Els borinots aprenen a distingir objectes pel tacte

Cent vint-i-huit borinots escollits de cinc colònies diferents al Regne Unit van ser entrenats a la Universitat Queen Mary de Londres per aprendre a reconèixer en la foscor, només pel tacte, objectes que havien vist prèviament. I ho aconsegueixen amb un milió de neurones (les persones tenim al voltant de 100.000 milions).

Aquesta capacitat, comú en els éssers humans però que en el regne animal només es pensava que tenien els primats, les rates, els dofins i una espècie de peix s'anomena 'reconeixement intramodal d'objectes' o 'integració sensorial intramodal' i bàsicament consisteix en la capacitat d'imaginar un objecte només pel tacte, sense necessitat de veure’l.

Els científics van entrenar a aquests insectes per distingir objectes de forma quadrada i esferes utilitzant com a ganxo o recompensa aigua ensucrada. Van comprovar els seus avenços sotmetent-los a les mateixes proves amb llum i foscor.

El següent serà investigar si altres famílies d'insectes són capaços de demostrar la capacitat del reconeixement intramodal d'objectes. Si es descobrira que això és una habilitat generalitzada entre els insectes, es podria concloure que tenen la capacitat d'imaginar objectes. Alternativament, una comparació amb altres insectes podria revelar que és una habilitat única que pertany a insectes intel·ligents com els borinots.

Notícia original

Notícia relacionada 

Resolt el misteri dels cercles de fades de Namíbia

L'escassa vegetació del desert de Namíbia(Àfrica) provoca uns cercles en l'arena, anomenants cercles de fades. Durant anys s'ha investigat la seua existència, però,ara, un estudi relaciona aquestes aparicions amb insectes, més exactament amb tèrmits.

No obstant això l'ecòleg del Centre Helmholtz per a la Recerca Ambiental de Leipzig, descarta aquest misteri amb els tèrmits, i ell afirma que no hi ha suficient aigua per a sostenir la vegetació, la qual cosa porta a la producció d'aquests cercles que expressen la falta d'aigua.





Noticia original

Video

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

L'insecte més llarg del món

S’ha trobat un insecte pal a la regió autònoma Guangxi, al sud de Xina, i aquest ha sigut classificat com l'insecte més llarg del món. Les autoritats xineses van afirmar dijous passat que l'exemplar, de 62,4 centímetres, ha superat el rècord de longitud de tots els registrats fins ara.

Zhao Li, investigadora del Museu de l'Insecte de l'Oest de Xina, va trobar l'insecte pal en una carretera de muntanya durant una inspecció en un camp de Guangxi fa dos anys. Este exemplar és l'insecte més llarg dels descoberts fins ara, entre els que s'han classificat més de 807.625. La investigadora portava esperant este moment des de 1998, quan els habitants d'eixa zona van assegurar veure un "bicho enorme" de mig metre rondant pel camp.

L'insecte, anomenat Phyganistria chinensis Zhao, va ser transportat fins a l'IMWC, on va posar sis ous. Després d'eclosionar, el cos més xicotet de les cries mesurava almenys 26 centímetres. Les autoritats xineses assenyalen que la tesi sobre este cas es publicarà pròximament.

-Notícia original:

http://elpais.com/elpais/2016/05/06/ciencia/1462544805_487087.html

-Video d'interés:

Insectes fa 480 milions d'anys

Segons una investigació realitzada per més de cent investigadors de 16 països, inclosos cinc experts de l'Organització per a la Recerca Industrial i Científica de la Mancomunitat d'Austràlia (CSIRO), els primers insectes van habitar la Terra fa uns 480 milions d’anys. A més, segons aquest estudi, els isectes van desenvolupar 80 milions d'anys després la seva habilitat de volar.

Liderada pel científic alemany Bernhard Misof i duda a terme mitjançant l’anàlisi de les seqüències d'ADN d'uns 140 exemplars i l'estudi de les relacions entre els principals grups d’insectes, a més de la comparació de dades obtingudes de fòssils, aquesta ivestigació confirma que els insectes van saber adaptar-se a les variacions diverses a què es va sotmetre la biodiversitat del planeta aconseguint així sobreviure, mentre que en altres éssers vius, com els dinosaures, va desencadenar extincions massives. 

Açò és degut a que els insectes s'adapten ràpidament als canvis ambientals. Segons indica el científic, els primers insectes probablement s'assemblaven als actuals peixets de plata (Lepisma Saccharina).

David Yeates, director de la Col·lecció Nacional Australiana de Insectes de CSIRO, afirma que els insectes es van originar al mateix temps que les primeres plantes terrestres, fa uns 480 milions d’anys. 

Segons va explicar, 400 milions d'anys els ancestres de les libèl·lules i les “cachipolles" van començar a desenvolupar ales, la qual cosa els va donar la possibilitat de volar llargues distàncies. Així, Les antigues libèl·lules desenvolupar ales d’una extensió d'uns 70 centímetres, a més d'unes fortes mandíbules.  Aquesta transformació, que va ocórrer quan les plantes terrestres van començar a adquirir cada vegada més alçada, cosa que va demostrar la capacitat dels insectes d'adaptar-se ràpidament als canvis ambientals.

Notícia Original

Notícies relacionades: 

-Article a la web "Econoticias"

-Notícia a la web "Informador"

-Artícle a la web "Noticieros"

Vídeo:

El canvi climàtic influeix en la coloració dels insectes

El Vell Continent, cada vegada és més difícil veure papallones i libèl·lules de colors foscos. De fet, aquests insectes estan sent desplaçats per altres de tons més clars, capaços de tractar millor amb els efectes del canvi climàtic.
Aquesta és la conclusió a què ha arribat un equip d'investigadors de les universitats de Copenhaguen i Universitat de Marburg que han observat com les espècies que llueixen una coloració més intensa s'estan movent cap al nord ia regions més fredes, com els Alps i els Balcans, al mateix temps que Europa es torna més càlida.
Segons indiquen en un assaig publicat a Nature Communications un bon nombre de libèl·lules característiques de la Mediterrània, com la escarlata ja pot trobar-se a Alemanya. De fet, aquesta última ha estat vista a Anglaterra per primera vegada en els últims 50 anys.
El color d'aquests animals està íntimament relacionat amb la manera en que absorbeixen energia de sol i juga un paper clau en la regulació de la temperatura corporal del seu organisme.
Precisament, els de colors més clars es beneficien de que aquests permeten reflectir la llum Al Vell Continent, cada vegada és més difícil veure papallones i libèl·lules de colors foscos. De fet, aquests insectes estan sent desplaçats per altres de tons més clars, capaços de tractar millor amb els efectes del canvi climàtic.

Notícia

Notícia 2

Video

Redescobreixen un escarabat que Darwin va trobar fa 180 anys

En 1832 Charles Darwin va desembarcar del Beagle en Badia Blanca, Argentina, on el naturalista va arreplegar diversos fòssils de grans mamífers i molts organismes vius, entre ells diversos insectes. Entre ells es trobava un nou escarabat de colors brillants que va passar a formar part dels fons del Museu d’Història Natural de Londres però que, per desgràcia va desaparèixer fa molts anys.
L’any 2008 un entomòleg, Stylianos Chatzimanolis, de la Universitat de Tennessee en Chattanoonga (EE.UU), va redescobrir el escarabat que es creia extingit. Ho va trobar casualment quan consultava unes mostres en préstec del museu. El seu nom científic és Darwilinus sedarasi, en honor a Darwin i a l’escriptor nord-americà David Sedaris.
Però el treball de Chatzimanolis va anar més enllà. El naturalista va buscar altres exemplars de la mateixa espècie en altres museus europeus i nord-americans i va trobar altre dos ambdós arreplegats abans de l’any 1935. La major part de l’hàbitat en què es troba aquesta espècie d’escarabat s’ha transformat en camps agrícoles, per la qual cosa l’investigador te’m que l’espècie es troba ja extingida.    
“Encontrar una nova espècie és sempre emocionant, trobar una arreplegada per Darwin és verdaderament increïble”, va reconèixer l’entomòleg.

Notícia original

Notícies relacionades:

- Fòssils perduts de Darwin apareixen en un vell armari.

- Descobreixen un escarabat més xicotet que un cap d’agulla de cap.

Vídeo:

La FAO recomana menjar més insectes

Un nou estudi presentat per la FAO en Conferència Internacional sobre els Boscos per a la segureat Alimentària i Nutricional afirma que els insectes són una font rica d'aliments nutritius i en proteïnes. Unes 2.000 millons de persones inclouen aquests tipus d'èssers vius a la seua dieta.

Amb la col·laboració de la Universitat de Wageningen, la investigació de la Fao afirma que fins uns 1.900 insectes són menjats pels èssers humans. A nivell mundial els més consumits són: escarabats amb un 31%, les erugues amb 18%, abelles, vespes i formigues amb un 14%, i el llagostí, llagostes i grills amb el 13%.
A més de que els insectes són rics en proteïnes, tenen greixos bons i amb un elevat contingut de calci, ferro i zinc, la recol·lecció i cria d'aquests podrien generar ocupacions i ingressos a nivell industrial. D'altra banda, també podria ajudar a evitar la sobreexplotació forestal.

A part de que els insectes tenen una major qualitat de proteïnes, ferro i altres substàncies a comparació amb un troç de carn, econòmicament alimentar a un insecte eixiria més barat que a una vaca.


Notícia original.

Notícies relacionades:
Les Nacions Unides també ho recomanen.
L'ONU convida a menjar insectes.


Vídeos:

Bloquejar el olfate dels insectes podría ser el millor repelent

Molts insectes tenen un gran impacte negatiu en els humans,ja siga per transmisons de malalties,siga per producció de plagues que malven les collites o per moltes atres qüestions.Per aixó,molts cientifics intenten diariament una solució d´aquest problemes que ens afecta pero sense l´exterminació d´aquestos insectes.

Un grup de científics de la universitat de Rockefeller va pensar que la solució d´aquest problema podria estar en el olfate d´aquestos animals,així que provaren a llevaren un gen (el gen Or83b) que és l´encarregat de l´olfate en aquestos insectes i obtengueren uns grans resultats,les mosques i els insectes en els cuals es van provar els experiments,no podien percebre una gran quantitat de olors i d´aquesta manera s´els sería mes dificil detectar als humans.

Pendent encara de comprovaments i estudis pero podria ser un gran avanç en el disseny de nous pesticides més potents.

Noticia original: 

Noticia relacionada: 

Els petits grans perills de la selva.

Pep Álvarez (biòleg) recorda que allà pel 2006, mentre participava d'una expedició a la Zona Reservada Serra del Divisor (Perú), la titira o manta blanca (Lutzomyia), li va transmetre la leishmania, el protozou que produeix la leishmaniosi, una malaltia que provoca llagues en la pell. Amb Álvarez, tres expedicionaris més, d'un grup d'uns 30, també van ser tocats per l'insecte. Per Pep començarien uns mesos difícils, submergit en tortuós tractament a base d'antimoni. Va recurrir a uns amics als Estats Units, que li van enviar un medicament més eficaç. Va sanar, però en el intestí també tenia el virus del dengue i del protozou que causa la malària.

Però, aquest sols és un dels innumerables perills que habiten la tenebrosa selva.
Els majors riscos quan es viatja per aquesta selva tropical no són ni els jaguars ni els caimans. Són els insectes i altres animals poc visibles.
Un d'ells és la isula (Paraponera clavata). La picada de la formiga isula és neurotòxica i produeix calfreds i taquicàrdies .

