Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vallsgarciac. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vallsgarciac. Mostrar tots els missatges

dissabte, 15 de juny del 2019

Alerta: el virus chikungunya

Tres turistes irlandesos, pertanyents a la mateixa família i que van passar uns dies de vacances a la província d'Alacant a finals de maig, han estat diagnosticats de la febre de chikungunya en un hospital de Reykjavík.

https://ep01.epimg.net/sociedad/imagenes/2019/06/14/actualidad/1560524966_927768_1560536791_noticia_normal_recorte1.jpg


La febre chikungunya és una malaltia vírica transmesa per mosquits. A Espanya només hi ha un que pugui actuar de vector: l'Aedes albopictus, conegut com a mosquit tigre. El virus es caracteritza per l'aparició sobtada de febre, calfreds, conjuntivitis, lumbàlgia i rigidesa i intensos dolors a les articulacions.La transmissió està sent ràpida al continent perquè és un virus nou i per tant la població no té defenses contra ell i per la presència del mosquit Aedes a la regió donades les condicions climatològiques, sobretot en els països tropicals.


La Generalitat Valenciana va rebre dijous passat la notificació des del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES), dependent del Ministeri de Sanitat. A dia de hui, l’alerta continua en peu.




NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1 

NOTICIA RELACIONADA 2



Connexió entre la gingivitis i l'Alzheimer

Les persones amb mala higiene o malaltia de les genives oral poden estar en un major risc de desenvolupar la malaltia d'Alzheimer. El bacteri que causa la gingivitis pot passar de la boca al cervell. El bacteri 'Porphyromonas gingivalis' produeix una proteïna que destrueix les cèl·lules nervioses en el cervell, el que al seu torn condueix a la pèrdua de la memòria i, en última instància, a l'alzheimer.
Resultat d'imatges de ALZHEIMER 


La hipòtesi plantejada, és que quan els bacteris arriben al cervell, poden desencadenar una resposta del sistema immune matant cèl·lules. Aquesta resposta immune cerebral podria ser un mecanisme que condueix a canvis en el cervell, la qual cosa és típic en la malaltia d'Alzheimer.

El bacteri no causa l'Alzheimer per si mateixa, però la seva presència augmenta substancialment el risc de desenvolupar la malaltia i també està implicada en una progressió més ràpida de la mateixa.




NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACINADA 2

Solar Orbiter, cada vegada més a prop de sabr el que pasa al sol

L’univers és una incógnita, i és immens per descobrir tot el que aquest involucra, no obstant, si ens podem acostar als trets més propers del nostre planeta, per tal de resoldre les seves incògnites. Així ho farà Solar Orbiter, que serà llançat a unes distàncies mínimes del Sol, una de les grans incògnites de l’univers que és perseguida internacionalment.



Solar Orbiter és un detector de partícules energètiques amb l'objectiu, de conèixer els mecanismes que acceleren aquestes partícules i que produeixen les tempestes solars. I, en conseqüència, preveure amb la suficient antelació com per a que no es torne a repetir una fulguració solar com la de Carrington.

Solar Orbiter està dissenyada per portar una gran quantitat d'instruments científics a l'entorn proper al Sol. De fet, serà el primer satèl·lit que oferirà vistes properes de les regions polars del Sol, que són molt difícils de veure des de la Terra, proporcionant imatges des de latituds superiors a 25 graus. Arribarà a coincidir amb la rotació del Sol al voltant del seu eix durant diversos dies, el que permetrà observar des d'un mateix punt de vista l'evolució d'una tempesta solar durant un temps prolongat. També proporcionarà dades del costat del Sol no visible des de la Terra.




NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

divendres, 10 de maig del 2019

El primer terratrèmol detectat per la Nasa a Mart

Els científics ja poden anunciar el que pareix ser la primera detecció ‘un terratrèmol a Mart, o més ben dit, un ‘martemoto’. Aquest descobriment s’ha dut a terme a través de la sonda Insight, un aparell que podem dir que és de la mida d’un piano fix, que se situa sobre la superfície de Mart. Gràcies a aquest artefacte podrem fer llum sobre els antics orígens del nostre planeta veí.




Aquest és el primer terratrèmol que sembla venir de l'interior de Mart, a diferència de tremolors produïts pel vent, però els científics encara no estan totalment segurs de la seva causa. El moviment és massa petit per proporcionar dades útils sobre l'interior del planeta marcià, un dels principals objectius de l'Insight.

Un terratrèmol com aquest ni tan sols s'hauria registrat a la Terra, però la superfície marciana està gairebé morta, la qual cosa permet que els sensors altament sensibles del sismòmetre detectin un soroll tan feble com aquest.



NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

dilluns, 4 de febrer del 2019

La terra amb el clima de fa 50 milions d’anys?

Uns científics demostren que si no es prenen mesures contra el canvi climàtic i hi haurà greus problemes com: tornar al clima de fa 50 milions de anys i tot això amb un estudi del clima del passat i un altra sobre el estudi del present i altres obres el futur, agafant els tres estudis els han comprat i així han conseguir saber el clima del futur tan preocupant.


