Hygiea,el nou planeta nan del sistema solar

Hygiea és un asteroide el suficientment massiu com per a ser el planeta petit més xicotet del sistema solar.Els astrònoms de l’observatori europeu del sud van observar amb detall aquest objecte celeste,que es troba al cinturó d’asteroides entre Mart i Júpiter, i veure si compleix amb els requisits per classificar-se com “planeta nan”.

Els planetes nans són aquells que no son satèl·lits ni han “aclarit” l'espai al voltant de la seua òrbita,però giren al voltant del Sol i tenen la massa suficient com per a que la gravetat els permeta adoptar una forma esfèrica.Al ser un asteroide,Hygiea cumplia amb tres de les condicions i ara,s'assegura que compleix les quatre.La quarta és la forma esfèrica necessària per a ser considerat planeta nan.Es extrany que sent més xicotet que Vesta,tinga la massa suficient com per a que la gravetat el curve i siga rodó.Les raons poden ser que siga més dens(es a dir,que té més matèria en menys espai), que estiga fet d’un material menys rígid o tal vegada del resultat d’una col·lisió de dos objectes formant una bola.

Així els investigadors del Laboratori d'astrofísica de Marsella van determinar que la forma d’Hygiea és quasi esfèrica i que per tant podria ser reclassificat com un planeta nan,fins ara el més xicotet del sistema solar.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Dins del sistema solar es descobrix el sistema més llunyà.

Un equip d'astronoms ha descobert un planeta enano, que és el primer que s'ha descobert a més de 100 voltes la distancia entre la Terra i el Sol.

El seu nom és -2018 VG18- però els que l'han descobert l'han apodada Farout, que en inglés significa distant i també excèntric.

Els nord-americans Scott Sheppard, David Tholen i Txad Trujillo, han descobert el nou planeta per casualitat. El que realment buscaven era un planeta que fora major que la Terra.

El nou planeta tarda més de 1.000 anys en pegar una volta al sol. Té uns 500 quilòmetres de diàmetre i un color rosat que indica que té molt de gel.

Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

UNA ESTRELLA VA ALTERAR ELS COMETES DEL SISTEMA SOLAR FA 70.000 ANYS

Aproximadament fa uns 70.000 anys, una xicoteta estrella rogenca es va aproximar al nostre sistema solar, l'estrella de Scholz, i el seu pas va trastornar cometes i asteroides del sistema solar de la prehistòria.

Scholz, era només el 9% de la massa del Sol. En 2015 els astrònoms van descobrir que esta estrella havia fregat el nostre planeta, i van suposar que no hauria tingut molt efecte en el nostre Sistema Solar. Però revisant les posicions dels objectes del Núvol d'Oort, encara podem veure l'impacte de la seua visita a hores d'ara.

Els astrònoms van analitzar les posicions d'uns 340 objectes del sistema solar amb òrbites hiperbòliques, i van detectar que la trajectòria d'alguns d'ells estava influenciada pel pas de l'estrella de Scholz.

Esperaven que eixes posicions es distribuïren de forma uniforme en el cel, però el que van trobar va ser molt diferent, una acumulació estadísticament significativa de radiants. El moment en què va passar esta estrella prop de nosaltres i la seua posició durant la prehistòria, coincideixen en les dades de la nova investigació en 2015.

És possible que notaren la resplendor roja apagada de l'estrella, però no una estrella nana. L'estrella de Scholz és en realitat un sistema doble format per una xicoteta nana roja, entorn de la que orbita una nana marró més xicotet i molt menys brillant.


NOTICIA ORIGINAL

NOTÍCIES RELACIONADES:
Una estrella va creuar el Sistema Solar fa 70.000 anys.

Una estrella va passar pel Sistema Solar fa 70.000 anys.


VIDEO:

TROBADES EVIDENCIES D’UN NOVÈ PLANETA EN EL SISTEMA SOLAR

Un novè planeta, gegant i glacial,; segons han enunciat  els astrònoms del Institut de Tecnologia de California.Aquest planeta s’oculta darrere de la òrbita de Plutó, el anomenat “ Planeta Nou “ té una massa que quintuplica la de la Terra i podria aplegar a multiplicar-la per deu, segons el  Astronomical Journal.

