Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris perezferrandizh. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris perezferrandizh. Mostrar tots els missatges

dijous, 11 de maig del 2017

El CERN inaugura un nou accelerador de partícules



El Laboratori Europeu de Física de Partícules (CERN) ha inaugurat avui el seu nou accelerador de partícules lineal, anomenat Linac 4, el més nou des de que van posar en marxa el colisionador d'Hadrons (LHC). El Linac 4 proporcionarà un grup de partícules de major energia al complex d'acceleradors del CERN.

Després d'un període de prova, el Linac 4 es connectarà al sistema d'acceleradors del CERN durant la pròxima parada llarga de manteniment, en 2019-20. El Linac 4 substitueix l'antic Linac 2, que va entrar en funcionament en 1978. Serà la primera baula en la cadena d'acceleradors del CERN, proporcionant grups de protons a un ampli ventall d'experiments. Espanya, Estat membre del CERN, ha participat en la construcció del nou accelerador inaugurat avui.



Estem encantats de celebrar aquest assoliment. El Linac 4 és un modern injector, i el primer element clau per al nostre ambiciós programa de millora que condueix fins al LHC d'Alta Lluminositat. Aquesta fase d'alta lluminositat incrementarà considerablement el potencial dels experiments del LHC per a descobrir nova física i mesurar les propietats del bosó de Higgs amb major detall.

L'accelerador lineal (linac, en anglès) és el primer element essencial en una cadena d'acceleradors de partícules. En ell, les partícules produïdes reben l'acceleració inicial; la densitat i intensitat dels grups de partícules s'estableix també en el linac. El Linac 4 és una màquina de quasi 90 metres de llarg situada 12 metres sota el sòl. La seua construcció va portar quasi una dècada.




Video

dimecres, 10 de maig del 2017

Descobreixen les petjades d'una espècie de rèptil desconeguda que va habitar els Pirineus


Un equip de busqueda de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) han descobert les petjades d'una espècie fins ara desconeguda que vivia als Pirineus entre 247 i 248 milions d'anys enrere. A més de les petjades del Prorotodactylus mesaxonichnus, l'espècie fins avui desconeguda, ha estat publicat un gran conjunt de petjades de arcosauromorfos en la revista PLOS ONE. Els arcosauromorfos són els rèptils que posteriorment van donar pas als dinosuris i més tard als cocodrils.


Fins ara el gènere d'aquest tipus de petjades Prorotodactylus només es coneixia a Polònia i Alemanya. Aquests anteriors descobriments havien atribuït a dinosauromorfos, membres primerencs de la família dels dinosaures, però les noves petjades mostren que estan relacionades amb la família dels arcosauromorfos i per tant allunyen en el temps la relació amb els dinosaures. Les noves petjades del Prorotodactylus mesaxonichnus, segons l'investigador del ICP Josep Fortuny "indiquen que aquests animals d'aproximadament mig metre de llarg, usaven les quatre potes per caminar, i que sovint deixaven marques de la cua".

L'estudi publicat es basa en l'anàlisi d'aquests i més fòssils, i s'ha demostrat que els rèptils arcosauromorfos que dominaven a la zona del Pirineus no eren d'aquesta nova espècie, sinó que mesuraven més o menys un metre de llarg, i que fins i tot cohabitaven amb exemplars més grans, que podrien arribar a mesurar fins a tres metres de llarg.

Notícia original

Notícia relacionada

Video

dilluns, 23 de gener del 2017

Resolt el misteri dels cercles de fades de Namíbia

Al llarg de la costa de Namíbia (Àfrica), l'escassa vegetació que creix en el desert del Namíbia forma uns estranys cercles al voltant del mar, en la sorra. Coneguts com a cercles de les fades, cadascun d'ells forma hexàgons. Aquests patrons regulars han intrigat durant anys als científics. Ara, un estudi publicat en Nature i amb participació espanyola, assenyala a la interacció entre insectes i vegetació com els seus creadors.

L'acumulació d'aigua sota el sòl, es vital per a la seva supervivència. "L'anell de vegetació al voltant de les formes, que és en realitat el que anomenem cercle de les fades, és el resultat que les plantes aprofiten aquesta acumulació d'aigua per créixer (i créixer més que la vegetació entre cercles) gràcies a un mecanisme pel qual les arrels persegueixen aquests gradients d'aigua".




dimecres, 11 de gener del 2017

Un crani fòssil desvetlla els secrets dels primers taurons fantasma



Els orígens evolutius de les quimeres o taurons fantasma estan ara més clars gràcies a les dades que ha aportat el crani d'un Dwykaselachus, un tauró extint.



El crani fòssil, d'aproximadament 280 milions d'anys d'antiguitat i encontrat a Sud-àfrica, s'assembla per fora al d'uns taurons prehistòrics coneguts com sinmoríidos, però una anàlisi detallada i recreacions en 3D han revelat que el seu interior és més semblat al de les quimeres, per les seves òrbites excepcionalment grans.





El crani fòssil, d'aproximadament 280 milions d'anys d'antiguitat i encontrat a Sud-àfrica, s'assembla per fora al d'uns taurons prehistòrics coneguts com sinmoríidos, però una anàlisi detallada i recreacions en 3D han revelat que el seu interior és més semblat al de les quimeres, per les seves òrbites excepcionalment grans.



Nitícia original
Notícia relacionada
Vídeo

dilluns, 5 de desembre del 2016

Un document centenari ajuda a confirmar el radi del Sol

El Sol es la estrella mes propera a nosaltres. La seua evolució i el seu comportament ha sigut interessant als astrofisic i geofísica. Un equip ha descobert dades astrometrics, recollits del 1773 fins al 2006, en el Institut i Observatori de la Armada en Càdiz. Els investigadors han calculat en aquests documents històric que el semidiametre solar medeix aproximadament 958’87’’. Els autors han confirmat que el diametre del sol en els ultims dos segles i mitg, recolzant la teoria estandar de la física solar, el tamany varia però a escales de temps molt superiors. En concret el valor mitja del semidiametre solar es de 958,87’’ ± 1,77’’



Aquestes medicions han sigut realitzades gracies a la mateixa institució amb diversos inbstruments i telescopis, el cuadrat mural per Bird, el telescopi ,meridia de Jones, el cercle meridia de Jones, Troughton i Simms amb l’astrolabi Danjon.
Aquestes dades del segle XIX seran molt útils per al control i exactitud dels rellotges i l’hora. Aquest tipus de treball ens fa veure que la ciència és una labor acumulativa. A més, a diferència d'altres ciències experimentals, en nombroses àrees d'estudi de la climatologia i gran part de l'astrofísica, en les quals no és possible realitzar experiments, els registres duts a terme en el passat aporten informació molt valuosa perquè aquestes circumstàncies d'aquest moment no es poden repetir.


Vídeo
Notícia original
Notícia relacionada

divendres, 2 de desembre del 2016

Un any de rècord per a les energies netes a tot el món

L'any 2016 pot passar a la història com el punt d'inflexió de les energies renovables. Marràqueix ha estat batejada com les "solucions" i esta demostrat pels números. Les inversions en energies netes han superat, fins a la data a les inversions en combustibles fòssils.

Les nacions emergents han pres el relleu als països rics i el valor estimat es de 258.000 milions d'euros. La nova potència instal·lada en l'últim any (147 gigawatts) seria suficient per abastir les necessitats energètiques del continent africà. I els rècords segueixen caient a tot el planeta, de Portugal a Costa Rica, passant per la Xina, per Escòcia o per la mateixa illa El Hierro …



Vídeo
Notícia general
Notícia relacionada