La crisi afecta a Atapuerca

Segons Eduald Carbonell, un directiu de la Fundació de Atapuerca, la crisi econòmica els ha obligat a reduir aquest any el nombre d'investigadors i la duració de la campanya d'estiu d'Atapuerca. Segons Carbonell, aquest any es compta amb l'estructura mínima per fer funcionar la campanya. Aquesta tindrà lloc durant l'1 i el 28 de Juliol i només hi haurà un centenar de persones involucrades. També desapareixen els estudiants que solien ajudar als treballs en les coves.

Encara que la Junta de Castella i Lleó ha mantés l'assignació de 50.000€ per als treballs als jaciments, donat que han sofrit certes imposicions per part de l'Estat pel que fa a la gestió dels diners, aquests no són suficients per mantindre el ritme d'anys anteriors. Aquests també afectaran als treballs posteriors d'investigació.

Carbonell també ha confirmat que promocionaran les visites a Atapuerca amb mesures com la distribució de fulls informatius a diversos centres o descomptes per a centres educatius.

Vídeo relacionat: Documental sobre Atapuerca i la seua relació amb l'evolució dels humans:



Notícia original

Notícia relacionada: Consellera de Castella i Lleó rebutja que els fòssils d'Atapuerca vagen a un centre d'investigació en Burgos
Notícia relacionada: El tren turístic Al-Andalus farà parada aquest estiu en Atapuerca

Per què les flors actuals fan menys olor?

Qualsevol persona d'una edat considerable ens podrà assegurar que les flors feien més olor al seu temps, que les de hui en dia són quasi inodores. El mateix passa amb les tomaques, segons moltes persones. Hui dia costa reconeixer el seu olor si no ens apropem molt. A banda de la possible pèrdua d'olfacte amb l'edat, açò té una explicació referent a la mateixa rosa.

Segons ha explicat el físic Antonio Ruíz de Elvira a Cosmocaixa, les roses generen el seu particular olor per atraure insectes que les polinitzen. Però, les flors, una vegada polinitzades, ja no són útils per a la venda: es podreixen en poc de temps. Per tant, si s'elimina l'olor de la rosa, es prevé la polinització i la flor es manté amb un aspecte agradable durant més temps.

Per tant, a les roses, l'aspecte està contraposat a l'olor. En aquest cas, la quantitat no és només independent de la qualitat; a més quantitat (de temps que volem que dure la flor) menys qualitat (menys olor).

Vídeo de El Mundo on s'explica la notícia:
http://estaticos.elmundo.es/elmundo/videos/2013/05/24/ciencia/1369397120_extras_video.flv

Notícia original
Notícia relacionada: Homenatge al món agrícola, catifes de flors
Notícia relacionada: Es simula per primera vegada la sel·lecció natural

Es descobreix una nova espècie de dinosaure carnívor

Un grup de científics liderats per Andrew Farke del Museu de Paleontologia Raymond M.Alf en Claremont, California, han descobert una nova espècie de dinosaure a Madagascar, on feia més d'una dècada que no se'n descobria cap. El descobriment s'ha publicat a la revista Plos One.

El nou dinosaure ha sigut anomenat "Dahalokely tokana". Pertany a un grup anomenat Abelisauridae, format per dinosaures carnívors comuns a l'hemisferi sud. Media entre 2,74 i 4,27 metres de llarg i va viure fa uns 90 milions d'anys. Els fòssils van ser trobats al nord de l'illa de Madgascar els anys 2007 i 2010. Diferències notables en les vèrtebres i costelles van permetre identificar-lo com una nova espècie.

Abans del descobriment no hi havia dades d'espècies de dinosaures a l'illa entre 165 i 70 milions d'anys enrere, és a dir, un buit de 95 milions d'anys. La troballa d'aquestes restes, de fa 90 milions d'anys, el redueix a 20 milions.

Vídeo relacionat: Els dinosaures de Madagascar (documental)

Notícia original
Notícia relacionada: El dinosaure pampeà
Notícia relacionada: Els dinosaures podien nedar grans distàncies

Els dinosaures podien nedar grans distàncies

Scott Person, un investigador de la Universitat d'Alberta, a Canadà, ha trobat marques d'arpes de dinosaures al fons d'un riu a Sichuan, una regió xinesa. Aquestes, segons Person, mostren una coordinació de les potes que suggereix que aquests animal podrien recórrer nadant grans distàncies.

Les marques s'estenen per 15 metres del riu, que era una via transitada dels dinosaures, ja que es sap que tenia èpoques seques i humides. Les marques de les peülles dels animals suggereixen als investigadors que es tractara de dinosaures terópods carnívors, d'aproximadament un metre d'altura fins la cadera, i que aquests tocarien el fons del riu de puntetes.

Amb les dades que han recollit no han pogut determinar l'espècie exacta a la que pertanyien aquests dinosaures, però creuen que es podria tractar de xicotets tiranosaures. Es coneixen dos espècies d'aquest grup que van viure a aquesta regió de la Xina.

Vídeo relacionat: Documental - Dinosaures gegants de la Patagònia


Notícia original
Notícia relacionada: Descobreixen un dinosaure nedador en Corea (2010)
Notícia relacionada: Dinosaures aquàtics (2010)

Es troba vida a 5000 metres de profunditat

Ja s'han rebut els primers resultats provinents del robot que graba imatges en alta definició al fons del mar en una zona plena de volcans marins (a uns 6500m de profunditat i uns 400ºC), construït per la Universitat de Southampon i el Centre d'Oceanografia Nacional de la ciutat. Encara que no és el primer enfonsament per conéixer les profunditats marines (James Cameron va arribar a la fosa de les Marianes), s'ha aconseguit informació interessant.

A aquestes profunditats s'han trobat cucs de tub gegants, llagostins cecs amb un òrgan que detecta les temperatures extremes. Aquests éssers suporten condicions de vida extremes, com una pressió de 500atm, que no permet que l'aigua puga bullir. D'aquesta manera, es forma un fluïd que es mou com un gas però és capaç de dissoldre certs metalls i crear muntanyes d'aquests al fons marí.

També s'han captat dades de l'alimentació d'aquests éssers. Alguns s'alimenten de les substàncies que llancen els volcans, mentre que altres s'alimenten de productes orgànics caiguts de menors profunditats, com esquelets de balena o bancs de meduses.

Vídeo relacionat: James Cameron visita el fons de la Fosa de les Marianes:



Notícia original
Notícia relacionada: Les profunditats assalten l'evolució
Notícia relacionada: Investigadors peruans realitzen un estudi en el fons marins antàrtic

La babosa marina amb penis "d'usar i tirar"

Les baboses marines són d'aquest tipus d'animals que tenen aparell reproductor masculí i femení al mateix temps; és a dir, són hermafrodites. També es sabia d'avantmà que, quan copulen, els dos individus fan de mascle i de femella. Però, a més, segons la revista Biology Letter, de la Royal Society britànica, hi ha una espècie de baboses marines, "Chromodoris reticulata", abundant a l'oceà Pacífic, que es desfà del seu penis després de la còpula per recuperar-lo passades 24 hores.

Un equip d'investigadors japonesos havia capturat unes quantes baboses d'aquesta espècie per observar com es reproduïen. En acabar, el seu penis es desprenia del cos i caia al fons del recipient. Però el verdaderament sorprenent va ser que conservaven una petita part en forma d'espiral dins del seu cos, i en 24 hores el penis tornava a créixer.

Els científics tenen actualment la hipòtesi de que la separació del penis serviria per eliminar l'esperma sobrant d'un altre ésser que haja copulat amb la seua parella. Com que s'elimina el penis, s'assegura que el semen conté únicament els seus gens i no conté els d'una parella anterior.

Vídeo d'una babosa marina:



Notícia original
Notícia relacionada: Una babosa marina es desfà del penis després del sexe
Notícia relacionada: El brillant encant de les baboses marines (Fotos)

La gonorrea s'està fent forta

El bacteri "Neisseria Gonorrhoeae" és el causant de la gonorrea, una malaltia de transmissió sexual (MTS, o ETS al castellà). Al llarg de la història de la medicina moderna s'han utilitzat molts medicaments per a combatre-la, però el bacteri ha anat fent-se més resistent i inutilitzant cadascun dels tractaments.

Així va passar amb la penicil·lina o les sulfonamides. I pareix que la cefixima, el tractament actual, està seguint el mateix camí, segons els investigadors del Public Health de Ontario (Toronto). Aquests han realitzat un estudi,  dirigit per la Dra. Vanessa G. Allen, i han trobat que els bacteris estan aconseguint una disminució de la sensibilitat al tractament. Els resultats han sigut publicats al Journal of the American Medical Association (JAMA).

La gonorrea és una malaltia de transmissió sexual comú, que afecta a 2.000 persones cada any a Espanya. Aquesta xifra s'eleva fins a 300.000 pacients anuals als que se'ls detecta la malaltia, encara que es calcula que són 700.000 les persones que la patixen anualment.

Vídeo: Què és la gonorrea?



Notícia original
Notícia relacionada: La gonorrea podria tornar-se incurable
Notícia relacionada: Més infeccions de transmissió sexual en adults majors

S'han aconseguit, per primera vegada, imatges del calamar gegant

Discovery Channel i NHK, una televisió japonesa, han mostrat un vídeo d'un calamar gegant a les profunditats de l'oceà. Les imatges de l'animal han sigut capturades a 630 metres de profunditat, prop d'una illa 1000km al sud de Tokio.

Segons indiquen els científics, l'animal media 3 metres, però no tenia els dos tentacles més importants, de manera que es calcula que deuria medir uns 8 metres. Fins ara, aquest ésser havia estat ocult, sent aquesta la primera vegada que es captura un vídeo seu.

Segons la cadena de televisió japonesa NHK, el documental complet serà llançat hui mateix, 13 de gener, al Japó. A Estats Units el llançament serà el 27 de gener. Entre altres escenes, es podrà vore com el calamar gegant s'alimenta d'un altre cefalòpode de menor mida.

Vídeo del calamar:

Notícia original
Notícia relacionada: La pel·lícula del calamar gegant (més informació)
Notícia relacionada: Astúries perd la pista al calamar gegant

Troben crani d'un rinoceront prehistòric sepultat baix una erupció

Un equip científic ha trobat a Turquia un tresor paleontològic: el crani d'un rinoceront prehistòric que va morir sepultat baix una erupció volcànica fa ara més de 9 milions d'anys. Els investigadors suposen que el fòssil és d'una de les dos espècies de rinoceronts que van habitar el Mediterrani durant aquest període. 

El descobriment d'aquest fòssil és inusual, doncs, encara que s'han trobat restes d'organismes invertebrats conservats després d'un volcà, la majoria de matèria orgànica sol destruir-se quan es sotmet a les condicions de temperatura i pressió d'un volcà. Segons els investigadors, el animal es va cremar a uns 500ºC i va morir ràpidament. Posteriorment, el continu flux de lava procedent del volcà va desmembrar el cadàver i el va portar a 30km del lloc original.

Aquesta troballa, portada a terme per uns científics de la Universitat de Montpeller, a França, dirigits per Pierre-Olivier Antoine i publicat a la revista PLOS ONE és excepcional, no només perquè permetrà saber més sobre els rinoceronts prehistòrics, sinó també perquè només el 2% dels fòssils apareix conservat a roques volcàniques.

Vídeo d'un rinoceront a una recreació del seu hàbitat original:

Notícia original
Notícia relacionada: Article relacionat, a la revista PLOS ONE (anglés)
Notícia relacionada: Trobat el fòssil d'un rinoceront que va morir en una erupció fa 9 milions d'anys (més informació)

L'avantpassat més antic del panda gegant xinés era de la Península Ibèrica

Uns paleontòlegs han trobat una mandíbula i peces dentals de fa 11,6 milions d'anys mentre es feien unes obres d'excavació per al verteder de Can Mata, a Barcelona. Aquestes corresponen a un panda (Ailuropoda melanoleuca), antecessor dels pandes gegants que viuen hui dia a Xina. El procés evolutiu fins l'actual panda gegant és objecte de discussió constant entre paleontòlegs i biòlegs.

Les característiques d'aquest animal es publicaran a un article científic firmat per investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN), l'Institut Català de Paleontologia (ICP) i la Universitat Complutense de Madrid (UCM). Fòssils d'aquest animal formaven part des de fa anys del MNCN, però només es disposava de la dentició superior. Els fòssils trobats a Can Mata han sigut suficients per determina que es tracta d'un gènere diferent, i no només una espècie.

El panda xinés gegant és l'únic membre de la seua família (Ailuropodinae, a la qual també pertanyen els fòssils trobats) que segueix sense haver-se extingit. Segons dades de WWF, només queden 1600 exemplars en llibertat. Les major amenaces d'aquest animal són la destrucció del seu medi natural i la caça furtiva.

Vídeo d'un ós panda alimentant-se



Notícia original
Notícia relacionada: Viuen en cautiveri 341 pandes gegants tot el món
Notícia relacionada: Bebé panda aprenent a caminar

L'extracció d'aigua subterrània a Lorca va contribuir a la fatalitat del terratrèmol

Encara que probablement no va ser el desencadenant, l'extracció d'aigua per al consum humà va contribuir a que es produira aquest fatal terratrèmol que va produir 9 morts el passat Maig a la localitat murciana de Lorca.

Un equip de científics de la Universitat de Western Ontario, amb Pablo González al capdavant, han publicat hui a la revista Nature Geoscience els resultats d'una investigació que assegura que la pèrdua progressiva d'aigua a un aqüífer proper a la ciutat va perturbar l'escorça terrestre a una falla.

Els experts van comprobar que el moviment de la falla guarda relació amb el descens de 250 metres del nivell de l'aigua subterrània des dels anys 60. Açò seria suficient per a provoccar una fractura en la roca que causaria el terratrèmol.

D'aquesta manera, afirmen que les activitats humanes influeixen, o almenys poden influir en com i quan tenen lloc els terratrèmols, i alerten de que hi ha que permanéixer alerta als canvis que provoquem els humans sobre la Terra, ja que podem iniciar terratrèmols, però encara no sabem com controlar-los.

Vídeo-resum dels efectes del terratrèmol (Maig 2011):



Notícia original
Notícia relacionada: Al menys 8 mort per dos terratrèmols en Lorca
Notícia relacionada: El 80% de les vivendes de Lorca, afectades pel terratrèmol

El volcà submarí de "El Hierro" s'ha convertit en un laboratori vulcanològic

Fa poc més d'un any, els habitants de l'illa "El Hierro", a l'arxipèlag canari, van estar inquietats pel volcà submarí que va entrar en erupció. No obstant, aquest mateix volcà s'ha convertit en un laboratori idoni per a millorar les prediccions sobre erupcions.



Açò es deu al gran nombre d'investigacions que van tindre lloc des de que van aparéixer els primers indicis d'erupció, que van permetre als científics tindre la possibilitat de conéixer tots els paràmetres de la situació des del primer moment. La directora de l'Institut Geogràfic Nacional en Canàries afirma que els resultats d'aquestes investigacions es publicaran en els congressos més rellevants de vulcanologia a nivell mundial.


Des de l'Institut Espanyol d'Oceanografia expliquen que, després de l'erupció, s'han observat pujades de la temperatura, acidificació de l'oceà i disminució del nivell d'oxigen. També han assenyalat que, amb la tendència actual del canvi climàtic, caldria esperar milers d'anys per poder estudiar el que ara es veu en El Hierro. Per exemple, mentre l'augment de la temperatura pel canvi climàtic és de 0,6ºC per segle, al Mar de les Calmes va pujar 18,8ºC, i el pH de l'aigua va caure 2,8 punts. L'erupció també ha suposat un gran potencial per a fer investigacions de sismologia, geodèsia i fins i tot per a perfeccionar la tècnica de prendre imatges tèrmiques.

Vídeo de l'erupció (Novembre 2011):



Notícia original
Notícia relacionada: El fons marí de "El Hierro" es recupera a bona velocitat
Notícia relacionada: Un científic japonés veu similituds entre el procés eruptiu de "El Hierro" i Japó