Flora i fauna del Teide en perill per l'abella de la mel.
Flora i fauna del Teide en perill per l'abella de la mel.
Els rucs d'abelles de la mel s'ha expandit per molts territoris. Al Parc Nacional del Teide és un lloc on més rucs d'abelles hi ha per kilòmetre quadrat i estan alterant el sistema natural de la zona. La revista "Ecosistemas" afirma que la introducció de l'abella Apis mel.lífera està provocant una disminució de la reproducció de les espècies natives. Els científics recomanen la supressió dels rucs, prohibint aquesta activitat a l'interior del parc, per a perseverar les plantes autòctones. Ja que l'efecte de l'abella cosmopolita és molt negativa, perquè promou l'autofecundació. Açò produeix una menor quantitat de llavors i a la llarga faria que desaparegueren moltes plantes autòctones.
A pesar de l'orgull que suposa per a l'illa de Tenerife posseir el rècord de ruscs d'abelles per quilòmetre quadrat de l'Apis mellifera (abella de la mel) aquesta està fent que la flora del Parc Nacional del Teide es veja amenaçada. En els últims 15 anys s'ha dut a terme un estudi el qual demostra que aquesta abella està provocant una disminució en la riquesa i variabilitat de les espècies autòctones, açò està repercutint també en la reproducció de les plantes exclusives de la zona, és a dir, aquelles que només podem trobar allí.
Segons l'estudi realitzat a l'Estació Biològica de Doñana (CSIC), s'està establint una competència interespecífica entre les abelles i les plantes natives, és a dir, ambdues espècies utilitzen el mateix recurs natural, en aquest cas pol·len i nèctar, per la qual cosa s'estableix una lluita en la qual l'espècie menys adaptada o competitiva serà desplaçada per l'altra, i en aquest cas són les plantes autòctones aquelles que estan veient-se perjudicades.
Els científics, en vista dels resultats obtinguts dels estudis, recomanen una supressió dels ruscs d'aquestes abelles per tal d'evitar l'extinció de les espècies autòctones, la quan cossa no tindria retorn. Aquests asseguren que serien mínimes les pèrdues econòmiques que aquesta supressió comportaria a l'illa.
D'altra banda, és doblement perjudicial la presència de les abelles més cosmopolites o tradicionals, ja que aquestes promouen l'autofecundació de les espècies autòctones, reduint, com a conseqüència, el nombre de llavors per fruit. També podria produir aquesta abella una “depressió per endogàmia” en les plantes.
Segons el científic Alfredo Valido, la preservació de les espècies autòctones i la variabilitat de les seues poblacions, dependrà també de la seua resposta davant el canvi climàtic que des del 1944 ha fet augmentar les temperatures mitjanes anuals a l'illa en 0'14 °C.
Es proposa com a solució al problema, sense que supose una despesa econòmica, prohibir als apicultors l'ús del Parc Nacional del Teide per a l'explotació de l'abella autòctona amb la finalitat d'obtenir mel.
Flora i fauna del Teide en perill per l'abella de la mel.
