Coronavirus: el gen "pràcticament idèntic" que comparteixen pacients greus de Covid-19 i neandertals.

Dels neandertals vam heretar cabells més grossos i un sistema immune més reforçat, però també vam adquirir gens que ens fan propensos a certes malalties, com ara la covid-19.

D'acord amb una investigació un nombre de pacients greus per covid-19 comparteix un segment d'ADN molt similar a un que portava l'homo neandertal. Aquest segment persisteix al voltant d'u 50% de persones al sud-est asiàtic i un 16% a europeus. L'estudi que publica la revista Nature estima que portar aquest fragment d'ADN podria triplicar el risc d'hospitalització i gravetat després d'infectar-se per coronavirus.

Altres malalties com la diabetis o la síndrome de Chron podrien vindre d'aquests avantpassats. També distints mecanismes de defensa amb els quals combatem virus i infeccions, afirma un estudi de la Universitat de Stanford als Estats Units.

Notícia original.

Notícia 1.

Notícia 2.

 

Els neandertals van tenir major agudesa visual que els sapiens:

Un estudi del Journal of Anatomy ha comparat el còrtex visual primari d'un home de neandertal amb el de l'home modern i ha demostrat que el neandertal té un còrtex visual més extens, per la qual cosa tindria una major agudesa visual que nosaltres.

En l'estudi s'han identificat unes petjades marcades dels solcs i girs de la regió del cervell i s'han comparat amb les mateixes regions del cervell humà modern. S'ha comprovat una major extensió del solc calcarino que indica que el còrtex visual primari era per tant més extens.

Video:

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Els neandertals tenien menor diversitat genètica que els humans actuals

L’estudi del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), en el que també han participat la Universitat d’Oviedo i l’Institut d’Antropologia Evolutiva de l’Institut Max Planck, revela que aquella espècie estava distribuïda en xicotets grups allunyats entre si i amb lleugeres diferències genètiques.
El treball analitza l’exoma de diversos individus neandertals i d’un denisovano de tres regions diferents: la cova d’El Sidrón, a Astúries; la cova de Vindija, a Croàcia, i la cova de Denísova, a Sibèria.
Analitzar els diferents exomes ha permés identificar els canvis d'aminoàcids derivats compartits per estos homínids arcaics i que no ocorren, o a penes ho fan, en els humans actuals. L’investigador Antonio Roses va afirmar: "Aquests resultats obrin la porta a identificar la base genètica dels canvis fenotípics produïts en els processos evolutivos", qui ha apuntat que les lleugeres diferències genètiques entre les poblacions neandertales podrien deure's que les relacions endogàmiques van poder ser més comuns que en l'actualitat.
L'estudi aborda per primera vegada la identificació dels gens potencialment responsables dels canvis físics dels homínids arcaics i dels humans recents. La comparació dels exomas fòssils amb els de diversos humans moderns d'África, Europa i Àsia mostra que el llinatge comú de denisovanos i neandertals va acumular nombroses mutacions en els gens que controlen la forma de l'esquelet, distribució del pèl, metabolisme i sistema cardiovascular.
Els canvis que afecten específicament el llinatge dels neandertales, després de separar-se dels denisovanos, té a veure amb gens relacionats amb l'hiperlordosi o augment en la curvatura de la columna vertebral. Al contrari que al llinatge dels Homo sapiens, on el canvi genètic es concentra fonamentalment en certs gens implicats en el comportament i en la pigmentació de la pell.
En conclusió, la investigació revela que al llarg del procés evolutiu, en el llinatge sapiens s'han produït mutacions en gens que afecten l'agressivitat i l'hiperactivitat, tot i que encara es desconeix si estos canvis genètics han augmentat o reduït els nivells d'estes pautes de comportament.

Notícia original

Notícies relacionades:

- El 2% dels nostres gens són neandertals.  

- El sexe entre homínids va fer desaparéixer als neandertals.

Vídeo:

El que tenim de neandertal

Les tècniques genètiques afirmen que els europeus i els asiàtics tenim un 1’3% de gens de neandertal .
Estudis demostren que aquest fet és a causa d’un encreuament entre els neandertals i els primitius humans actuals. Aquest encreuament va produir críes fèrtils, de manera que parts del ADN  neandertal passaren a la següent generaciò.

Per arribar a aquesta conclusió, s’han comparat genomes d’individus actuals amb l’informació del genoma neandertal; ja que , per mitjà dels fòssils, mai es podría deduir aquest encreuament.

Aquestos gens neandertals sols es presenten a algunes regions dels genomes humans actuals; especialment, a les relacionades amb gens associats amb queratina.

Notícia original
Notícies relacionades:
-El vici de fumar, és culpa de l'home de Neandertal?
-Les femelles neandertales canviaven de grup per a evitar l'endogàmia

Vídeo

Tres nous fòssils amplien la col.lecció de la Cova Negra (Xàtiva)

Durant la campanya d’excavacions arqueològiques del passat mes d’octubre, dirigida per el catedràtic de Prehistòria de la Universitat de València, Valentín Villaverde, s’han descobert tres nous fòssils de neandertals en el jaciment del Paleolític mitjà de la Cova Negra de Xàtiva, aquestos son: un fragment de parietal d’un individu adult, un fragment cranial infantil i un premolar infantil.
No se sap la cronologia exacta, encara que, estan relacionats amb altres fòssils trobats en excavacions anteriors, com la dels anys 50 del passat segle i en campanyes dels anys 80.

Villaverde, ha senyalat que els dos fòssils cranials presenten marques en la cara externa; aquest fet podria ser per el arrossegament d’un animal o, com que segurament aquestes marques van ser realitzades amb algun instrument tallant, lo que podria estar relacionat amb la manipulació del crani, ja siga per canibalisme o amb fins rituals.

Aquestes tres noves peces constitueixen un descobriment molt important per al coneixement de les característiques de les poblacions nerdentals de l’Europa meridional, ja que els fragments cranials, tot i que presenten les marques que em explicat anteriorment, es conserven en un magnífic estat de conservació.

Villaverde assegura també que el material fòssil de la Cova Negra  configura una de les col • leccions més riques de restes humans neandertals de la península ibèrica, amb 25 peces, i que presenta com a peculiaritat l'elevat nombre de restes infantils documentats. A més, és un dels jaciments més destacats d’Europa i Orient.

Noticia Original
Noticies relacionades

Vídeo
   

Clonació neandertal

Ja es sap com es poden reproduir els neandertals, encara que primer hi ha que descobrir el 30% de gens que el Projecte del Genoma Neandertal  encara no ha trobat, ja que sols disposen dels fòssils dels ossos i la major part dels gens es troben en els teixits.
Desprès de completar tots els gens es tindria que agafar una cèl•lula humana i llevar-li tots el gens, per a poder implantar els gens neandertals, aquest pas és el únic que podríem fer avui, ja que per als passos anteriors es necessita una tecnologia més avançada.
L’investigador George Church va dir que ja estava buscant a una dóna valent que volgués alquilar el seu ventre per a albergar al xiquet neandertal clonat, i també va dir que ja disposava de la tecnologia suficient per a replicar el ADN, encara que s’ha vist que no disposa d’eixa tecnologia.



Video:

Notícia original

Notícies relacionades:

Notícia 1

Notícia 2

Notícia 3