La Terra és més verda que fa 33 anys gràcies al CO2

Molt es sap sobre les conseqüències de la gran quantitat de gasos d'efecte hivernacle acumulats en l'atmosfera. S'estima que aquests representen gairebé el 0,04% de l'aire que respirem. Però la xifra seria més gran si no fos per la capacitat que tenen les plantes per atrapar-lo. I són, precisament, els vegetals els que es veuen més beneficiats pels alts nivells d'aquests gasos a l'atmosfera. Segons un estudi publicat avui a la revista Nature Climate Change, la Terra ha guanyat 36 milions de quilòmetres quadrats de superfície verda, l'equivalent a tres vegades l'extensió d'Europa o 3,5 la dels Estats Units, aproximadament.
L'estudi, en què ha participat el CREAF, , pren com a referència els últims 33 anys. Des de llavors, la biomassa terrestre ha augmentat en el 40% de la superfície de la Terra, mentre que s'ha reduït en només el 4%. I els científics relacionen principalment aquest creix
ement a les altes concentracions de CO2, un potent fertilitzant que es desconeixia com havia afectat a nivell planetari.
S’ha relacionat l'enverdiment del planeta a l'augment dels nivells de CO2 atmosfèrics provocat pel consum de combustibles fòssils. En haver més diòxid de carboni, les plantes han pogut generar més fulles capturant-lo de l'atmosfera durant la fotosíntesi. gràcies a això, l'increment de la concentració d'aquest gas d'efecte hivernacle s'ha vist frenat.El diòxid de carboni és responsable en un 70% del enverdiment de la Terra. Però els científics, identifiquen, a més, altres raons que expliquen l'augment de la biomassa: el canvi climàtic (en un 8%), el nitrogen atmosfèric (en un 9%) i els canvis d'usos del sòl (en un 4 %).
Però no tot el que és bo per a les plantes ho és per a la resta del planeta. Hi ha efectes per emetre CO2 a l'atmosfera. Un d'ells, el canvi climàtic, el que comporta l'augment de la temperatura global, l'increment del nivell del mar, el desglaç o la radicalització de les tempestes tropicals. Efectes que ja estem patint i que no remetran si no deixem d'utilitzar combustibles fòssils.
I és que el creixement de la biomassa vegetal a causa del fertilitzant carbònic té un sostre. La fórmula és senzilla: com més biomassa, les plantes necessitaran també més aigua i altres nutrients, sobretot el fòsfor, ambdós recursos limitats i vitals al planeta.

Notícia original

Notícies relacionades

 –Els boscos sincronitzen el seu creixement en resposta al canvi climàtic. 
-La concentració de diòxid de carboni també augmenta en l’alta atmòsfera. 


-Vídeo :

Les xarxes tròfiques de l'Àrtic i l'Antàrtic pateixen l'escalfament global de diferent manera

Un estudi liderat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha analitzat les relacions internes de les dues majors xarxes tròfiques registrades fins al moment en els pols, la àrtica amb 145 espècies i la antàrtica amb 586.
Els resultats, publicats a la revista Marine Ecology Progress Series, posen de manifest que els efectes de l'escalfament global en la biodiversitat podran sentir-se de manera molt diferent en aquests ecosistemes encara que posseeixin característiques similars.

Aquesta investigació constata que l'ecosistema àrtic, que compta amb major nombre d'espècies depredadores, com les balenes i els óssos polars, és més susceptible a les pertorbacions que afecten aquests nivells superiors de la cadena tròfica. Segons els investigadors aquest fenomen, denominat cascada tròfica, suposa una amenaça important per a l'ecosistema, ja que els canvis que afectin els
depredadors afectaran també a les preses.
Per contra, la xarxa tròfica antàrtica mostra l'efecte invers: presenta un major nombre d'espècies presa per cada espècie depredadora i és més sensible als canvis que es produeixen en els nivells inferiors, com la disminució del krill antàrtic per la pesca i el canvi climàtic.
A més, l'estudi assenyala que la xarxa tròfica àrtica està més connectada i té més espècies omnívores que l'antàrtica (80,71% enfront del 41,13%), el que fa que sigui més persistent davant les pertorbacions com ara l'extinció i la invasió d'espècies. "La distribució del nombre de preses i predadors per espècie a la xarxa tròfica antàrtica fa que sigui molt vulnerable a pertorbacions en espècies particulars, com les que tenen més preses i predadors", explica l'investigador del CSIC Charles Santana, de l'Institut Mediterrani d'Estudis avançats, centre mixt del CSIC i la Universitat de les Balears.

