L’asteroide de “HALLOWEEN” s’aproximarà a la Terra el 11 de novembre

L’asteroide 2015 TB145, conegut com calavera o Halloween, per la seva forma i per haver passat en 2015 prop de la terra la vespra de tots sants, passarà a uns 40 milions de km de la terra.

El va descobrir el telescopi Pan-STARRS, a Hawai l’any 2015. Va passar a tan sols 486.000km, alrededor de 1’3 voltes la distància que ens separa de la lluna. Des de entonces l’asteroide ha creuat les òrbites de Mercuri, Venus i Mart.

Esta vegada la cercania sera de unes 105 voltes la distància  mitjana de la lluna a la Terra. Sols es podrà veure amb telescopis grans, degut a la llunyania i al poc brill. És bastant obscur, reflexa sols un 6 per cent de la llum que rep del Sol. Té uns 650 m de diàmetre, el seu període de rotació ronda les 5 hores i tarda 3’04 anys en completar la seva òrbita.

Es considera un asteroide tipo Apolo, encara que els astrònoms pensen que pot ser un antic cometa que va perdre els compostos volàtils després de passar varies vegades pel costat del Sol. En general els asteroides són més rocosos i metàl·lics, mentre que els cometes presenten una major proporció de gel amb poc de roca. Les òrbites també solen ser diferents. En qualsevol cas, els dos es crearen fa 4.600 anys, a l’aparició del sistema solar.



NOTICIA ORIGINAL


NOTICIAS RELACIONADAS:

“EL ASTEROIDE DE LA CALAVERA ESTE AÑO SE PERDERÁ HALLOWEEN”

“UN ESCALOFRIANTE ASTEROIDE EN FORMA DE CALAVERA SE ACERCA A LA TIERRA”


VIDEO:


"EL ASTEROIDE CALAVERA TB145 SE VOLVERÁ A VER EN 2018"

Oumuamua:el primer asteroide interestel·lar que veiem és també el més estrany

Mesura 400 metres de diàmetre i va ser descobert el 19 d'octubre.
Mai havien observat un objecte celeste tan allargat: la seva longitud és 10 vegades més gran que la seva amplada.


Té una forma allargada que recorda un cogombre o a un cigarret i es tracta del primer asteroide interestel·lar que ens visita. I és que, encara que els astrònoms creuen que cada any arriba al sistema solar interior una roca procedent d'una altra estrella, aquest és el primer que s'ha observat amb telescopis i l'existència ha pogut ser, per tant, confirmada.


Es mou a una velocitat d'uns 26,4 quilòmetres per segon i els càlculs apunten que l'asteroide ve de la regió on hi ha la brillant estrella Vega, en la constel·lació de Lyra, encara que aquest astre no era a la mateixa zona del cel en què està ara l'astre quan l'asteroide va passar per allà, fa aproximadament 300.000 anys.


VIDEO :

 

Pàgina original

Pàgina relacionada

Pàgina relacionada

Descobreixen a Austràlia proves d'un gran asteroide que va provocar terratrèmols i tsunamis

Científics internacionals han trobat recentment proves de que un enorme asteroide va colpejar fortament la Terra al principi de la seua vida. Aquestes evidències són perles de vidre diminutes anomenades esfèrules. Segons apunta l’estudi publicat en Precambrian Research, aquestes evidències s'han trobat al nord-oest d'Austràlia i, segons els experts, es van formar a partir de material vaporitzat per l'impacte d'asteroides. Andrew Glikson, de la Universitat Nacional d'Austràlia (ANU), ha assenyalat que l'impacte hauria provocat terratrèmols i tsunamis d'enormes magnituds, que haurien causat, per exemple, molts dels penya-segats actuals.

L'asteroide hauria tingut d'entre 20 i 30 quilòmetres de diàmetre i hauria creat un cràter de centenars de quilòmetres d'ample.

Els científics han trobat les perles de vidre en un nucli de perforació de Marble Bar, al nord-oest d'Austràlia, en alguns dels més antics sediments coneguts a la Terra. L'investigador ha estat buscat evidències d'antics impactes durant més de 20 anys i immediatament va sospitar que les perles de vidre es van originar a partir d'un asteroide. Per a Glikson aquesta troballa és "només la punta de l'iceberg". "Només hem trobat proves de 17 impactes de més de 2.500 milions d'anys, però podrien haver estat centenars", ha declarat.

Notícia original

Noticies relacionades
L'asteroide 'Gran Carbassa' esquiva la Terra i prossegueix el seu viatge per l'espai

Video

Europa assaja què fer davant la imminent caiguda d'un asteroide sobre la Terra

Els meteorits han fet por a la humanitat des del mateix moment en què es va apuntar al fet que un d'ells va poder ser el responsable de l'extinció dels dinosaures fa 65 milions d'anys.

Segons marquen les estadístiques, cada 100.000 anys una roca espacial gegant pot xocar contra la Terra amb conseqüències catastròfiques. I per evitar aquest negre panorama sembla que les principals agències espacials s'han ‘posat les piles'.

S’han augmentat els esforços per a poder detectar els asteroides que puguen dirigir-se a la Terra. Però no sols és això, sinó que després s’ha d’averiguar com desviar-los o destruir-los.

L'Agència Espacial Europea (ESA)  ha assajat la resposta que hauria de donar-se davant la imminent caiguda d'un meteorit d'entre 12 i 38 metres i que viatge a 12 quilòmetres per segon. Es tracta de valorar com podria reaccionar Europa davant una catàstrofe d'aquest tipus.

Els experts han analitzat com actuar 30, 26, 5 i 3 dies abans de l'impacte així com una hora després. Per exemple, els dies previs hauran de posar-se tots els mitjans per conèixer la massa de la roca espacial, la seva composició o el punt exacte del seu impacte. Són dades que permetrien salvar un gran nombre de vides. Fins i tot s'ha analitzat la informació que hauria de ser distribuïda a l'opinió pública.

El meteorit de Cheliábinsk va demostrar que una de les principals assignatures pendents és educar a la població sobre com actuar en cas d'un impacte.

Notícia original:

Notícies relacionades:

Un meteorit caigut en l'Antàrtida ofereix més indicis d'aigua en Mart

Geòlegs troben material orgànic en meteorit procedent de Mart


Vídeo:

L’asteroide que va pasar prop de la Terra a 43.000 km/h

Un asteroide d’una grandaria semblant a tres camps de futbol va pasar prop de la Terra a la matinada del 18 de Febrer de 2014.
El pas d’aquest asteroide va ocórrer quasi un any de diferència amb el què va caure a Rusia ,ferint més de 1.200 persones.
A sigut batejat com “Ateroide 2000 EM26”.Aquest va pasar a una distància de 8,8 vegades la distància que separa la Terra de la Lluna.Així i tot,els experts l’han inclós dins dels més perillosos.A pesar de la velocitat de 43000 km/h què va travessar el cel ,les cámares de Slooh van gravar el seu pas des del moment què va començar a acostar-se a la Terra.
El grup d’Astronomia Dubai va proporcionar imatges de la cámara de Slooh però no s’observà el moviment degut a la presencia de les estrelles.Un dels telescopis situat al Teide,en les Illes Canàries a què té accés gràcies a un acord de col•laboració amb l'Institut Astrofísic de Canàries,segons Slooh,no va poder captar el pas de l'asteroide perquè estaba cobert de gel.
Finalment,Paul Cox,directort técnic i d’investigació de Slooh,va dir en un comunicat que per a trobar aquest tipus d’asteroides necessitem trobar-los abans de que ens troben ells a nosaltres.

Noticia original


Noticies de referencia

Més informació sobre aquest tema


Video

La NASA descobreix un nou asteroide "potencialment perillós"

Un asteriode que mai s’havia pogut captar ha sigut descobert per el telescopi Neowise, del departament d’Objectes Pròxims de la NASA.

L’asteriode trobat té uns 650 metres de diàmetre, és molt fosc i pot ser perillós.

Per a trobar-lo varen trindre que fixar-se en l’objecte en moviment sobre un fons d’estreles fixes fins que desapareguera de la seua vista.

Per a confirmar el que havia trobat el Neowise utilitzaren el telescopi Spacewatch. Per tant, “YP139 2013” serà el primer asteroide que trobarà un telescopi.

Els investigadors creuen que pot arribar a acostar-se al planeta fins a 300.000 quilòmetres, però, no es produirà en els pròxims  100 anys.

Gràcies als sensors infrarojos que detecten la calor, poden aprendre les seues grandàries.

Segons Tommy Grav, l’augment del nombre d’objectes pròxims a la Terra és clau per a saber que existeix l’amenaça per al planeta.

Neowise, és fins ara, l’aparell que ha fet l’estudi més complet d’asteroides i cometes, com Wise que va descobrir més de 34.000 asteroides i va caracteritzar 158.000 en tot el Sistema Solar.

Ara, Neowise continuarà fent la seua feïna, que és detectar asteriodes i cometes. La informació que puga captar serà enviada al centre de recol•lecció de cossos del Sistema Solar, en el Centre de Planetes Menors en Cambridge. Allí es determina si es un cos nou o ja existia.

Notícia Original:

Notícies relacionades:

Un asteroide passarà molt prop de la Terra en 2013

El perill d'impacte amb petits asteroides és major del que es pensaba

Vídeo:

Nous indicis de que fou un cometa i no un asteroide el que va fer desaparèixer als dinosaures

Fa 66 milions d'anys, va ocórrer una catàstrofe que va extingir els dinosaures.
La majoria dels científics creu que el culpable directe o indirecte d'aquesta aniquilació va ser un asteroide.

Els professors Jason Moore i Mukul Sharma, del Departament de Geociències del Dartmouth College a Hanover, New Hampshire, Estats Units, discrepen, argumentant que fou un cometa i no un asteoride el que provocà la desaparició.

La teoria que l'impacte d'un asteroide va causar l'extinció, va començar amb descobriments fets pels físics Luis Álvarez i Walter Álvarez, pare i fill. El 1980, tots dos van identificar concentracions extremadament altes d'un element químic, l'iridi, en una capa de roca coneguda com límit Cretaci-Paleogen.

Tot i que l'iridi és rar en l'escorça terrestre, és un element comú en cossos rocosos provinents de l'espai, com per exemple els asteroides. Els Álvarez van sugerir que fou un asteroide perquè havien trobat grans quantitas d'iridi per tot el món en aquesta capa del Límit. El debat científic al voltant d'aquesta teoria no va cessar fins a 2010, quan un panell de 41 científics va publicar un informe en suport de la teoria dels Alvarez i la confirmava.

Moore i Sharma coincideixen amb els Álvarez en el lloc de l'impacte però no en l'objecte que el causà.

Els cometes tenen en la seva composició un percentatge d'iridi i osmi menor que el dels asteroides, però a causa de les altes velocitats a les que viatgen, poden tenir prou energia per crear un cràter de 180 quilòmetres de diàmetre. Sovint, els cometes viatgen molt més ràpid que els asteroides, pel que tenen més energia d'impacte, encara que a causa d'estar formats en gran part per gel, no alberguen tant iridi o osmi.

Notícia relacionada 1: L'extinció dels dinosaures sí que coincideix amb la caiguda d'un objecte còsmic a la Terra.
Notícia relacionada 2: L'impacte d'un meteorit a Russia causa certs ferits.

Notícia original

Un asteroide de la mida d'un autobús passa prop de la Terra

El divendres dia 27 de gener va passar un asteroide del tamany d’un autobús aproximadament, a 60.000 quilòmetres de la terra (menys de una cinquena part de la que separa el nostre planeta de la lluna) però els experts de l’agència espacial nord-americana havien dit que no n’hi havia cap perill de que poguera arribar a la Terra.

A aquest asteroide, que feia poc de temps que es va donar a conèixer, l’havien anomenat 2012 BX34, i les seues mesures són 11 metres de diàmetre.
Sobre les 17:00 hores (horari espanyol) ha sigut quan l’asteroide a fet la seua màxima aproximació a la Terra, però la mida que tenia no suposava ningún risc.

Spaceweather va anunciar que els aficionats podrien veure l’asteroide el divendres, perque era el moment que més s’aproximaria a la Terra.
Segons va explicar Gareth Williams és una de les aproximacions més grans que han hagut mai, però que no tenia ningún perill.

Els científics del Programa d’Observació de Asteroides van dir en Twitter que l’asteroide no podria penetrar la nostra atmosfera.

