Cimera de Paris 2015 (COP21)

Al desembre de 2015, Paris fou escenari d'una nova Cimera sobre el Canvi Climàtic. Després del tractat durant 20 anys abans, aquesta esperaven que fóra la cita definitiva de la qual s'esperava que ixira un compromís vinculant internacional per a la reducció dels gasos d'Efecte Hivernacle, incluint les grans potències com: Xina, Russia i EEUU.

Hi ha raons per pensar que la Conferència de les Parts o COP 21 de París, ha marcat un abans i un després en la lluita contra el canvi climàtic, gràcies a la consecució d'un compromís vinculant i definitiu per a la reducció d'emissions contaminants a l'atmosfera a partir de l'any 2020. Fins a aquesta data (desmbre de 2015) durava l'ajornament que, des de la COP de Copenhaguen, es va fer al Protocol de Kyoto, el qual marcava una retallada en les emissions de CO2 del 15% per als països signants respecte al que emès a 1990.
Al costat dels seus socis de la Unió Europea, França, elegida com a seu per a aquesta COP 21, farà tot el possible perquè la Unió conserve el seu lloc capdavanter en la lluita contra el canvi climàtic. El president de la República, J.F. Hollande, va anunciar, en el seu discurs a la conferència mediambiental de Polònia, que defensaria una posició ambiciosa, centrada en l'objectiu de reduir en les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 40% el 2030 i un 60% en 2040 (respecte al 1990 ), en el marc de les properes discussions europees. 

L'objectiu fonamental d'aquesta conferència ha sigut llimitar l'augment de la temperatura global en menys de 2ºC.

La manca d'èxit de les anteriors cimeres ha estat, en gran mesura, la no ratificació de l'acordat per part de les grans potències i alguns països desenvolupats, que són els causants de més de la meitat de les emissions contaminants. No obstant això, aquesta situació sembla que ha canviat en part durant els últims anys.

Notícia original
Notícia relacionada

Vídeo 1
Vídeo 2

L'ESCALFAMENT GLOBAL

El terme Calentament Global es refereix a l'augment gradual de les temperatures de atmosfera i oceans de la Terra que s'ha detectat en l'actualitat, a més del seu continu augment que es projecta a futur.
Ningú posa en dubte l'augment de la temperatura global, el que encara genera controvèrsia és la font i raó d'aquest augment de la temperatura. Tot i això, la major part de la comunitat científica assegura que hi ha més que un 90% de certesa que l'augment es deu a l'augment de les concentracions de gasos d'efecte hivernacle per les activitats humanes que inclouen desforestació i la crema de combustibles fòssils com el petroli i el carbó. Aquestes conclusions són avalades per les acadèmies de ciència de la majoria dels països industrialitzats.

Si es revisa el gràfic de les temperatures de la superfície terrestre dels últims 100 anys, s'observa un augment d'aproximadament 0.8ºC, i que la major part d'aquest augment ha estat en els últims 30 anys.
La projeccions a partir de models de clima van ser resumits en el Quart Informe de l'IPCC (Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic) el 2007. Indiquen que la temperatura global probablement seguirà augmentant durant el segle XXI, l'augment seria d'entre 1.1 i 2.9ºC a l'escenari d'emissions més baix i entre 2.4 i 6.4ºC en el de majors emissions.

Un augment de la temperatura global resultarà en canvis com ja s'estan observant a nivell mundial, podem enumerar:
1. Augment dels nivells del mar
2. Canvis en el patró i quantitat de precipitacions
3. Expansió dels deserts subtropicals
L'augment de la temperatura que s'espera serà més gran en els pols, especialment a l'Àrtic i s'observarà un retrocés de les glaceres, gels permanents i gel en els mars.
Altres efectes inclourien clima extrem més freqüent, el que inclou sequeres, onades de calor,  i precipitacions fortes. S'esperen extincions d'espècies a causa dels canvis de temperatura i variacions fortes en el rendiment de les collites.
Es postula que si l'augment de la temperatura mitjana global és major a 4ºC comparat amb les temperatures preindustrials, en moltes parts del món i als sistemes naturals no podran adaptar-se i, per tant, no podran sustentar les seves poblacions circumdants. En poques paraules, no hauran recursos naturals per sustentar la vida humana en les condicions actuals.

Notícia original

Vídeo relacionat
Video relacionat 2

Notícia relacionada

Reducció dels gasos de l'efecte hivernacle

Nacions Unides demana al països que eliminen les emissions de l’efecte hivernacle per al 2100.

En quan un grup de 800 científics ha elaborat una síntesi durant els darrers 13 mesos i no ha deixat espai per al dubte ni oportunitat alguna per a la inacció.A partir d’ara tractaran de firmar el nou protocol de Kyoto, en la cimera del clima de les Nacions Unides a Paris en 2015. Amb presència de grans líders com Obama o Hu Jintao ja fallà la cimera de Copenhague al 2009; però es diu que aquest nou informe és més precís i més fort i el nivell de confiança és major.L’ésser humà influeix molt sobre els sistemes climàtics, i si no es fa res al respecte, “el canvi climàtic augmentarà les probabilitats de patir impactes severs, generalitzats i irreversibles per a la gent i per als ecosistemes”, segons el treball. Es diu què hi ha moltes solucions i que es permetrà el desenvolupament econòmic humà, però que es necessita la voluntat del canvi.Aquest informe repassa els fets i observacions relacionades amb el canvi climàtic. Els oceans s’han escalfat, la quantitat de neu i gel ha disminuït, el nivell del mar ha augmentat i la concentració de gasos per l’efecte hivernacle ha augmentat fins un nivell sense precedents. Els oceans han acumulat un 90% de l’energia acumulada en els sistemes climàtics des del 1971. Fora dels aspectes científics, també es centra en l’anàlisi econòmic de l’acció contra el canvi climàtic.Segons l’IPCC, el cost econòmic de la mitigació, de les mesures per frenar l'augment de temperatura i evitar que superi els 2 graus centígrads fins a l'any 2100 costarà un 0,06% del producte interior brut mundial cada any. Però, en el mateix període, s'espera que el PIB global augmenti almenys un 300%.

Noticia original

LES AMENACES DEL CANVI CLIMÀTIC

Tant persones com ecosistemes estan veient-se afectats pel canvi climàtic . L’emissió de gasos d'efecte hivernacle i altres actuacions humanes han afectat en l'increment de la temperatura global.

L’avaluació més completa duta a terme fins el moment, sobre el canvi climàtic, ha determinat que existeixen solucions per a mitigar els efectes del canvi climàtic sense afectar el desenvolupament econòmic ni humà, i aquestes mesures necessiten la voluntat de la població i la comprensió per part d'aquesta de la problemàtica ambiental que suposa el canvi climàtic.

Els estudis qualifiquen l’escalfament del sistema climàtic com un impacte ambiental global, és a dir, que afecta a la totalitat del país.

Les emissions de gasos d'efecte hivernacle suposen un increment important del canvi climàtic i aquest augment provocarà impactes a nivell social , personal i natural.

Els països més afectats per aquests canvis seran els menys desenvolupats, segurament els que menys emissió d’aquests gasos produeixen. S’ ha de fer front al canvi climàtic de manera col•lectiva i no individual en funció dels interessos personals d'aquells que gaudeixen de recursos.

El canvi de la temperatura global del país és un risc, i per tant s'han de dur a terme processos de predicció i prevenció; a través de mesures tant estructurals com no estructurals; adaptant també als menys desenvolupats a la situació. Hem de fer front als problemes causats per les emissions de gasos d'efecte hivernacle anteriors.

A més de l'adaptació, es necessària la reducció d’emissió de gasos d'efecte hivernacle. Açò no únicament disminuirà l'augment de l'efecte hivernacle sinó que també augmentarà l'interval de temps del qual disposem per a l'adaptació.

