El linx eurasiàtic, parent major del linx ibèric, tornarà molt possiblement a acampar a gust per les illes britàniques 1.300 anys després de la seua extinció.
El Lynx UK Trust planeja la solta de 12 o 18 linxs en tres finques privades repartides per la geografia britànica: Norfolk i Cumbria (al nord-est i nord-oest d'Anglaterra) i Aberdeenshire (Escòcia). Si s'aconseguixen a temps els permisos de les dos institucions responsables la reintroducció seria possible abans de finals d'any. Els llocs triats tenen una notable sobrepoblació de cervos que és molt difícil mantindre baix control per la falta de depredadors. Els felins portarien en la fase inicial un GPS i es mourien per zones boscoses, despoblades i lluny de les granges. El programa pilot es completaria en tres o cinc anys. Si els linxs demostren la seua capacitat d'adaptació a l'hàbitat, i si aconseguixen reproduir-se, el projecte podria estendre's a altres zones, seguint l'exemple marcat per la reintroducció de l'espècie a Suïssa (en els anys noranta) i a Alemanya (en les muntanyes Harz, l'any 2000).
S’han creat dos dispositius que avaluen els medicaments més adequats per al càncer,introduint-se en el cos i en el teixit tumoral viu, obrint el pas a més tractaments personalitzats per a càncers com el de mama, pell o pròstata o limfomes. Aquests dispositius permeten la selecció del tractament més eficaç per a cada individu, abans d'iniciar una teràpia sistèmica del càncer amb més efectes secundaris. A més poden agilitar el desenvolupament dels tractaments provant l'eficàcia dels medicaments candidats, en dosis molt xicotetes, alhora que eviten que els pacients presenten efectes secundaris. Encara que els investigadors poden ja examinar les cèl•lules o el teixit tumoral en un cultiu per a determinar la susceptibilitat o la resistència a un medicament, aquest mètode no capta el tumor en el seu microambient natiu, com les cèl•lules immunitàries o els gots sanguinis adjacents.
Per a provar l'acció dels medicaments directament en el tumor viu, l'equip d'Oliver Jonas en Cambridge i els seus col•laboradors de New York, van fabricar un microdispositiu implantable que administra fins a 16 medicaments o combinacions de fàrmacs diferents. Aquest dispositiu, llarg i cilíndric, de tres mil•límetres, i que conté diminutes borses de medicaments, es pot implantar dins d'un tumor amb una agulla com les quals s'empren en les biòpsies. Els medicaments creen “microrreactors” on interactuen amb el tumor. Al cap de 24 hores, s'extrau el dispositiu amb una agulla i s'analitza el teixit tumoral per a determinar la susceptibilitat a cada medicament o als medicaments combinats. Aquest dispositiu podria ajudar-nos a identificar els millors agents de quimioteràpia i les combinacions per a cada tumor abans d'iniciar l'administració sistèmica de quimioteràpia,aconseguint així, la precisió.
Per la seua banda, el grup de Richard Klinghoffer, va brodar el mateix problema d'una manera diferent. Els investigadors van dissenyar una plataforma de microinjecció portàtil que pot administrar petites dosis de fins a vuit medicaments o combinacions de medicaments dins del tumor. CIVO, com la criden, està dissenyada per a usar-se en tumors prop de la superfície de la pell, com el limfoma o els tumors cutanis i de mama. Al cap d'un a tres dies després de la injecció, el tumor es pot extraure per mitjans quirúrgics i així avaluar la capacitat de cada medicament per a destruir les cèl•lules canceroses adjacents. Aquest mètode va ser comprovat en ratolins, i va donar bon resultat, amb efectes secundaris molt lleus. Gràcies als comentaris dels pacients i dels metges es va refinar el disseny i ús del dispositiu en incorporar imatges per ecografia (ultrasò) per a dirigir la col•locació de les agulles. Quan es va tractar a gossos que ja patien limfoma, aquests tampoc van presentar senyals de toxicitat quan se'ls va injectar amb el dispositiu. Actualment s'està duent a terme un estudi clínic de CIVO en pacients amb limfoma. La ciència permet portar el laboratori dins del pacient per a tractar el càncer
Van llançar una campanya que recordava els riscos de l'excessiu consum de sucre i es va demanar a les autoritats un etiquetatge més clar que ajudara al consumidor a identificar gran part del sucre ocult en aliments. Segons la campanya de 25 grams, aquesta és la quantitat que es deuria consumir, però les estadístiques indiquen que el consum mitjà a Espanya és de 112 grams diaris. D'aquests grams el 75% està ocult en aliments processats que el seu etiquetat no és clar per al consumidor.
