Investigadors de la universitat de Queensalnd han completat el primer mapeig basat en un escaneig del cervell d'un calamar per elaborar un atles de les seues connexions neuronals. Això ha descobert que tenen més connexions de les que pensàvem, superant així a les rates i ratolins.
Gran part d'aquestes noves vies de comunicació intracelebral estan dedicades al sistema relacionat en la vista i l'aparell motor. Açò va lligat dirèctament a la gran capacitat de camuflatge i de resolució de problemes en poc temps del calamrs, tot açò a pesar de ser daltònics.
L'estudi ajuda a predir el comportament d'altres cefalòpods i com el cervell procesa la informació per a camuflar-se canviant de color quan es senten amenaçats.
Una dieta variada i completa en certs nutrients, com el omega-3 (salmó, sardines o tonyina), contribueix al fet que el rendiment intel•lectual d'una persona siga major. Els àcids grassos omega-3 són molt importants per a les funcions del cervell, com també ho són el ferro, el iode i la vitamina B12, que interactuen en el desenvolupament cognitiu. S'ha observat que en persones que tenen una anèmia ferropènica o nivells de iode o de vitamina B12 molt baixos, acaben estant afectades les seues funcions neuronals, de concentració o d’assimilació. El que té d'especial l’omega-3, és un component que es diu DHA, que és part de l'estructura original del cervell, molt important per a moltes funcions cognitives. També s'ha descobert que l'exercici físic ajuda al cervell a nodrir-se d’omega-3 i fins i tot a formar-ne.
El bròquil és l'estel de la vitamina K, juntament amb les cols de Brussel•les i les verdures de fulla verda. Aquesta vitamina juga un paper molt important en funció en la coagulació de la sang i en tractaments per a l'Alzhèimer.
Les ametles i les nous, per la seua banda, contenen precursors de omega-3, vitamina I i magnesi, que permeten mantenir el nivell de concentració durant un temps i aporten gran quantitat de proteïnes.
Els fruits rojos, com els aranyons i les maduixes, són uns grans aliats per a augmentar l'atenció i fixar la memòria. I diversos estudis van demostrar que els aranyons propiciaven la concentració durant diverses hores, sent útils per a estudiants.
El cervell té un nivell de consum energètic tremendament alt, i quasi tots aquests processos de producció d'energia produeixen molt estrès oxidatiu, així els flavonoides, uns pigments naturals dels vegetals la capacitat dels quals com a antioxidant allibera i neteja el cervell de tota aqueixa oxidació. Els trobem en les pomes i els cítrics, també han descobert que els flavonoides de la xocolata negra posseeixen també un potencial revitalitzant en cervells ja desgastats per l'edat.
Així que per a cobrir les necessitats de ferro es recomana incorporar a la dieta carns roges i vegetals verds; per a mantenir òptim l'estat del iode, n'hi ha prou amb una culleradeta de sal iodada al dia, i en el cas de la vitamina B12, convé consumir diàriament un got de llet o dos, carn, peix (preferiblement blau), ou, fruites i verdures.
Els científics es pregunten en que està relacionada la intel•ligència. En els gens o en els factors ambientals? Investigadors de l’Institut de Psiquiatria del King’s College de Londres, identifiquen per primera vegada un gen que pareix íntimament lligat a la intel•ligència.
El gen trobat, que pareix íntimament lligat a la intel•ligència, és el gen NPTN. Es creu que aquest gen pot afectar a la formació de la cortesa cerebral, també coneguda com la matèria gris, la qual juga un paper important en la memòria, atenció pensament i llenguatge.
S’ha fet un estudi a 1.583 joves completament sans de 14 anys. L’estudi consistia en analitzar mostres d’ADN, ressonàncies magnètiques i test d’intel•ligència. S’ha pogut demostrar que els adolescents, amb el gen NPTN amb un alt rendiment, van tenir una millor qualificació en les proves d’intel•ligència. Cal destacar que la intel•ligència està relacionada amb molts factors ambientals i genètics. No obstant això, el gen identificat explica una xicoteta proporció de les diferències en la capacitat intel•lectual.
Per ara , la variació genètica identificada en este estudi només representa el 0,5 per cent de la variació total de la intel•ligència.