Els científics de la NASA no paren de vigilar les trajectòries que fan els asteroides i que poden posar en perill la Terra, perquè s’ha calculat que les roques que tinguen una mida mínima de 140 metres podrien provocar danys importants si xocaren amb la Terra, però tindrien que ser més grans per a que pogueren provocar un armagedon a escala global.

Notícia Original:

Notícies Relacionades:

El asteroide vesta podria contener agua helada en sus polos.

La NASA busca astronautas para salir rumbo a un asteroide.


Vídeo:

Un asteroide passa molt a prop de la Terra

El dia 27 d´aquest mes va passar un asteroide molt a prop de la Terra. Aquest asteroide es d´un tamany no molt gran: 11 metres de diàmetre. Més o menys del tamany d´un autobús.

Els científics van asegurar que aquest cos rocós, batejat com “2012 BX34”, passaría a una distancia de 20.000 Km de la Terra, però finalment, s´ha calculat que la distancia a la que s´ha aproximat ha sigut molt major: de 60.000 Km.

L ´útima vegada que un asteroide es va aproximar a la Terra va ser el passat mes de Novembre, el qual es va aproximar a una distancia de 320.000 Km, i tenia un diàmetre de 400 metres.

Des del primer moment, els científics han assegurat que el risc de col·lisió era nul.

Notícia original.

Notícia relacionada:

-Anunci de la NASA.

D'Asteroide a Cometa, Una Transformació Enigmàtica

Un asteroide descobert fa més de 100 anys podria ser en realitat un cometa extint que ha "ressuscitat", tornant a adquirir la seva condició de cometa, segons observacions recents.

Una nit del passat mes de Desembre, Steve Larson de l'equip d'observació astronòmica Catalina Sky Survey, dependent de la Universitat d'Arizona, estava buscant asteroides potencialment perillosos quan es va topar amb el que semblava un cometa: un feble deixant projectat des d'un nucli brillant semblant a un estel.

Quatre imatges preses al llarg de 30 minuts van revelar que l'objecte s'estava movent en relació amb els estels de fons.

Larson va sospitar que es tractava d'un cometa conegut, però en revisar la base de dades d'estels no va trobar cap que encaixés amb el misteriós objecte.

Investigacions posteriors van revelar que l'objecte és l'asteroide conegut com Scheila, descobert en 1906 per l'astrònom alemany August Kopff i que figura amb el número 596 al catàleg internacional d'asteroide.

La causa més probable de l'activitat de Scheila és la sublimació del gel d'aigua de la seva superfície en ser escalfada

pel sol. Així ho suggereix fortament el comportament observat del millor exemple conegut d'aquest tipus d'astres. La seva activitat és recurrent, i és més forta en les proximitats de la seva periheli, el punt de la seva òrbita més proper al Sol, igual que altres estels.

L'astre gira al voltant del Sol al costat de milers d'objectes similars en el principal cinturó d'asteroides del nostre sistema solar, situat aproximadament entre les òrbites de Mart i Júpiter, i circula fora del plànol de la eclíptica en el qual es mou la majoria dels planetes i asteroides.

Alex Gibbs, membre del Catalina Sky Survey, va estudiar imatges prèvies dels arxius del grup, però no va trobar cap activitat fins al 3 de Desembre. En aquest dia, l'objecte va aparèixer més brillant i alguna cosa difús.

Una anàlisi prèvia del color de Scheila va indicar que l'astre està fet de material primigeni sobrant de la formació del sistema solar i que podia ser un cometa extint. La seva naturalesa de cometa sembla ara confirmada definitivament, però caldrà investigar més per endevinar la història d'aquest peculiar astre.

Ara sembla que tenim un altre cas d'aquests objectes per afegir a la població. Scheila probablement vaja a canviar-se prompte el nom. L'asteroide 596 Scheila va ser descobert el 21 de febrer 1906, per a. Kopff en Heidelberg (Alemanya). L'objecte de 113 kilòmetres de diàmetre porta el nom d'una coneguda estudiant d'anglès en Heidelberg. En el futur es dirà XXXP/Lawson o alguna cosa similar, i Scheila Kopff passarà a ser un record en la història de la nomenclatura astronòmica.

Noticia original

Noticies relacionades

-Asteroide

-Asteroide Sheila

Video