La trobada del nou planeta s'infereix de l'existència d'un moviment recentment descobert entre els anomenats " planetes nans " i altres objectes diminuts en  l'espai exterior. Els planetes nans es veuen aparentment afectats per una força gravitatòria que només pot procedir d'un planeta ocult.  Però encara no han aconseguit observar directament el " Planeta Nou " i en aquest moment els científics intenten demostrar la seua teoria amb l'ajuda de telescopis. La dificultat en l'observació directa del planeta es deu al fet que es troba 20 vegades més lluny que el vuitè planeta, Neptú.


A més, en conseqüència , la foscor que comporta la distancia  del Sol dificulta encara més la visibilitat del planeta. Amb un diàmetre que pot ser fins a quatre vegades més gran que el de la Terra , si es confirma l'existència del nou planeta, aquest seria el cinquè més gran, per darrere Júpiter , Saturn , Urà i Neptu.


LINK NOTICIA ORIGINAL 


VIDEO 

NOTICIES RELACIONADES AMB AQUESTA NOTICIA

ELS 5 PLANETES DEL SISTEMA SOLAR ALIENATS A SIMPLE VISTA

LA NASA ENCONTRA EL PRIMER PLANETA QUE PODRIA ALBERGAR VIDA

El dia en que Júpiter va expulsar el nové planeta del Sistema Solar

El Sistema Solar segueix l'enorme massa del Sol al llarg i ample de l'espai. Però entre els seus planetes, envoltats per una enorme pell de roques i asteroides que es diu núvol d'Oort , ressalta l'amenaçadora presència d'un enorme planeta gasós: Júpiter.
Astrofísics de la Universitat de Toronto han suggerit que Júpiter va poder ser el responsable de l'expulsió d'un altre planeta del Sistema Solar quan la formació d'aquest
s'estava configurant, fa 4.000 milions d'anys. Aquest fet, reforça la idea que en el passat hi va haver un cinquè planeta gasós que va ser bandejat per la força de la gravetat.
L’autor principal d’aquesta troballa, Ryan Cloutier,  ha afegit que el que va poder ocórrer és que Júpiter s'acostés tant a l'altre planeta que el accelerés fins al punt de alliberar-se de l'atracció gravitatòria  del Sol. Els estudis anteriors ja havien proposat aquesta hipòtesi, però no van considerar quins efectes haurien tingut aquestes trobades sobre cossos menors, com ho són les llunes dels planetes gegants.
Però l'equip d'investigadors de Cloutier es van fixar en aquests objectes que van solcar l'espai fa 4.000 milions d'anys, i van desenvolupar models per simular les seves trajectòries a partir de la informació obtinguda en Calisto i Jàpet, dues llunes de Júpiter i Saturn, respectivament. Després, van analitzar quin tipus de fenomen d'expulsió d'un altre planeta podria haver generat les seves òrbites.
«Vam descobrir que Júpiter hauria estat capaç d'expulsar un cinquè planeta gasós i conservar una lluna en l'òrbita de Calisto (com passa en la realitat)», va explicar Cloutier. «D'altra banda, hauria estat molt difícil que Saturn ho hagués fet perquè Jàpet hauria estat avui en dia en una òrbita completament diferent».
Al marge d'aquestes hipòtesis, la mola ombrívola i gasosa de Júpiter continua girant en el interior del Sistema Solar. ¿Va ser Júpiter l’autor del suposat “segrest” planetari?

Noticia original

Noticies relacionades
-La tormenta solar que va arrastrar Mart. 
-El 92% de planetes tan habitables com la Terra encara no han nascut. 

Vídeo :

En busca d'un ''planeta B''

No hi ha un pla B, perquè no tenim un planeta B". Fa poc, el president del Panell Científic per al Canvi Climàtic de Nacions Unides (IPCC), llançava esta dramàtica advertència al presentar el seu últim informe sobre l'amenaça del calfament global. Els experts que han elaborat este estudi, diuen que si l'Humanitat vol el seu futur a la Terra, no hi ha alternativa: o s'eliminen els gasos nocius d'efecte hivernacle per a finals d'este segle, o el nostre planeta es convertirà en un món inhòspit, almenys per a bona part de la població mundial.

L'exastronauta i actual director científic de la NASA, John Grunsfeld, va dir: "Si volem assegurar la futura supervivència de la Humanitat, abans o després haurem de deixar La Terra. És pràcticament segur que en algun moment nostre planeta patirà l'impacte d'un asteroide devastador.''

Des que en 1995 l'astrònom suís Michel Major va descobrir el primer planeta trobat fora del Sistema Solar, s'ha comprovat que hi ha moltes altres possibles terres ací fora. De fet, els experts en este camp puixant de l'astronomia calculen que només en la nostra galàxia existixen 100.000 milions de planetes, dels quals 10.000 milions es troben en zones considerades habitables (és a dir, ni massa prop ni massa lluny de la seua estrela) .Per tant, no és desgavellat concloure que existisquen altres m
ons on haja sorgit la vida, en els que la nostra espècie podria trobar una nova casa còsmica en el futur.




Notícia Original
Notícies relacionades
Vídeo:

Una nou Sol, amb 6 nous planetes

S’ha observat un altre sistema planetari nou, quasi tan poblat com el nostre sistema solar. Aquest nou sistema planetari està format per una gran estrela pareguda al sol, i per sis planetes.

 L’equip de científics de la NASA, ha fet el descobriment gràcies al telescopi Kepler. En el seu honor, la nova estrela (o el nou sol) ha sigut anomenat Kepler-11. Aquest sistema planetari es troba a 2000 mil anys llum de la Terra.

 Els planetes del nou sistema presenten unes òrbites relativament xicotetes ja que duren a donar-li una volta al Sol entre 10 i 43 dies. Tots excepte un, el què està més allunyat de l’estrela. Molts científics pensen que aquests planetes estan envoltats per una enorme massa de gas.

Aquest nou sistema té moltes coses en comú amb el nostre. Cada vegada els científics descobreixen nous planetes similars al nostre, i per això molts ens preguntem; serà possible habitar-los alguna vegada?


El sistema planetari Kepler-11 es impressionant. Tots els planetes estan molt prop de la seva estrela, a més hi ha un nombre de planetes elevat. Ningú pensava què poguera existir un sistema planetari com aquest. De fet, el últim i millor sistema que ha existit fins al momento ha sigut El sistema Solar, el nostre.


Notícia Original:


Notícies Relacionades:

Un planeta emitint llum:


Comprovat, el Sol, influeix en el càncer de pell:



Vídeo:

La inestabilidad solar afecta el clima de l' hemisferi nord terrestre

Les variacions de l' activitat del sol tenen un impacte en la meteorologia de l' hemisferi nord i la inclusio podria millorar les prediccions sobre l'escalfament.
Pero per falta d'instruments adaptats , el vincle entre el cicle solar i la meteorologia no ha estat demostrat. Per acabar amb el dubte un equip de meteorologics britanics van analitzar del dades mes recurrents sobre les radiacions emeses pel sol.
Curiosament estes radiacions ultraviolades tenen un impacte estristament regional , sense cap mesura a nivell de les temperatures del planeta. Donat el cicle solar d'onze anys podria millorar les   prediccions situades fora del tropics.
Aquest tema es serio perque les radiaccions ultraviolades desempenyen un paper  particularmen important en l'escalfament de la estroposfera. Per exemple una variacio d'uns percentatges d'ultraviolades solars durant onze anys pot comportar camvis d' orde en la concentracio de l'ozo d'un grau de temperatura tropical.
Els resultats de alguns cientifiscs son intriganst , pero el investigadors no integren el model del ''efecctes de la capa d' ozo''.

video:

Els cometes provenen de l interior del sistema solar

Els cometes són cossos celestes constituïts per gel i roques que orbiten el Sol seguint òrbites molt el•líptiques. Els cometes junt amb els asteroides, planetes i satèl•lits, formen part del Sistema Solar. Aquests estan compostos d’aigua, gel sec, amoníac, metà, ferro, magnesi i silicats. Degut a les baixes temperatures dels llocs on estan, aquestes substàncies que componen el cometa estan congelades.

Una investigació difosa per la revista Science va revelar que la missió Stardust de la NASA ha confirmat la teoria de que els cometes provenen de l’interior del sistema solar.

Principalment els cometes provenen de dos llocs: la Nube de Oort, situada entre 50.000 i 100.000 UA del Sol, i el Cinturó de Kuiper, localitzat més enllà de l`òrbita de Neptú.

L’estudi d’una partícula del cometa Wild2 recolza l’idea de que els cometes contenen material que es va formar en el Sistema Solar . Després de la seva formació aquestos materials foren expulsats cap a les regions externes del sistema incorporant-se a la massa d’aquests cossos.

Açò significa que el material de les profunditats del sistema va viatjar a las regions externes en un període de almenys dos milions d’anys.

-Notícia original

-Links relacionats:

• Influència cultural dels cometes
• Cometes al Sistema Solar
• Més informació sobre els cometes
  

-Videos relacionats: