S’aconsegueix fotografiar a un panda amb albinisme.

Aquest panda va ser fotografiat a la Reserva Natural Nacional de Wolong situada en Xina i va ser captat per una càmera d’infrarojos situada a 2000 metres d’altitud a mitjans del mes d’abril.

L’ós panda s’ha estimat que té entre 1 i 2 anys, i que per ara no té cap problema de salut. Encara que ja es sabia que els óssos panda tenien els gens els quals poden causar l’albinisme, mai s’havia aconseguit fotografiar o veure un completament blanc i amb els ulls de color roig.

Degut a aquest descobriment, el director de la reserva, Duan Zhaogang, ha decidit posar-hi càmeres per la zona per detectar els moviments d’aquest mamífer plantígrad.

Aquest descobriment és important degut a que en el món tan sols queden al voltant de 1850 exemplars d'aquesta espècie, pel que aquest exemplar pot servir per a donar un recordatori a les persones perquè protegisquen a les espècies amenaçades com aquesta.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

El dinosaure amb ales de ratpenat

Aquest animal ha sigut trobat a la província de Liaoning en Xina per membres de l’Acadèmia Xina de Ciències. També s’ha pogut esbrinar que va viure fa aproximadament 163 milions d’anys, el seu pes era pròxim als 200 grams i el seu cos estava cobert de plomes, encara que les ales eren membranoses.

Ha sigut nomenat Ambopteryx longibrachium i el fòssil pertany a la família dels escansoriopterígids, els quals eren xicotets dinosaures amb plomes que tenien mans allargades i dits llargs amb els quals es desplaçaven pels arbres. En 2015 un altre equip va descobrir, gràcies a altres fòssils, que els animals d’aquesta família tenien la capacitat de plantejar o fins i tot volar curtes distàncies.

Encara que el fòssil pertany a la família dels escansoriopterígids, té notables diferències com que presenta una extremitat anterior més ampla entre altres coses. També, el Ambopteryx no era capaç de volar, pel que s’ha arribat a la conclusió que el Ambopteryx va ser un experiment de curta duració en la naturalesa ja que les plomes van acabar imposant-se.

Notícia


Notícia relacionada 1


Notícia relacionada 2

S’aconsegueix tornar a fer funcionar els cervells de 32 porcs morts.

Aquest experiment ha ocorregut als EUA on s’ha aconseguit tornar a la vida a les cèl·lules del cervell de 32 caps de porcs després d’haver estat morts per 4 hores. Aquestes cèl·lules han sigut mantingudes en vida durant 6 hores, és a dir, les cèl·lules estaven vives després de 10 hores d’haver mort el porc.


L’encarregat d’aquest experiment ha sigut el neuròleg Nenand Sestand, el qual és catedràtic a la Universitat de Yale i ja va anunciar que anava a fer aquest experiment el 28 de març de 2018 en una reunió de l’Institut Nacional de Salut.


El procediment el qual s’ha dut a terme per aconseguir que aquest experiment fou possible ha consistit en dissenyar un circuit de perfusió el qual bombeja al cervell aïllat mort una solució sintètica d'hemoglobina amb oxigen, nutrients i medicaments de funció citoprotectora. Aquest dispositiu proporciona així el reg sanguini necessari i repara la anòxia.


Aquest experiment, encara que a obert les portes a les maniobres mèdiques de ressuscitació cerebral ja que, aquest cervell consumeix la mateixa quantitat d’oxigen i nutrients que un viu, no es pot considerar que estiga viu en si, ja que en l’encefalograma no es poden detectar ones cerebrals.

Notícia


Notícia relacionada 1


Notícia relacionada 2

El cavallet de mar i el peix agulla podrien arribar a estar en perill d’extinció al Mediterrani.

En aquests últims temps tan la població de cavallets de mar com la dels seus familiars, els peixos agulla, han vist afectada la seua població a les zones del Mediterrani degut a diferents accions provocades per culpa dels éssers humans.

Algunes d’aquestes accions són, per exemple la pesca accidental d’aquests, a més, en moltes ocasions quan es pesquen de forma accidental en volta de ser tornats al mar el que es fa és vendre’ls per a aquaris, utilitzar-los per a elaborar medicina tradicional o fins i tot per ser utilitzats en l’elaboració d’amulets religiosos o decoratius.

Aquestes accions són les causants que en total en els últims anys s’haja perdut al voltant del 30% de la població de tant cavallets de mar com de peixos agulla. Açò a produït que la llista Roja d’espècies Amenaçades haja arribat a la conclusió de que més del 15% de les espècies totals en el Mediterrani és troben quasi amenaçades.

Per poder evitar l’amenaça que estan sofrint aquests animals s’han dut a terme diferents lleis i accions per protegir-los, però els experts consideren que no hi seran suficients degut a que aquestes no estan suficientment controlades per les autoritats o no tenen castics greus.

Notícia

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Científics japonesos descobreixen un bacteri capaç d’alimentar-se de plàstic

Un dels majors problemes que hi ha a hui en dia en el nostre planeta és la contaminació que els humans em causat mitjançant el plàstic, però aquest problema podria tindre una solució gràcies al descobriment que han fet uns investigadors de l’Institut deTecnologia de Kyoto els quals han trobat un bacteri capaç d’alimentar-se de plàstic.

Aquest bacteri es capaç e sobreviure alimentant-se tan sols de PET, el qual es el tipus de plàstic més utilitzat en la indústria alimentària. Abans d’aquest descobriment els microbiòlegs ja coneixien altres exemples de sers vius capaços d’assimilar els plàstic, però no es tenia constància de la velocitat de creixement o la velocitat a la que podien consumir-lo.

Després d’aconseguir analitzar aquest bacteri, és va arribar a la conclusió de que aquest aconseguia degradar el plàstic a una velocitat de de 0,13 mil·ligrams per centímetre quadrat al dia. Segons els seus descobridors, açò volia dir que aquest bacteri es capaç de degradar quasi per complet una fina capa de PET en sis setmanes.

Aquest descobriment és de gran importància degut a que vivim en un planeta on cada any es produeixen al voltant de 300 milions de tones de plàstic i tan sols s’arriba a reciclar al voltant del 15% d’aquest, produint així una gran contaminació sobretot als oceans i mars de tot el món.

Notícia


Notícia relacionada 1


Notícia relacionada 2

A l’any 2045 l'ésser humà podria arribar a la immortalitat

La immortalitat serà possible a l’any 2045 segons José Luis Cordeiro, el qual és professor i assessor de la Singularity University, la qual és una institució acadèmica americanacreada per la NASA i finançada per Google. Cordeiro afirma que l’envelliment és una enfermetat la qual podria tenir cura.

Cordeiro fa aquestes afirmacions ja que ell es basa en un corrent cada volta més estesa anomenada la “singularitat tecnològica”, la qual apunta cap al progrés tecnològic i l'arribada de la intel·ligència artificial que poden acabar amb “l’edat humana” i donar lloc a “l’edat posthumana”.

Segons afirma, entre l’any 2029 i el 2045 podrem tindre ordinadors amb més transistors que neurones té el cervell humà, cosa que donarà inici a la singularitat tecnològica, és a dir, la intel·ligència artificial serà igual o superior a la humana.

Altres pensaments que té aquest investigador és que per als pròxims 10 anys, per tan sols 10 dòlars una persona podria accedir a la seqüenciació del seu genoma i conèixer quina relació guarden malalties com el càncer o l'Alzheimer amb els seus gens i arribar a prevenir-les.

Notícia

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

300 balenes moren varades en Nova Zelanda

Diversos centenars de balenes pilot van ser trobades mortes a Nova Zelanda després que més de 400 d'elles quedaren atrapades en la costa de la badia Golden, al nord-oest de l'illa Sud. Aquest incident ha sigut catalogat com un dels majors incidents de balenes en la història de Nova Zelanda.


Segons el Ministeri de Conservació calculen que han mort al voltant de 300 cetacis dels 416 que van ser trobats en Farewell Spit. Durant aquest temps, van haver desenes de socorristes que van lluitar per salvar el màxim nombre de balenes, però després es va descobrir que la majoria de les 100 balenes salvades van tornar a encallar.


Es desconeixen les raons de per què ocorre aquest fenomen, podria ser que les balenes encallen per accident buscant aliment, ja que la marea té un recorregut molt llarg o fins i tot degut a moviments sísmics submarins .


El que es sap segur és que aquestes balenes no s’estan suïcidant i que aquest no és un cas especial, ja que aquesta badia és coneguda per aquests incidents, degut a que en 2015 ja hi va haver 200 balenes encallades en aquesta zona i en 1918 van ser més de 1000 d’aquests cetacis.

Notícia

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

La desaparició de les tortugues al planeta

De les 356 espècies de tortuga amb un llinatge de més de 200 milions d’anys aproximadament el 61% estan amenaçades o extintes en temps moderns, per tant, les tortugues són el grup de vertebrats més amenaçades.

Els investigadors lamenten que l’opinió pública en general no reconeix la difícil situació de les tortugues, per aixó, l’article anomenat "On han anat totes les tortugues i per què importa?" no és simplement una crida per evitar que desaparegui un llegat biològic insubstituïble.

El descens de la població de tortugues també ha afectat a la biodiversitat de les zones on vivien, ja que la carn de les tortugues mantenia a espècies que s’alimentaven d’elles o dels seus ous, també, els seus cossos en descomposició distribuïen nutrients els quals eren vitals per al entorn. Finalment, les tortugues també regulaven les poblacions de plantes i animals que mengen, apart, les tortugues són necessàries per molts ecosistemes de platges i dunes(sobretot en aquells que siguin deficitaris en calci o fòsfor) ja que les tortugues tenen un lloc prominent en els cicles minerals d’aquests ecosistemes.

Notícia

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Així es com es fabrica la carn artificial

La carn artificial (segons els seus promotors) es considera el aliment del futur degut a és més beneficiosa tant per al medi ambient, per als animals i per a l’aliment mundial.

Aquesta carn es cultivada en un laboratori mitjançant cèl·lules mare les quals són extretes dels propis animals, també, es mescla amb grasa i amb suc de remolatxa per cambiar tant la textura com el color.

La carn va ser presentada al públic en 2013 per part del seu creador, Mark Post. Recentment van confirmar que en dos anys planegen estar en restaurants d’alt standing i en altres dos o tres anys més aseguren que arribaran al supermercat.

En 2017 es van produir més de 330 millons de tones de carn a tot el món segons la FAO, i es creu que la demanda pujara encara més en els pròxims anys. El ganat produeix vora al 7% de les emisions de l'efecte hivernacle especialment en forma de metà per el que produïr carn artificial ajudaria considerablement al medi ambient.

 

Notícia

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2