Però Espanya no és l'únic país en el qual el consum de sucre comença a considerar-se ja un ingredient clau en l'epidèmia d'obesitat (juntament amb els hàbits de vida sedentaris). Coincidint amb la campanya 25 grams, el SACN ha obert una consulta pública per tractar de reduir el consum diari fins a un 5% des del 10% que té com a objectiu actual. L'OMS ho manté en el 10%, però han reconegut que "busca analitzar si reduir aquesta ingesta real al 5% aportaria majors beneficis a l'organisme". Els especialistes en nutrició recorden que una sola llauna de 33 mil•lilitres d'un refresc ensucrat, superaria ja aquest 5% de ingesta dolça al dia, sense aportar al mateix temps cap tipus de valor nutricional més enllà d'aquestes calories
L'alt consum de sucres en adults està associat amb l'increment de l'obesitat. També existeix una relació entre les begudes dolces i la diabetis tipus 2, mentre que en nens està clarament demostrat que aquests refrescs es relacionen amb l’obesitat. Han pensat com protegir als nens dels anuncis de menjar que apareixen en televisió, ja que el 20% dels 19.000 anuncis que els nens veuen a l'any en horari infantil televisiu és de menjar i beguda amb alt contingut en sucre. o imposar algun tipus d'impost al sucre d'origen industrial.
Cal tindre en compte que no es tracta de tenir una dieta completament diferent a la que tenim ara, sinó tractar de reemplaçar el sucre per alternatives més saludables. Per exemple, aigua o llet descremada en lloc de refrescs i una peça de fruita en lloc d'una chocolatina. Es proposa adoptar un sistema de 'etiquetat semàfor' en els aliments, que ajudi a identificar al consumidor la quantitat de sucre de cada producte mitjançant els colors verd, groc o vermell.
Quan parlem de vitamines, tenim en ment que és necessari prendre fruites i verdures per tenir uns nivells acceptables. No obstant això, un no pot imagina que un dèficit d'una vitamina, com la B12, puga portar a problemes com la demència, un dany neurològic, anèmia i altres complicacions. No és fàcil relacionar que aquests problemes puguen tindre el seu origen en fàrmacs tan coneguts com el omeprazol, molt utilitzat per a evitar múltiples problemes, sobretot la irritació per reflux gàstric o per a la protecció gàstrica enfront de medicaments agressius. No obstant això, un estudi acaba de relacionar la ingesta perllongada d'aquest i altres medicaments similars amb una falta d'aquesta vitamina.
S’aproxima que entre el 10 i el 15% dels adults majors de 60 anys tenen deficiència de vitamina B12. Per a la seva absorció partint d’una dieta (està present sobretot en productes d'origen animal, com la carn), es requereix el funcionament normal de l'estómac, pàncrees i intestí prim. L'àcid gàstric és essencial, ja que allibera aquesta vitamina dels aliments, permetent que s’afegisca a certes proteïnes.
Si l'àcid de l'estómac es redueix, com ocorre quan es prenen aquests fàrmacs, aquesta unió no es produeix ni tampoc l'absorció completa de la vitamina. Aquest dèficit perllongat, de no tractar-se, derivarà en múltiples problemes, com els esmentats.
Investigadors d’Estats Units, van avaluar aquesta relació en un gran grup de població: 25.956 pacients amb un diagnòstic de dèficit d'aquesta vitamina van ser comparats amb 184.1999 persones sense aquest trastorn entre 1997 i 2011. També es va controlar la seva exposició a fàrmacs antiulcerosos: divitits en dos grups. El primer grup format per inhibidors de la bomba de protons (medicaments com el omeprazol, exomeprazol) i el segon grup format per antagonistes dels receptors H2 de la histamina ( ranitidina o la famotidina).
Les persones que van prendre diàriament un medicament del primer grup durant dos o més anys tenien 65% més de probabilitats de tindre nivells baixos de vitamina B12 que els qui no havien ingerit aquests fàrmacs durant un període tan llarg. També aquells que es medicaven amb els del segon grup, presentaven un risc un 25% major d'aquest dèficit vitamínic. Quant a les dosis més perilloses, es va comprovar que prendre diàriament 1,5 comprimits es va associar amb un risc d’un 95% superior a aquesta deficiència en comparació a quan la ingesta diària era inferior a 0,7 píndoles. Aquest article planteja una evidència epidemiològica amb mínima importància clínica fins al moment.
L'hivern s'acomiadà amb un eclipse. En un principi es pensava que possiblement pel mal temps no es podria veure.
L'eclipse va començar a veure's a l'illa de Hierro. La fase màxima d'ocultació del sol va tindre lloc cap a les dues hores del matí.
La magnitud màxima que va aconseguir va ser a A Corunya en una magnitud de (0,80). Els eclipses, depén d'on els vegem poden ser parcials, totals o anulars. Aquest va ser parcial al nord d'Àfrica, d'Àsia i a EUROPA.
Els llocs triats tenen una notable sobrepoblació de cervos que és molt difícil mantindre baix control per la falta de depredadors. Els felins portarien en la fase inicial un GPS i es mourien per zones boscoses, despoblades i lluny de les granges. 
