La nostra galàxia podria tindre un túnel en el espai-temps

Un túnel en el espai-temps o forat de cuc és un conducte que permeten viatjar entre dos punts distants del cosmos en poc de temps. En una recent investigació ha revelat que en la nostra galaxia podría haber un tunel com aquestos.


Els tunes en el espai-temps o també denominats pons de Einstein-Penrose san fet molt populars gràcies a les pelicules de ciència-ficció i també han sigut durant molts anys estudiats per els astrofisics. “El que intentem fer en el nostre estudi va ser resoldre la mateixa equació en la qual l'astrofísica 'Murph' estava treballant en la pel·lícula avant dita”, assenyala Salucci.


En els últims anys s’han observat diverses incongruències gravitacionals que no poden ser explicades per ninguna cosa coneguda en el cosmos. Es pensa que aquestes anomalies son causades per una materia indetectable, la cual es anomenada materia oscura, que està per tot areu en el univers.

Notícia Original

Notícia Relacionada 1

Notícia Relacionada 2

El ADN desvela una nueva especie de chimpancé extint

Un estudi genetic acaba de desvelar una nova espècie la qual és una mescla entre els chimpancés i els bombos. Aquest succés és degut a que fa 450.000 anys, 100.000 anys abans que aparegueren els homo sapiens.


Una especie de chimpancés desconeguda es va creuar amb els bombos, una especie distinta de primats. Aquest succes fa que els bombos actuals portun un 1% del ADN d’aquella especie desconeguda.


"Aquesta és la primera vegada que es descobreix un encreuament entre espècies en un altre gènere que no sigui l'humà”, ressalta Tomás Marqués-Bonet, genetista de l'Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona i autor principal de l'estudi, publicat en Nature Ecology and Evolution.

Notícia Original

Notícia Relacionada 1

Notícia Relacionada 2

AUTOFAGIA: PARADA DE L’ENVELLIMENT

En poc de temps començarà el primer estudi amb persones sanes per a demostrar si regular l'autofagia, un dels processos que utilitzen les cèl·lules per a netejar els seus rebutjos, influïx en el procés d'envelliment i en algunes malalties relacionades.

En ratolins ja s'ha vist que es pot inclús rejovenir l'organisme d'animals majors i volen veure si en persones també podria funcionar.
L'estudi de l'autofagia és un dels molts camps d'investigació que es plantegen en gerociencia, la ciència que estudia l'envelliment.
Per molt que deuria ser un procés natural, és on està l'origen de moltes malalties.
Com explica la investigadora de l'Escola de Medicina del centre Albert Einstein de Nova York  Ana Mª Corb, en compte de dirigir-se a corregir malalties, els seus estudis van al que és el propi envelliment. L'objectiu és viure en millors condicions fins al final de la vida, que inclús pot allargar-se.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTICÍA RELACIONADA 2


VIDEO

UNA MÀQUINA CREA EL GENOMA D’UN SER VIU ARTIFICIAL

En 2010 l'equip d'investigadors del científic multimilionari Craig Venter va aconseguir crear la primera forma de vida amb un genoma sintètic.La idea és que actuen en benefici, és a dir, puguen ajudar a eixa nova vida a protegir-se de malalties,virus...

Encara no és possible ja que té una gran complexitat i no hi ha suficients recursos.
Però aquesta última setmana els Investigadors de l'Escola Politècnica Federal de Zuric (ETH-Z) , Suïssa, han creat un genoma artificial capaç de facilitar la fabricació de tots estos gens que es necessiten. Aquest fa que siga molt més senzill i barat.

Si ho penses bé, es tracta de la primera vegada que un investigador crea una forma de vida sintètica, i sols amb 4 bots de productes químics.
Aquesta màquina ja no sols pot servir per a aquest, sinó també, per a fabricar en el futur combustibles nets, accelerar la fabricació d’antibiotics...
I moltes coses més, ja que amb aquesta màquina es pot triar les característiques que vols que tinga eixe genoma.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

La ciència dels desitjos que ens mantenen vius i poden matar-nos

El psicobióleg Ignacio Morgado ha publicat un llibre on parla de la biologia del desig i el plaer i que explica l'obesitat, les addiccions i les diferents inclinacions sexuals.

Això s’ha demostrat gràcies a un experiment amb rates, que consistix en conectar un cable en la part del cervell de l’animal que fa que tinga el desig i el plaer d’alguna cosa, això revela la força d’aquest estímul que durant milions d’anys ens han mantingut en vida en el planeta, però que actualment pot causar molt de perill.Els humans volem creure que podem sobreposar-nos o almenys canalitzar aqueixos impulsos bàsics, però ignorem fins a quin punt depenem d'una programació biològica que ens determina des del naixement fins a la mort.

En el seu llibre Desig i plaer (Ariel), repassa els precisos mecanismes que ens mantenen amb vida i ajuda a entendre els equilibris que van ser útils durant milions d'anys d'evolució i poden tornar-se perillosos en el món modern. Les substàncies il·legals, no obstant això, no són les úniques que assalten les vies del desig i el plaer per a posar en risc el nostre benestar i la nostra llibertat. També està l’apetit excesiu d’alimentar-nos que ens pot causar una obesitat, també l’apetit sexual que és molt normal, però ens pots fer adictes a ell, cosa que s’ha anat regulant per motius socials.


Saber com funcionen aquests mecanismes pot ajudar-nos a posar-los al nostre servei per a mantindre les ganes de viure i a tindre unes expectatives raonables sobre la capacitat pròpia i dels altres per a dirigir la vida en la direcció desitjada.

noticia original

noticia 1

noticia 2

La mala relació amb els professors augmenta la adicció a internet dels adolescents

“Quan perceven una miullor relació amb els docents, el risc de adicció disminuix. Es confirma així el decisiu paper que l'escola té en aquest problema”. L'estudi es va desarrollar en 31 centres escolars d'ESO de la Comunitat de Madrid amb 1.288 estudiants als que es va realitzar un qüestionari on line en horari escolar.

Visió fatalista cap al futur

Ademés de la adicció a internet, han fet un altre estudi que consisteix en "una exesiva orientació que porta a evitar la responsabilitat i l'esforç. Aquest problema és especialment greu en l'etapa en la que deu iniciar-se la construcció del propi projecte vital”,

“Els professors deuen entendre que l'alumnat que ha creiscut amb noves tecnologies té altra manera d'aprendre. Té més facilitat per a utilitzar varies fonts d'informació a la vegada o per a procesar-la amb més rapidesa, però té més dificultats per a estudiar un text de manera linial o per a seguir explicacions i traballs monòtons”.

Atur juvenil i fracàs escolar

Els resultats de la investigació reflexen la necesitat d'exercir l'autoritat en les escoles d'una manera diferent, més propera a la confiança que a la por del càstic, en la que es veja al professorat com un aliat per a aconseguir el que se desitja: aprendre i lluitar per un futur millor.





noticia original:
no hi ha noticies relacionades.
video

Les arribades de pols sahariana a la península afecten les microalgues

Científics de la Universitat de Granada (UGR) han descobert que els esdeveniments climàtics extrems amb entrades de pols d'origen saharià a la Península Ibèrica ha portat al descens d'algues mixotrófiques (mitat planta, mitat animal) , espècies clau en la xarxa tròfica d'ecosistemes aquàtics.


El 50 % de la producció d'oxigen del planeta depén de les microalgues. Una alta proporció d'elles presenta un metabolisme denominat mixotrófico. Estes microalgues mixotrófiques són capaços de funcionar com a plantes (realitzant la fotosíntesi) i com a animals carnívors (depredant bacteris) , potencien la transferència de carboni i nutrients minerals entre les anelles de les xarxes tròfiques.


Els resultats de la investigació han demostrat que les entrades de pols sahariana i l'augment de la temperatura mitjana estan provocant un descens d'estes algues mixotrófiques, això suposa una pèrdua de biodiversitat i un desgast en el funcionament d'estos ecosistemes.

Noticia Original

Noticia 1

Noticia 2