No obstant, es prevé que serà al 2030 quan realment es produirà un augment de  la competència a nivell social, tecnològic, econòmic i institucional per a mitigar el canvi climàtic.

És possible aconseguir una societat amb baixes emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Noticia original

Altres noticies:

•    La globalitat del canvi climàtic

•    Espècies en perill degut al canvi climàtic

•    El canvi climàtic i la pujada del nivell del mar Mediterrani

Vídeo

L'elecció de les plantes en els sembrats ajuda a reduir l'efecte hivernacle.

Investigadors de l'Universitat Politècnica de Madrid i de la Universitat de Wageningen han demostrat que elegir unes plantes o unes altres als cultius pot reduir les emissions d'òxid nitrós. S'han observat reduccions de fins un 44%.
Els sols agricoles son els principals responsables de les emissions de N2O (potent gas de l'efecte hivernacle). Aquest gas es provocat perquè el N2O s'adiciona a la terra mitjançant fertilitzants i abonos, on nombrosos procesos microbiològics s'encarreguen de transormar-lo en aquest perillós gas.
Aquest fertilitzans s'apliquen per les plantes. Aquestos canvien l'estructura del sol quan es desenvolupen les seues arrels (afectant a l'humetat i la difusió de gasos dintre del sol). Però s'ha descobert que si es sembren dos especies herbàcies i no una, al tindre les arrels molt diferents, consumeixen el nitrògen del sol de manera eficient i per tant, redueixen la font del N2O.

Noticia original

Noticies relacionades:
- http://www.efeverde.com/blog/noticias/eurodiputados-apoyan-reduccion-del-40-de-gases-efecto-invernadero-para-2030/
- http://www.20minutos.es/noticia/2111730/0/gases-efecto-invernadero/duplicados-ultima-decada/informe-onu/

Video:

La destrucció del habitats costers promou un forma important de l’efecte hivernacle.

Segon un nou estudi, la destrucció dels habitats costers allibera mil milions de tones de gasos a l’atmosfera, afavorint l’efecte hivernacle.

L’equip de Brian Murray, un director d’anàlisis econòmics de estats units, ha calculat que les emissions que produeix la destrucció d’aquests ecosistemes podrien aplegar a igualar a les emissions que produeix el Japó.

Asó significa que mai s’ha tingut en compte aquestes emissions que podrien ser tan grans com la dels països industrialitzats.

Aquest carboni, es troba emmagatzemat en els sediment de les aiguamolls i terrenys de la vorera que estan baix l’aigua. Quan aquestos sols son destruïts els sediments comencen a oxidar-se i asó fa que alliberen diòxid de carboni.

Noticia Original
Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2

Video:

BOMBOLLES DE GAS METÀ PUJEN A LA SUPERFÍCIE DES DEL MAR

El metà és un gas amb un potent efecte hivernacle, almenys vint vegades més potent que el diòxid de carboni, i per això és tan important vigilar les emissions, tant naturals com artificials, que pujen a l'atmosfera.
Des de fa molt de temps els científics coneixien la presència de dipòsits de metà acumulats al fons oceànic, que es mantenia en fusió gràcies als dipòsits naturals de gel congelat on es troben.
Uns estudis recents han descobert la font d'aquest metà marí, que no és altra cosa que un procés químic inesperat impulsat per un dels microbis més abundants al planeta, la arqueja Nitrosopumilus maritimus. Aquest organisme resideix en les zones del mar obert riques en oxigen.
Degut a l’escalfament del planta, que causa el descongelament dels pols,  les reserves de metà es començen a fondre, fent que bombolles de metà pujen fins a la superfície.  Els científics creuen que aquests escapes podiren  produir un augment de la temperatura, creant així un bucle de realimentació positiva, per la qual cosa cada vegada s’alliberarien més emissions, fent pujar més i més la temperatura terrestre.

Notícia original.

Notícies relacionades:
Informació sobre el gas metà. 
Més informació sobre la notícia.
Les investigacions marines de la pròxima dècada.


Vídeos: