Els suïcidis adolescents aumenten des de l'estrena de 'Por 13 razones'

Podria servir com a impuls perquè altres adolescents es suïciden, o causaria l'efecte contrari?

Aquesta pregunta es la que es van fer els científics tant pronte es va estrenar la serie en Netflix “Por 13 razones”
Moltes persones pensen que la història de Hanna Baker, una de les protagonistes de la serie, és poc realista i sensacionalista.

Uns estudis han estudiat nombre de suïcidis d'adolescents als Estats Units, i han pogut observar que les xifres dels suïcidis després de l’estrena han aumentat. La sèrie es va estrenar el 31 de març de 2017, i l'abril d'aquest any va tenir la taxa més alta de suïcidis d'adolescents.

Encara que les xifres han aumentat després de l'emissió de la sèrie, no significa que ho hagi causat el seu contingut, ja que no han estudiat a individus que haguessin vist o sentit del programa.

Aquest increment pot ser sols una coincidència perquè fins i tot els investigadors esperaven un increment en els suïcidis i han trobat l'oposat.


NOTICIA ORIGINAL


NOTICIA RELACIONADA 1


NOTICIA RELACIONADA 2

VIDEO

                                

La tomba d'una mare i el seu fill, els últims faraons a Assuan

Des de l’any 1957, la tomba de Aga Khan III , el líder religiós de la secta musulmana dels ismaelites, no és l'única que descansa en aquestes terres, ja que en una missió han trobat 35 mòmies de l'última època dels faraons.
Per accedir a aquest lloc vas per una escala flanquejada per blocs esculpits que condueixen fins a les càmeres funeràries. La porta, trobada durant els treballs d'excavació, estava tapada per un mur de pedra.

La sepultura es troba a Assuan, situada al sud del Caire. Aquest descobriment és molt important perquè afegeix informació a una part de la història de Assuan que estava perduda.
Gràcies a les entranyes han pogut averiguar el nom del seu propietari, identificat com Tjt i acompanyat per algunes altres invocacions.

L'enterrament i els seus habitants van viure en l’època entre el 332 a.C. i el 395 d.C. Aquesta investigació ha rescatat restes d'uns trentena d'homes, dones i nens. Però els únics cossos que van sobreviure en condicions acceptables, són dues mòmies que els arqueòlegs creuen que corresponen a una mare i el seu fill.

La missió ha aconseguit elaborar un mapa de les 226 tombes al seu alrededor.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

VIDEO

Així es el cervell d'un psicòpata

La psicopatía és un poc més difícil del que sugereix aquesta associació. No tots els delinqüents són psicòpates.
El metge ha realitzat una revisió científica d'altres estudis publicats i ha aplegat a la conclusió que el cervell dels psicòpates és diferent. La investigació apunta que l'estrès emocional en la infància esta exposada a la sobremaduració d'algunes regions cerebrals com un sistema de protecció contra el patiment, però acaba dificultant també la gestió de les emocions.

La complexitat de la psicopatia transcendeix als estereotips. De fet, un estudi publicat el 2013 a la revista Journal of Forensic Science, ja advertia que Lecter no era molt realista. El van anomenar "un psicòpata d'elit, que exhibeix nivells exagerats d'intel·ligència”.
La rama de conductes diferents és amplia, però tots els psicòpates coincideixen en una cosa: les alteracions cerebrals que els diferencien d'altres individus sense aquest trastorn. Van revisar més de 400 articles científics en què s'havia analitzat el cervell de les persones amb psicopatia a través de ressonàncies magnètiques. Aquesta revisió ha conclòs que el cervell dels psicòpates presenta una maduració accelerada de diverses regions cerebrals relacionades amb el processament emocional i el cognitiu. El cervell dels psicòpates és diferent des del punt de vista anatòmic i funcional. Hi ha diferències en les àrees que processen la cognició i el raonament i en les que processen l'activitat emocional. La connexió entre aquestes dues àrees falla.

NOTICIA ORIGINAL


NOTICIA RELACIONADA 1


NOTICIA RELACIONADA 2


VIDEO

El retorn de Pangea

La fragmentació de Pangea ha sigut un vector essencial de l'evolució dels animals, i la seua reunificació en el futur ho serà igualment. Amb les dades paleontològiques és summament improbable que els humans seguim vius dins de 200 milions d'anys. Però és molt possible que la vida terràqüia aguante fins i tot les nostres agressions contra el medi ambient i segueix prosperant.