Noticia original

Noticies relacionades

-L'últim gel de Sierra Nevada està desapareixent.

-La gestió dels boscos a Europa està empitjorant el canvi climàtic

-Vídeo :

Les activitats humanes augmenten la salinitat de l'aigua dolça

Les activitats humanes com l'agricultura o l'extracció de recursos (carbó, minerals i gas) estan augmentant la salinitat de l'aigua dolça i provocant efectes adversos per a la salut humana i el funcionament dels ecosistemes, així ho confirma un estudi.
L'estudi, coordinat per Miguel Cañedo-Argüelles, alerta a més que la salinització pot tenir costos econòmics molt elevats per la pèrdua de serveis ecosistèmics i pels costos directes relacionats amb el tractament de l'aigua per al consum humà. A tot això s'afegeix la falta de protecció de la biodiversitat dels ecosistemes aquàtics. En la gran majoria dels casos, les accions preventives s'enfoquen únicament cap als usos humans de l'aigua.
Alguns països com Austràlia i els EUA han fet alguns avanços per regular el nivell de salinització permès basant-se en criteris ecològics. No obstant això, la protecció és insuficient. Es parla de recomanacions legals basades en la quantitat total de sals (salinitat), sense tenir en compte la composició iònica de l'aigua. En aquest sentit, s'ha demostrat que diferents ions tenen diferent toxicitat, i per aquesta raó els autors reclamen una legislació específica per regular els límits de concentració de cada ió (clorur, magnesi, sodi) en rius i llacs.
Davant aquestes evidències, l'article reclama solucions i polítiques preventives globals sorgides del consens científic. Segons els experts, aquestes mesures han de tenir en compte els efectes socials, econòmics i mediambientals per protegir els ecosistemes aquàtics de la salinització i garantir l'accés de generacions futures als béns i serveis que proporcionen aquests ecosistemes.

El canvi climàtic empitjorarà la situació. Els científics alerten a part que aquesta situació empitjorarà amb el canvi climàtic: augmentarà l'evaporació de l'aigua, el que disminuirà la capacitat dels rius i llacs per diluir les sals. L'aigua salada entrarà en els actuals espais costaners d'aigua dolça a causa de la pujada del nivell del mar.
A més dels problemes de potabilització que aquestes mines han suposat, els efectes sobre la biodiversitat del propi riu són importants. Per això, els autors proposen que es donin incentius a totes aquelles bones pràctiques i usos de tecnologies que disminueixin les càrregues salines. Un exemple són les noves pràctiques en l'agricultura mitjançant la creació de nous cultius que facilitin un ús racional de l'aigua. També recomanen pactar permisos i controls a les empreses responsables dels abocaments salins per descarregar els seus residus en determinats períodes (en funció de la capacitat dels rius per diluir les sals) i en determinades concentracions, com s'està fent a Austràlia.
Tot i que els grans desastres ecològics causats per la salinització són pocs, aquests han suposat grans pèrdues de diversitat  però els científics consideren que encara s'està a temps per prevenir majors catàstrofes amb les accions preventives i de gestió adequades. Però els autors preveuen que els aqüífers salins estiguin cada vegada més afectats i que la salinitat dels cultius faci impossible produir certs aliments, com ja passa a la vall de l'Ebre. La producció d'aliments i la potabilització de l'aigua seran cada vegada més difícils.

Noticia original

Noticies relacionades
-La xarxa d'aigua potable al DF està feta d'un material cancerigen

-La sequera no es deu només al canvi climàtic

-Vídeo :

La UE duplica el límit d'emissions dels vehicles dièsel a la carretera

Els vehicles dièsel que es venguin a partir de 2017 podran sobrepassar en un 110% els límits d'emissions d'òxid de nitrogen (NOx). El Parlament Europeu ha donat suport aquest dimecres la proposta de la Comissió que permet als vehicles dièsel uns límits d'emissions més amplis, que s'enfrontaran amb un nou sistema d'homologació. Aquesta decisió, que es compromet a incloure una clàusula de revisió a la baixa d'aquests marges, arriba després de l'escàndol de Volkswagen. La proposta comunitària, que havia rebut el veto de la comissió de Medi Ambient de l'Eurocambra, ha tirat endavant gràcies a l'abstenció, entre d'altres, dels socialistes espanyols.

Actualment i des de 2007, els vehicles dièsel no poden superar els 80 mil•ligrams d'emissions d'òxid NOx. Després de la decisió de Brussel•les, tots els vehicles s'hauran de sotmetre a noves anàlisis sempre a la carretera a partir de 2017. A més la Comissió marca uns nous límits d'emissions per als vehicles, i ho fa per fases: des setembre de 2017 i fins 2019, els vehicles podran emetre un màxim de 168 mil•ligrams d'emissions de NOX; a partir de 2019 i fins 2022 no podran superar els 120 mil•ligrams. Només en 2023, els fabricants han de respectar els 80 mil•ligrams marcat fa avui nou anys.

La decisió de la UE és una victòria per a la Indústria automobilística, que havia pressionat perquè els marges d'emissions s'elevessin. La proposta que ha sortit endavant avui i es va dissenyar a l'octubre amb retocs a la baixa (per permetre més emissions) a causa de representants de països com Alemanya, França, Espanya o Itàlia, països on la indústria automobilística té prou força.
Sobre el paper, la decisió de Brussel•les suposa elevar els límits d'emissions. A la pràctica, assegura la Comissió, els cotxes contaminaran menys que abans, ja que el sistema que es farà servir per mesurar aquestes emissions s'ajusta molt més a la realitat, Elzbieta Bienkowska. Els nous test sotmeten als cotxes a condicions més semblants a les de la conducció.

El president de la comissió de Medi Ambient de l'Eurocambra, Giovanni la Via, ha assegurat que les emissions reals seran "quatre o cinc vegades" inferiors que les d'ara. Seons ell les noves normes de Brussel•les signifiquen que la indústria estarà obligada a reduir les emissions dels cotxes que posi en funcionament.
Les fallades i deficiències dels test que han de passar els vehicles dièsel per rebre l'homologació es van posar de manifest amb l'escàndol de Volkswagen, que trucaba alguns models per alterar els resultats dels controls en laboratori.
Notícia original

Noticies relacionades
-Volkswagen retarda la publicació de resultats pel cas de les emissions.
-Contaminació del transport aeri a Europa.

Vídeo:

Deu anys més de forat en la capa d'ozó

El forat d'ozó ha tornat a batre marques en aquesta temporada antàrtica, si. Però, a diferència del que passa amb el canvi climàtic, no hi ha raó per a l'alarma. El protocol internacional de Mont-real signat el 1987 està funcionant bé, la prohibició dels CFC  i altres gasos que destrueixen l'ozó ha donat pas a altres compostos innocus per a l'atmosfera i l'Organització Meteorològica Mundial de Nacions Unides preveu que l'ozó es anirà recuperant al llarg dels propers 10 anys. A què ve llavors aquest rècord del forat al Pol Sud? Açò és degut a dos factors: les oscil•lacions climàtiques anuals, que durant aquesta temporada austral s'han caracteritzat per unes temperatures extraordinàriament baixes a l'estratosfera. El fred en aquestes capes altes, unit a l'augment de la radiació solar al Pol Sud, han generat unes condicions òptimes per a la destrucció química de l'ozó allà. En aquest cas l'activitat humana no té molt a dir.
El segon factor és més interessant: estem pagant encara la factura del passat. Els CFC són catalitzadors de la destrucció de l'ozó, n'hi ha prou amb unes concentracions molt escasses en l'atmosfera per sembrar el mal, i la seva persistència a les capes altes fa que encara estiguem veient els efectes. Aquest factor sí que es deu a l'activitat humana, però només cal tenir una mica de paciencia, altres deu anys més de paciència, aproximadament.

La gravetat de la pèrdua d'ozó es deu als seus efectes directes i perversos sobre la salut. L'ozó és la principal pantalla natural contra la radiació ultraviolada continguda en la llum solar, i la seva destrucció augmenta per tant les xifres de càncer de pell, cataractes oculars i danys genètics del sistema immune. Aquests efectes nocius són més greus a les regions polars, i sobretot a l'Antàrtida, però també es deixen sentir a la resta del planeta. Per aquestes raons, els científics de Nacions Unides calculen que el protocol de Mont-real acabarà evitant dos milions de casos de càncer de pell per 2030, una xifra considerable.
Malgrat les variacions estacionals i anuals, l'acció internacional contra el forat d'ozó pot considerar-se un excel•lent precedent. Els treballs mereixedors del Nobel de Mario Molina i Sherwood Rowland, que van identificar els CFC com a culpables, es van publicar en els anys setanta. Que el problema estigui ja encaminat cap a una solució sí que es pot considerar un rècord, en comparació amb els terminis que s'han vingut manejant per al canvi climàtic. Prenguem exemple.

Noticia original

Noticies relacionades :
-Cap als pols per fugir del calentament global.

-Kawah Ijen , l’infern en la Terra.

-Vídeo :

El canvi climàtic posposa la proxima Edat de Gel

L'activitat humana pot alterar alguns dels mecanismes que han modelat el nostre planeta fins ara. Segons un estudi de l'Institut Potsdam, la influència de l'activitat humana en el clima va retardar el començament de la propera Edat de Gel. Els resultats de la investigació, revelen que fins i tot una moderada interferència humana en el cicle del carboni del planeta pot posposar 100.000 anys l'inici d'un nou cicle glacial.
L’autor principal de l'estudi, explica que no s'espera el començament d'una nova edat de gel abans de 50.000 anys, el que fa de l'Holocè una època geològica llarga entre les edats de gel. No obstant això, l'estudi mostra que amb unes emissions addicionals de CO2 (crema de pettroli…) ja seria suficient per posposar la pròxima edat de gel durant altres 50.000 anys. Els investigadors proposen una relació funcional crítica entre la insolació de l'estiu boreal i la concentració global de diòxid de carboni (CO2), que explica l'inici dels últims vuit cicles glacials i podria anticipar futurs períodes d'inici glacial.
A partir d'un elaborat model simulador del sistema de la Terra, els científics van analitzar els efectes de les noves emissions de CO2 d'origen humà en el volum de gel a l'hemisferi nord.
A causa de l'extremadament llarga vida útil del CO2 a l'atmosfera, les emissions tenen un impacte significatiu per a un nou cicle glacial. Fins i tot petites emissions de carboni addicionals afectaran a l'evolució de les capes de gel de l'hemisferi nord durant milers d’anys, i emissions moderades de 1.000 a 1.500 gigatones de carboni posposen amb seguretat la propera edat de gel almenys 100.000 anys .
La recerca de les causes dels cicles glacials segueix sent un de les més fascinants preguntes de la paleoclimatologia. El començament d'una nova edat de gel està marcada per períodes de molt baixa radiació solar a l'estiu. No obstant això, la insolació d'estiu és a punt de mínim en l'actualitat, i no hi ha signes d'una nova edat de gel.
Per la seva banda el director de l'Institut Potsdam, explica que les glaciacions han conformat el que ha determinat el desenvolupament de la civilització humana. A l'última edat de gel li devem el nostre sòl fèrtil. Però avui dia és la humanitat amb les seves emissions per la crema de combustibles fòssils la que determina el desenvolupament futur del planeta. Açò demostra que en l'anomenat Antropocè la humanitat s'ha convertit en una força geològica per si mateixa.

Noticia original

Noticies relacionades
-El canvi climàtic, la major amenaça del segle XXI

-El canvi climàtic colabora en la fortaleça de “El Niño”.

-Vídeo :

El dia en que Júpiter va expulsar el nové planeta del Sistema Solar

El Sistema Solar segueix l'enorme massa del Sol al llarg i ample de l'espai. Però entre els seus planetes, envoltats per una enorme pell de roques i asteroides que es diu núvol d'Oort , ressalta l'amenaçadora presència d'un enorme planeta gasós: Júpiter.
Astrofísics de la Universitat de Toronto han suggerit que Júpiter va poder ser el responsable de l'expulsió d'un altre planeta del Sistema Solar quan la formació d'aquest
s'estava configurant, fa 4.000 milions d'anys. Aquest fet, reforça la idea que en el passat hi va haver un cinquè planeta gasós que va ser bandejat per la força de la gravetat.
L’autor principal d’aquesta troballa, Ryan Cloutier,  ha afegit que el que va poder ocórrer és que Júpiter s'acostés tant a l'altre planeta que el accelerés fins al punt de alliberar-se de l'atracció gravitatòria  del Sol. Els estudis anteriors ja havien proposat aquesta hipòtesi, però no van considerar quins efectes haurien tingut aquestes trobades sobre cossos menors, com ho són les llunes dels planetes gegants.
Però l'equip d'investigadors de Cloutier es van fixar en aquests objectes que van solcar l'espai fa 4.000 milions d'anys, i van desenvolupar models per simular les seves trajectòries a partir de la informació obtinguda en Calisto i Jàpet, dues llunes de Júpiter i Saturn, respectivament. Després, van analitzar quin tipus de fenomen d'expulsió d'un altre planeta podria haver generat les seves òrbites.
«Vam descobrir que Júpiter hauria estat capaç d'expulsar un cinquè planeta gasós i conservar una lluna en l'òrbita de Calisto (com passa en la realitat)», va explicar Cloutier. «D'altra banda, hauria estat molt difícil que Saturn ho hagués fet perquè Jàpet hauria estat avui en dia en una òrbita completament diferent».
Al marge d'aquestes hipòtesis, la mola ombrívola i gasosa de Júpiter continua girant en el interior del Sistema Solar. ¿Va ser Júpiter l’autor del suposat “segrest” planetari?

Noticia original

Noticies relacionades
-La tormenta solar que va arrastrar Mart. 
-El 92% de planetes tan habitables com la Terra encara no han nascut. 

Vídeo :

Demostren que ja hi havia vida a la Terra fa 4.100 milions d'anys

Un equip de bioquímics de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA)   acaba de trobar proves que ja hi havia vida a la Terra fa 4.100 milions d'anys. Açò implica que la vida va començar molt poc temps després que el nostre món es formés, fa 4.554.000 d'anys.
El nou estudi suggereix que la vida ja existia fins i tot abans del «Gran Bombardeig»  , un període durant el qual, fa 3.900 milions d'anys, es van produir incomptables col•lisions amb estels i fins i tot planetàries i durant el qual es van formar, per exemple, els majors cràters de la Lluna.
Durant molt de temps s'ha cregut que la Terra era àrida i desolada durant aquesta època llunyana i violenta, però diversos estudis estan començant a demostrar que en realitat no va ser així. La Terra primitiva no era certament un planeta en ebullició.
Els investigadors de la UCLA van estudiar més de 10.000 circons  , formats a partir de roca fosa o magmes, procedents d'Austràlia occidental. Els científics van identificar 656 circons a l'interior dels quals hi havia una sèrie de taques fosques, i van analitzar 79 d'ells amb una tècnica espectroscòpica capaç de mostrar en 3D l'estructura molecular i química d'antics microorganismes. El que buscaven eren traces de carboni, l'element en què es basa la vida.
Un dels 79 circons analitzats contenia grafit (carboni pur) en dos llocs diferents. És la primera vegada en 4.100 milions d'anys que aquest grafoto queda exposat. Ningú ha ofert una alternativa plausible i que pugui explicar la presència de grafit no biològic en un zircó.

Notícia original

Notícies relacionades :
-Descobreixen una peça clau en l’origen de la vida.

-Troben en l’ARN pistes sobre l’origen de la vida.


-Vídeo :

Troben a Austràlia la major cadena volcànica continental del món

Té 2.000 km. de longitud i recorre Austràlia de nord a sud, des de la localitat de Whitsundays, a North Queensland, fins a prop de Melbourne. Segons Rhodri Davies l'espectacular cadena es va crear fa 33 milions d'anys, mentre el continent australià es movia cap al nord sobre un «punt calent» del mantell terrestre. Aquesta activitat volcànica resulta sorprenent, ja que passa lluny de les vores de les plaques tectòniques, on es troben la major part dels volcans del món. Es creu que aquests «punts calents» es formen sobre el mantell i l'origen es troba a més de 3.000 km. sota la superfície terrestre, a la frontera entre el mantell i el nucli. Algunes seccions de la cadena no mostren signes d'activitat volcànica, perquè l'escorça terrestre en el continent australià és massa gruixuda per permetre que les roques foses del mantell aflorin a la superfície, fonent-se i formant magma. De manera que, només hi va haver activitat volcànica en aquells llocs on la litosfera té menys de 130 quilòmetres de gruix. La troballa ayudrá als científics a comprendre millor l'anomenat «vulcanisme continental» a tot el món. Per concloure, Rhodri Davies ha afirmat que és més que probable que el punt a partir del qual es van formar els volcans australians, segueixca actiu.

Noticia original

Noticies relacionades :
-El supervolcá japonès Muntanya Aso entra en erupció

-El paper de l’aigua en els volcans explosius

-Vídeo :