50 cognoms reals buscant a Google les bases genealògiques públiques, que tenen noms i cognoms i també en altres bases de dades en línia.

La publicació del resultats en la revista revista Science va impressionar als científics , amb dades online Yaniv Erlich i Melissa Gymrek van donar nom a i cognoms a donants anònims sense cap prova d’ADN.

En aquest món virtual on hi ha cada vegada més dades genètiques en línia, la privacitat comença a desaparèixer, així que podem imaginar-se la potència dels ordinadors en 10 anys.

La pel·lícula que millor projecta l'ús maliciós que porta a la discriminació genètica s'escriu amb les inicials de les bases de l'ADN: GATTACA. Ethan Hawke encarna un noi que neix amb defectes genètics, però que lluita contra el destí imposat pels gens per complir el seu somni de viatjar a l'espai. Vol treballar en un centre de preparació d'astronautes anomenat GATTACA, però ha de vèncer un obstacle insuperable. Els seus pares van decidir concebre a la manera tradicional, corrent el risc de néixer amb imperfeccions genètiques.

Se li determinen les probabilitats de patir una lesió neurològica (60%), depressió maníaca (40%), trastorns per manca de concentració (89%) i trastorns cardíacs (en un 99%). L'esperança de vida d'Ethan Hawke es fixa en 30,2 anys. Els gens no fixen completament la destinació. El noi s'aferra a aquest 1% d'esperança que té de no patir danys al cor i tracta de disfressar la seva pròpia identitat genètica amb la sang, orina i material biològic prestats d'un home perfecte dissenyat a mida. Fins a quin punt correm el perill de lliscar a aquest futur?

I com a conseqüència de tot açò els Estats Units ha aprovat una llei contra la discriminació genètica i els científics i els grups cívics lluiten contra la discriminació genètica, com per exemple, portant una empresa als tribunals per discriminació genètica.

Noticia original

Vídeo sobre el genoma humà:

L'anorèxia i les seves causes genètiques.

L'anorèxia, una de les malalties psiquiàtriques més conegudes pot tenir causes genètiques. Aquesta enfermetat normalment la padeixen adolescents que inclús hi han que acaben morin ja que la cura és llarga i duradera.
Les causes d’aquesta malaltia és deuen a la pressió social, a que la persona malalta és vetja millor, a l'existència de problemes familiars, a fer-li front a la infelicitat, i también, al component genètic.
La alimentació és vital  per tal de portar una vida ja que sense forces i vitamines deixarien de funcionar parts vitals al cos.

Malaltia psiquiàtrica més mortífera.

A l'hospital britànic Great Ormond Street, a la unitat de desordens alimenticis han investigat i pareix ser que aquells que pateixen aquesta enfermetat, tenen una part inactiva al cervell, anomenada insula.
Segons les conclusions dels especialiestes, hi ha una predisposició a patir aquesta enfermetat.

Bryan Lask, professor de l'universitat on s'ha realitzat la investigació afirma que "durant molt de temps es va pensar que aquesta era simplement una malaltia de xiques de classe mitjana però que no és així, no és una malaltia per la qual un opta, és un trastorn molt més seriós del que s'havia pensat ".


Video:




-Noticia original.

-Noticies relacionades:
·Els misteris de l'anorèxia.
·Factors detonants de l'anorèxia en els adolescents.