Fa 300 milions d'anys, tots els continents estaven units en una sola massa de terra. Uns anys després, Pangea va començar a fragmentar-se, i l'èxode dels seus trossos al llarg i ample del planeta va condicionar completament l'evolució biològica.
Austràlia va ser dels primers trossos en separar-se de Pangea, i això explica la seua biología excepcional.

A més el mamífer que viu més similar a l'elefant és, curiosament, el damán africà, que no és molt més gran que un hàmster. Els grans animals no tenen perque haver evolucionat fisicament. La seua evolució, ha estat condicionada pel fragment continental en el qual estaven viatjant pel planeta sense saber-ho. Els primers mamífers es van dividir en els tres grans grups actuals.

Es improbable que els humans seguim así quan tota la terra torne al seu orige, sobre tot per el mal que estem fent-li al nostre planeta.

NOTICIA ORIGINAL


NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

Com definir realment un sexe?

El govern de Donald Trump ha proposat definir el sexe dels nord-americans basant-se en la ciència objectiva. Concretament, el que suggereix és classificar als recents nascuts per el sexe que es veja físicament i la informació de la partida de naixement. Si tu desitges cambiar-lo únicament podrás fer-ho mitjancçant una prova genética fiable.

La proposta de Trump es disfressa de ciència, però realment està basada en un mite que es basa en que els sexes són dues categories discretes clarament determinades per l'anatomia. Els genitals ja que poden ser ambigus o directament no coincidir amb els cromosomes sexuals. I la genètica tampoc dóna una resposta clara.

La ciència encara no ha trobat un determinant inequívoc del sexe per definir a cada persona.

La barreja d'aquests factors pot donar lloc a condicions intersexuals; casos excepcionals que no obstant això haurà de reconèixer qualsevol classificació legal.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

VIDEO

            

Així és créixer amb la malaltia de pell de papallona

La malaltia de Pell de Papallona, que aquest 25 d'octubre celebra la seua jornada internacional de conscienciació, forma part d'un grup de malalties genètiques que tenen en comú l'existència d'una extrema fragilitat de la pell.
La prevalença estimada és de 10 persones afectades per cada milió d'habitants.Això significa que a Espanya viuen aproximadament 500 persones amb la malaltia.
La Pell de Papallona és degenerativa i no té cura.


Avui en exclusiva parlarem de Lucía una estudiant de 3 d'ESO a la que li van detectar aquesta malaltia el dia en què va naixer. La seua vida no ha sigut molt fàcil, però la seua família i ella segueixen lluitant dia a dia.
Lucía té afectat el 70% del seu cos. Cada dia la seua família trau l'embenat, veuen que han eixit noves ferides, netegen les ferides, i tornen a posar les benes. És difícil tant per a ella com per a la seua família.
Li costa pujar escales, té necessitats que altres ignoren, necessita ajuda.


DEBRA és una associació que acull famílies i persones amb aquesta malaltia. Compten amb enfermers i psicòlegs que ajuden a les famílies des del naixement. El suport, la comprensió i la informació són fonamentals en una malaltia que a dia de hui no té cura. Hi ha estudis experimentals, però la investigació en malalties rares és molt lenta. Tinc esperança que algún día la cura es trobe. Fins entonces, el que demanem és que es millore la qualitat de vida dels afectats.

VIDEO



NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1
NOTICIA RELACIONADA 2

La genètica revela subtils diferències entre el cervell humà i el ximpanzé

Santiago Ramón i Cajal es va rebel·lar contra una idea que considerava falsa. Grans experts de la època sostenien que el cervell humà era essencialment igual que el d'un ratolí, un gos o un primat. Santiago Cajal a canvi pensava que les persones tenen neurones diferents i que en elles resideix el gran secret de la ment humana.

Per primera vegada s'ha analitzat l'activitat genètica en 16 zones diferents del cervell de sis humans, cinc ximpanzés i altres tants. Reunir les mostres ha portat 10 anys i analitzar-les i interpretar-les, cinc més. El primer que mostren els resultats és que predomina la similitud a nivell molecular entre les tres espècies i en totes les àrees analitzades. El segon és que les diferències apareixen just on no s'esperava trobar-les.

L'acció dels gens en aquesta zona resulta molt similar en els tres primats. En canvi, l'àrea amb una activitat més característicament humana és el cos estriat, una zona molt més profunda relacionada amb el moviment i la coordinació corporal.

Tots apostàvem per veure més diferències en l'escorça prefrontal, on residl moviment i la coordinació corporal.

Tots apostàvem per veure més diferències en l'escorça prefrontal, on resideix el pensament complex.

Noticia general

Noticia relacionada

Video: