Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bio2bat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bio2bat. Mostrar tots els missatges

divendres, 7 d’octubre del 2016

CAP A UNA VALÈNCIA SOSTENIBLE

Resultat d'imatges de efecte hivernacleL'ajuntament de València ha signat un compromís amb Greenpeace per a fer de València una ciutat sostenible. Comprometent-se a reduir, l'any 2030, les emissions de gasos, que propicien l'efecte hivernacle.
Resultat d'imatges de efecte hivernacle




Pel que fa a plans de mobilitat, actualment València ocupa el tercer lloc entre les 6  
principals àrees metropolitanes de l'Estat espanyol, així i tot el Govern Municipal pensa revisar tots els plans de mobilitats que s'estan aplicant en la ciutat.

Arribaren a l'acord de començar millorant la mobilitat, ja que és un dels factors més importants, sense oblidar que hi ha altres causes responsables de l'emissió de gasos. És per això que han decidit reduir el 20% d'emissions, així com utilitzar el 20% d'energia de fonts renovables.


Ara bé, perquè tot açò ocórrega haurien de disminuir un 12,5% de recorreguts actuals amb cotxes i motos. És a dir, utilitzar més la via pública així com pujar als cotxes almenys 2 persones i als autobusos mínimament 17.


dimarts, 13 de maig del 2014

Dos noves lletres a l'alfabet genètic.

L'ADN, juntament amb l'ARN, és una de les biomolècules portadores d'informació en els organismes vius, i aquesta informació s'emmagatzema en l'aparellament de les quatre bases d'ADN, citosina (C) amb guanina (G), i adenina (A ) amb timina (T).
Un equip d'investigació de l'Institut d' Ivestigació Scripps a creat dos noves bases que no es produeixen a la naturalesa, i s'ha demostrat que poden ser replicades en la bacteria E. coli. Han denominat a aquestes bases X e Y, per a poder optimitzarles han sintetitzat més de 300 anàlogs de nucleòtids hasta obtindre dos que foren eficients al emparellarse.
Aquesta tasca es complicada ja que es dificil obtindre bases no naturals en la cèl.lula i a més que la maquinaria de la replicació les acceptara i que la precisió d'aquestes es mantinguera quan l'ADN fora copiat.
Estos organismes poden utilitzarse per a explorar l'orige i l'evolució de l'ADN (el perquè de les bases existents), per poder modificar l'ADN funcional i les molècules d'ARN, a més d'altres aplicacions com nous medicaments i nous tipus de nanotecnología.
Ara, volen recuperar amb èxit aquesta ampliació de la informació en l'ADN de la cèl.lula viva, demostrant que aquest ADN amb bases no naturals pot ser transcrit al ARN, quan es demostre es podrà utilitzar per controlar la síntesi de proteines.


Noticia original

Noticies relacionades:
- http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/05/11/actualidad/1399835682_379782.html
- http://www.infosalus.com/asistencia/noticia-monitorizar-niveles-arn-nueva-herramienta-rastrear-enfermedades-20140507103724.html

Video:


Manga robòtica per als malalts de pàrkinson.

Les neuropròtesis han servit per a que els pacients de pàrkinson o amb lessions medulars puguen evitar tremolors i moviments involuntaris, però aquestos resultaven aparatosos per als pacients, que es negàven a traure les estructures robòtiques al carrer.
A l'hospital 12 d'Octubre de Madrid han aconseguit un prototip de l'exoesquelet textil que es una manga negra de fibra amb electròdes implantats al braç que elimina els temblors i es molt discreta.
Aquest grup, format per ingeniers, físics i informàtics conseguí fer un exoesquelet que era capaç de mesurar la tremolor, i al detecrar-la, eliminar-la, així si la persona estava realitzant una acció i el braç començava a tremolar-li, el robot conseguía suprimir la tremolor i es podia seguir realitzant l'acció normalment, però aquest seguía siguent massa visible i la gent no ho utilitzava.
Ara grups de pacients proven els dissenys per a vore en quin es senten mes còmodes, cadascun té una patologia diferent i colaboren donant la seva opinió sobre la part estètica del robot.
Per ultim cal nomenar que el disseny estètic final de la mànega tèxtil serà islandés, realitzat a la companyia Össur, companyía que dissenyà la pròtesi de Pistorius.


Noticia original


Noticies relacionades:
- http://tn.com.ar/tecno/f5/felipe-recibio-una-protesis-realizada-con-una-impresora-3d_497766
-http://noticiasdelaciencia.com/not/9503/protesis_robotica_con_musculos_artificiales_para_rehabilitacion_de_pie_y_tobillo/

Video:


dijous, 8 de maig del 2014

Un model matemàtic prediu quins records retindrà la memòria

Científics de l'Institut Salk van publicar un estudi que revel·la per què només es recorden amb solidesa certs detalls dins de les dos hores posteriors a un esdeveniment. Els investigadors han dissenyat un programa informàtic capaç d'integrar experiències que succeïxen en un espai de temps d'entre una i dos hores. El treball explica els mecanismes biològics pels quals certs records es consoliden mentres que altres s'obliden, inclús si ambdós són pròxims en el temps.
Davant d'un esdeveniment ocasional les cèl•lules actives del cervell fabriquen ràpidament certes proteïnes per a crear nous records. Algunes d'estes proteïnes romanen durant hores en neurones concretes del cervell abans de trencar-se.

Segons revela el nou model computacional, els records es consoliden únicament quan una nova experiència torna a activar les mateixes neurones que ja havien sigut excitades per un altre succés anterior.
Els científics de Salk indiquen que la posició de estes proteïnes en neurones específiques i en les seues àrees circumdants prediu quins records es van a conservar. Este patró espacial els ha permés crear una funció matemàtica que prediu si un record quedará gravat o no depenent del moment i el lloc de la superposició.
 Segons els investigadors, es tracta d'una ferramenta útil en la investigació de trastorns com el pàrkinson, l'alzheimer i l'estrés postraumàtic.

Per a crear la ferramenta, l'equip nord-americà ha incorporat dades d'estudis procedents d'observacions moleculars i de sistema responsables del funcionament d'aquest tipus de memòria.

Els investigadors sostenen que els esdeveniments importants del dia a dia es traslladen des del lloc d'emmagatzemament temporal en l'hipocamp fins a la corfa cerebral on es troba la memòria a llarg plaç.
Al dormir reorganitzem la memòria, s'enfortixen alguns records i se'n perden d'altres.

Notícia Original
Notícies Relacionades
Neurocientíficos logran implantar falsos recuerdos en ratones
Encuentran dos maneras para olvidar voluntariamente recuerdos no deseados
Video:

L'ull necessita llum durant l'embaràs per a desenrotllar-se

És la conclusió d'uns investigadors als Estats Units que han descobert com els fotons de llum, en l'última fase de l'embaràs, desencadenen tota una coreografia bioquímica necessària per a generar ulls sans. Han fet els experiments amb ratolins de laboratori, però l'objectiu de la seua investigació és esbrinar com la resposta a la llum incorrecta en el fetus pot desencadenar retinopaties en els xiquets.

 La troballa cambia fonamentalment la nostra comprensió de com es desenrotlla la retina, afirma Richard Lang, científic de l'hospital infantil de Cincinnati (EUA) , hem identificat un mecanisme de resposta a la llum que controla el nombre de neurones de la retina, la qual cosa té efectes en el desenrotllament vascular de l'ull i és important perquè diverses afeccions oculars són precisament malalties vasculars.



Lang i els seus companys conclouen que és important que un nombre suficient de fotons penetre en el cos de la mare en la ultima fase de gestació.
Una seqüència de processos i efectes relacionats entre si ha d'actuar amb la deguda precisió perquè l'ull funcione i l'activen els fotons de la llum que arriben al fetus encara dins de la mare.

L'eix d'eixa coreografia bioquímica residix en els vasos sanguinis que rodegen l'ull. Quan s'està desenrotllant, una xarxa específica de vasos es va retraient, mentres es forma el sistema vascular de la retina. Este procés és important perque un creixement anormal d'eixe sistema vascular és una de les principals causes de ceguera en els xiquets prematurs.




 Estos experiments van permetre descobrir com en els ratolins que es mantenen en la foscor o els que no tenen el pigment fotosensible melanopsina, el sistema vascular de la retina creix excessivament i l'anomalia desemboca en una supressió del nombre de neurones retinals.

Notícies Relacionades:

Video:

dimecres, 7 de maig del 2014

' Teràpia del vampir ' podria parar i fins i tot revertir l'envelliment




Una transfusió de sang jove pot aturar o fins i tot revertir el procés d'envelliment , ja que la seva composició química té beneficis sorprenents per a la salut, podent curar diverses malalties , fins i tot la d'Alzheimer . Són els resultats d'una investigació paral • lela dels científics nord-americans de la Universitat de Harvard i Stanford.



Els científics de Harvard van revelar que la sang jove ' recarrega ' el cervell , forma nous vasos sanguinis i millora la memòria i l'aprenentatge gràcies als alts nivells de la ' proteïna de la joventut' (GDF11 ), que circula per la sang i és responsable de mantenir el cervell i els músculs joves i forts , però s'apaga gradualment a mesura que una persona envelleix . Els investigadors van experimentar amb ratolins ,  el estudi va demostrar que l'augment dels nivells de GDF11 en els ratolins més vells millora la funció de tots els òrgans del cos . 

Els científics de la Universitat de Stanford també creuen que la sang jove pot revertir els signes d'envelliment . En el marc dels seus assajos , la sang dels ratolins de tres mesos d'edat , es va injectar repetidament als animals de 18 mesos (prop del final del seu cicle de vida natural ) .Aquesta ' teràpia de vampirs ' va millorar l'acompliment dels ratolins d'edat avançada en les tasques de memòria i aprenentatge . També es van observar canvis estructurals , moleculars i funcionals en el cervell.

Els investigadors tenen l'esperança de començar els assajos en humans en els pròxims dos o tres anys, ja que aquests estudis poden produir ràpides millores per a la longevitat i la salut humana.



Video relacionat

Quins bacteris hi ha als bitllets de dòlar i quines malalties provoquen ?


Els investigadors de la Universitat de Nova York han identificat 3.000 tipus de bacteris en els bitllets d'un dòlar . Es tracta del primer estudi d'ADN aplicat al paper moneda als EUA

A més de bacteris , hi havia virus , fongs , patògens de plantes , rastres d'àntrax i diftèria . Entre els bacteris trobades figuren les famoses Staphylococcus aureus , Escherischia coli , Helicobacter pylori i Corynebactrium diptheriae .

Les espècies descobertes causen acne , úlceres gàstriques , pneumònia , intoxicació alimentària i infeccions per estafilococ . Alguns dels gens trobats són responsables de la resistència als antibiòtics .

"En realitat hem trobat que els microbis creixen en els diners " , va dir Jane Carlton

Els bancs centrals del món en general es preocupen més per la durabilitat dels seus diners , que per la microbiologia . No obstant això , en diversos països , com Canadà , Tailàndia i Bhutan , s'imprimeixen bitllets en fulls de polímer plàstic flexible . Allà els nivells de bacteris són normalment menors en comparació amb els presents en els bitllets elaborats a base de cotó o paper .

Notícia original

Notícia relacionada

Video relacionat


Abans i després de tancar una central elèctrica de carbó.

Un estudi realitzat en Xina per experts de l’Escola Mailman de Salut Pública de la Universitat de Columbia, Nova York, sobre la repercussió que té en la salut durant l’etapa d’embaràs la exposició de la mare al aire contaminat (conté hidrocarburs aromtàtics policíclics) emès al cremar carbó en una central elèctrica, va demostrar que una menor exposició a la contaminació atmosfèrica en aquesta etapa esta relacionada amb un millor creixement infantil i nivells més alts de la proteïna clau per al desenvolupament del cervell ( la BDNF)


A l'esquerra, Tongliang, a la Xina, abans del tancament de la central elèctrica de carbó. I a la dreta, després del tancament.
NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA


L'OMS adverteix que el món avança cap a una perillosa era postantibiòtica


Els bacteris es tornen cada vegada més resistents als antibiòtics i esta greu amenaça és ja una realitat que pot afectar a qualsevol persona (independentment de la seva edat i del país en el qual resideix) de tal manera que una simple infecció podria ser fatal, segons l'Organització Mundial de la Salut ( OMS ) .

Els bacteris canvien i es tornen resistents a aquests medicaments , que al seu torn es tornen inefectius a l'hora de combatre aquestes infeccions , adverteix l'informe ' Resistència als antimicrobians ' publicat per l'OMS .

“Infeccions comunes i lesions menors que han estat tractables durant decennis tornaran a ser potencialment mortals " ;“Si no prenem mesures importants per millorar la prevenció de les infeccions i no canviem la nostra forma de produir , prescriure i utilitzar els antibiòtics , el món patirà una pèrdua progressiva d'aquests béns de salut pública” , foren algunes de les paraules del doctor Keiji Fukuda , un dels directors generals adjunts de l'organisme .

Aquest fenomen està afectant molts agents infecciosos , però se centra en la resistència als antibiòtics en set bacteris responsables d'infeccions comunes greus , com la septicèmia , la diarrea , la pneumònia , les infeccions urinàries o la gonorrea .



Video relacionat


Els neandertals tenien menor diversitat genètica que els humans actuals

L’estudi del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), en el que també han participat la Universitat d’Oviedo i l’Institut d’Antropologia Evolutiva de l’Institut Max Planck, revela que aquella espècie estava distribuïda en xicotets grups allunyats entre si i amb lleugeres diferències genètiques.
El treball analitza l’exoma de diversos individus neandertals i d’un denisovano de tres regions diferents: la cova d’El Sidrón, a Astúries; la cova de Vindija, a Croàcia, i la cova de Denísova, a Sibèria.
Analitzar els diferents exomes ha permés identificar els canvis d'aminoàcids derivats compartits per estos homínids arcaics i que no ocorren, o a penes ho fan, en els humans actuals. L’investigador Antonio Roses va afirmar: "Aquests resultats obrin la porta a identificar la base genètica dels canvis fenotípics produïts en els processos evolutivos", qui ha apuntat que les lleugeres diferències genètiques entre les poblacions neandertales podrien deure's que les relacions endogàmiques van poder ser més comuns que en l'actualitat.
L'estudi aborda per primera vegada la identificació dels gens potencialment responsables dels canvis físics dels homínids arcaics i dels humans recents. La comparació dels exomas fòssils amb els de diversos humans moderns d'África, Europa i Àsia mostra que el llinatge comú de denisovanos i neandertals va acumular nombroses mutacions en els gens que controlen la forma de l'esquelet, distribució del pèl, metabolisme i sistema cardiovascular.
Els canvis que afecten específicament el llinatge dels neandertales, després de separar-se dels denisovanos, té a veure amb gens relacionats amb l'hiperlordosi o augment en la curvatura de la columna vertebral. Al contrari que al llinatge dels Homo sapiens, on el canvi genètic es concentra fonamentalment en certs gens implicats en el comportament i en la pigmentació de la pell.
En conclusió, la investigació revela que al llarg del procés evolutiu, en el llinatge sapiens s'han produït mutacions en gens que afecten l'agressivitat i l'hiperactivitat, tot i que encara es desconeix si estos canvis genètics han augmentat o reduït els nivells d'estes pautes de comportament.

Notícia original

Notícies relacionades:

- El 2% dels nostres gens són neandertals.  

- El sexe entre homínids va fer desaparéixer als neandertals.

Vídeo:


Què és això de les “integrines”?

Els científics de l’IBEC han aconseguit descobrir el perquè de l’enduriment de les cèl•lules mamàries (afectades per un càncer de mama) fins a crear un tumor maligne que s’observa a través dels nòduls  al pit. Com tots sabem, la palpació dels pits és un dels mètodes preventius per al diagnòstic d’un possible càncer de mama.

Aquesta investigació explica els mecanismes moleculars que permeten a les cèl•lules mamàries detectar i actuar front a l’enduriment d’una part del teixit mamari. Les molècules que ajuden a les cèl•lules a fixar-se al teixit mamari reben el nom de “integrines” i aquestes serveixen per a controlar la força amb la qual les cèl•lules mamàries donen rigidesa al teixit mamari al fixar-se a aquest.Quan el teixit mamari adquireix una major rigidesa, les “integrines” de les cèl•lules sanes intervenen per a que aquestes deixen d’exercir força fent que el teixit torne a la normalitat.

Però, en cèl•lules cancerígenes, les “integrines” d’aquestes queden transformades i deixen que les cèl•lules exerceixen força i pressió sense control endurint així el teixit mamari i creant els nòduls característics del càncer de mama. Quan més dur està el teixit, més força i pressió apliquen.

Aquest estudi ha estat un avanç. L’enduriment dels teixits no és exclusiu del càncer de mama com s’ha comprovat, també pot ser aplicable a altres tumors, com el de pàncrees. Tot està produït per modificacions i transformacions a les molècules “integrines”.


La finalitat serà arribar a controlar la rigidesa dels teixits i d’aquesta forma combatre els tumors. Els nòduls també poden desenvolupar un tumor benigne.
Els científics han anunciat que a partir d’ara s’ha de investigar en el perquè les “integrines” afectades per un càncer tenen propietats d’adhesió distentes a les “integrines” de les cèl•lules sanes. Una possible solució, però, seria inhibir la funció de les “integrines” i d’aquesta manera s’evitaria l’enduriment dels teixits.

Notícia Original


Notícies Relacionades:

Mamografies

Un gen metastàsic i el càncer de mama


Vídeo

A major grandària de cervell, més autocontrol

Aquesta és la conclusió d'un estudi liderat per la Universitat de Duke (EUA) basada en la capacitat de resistir el impuls de fer alguna cosa que ens resulta temptador però contraproduent, és a dir, l'autocontrol.
L’estudi publicat en la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), conclou, que les espècies amb cervells més grans tenen més autocontrol que les espècies amb cervells xicotets.
L'equip d'investigadors va analitzar una sèrie de diferents proves amb 567 animals de 36 espècies. La primera prova, constava d'un cilindre opac del que els animals havien de recuperar un tros de menjar guardat en el seu interior. Després de resoldre aquesta tasca amb èxit, van canviar el cilindre opac per un transparent, amb la qual cosa aquests podien veure el menjar en el seu interior i havien de resistir-se a la temptació de llançar-se directament a l'aliment, amb la qual cosa xocarien amb el cilindre.
Segons el resultats de l'examen, els grans simis, com orangutans o ximpanzés van ser els que millor van realitzar els experiments, mentres que els més menuts com les mones esquirol, van obtindre els pitjors resultats.
Així va concloure el líder de l’estudi realitzat, Evan L. MacLean:"Independentment de la grandària del seu cos, a les espècies amb cervells més grans els va ser millor en les tasques d'autocontrol que els plantegem”.

Notícia original

Notícies relacionades:

- L’autocontrol es contagiós.

- L’autocontrol dels xiquets prediu el seu benestar quan siguen adults.

Vídeo:


L’alzheimer front al càncer i viceversa

El càncer protegeix de l’alzheimer i viceversa. Aquesta asseveració ja té explicació: els gens.
Es va realitzar una investigació en torn a l’ADN d’uns 1700 pacients i s’arribà a la conclusió que hi ha uns gens responsables d’aquesta associació entre el càncer i l’alzheimer. Una persona que sofreix l’alzheimer té un 42% menys de possibilitats de desenvolupar un tumor maligne (càncer).


Els científics que van dur a terme aquesta investigació van creuar les dades d’expressió genètica d’aquests 1700 pacients (uns sofrien malalties vinculades al SNC com l’alzheimer o el parkinson i, altres, havien desenvolupat un càncer de pulmó, còlon o pròstata). Finalment, es van trobar 100 tipus diferents de gens que intervenien en ambdues malalties. El 75% d’aquestos es trobaven reprimits en persones amb malalties del SNC però realitzant un sobre esforç en aquelles persones que sofrien algun dels tumors esmentats anteriorment. La resta dels gens presentaven el cas contrari: gens reprimits en persones afectades per algun dels tres càncers però molt actius en persones amb malalties com l’alzheimer. 

S’ha arribat doncs a la conclusió què: els processos cel•lulars que provoquen un càncer, indirectament estan protegint l’organisme de sofrir alguna malaltia neurodegenerativa i viceversa.

Per posar algun exemple: si el gen PIN1 (vinculat amb el procés de plegament de les proteïnes) realitza un sobre esforç, aquest, accelera els processos cel•lulars i per tant se’l vincula amb el desenvolupament d’un tumor. Però, al mateix temps, si es troba realitzant un sobre esforç inhibeix el funcionament de la proteïna TAU (clau en els processos de malalties neurodegeneratives) i d’aquesta manera, protegeix a la persona de desenvolupar la malaltia de l’alzheimer.

Aquesta qüestió, de vegades, és molt més complexa del que imaginem. En el cas de l’esquizofrènia es desconeix si aquesta protecció contra el càncer és donada per els propis processos cel•lulars de la malaltia o per la medicació consumida que adopta un caràcter “antitumoral”. En alguns casos ha quedat patent que alguns fàrmacs que s’utilitzen per tractar l’esquizofrènia tenen efectes anticancerigens.


Notícia Original

 Notícies Relacionades:

Contra el càncer

“Ratolins Avatar”


Vídeo:

Cap als espermatozoides de disseny

Els problemes de fertilitat son molt freqüents a la societat i el tratament per a millorar la qualitat i cantitat de semen és gairebé escàs.

Investigadors de diferents universitat demostren que es poden obtenir cèl•lules germinals precursores d'espermes mitjançant l'injecció de cèl·lules iPs als testicles dels ratolins, i tot, partint de la pell dels homes estèrils.
Aquest descobriment s'ulititzarà per poder explicar aquelles causes genètiques d'infertilitat i sobretot, per coneixer la biologia de l'esperma.

L'experiment va tractar en agafar mostres de la pell d'alguns homes per a transformarles en cèl·lules mares o iPs. Alguns d'ells tenien una mutació genètica al seu cromosoma que els impedeix produir esperma i els altres eren fèrtils. Aquestes cèl·lules van ser implantades als túbuls seminífers dels testicles de ratolins, que prèviament havien estat modificats perquè fossin estèrils. El resultat va ser magnific, les iPs dels homes esterils també produiren cèl·lules germinals.
 Aquest fet demostra que en futur és possible que l'esterilitat  no siga un impediment per tenir fills.

Notícia original

Noticies relacionades:

Més risc cardiovascular en fills de parelles infèrtils
Ara vull una xiqueta
Els espermatozoides es mouen més ràpid a l'hivern 


Estem preparats per a contactar amb una intel•ligència extraterrestre?

Els membres del projecte SETI estàn intentant enviar senyals alienigenes desde la Terra amb la finalitat de que les detecten possibles civilitzacions extraterrestres.
En aquest projecte, han intervengut astrofísics i un neuropsicòleg els quals han formulat un qüestionari destinat a estudiants universitaris de diferents parts del món i amb uns determinats coneixements d'astronomía.
Amb els resultats s'ha observat que la humanitat no està preparada per a intentar contactar amb una possible civilització alienígena ja que els coneixements de tota la societat es basen amb les propies creences religioses, ignorant així els avanços de la ciència i la tecnologia.
Així i tot, aquest projecte segueix funcionant amb una finalitat exacta: contactar amb els extraterrestres.

Noticies relacionades:
Científics britànics creuen haver trobat vida extraterrestre a l'atmosfera

Vídeo


El síndrome de Noé

Per primera vegada, a Espanya, s’analitza el trastorn psiquiàtric per acumulació d’animals, que consisteix en amuntegar un gran nombre de animals de companyia a casa, sense proporcionar-los les mínimes atencions, aquest trastorn es coneix com síndrome de Noé.

Les dades van ser obtingudes a partir de 27 persones que havien acumulat un total de 1.218 gats i gossos, i que la major part d’aquestes persones eren ancians socialment aïllats.
Aquest síndrome preocupa cada vegada més, ja que s’està convertint en un greu problema de salut. Els investigadors creuen que aquest trastorn té implicacions en salut mental, benestar animal i salut pública. Paula Calvo, investigadora del grup de investigació en ansietat, trastorns afectius i esquizofrènia del IMIM i del departament de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), comenta que encara no existeixen protocols d’actuació per a realitzar intervencions en aquests casos.  Avui en dia, quan es detecta un cas així nomes son retirats els animals però a la persona que ho sofreix no li se dona ningun tipus de atenció. La persona que ho pateix, no s’adona de que els seus animals estan mal, i moltes vegades tenen desnutrició, deshidratació, infestació de paràsits.. i tot açò ocorre en un espai amb molt poques mesures higièniques.

La nostra societat, ha de saber que aquest síndrome està present als nostres dies, i que tenim que saber identificar aquest casos, i afrontar-los per tal de poder ajudar a les persones i als animals que dia a dia pateixen el síndrome de Noé.

Notícia original
Noticies relacionades:
-Síndrome de Noé i maltracte.
-Causes del síndrome de Noé.

Video:
 

La proteïna RBP4 produïda en el teixit adipós, es l’origen de la inflamació que ocasiona la diabetis.

Científics de Harvard University (Estats Units) van descriure el paper d’una proteïna secretada per el teixit adipós i per el fetge, la proteïna RBP4.

Aquesta proteïna es trobada en concentracions més elevades en obesos i en diabètics, i inflama el teixit adipós. La RBP4 serà bona per a l’elaboració de nous medicaments.
Abans es pensava, que l’ única funció d’aquesta proteïna en l’organisme era transportar vitamina A, però estudis més recents en essers humans han demostrat que existeix una correlació entre la resistència a la insulina, la inflamació sistèmica i les elevades concentracions de RBP4. Una investigació, a l’any 2005, realitzada amb ratolins, va demostrar que la proteïna RBP4 augmentava a mesura que els animals es tornaven més resistents a la insulina. Per a dur endavant aquesta investigació, els científics es va valdre d’un model de ratolins transgènics capaços d’expressar la proteïna RBP4 en les cèl•lules musculars. I així es van adonar que els ratolins presentaven el mateix nivell d’elevació de RBP4 en la concentració sanguínia que s’observa en humans obesos o diabètics.
Mitjançant una tècnica anomenada citometria de flux, els investigadors van analitzar els leucòcits presents en els teixits inflamats. La causa de l’elevació de la RBP4  pot estar en la expansió del teixit adipós visceral o en el estrès metabòlic provocat per l’acumulació de grassa en el fetge.

Hi ha una empresa que investiga inmunobiològics potencialment capaços de disminuir la concentració de RBP4 en la circulació, i açò ajudaria a disminuir la inflamació en el teixit adipós i milloraria la resistència a la insulina.

Notícia original
Notícies relacionades:
-Proteïna demostra la grassa corporal.
-Obesitat i diabetis.

Vídeo:

dimarts, 6 de maig del 2014

Proteïna capaç de mitigar l'envelliment del cor, cervell i músculs.

Noves investigacions de La Universitat de Harvard han demostrat que una proteïna que anteriorment havien comprovat que enfortia els cors dels ratolins vells ara també rejoveneix músculs esquelètics en ratolins i el cervell.

Dos equips de científics han investigat a fons la proteïna comú en humans i ratolins anomenada GDF11. Amb els seus experiments i estudis realitzats pogueren comprovar que aquesta proteïna ajudava a millorar la capacitat física, així com la capacitat olfactiva d’uns xicotets rosegadors que equivalien als humans en 70 anys.

En anteriors investigacions es veié que al fer transfusions de sang de ratolins joves als més vells el funcionament del cor dels més vells experimentava una notable millora. Aleshores els investigadors deduïren que aquesta millora era deguda a la proteïna GDF11 que es troba en concentracions més altes en la sang dels ratolins joves.

L’aplicació en humans que pot tindre aquest descobriment és que es puga crear un tractament que continga aquesta proteïna per a tractar el desgast que pateix el cor al llarg dels anys. Està previst que en un període de 3 a 5 anys es puga posar en pràctica aquest tractament en humans.

Notícia Original

Notícies ralcionades:
- L'elixir de la joventut podria estar en la sang.
- Proteinuria i risc d'embòlia. 

Vídeo:

La proteïna que para l'envelliment

Antigues investigacions afirmaven que una proteïna feia que els cors dels ratolins adults adopten algunes característiques dels cors dels joves. Doncs bé, ara han trobat que aquesta proteïna millora el funcionament del cervell i dels músculs esquelètics dels ratolins adults.

Dos estudis de la Universitat de Harvard, per un costat l’equip d’Amy Wagers, Manisha Sinha i Young Jang, i per altre el de Lee Rubin i Lida Katsimpardi, han afirmat que al donar-los als ratolins adults la proteïna GDF11 han millorat l’activitat física i la capacitat olfactiva. Aquests investigadors afirmen que en tres o quatre anys podran posar-la als humans.

El que ocorre realment és que aquesta proteïna es troba molt més als ratolins joves que als adults, i que al injectar-la als adults, aquests milloren el rendiment dels seus òrgans.
Aquest experiment va sorgir d’un estudi de Wagers i Richard Lee, del BWH (Brigham and Women's Hospital) en Boston, que consistia en que quan posaren sang jove als cors dels ratolins adults, els cors vells es revitalitzaven i milloraren la seva estructura. Amb l’ajuda d’una empresa especialitzada, van aconseguir veure que realment el que feia açò possible era la proteïna GDF11.

Noticia original: noticias de la ciencia
Noticies relacionades:
La Vanguardia (mateixa noticia)

Emergència sanitària per l'augment de casos de la pòlio

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha decidit decretar una emergència sanitària mundial davant l'augment dels contagis de la pòlio en els últims sis mesos i després de detectar casos en una desena de països.
El Comitè d’Emergència de l’OMS format per 14 experts van recomanar decretar l'estat d'emergència perquè aquests contagis poden ser una amenaça per a la resta del món,va confirmar Bruce Aylward .
En els últims sis mesos s'han detectat casos a l'Afganistan, Camerun, Etiòpia, Guinea Equatorial, l'Iraq, Israel, Nigèria, Pakistan, Somàlia i Síria.
L’Organització Mundial de la Salut a pogut afirmar que tres d’aquests països están exportant el virus cap a la resta dels països.
Una informació que a sigut molt alertant va ser el fet de que la transmissió s'hagi donat en el que es considera "la baixa estació" de gener a abril, els mesos en què el virus de la pòlio  normalment  no s'encomana tant.
Aquest fet fa témer que en els mesos d’alta transmissió, que començen precisament ara al maig, el contagi pugui multiplicar-se,però els experts confien en que de aquí a 2018 la malaltia puga eliminar-se.

Noticia original


Noticies relacionades

Més informació


Vídeo