Una altra amenaça és el isango, un tipus de àcar que s'allotja en el cos i produeix forta picor. I hi ha també el tornillo, un cuc que pot penetrar a la pell i deixar allà la larva d'una mosca blavosa. En una ocasió, Ráez el va descobrir en carn pròpia, quan després d'un viatge a la selva va veure que tenia al cap una ferideta que s'estenia. Intrigat, va anar al metge, qui li va extreure la larva.

En l'ecosistema aquàtic també amenacen algunes espècies. Una d'elles és la vandellia cirrhosa, un petit peix siluriforme, de la família dels bagres. Un petit peix que s'introdueix per orificis del cos com la vagina, el penis o l'anus i, una volta dins d'ells, estén unes espines i succiona la sang. De vegades, extreure el peix de l'òrgan requerir una dolorosa cirurgia, tal com li va passar al Brasil a Silvio Barbosa, a qui li van haver d'extreure del penis 1 candirú de 15 centímetres.

Segons Ernesto Ráez, els insectes "et busquen" i a les serps te les trobes. Busquen en els mamífers-l'home inclòs-i altres espècies la sang vital que els alimenta.

Noticia original

Relacionats:
-Manual de supervivència en la selva.

-Article a la web "Viages desorganizados"

Vídeo:

Les formigues també es jubilen

Tots sabem que els formigues mai descansen, i que mai podríem anomenar-les ganduls, però un nou estudi podria canviar un poc el nostre concepte cap a elles. El Dr Robert Schofield, precursor esta investigació, diu que els formigues treballen tota la seua vida fins a arribar a una edat en què podríem dir que és jubilen i comencen a centrar-se a descansar.

Tot l'estudi és va centrar a estudiar els formigues d'Amèrica central, on és dediquen a tallar fulles i que els farratgeres els arrepleguen. Açò suposa que al final els navaixes d'estes formigues vagen desgastant-se al pas del temps, fins que arriba un moment en què els formigues és tornen ineficients i deixen pas als mes jóvens perquè continuen el treball.

El que no s'ha pogut esbrinar és que passen a fer estes formigues ''jubilades'', però és molt curiós i a mes demostra la deposició de rols i l'intercanvi que hi ha de generació en generació entre elles.

Noticia original

Noticies relacionades:

¿Cómo se reproducen las hormigas?

¿Cómo ven el mundo los insectos?

Videos relacionats:

Insectes que després de passar milions d'anys recuperen l'habilitat de volar

En aquesta notícia se'ns informa que Científics de la Brigham Young University han trobat una bestiola pal que va perdre les seves ales per a escapar d'un depredador demostrant així que es poden trobar insectes amb o sense aquestes propietats.
Dos científics investigant ADN d'aquests dos insectes va observar que l'insecte sense ala ja havia existit abans. Amb l'observació de bestioles pals es va esbrinar quines de les dues espècies havia evolucionat abans.
La conclusió final que van arribar va ser que els insectes que no tenien ales havien existit abans que els quals ja tenien,i que com els insectes evolucionen de tal forma que pot salvar la vida amb posseir alguna cosa mes en la seua anatomia de molta ultilitat, no obstant això si no es fa utilitat d'aquesta propietat aquests insectes acabaran per perdre-les.

En investigacions fetes amb anterioritat es va descobrir que altres insectes van perdre a mesura que passava el temps les seves ales a l'emigrar a altres illes o be a la neu, aquests tampoc tenen ales perquè així oferixen una superfície més petita i perden menys calor.
La teoria que mes es dóna suport és que aquestes bestioles van perdre les ales per a poder camuflar-se millor.
També se sap que els insectes sense ales dipositen més ous que els seus parents amb ales.

Aquesta notícia suposa un petit avanç per a l'espècie dels insectes, ja que, suposa que aquesta espècie està en contínua evolució, tots aquests estudis fan grans avanços sobre la teoria de l'evolució.

-Font principal d'informació: clicà aquí
- Altres fonts d'informació: clicà aquí