El clima que es presenta en el futur és 13 graus més calorós que la mitja actual, és calcula que en 2030 ja haurém retrocedit un milió de anys arrere en la temperatura, i que encara que siga sols 1 de 50 dels que queden 49, és notara notablement en les nostres vides diaries, ja que si arribem a la temperatura de fa 50 milions d'anys es casi segur que ningú sobrevisca, ja que en aquesta temperatura era en la que els dinosaures tenien vida i altres animals que estan extingits o en extinció.

Assumint una visió optimista, les prediccions mostren que la vida és resistent i pot adaptar-se a grans canvis. No obstant això, la velocitat de la transformació és inèdita i, encara que la vida estigui fora de perill, això no vol dir que les espècies individuals vagin a superar aquesta revolució climàtica intactes.




NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2


dimarts, 22 de gener del 2019

Nova Pangea?

Es creu que el el pròxim supercontinent es formarà en 200 milions d'anys, però com serà este procés i com afectarà el nostre planeta?

Fins hui, per un costat teníem la teoria de la introversió, la qual postula que els supercontinents es van formant cíclicament sobre la regió de què els va precedir. Per l'altre està la hipòtesi de l'extraversió que diu el contrari, que les noves grans masses continentals es formen just en el costat oposat del planeta respecte a les anteriors.






I ara a eixos dos models, que només es repeteixen en alguns casos, toca sumar el desenrotllat pels geòlegs de Yale segons el qual els supercontinents s'originen a un angle de 90 graus de distància dels anteriors.

La ruptura de Pangea va conduir a la formació de l'oceà Atlàntic, que encara s'està obrint i ampliant. En conseqüència, l'oceà Pacífic s'està estrenyent.

Segons el nou model tindria un aspecte on el continent nord americà s'ha desplaçat al nord provocant la desaparició de l'oceà Àrtic i el mar Carib per a fusionar-se finalment amb Àsia pel pol nord per mitjà d'una serralada muntanyosa. Precisament per la unió entre ambdós continents este supòsit pròxim supercontinent ha sigut dit amb el nom d'Amasia.




NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2


diumenge, 25 de novembre del 2018

Si desapareixen els mascles, aquests tèrmits seguiran reproduint-se

Segons un estudi realitzat per uns investigadors de la Universitat de Sidney i la Universitat de Kyoto, una espècie de tèrmits conegudes com Gyptotermes Nakajimai és capaç de seguir reproduint-se encara que desapareguen els mascles.

La generació de descendents es realitzaria a través d'ous sense fecundar, però en el que estaria implicada la meiosi. La investigació es va centrar en l'anàlisi de deu colònies diferents de l'espècie al Japó. D'elles, sis no comptaven amb mascles i no apareixien ni en els seus exemplars reproductius obrers ni soldats. Totes eren femelles que s'havien sabut adaptar a l'absència del material biològic necessari per a la reproducció.

  
Segons els investigadors, les colònies sexuals i asexuals es diferencien entre si per la forma del seu cap. Les asexuals la tenien més uniforme en els seus exemplars de soldat que amb la resta d'individus. "Indicant una major efectivitat en la seua defensa gràcies al seu morfología", expliquen. Per això, estes últimes colònies no necessitaven tants soldats, la qual cosa hauria ajudat, segons diuen, a perpetuar eixa línia biològica asexual i a aconseguir que els tèrmits s'adaptaren bé a una gran varietat d'entorns.

D'esta manera, els mascles són prescindibles per al manteniment de societats animals avançades, en les quals van jugar anteriorment un paper social molt actiu.



Notícia original
Notícia 1
Notícia 2

dijous, 22 de novembre del 2018

Dos femelles de ratolí es reprodueixen sense mascle


L'experiment s'ha fet en ratolins, i de moment no és aplicable a la nostra espècie. La clau està en un procés anomenat, l'empremta genòmica, i per entendre-ho tot necessitem saber en que consisteix, ja que aquest mètode es poc conegut .


L'empremta genòmica només ocorre en els mamífers. Consisteix en el fet que un gen està actiu independentment de si ve del pare o de la mare. En eixe sentit, viola les lleis de Mendel, que no fan distincions entre els progenitors d'un individu. El fenomen s'origina durant el desenrotllament de les cèl·lules sexuals.




Quan un gen que prové del pare està inactivat per metilació, el mateix gen que prové de la mare ha d'estar actiu (i viceversa) , o d'una altra manera el fetus no tindrà l'activitat d'eixe gen per complet, i no serà viable. Esta és la raó profunda per la que els mamífers, a diferència d'altres animals, no podem reproduir-nos en parelles del mateix sexe.


Els interessos evolutius de mascle i femella són molt diferents. Els gens que vénen actius del pare afavoreixen el consum de nutrients de la mare durant el desenrotllament fetal i infantil; els que vénen actius de la mare imposen retalls en eixa rapinya. En tot cas, este és el problema que han resolt ara els científics. En ratolins. I usant un muntó de manipulacions genètiques que, per descomptat, són inaplicables als humans, almenys en la seua forma actual. Però els experiments revelen que no hi ha cap problema de principi perquè dos dones es reproduïsquen.

Notícia original
Notícia relacionada 1