Per què la nostra galàxia té forma d'espiral?

 

Hi ha dos tipus de galàxies: espiral i elíptica. Quan l'univers era més jove, hi havia més galaxies espirals que elíptiques, ara que l'univers és més vell, les galàxies van transformant-se en el·líptiques per processos interns que anomenem seculars.


Per entendre per què tenen aquesta forma cal saber que una galàxia està composta per estrelles, núvols de gas i pols i matèria fosca. Aquesta composició la podem considerar com un fluid, és a dir, les galàxies es comporten com un fluid. Quan les galàxies evolucionen i es fan cada vegada més grans, aquesta velocitat de rotació es va perdent per moviments de fricció. I per tant,, les velocitats aleatòries dominen i les galàxies es fan més el·líptiques, es distorsiona aquest moviment tan ordenat.


Els xocs entre galàxies també destrueixen la forma espiral de les galàxies. En general les galàxies el·líptiques són velles i ja han deixat de formar estrelles i les galàxies espirals encara conserven moltes estrelles joves i fins i tot segueixen formant estrelles noves, com passa a la Via Làctia.

Notícia original

Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2

Datada una antiga col·lisió de la Via Làctia amb una altra galàxia

Al llarg de la història, La Via Làctia ha absorbit algunes galàxies més menudes.
Una estrela brillant anomenada ν Indi, localitzada en la constel·lació de Indus i que es visible desde l’hemisferi sud, ha mostrat nous detalls d’una antiga col·lisió de La Vía Làctia que va sofrir amb una altra mes xicoteta anomenada Gaia-Enceladus.

En general, és complicat saber amb precisió quan van ocórrer les fusions, però segons les dades de les missions TESS de la NASA i Gaia de l’Agència Espacial Europea la fusió de la nostra galaxia va començar fa entre 11.600 i 13.200 milions d’anys.

NOTICIA ORIGINAL

Altres noticies:

Datada una antiga col·lisió de la Via Làctia amb una altra galàxia més petita

Datada una antigua colisión de la Vía Láctea con otra galaxia más pequeña

Planeta supergelat a uns 6 anys de la terra

L'observació ha demostrat l'existència d'una superTierra gelada e il·luminada. I no molt lluny d'on estem nosaltres, tenint en compte les dimensions de la galàxia, està a sols sis anys llum de la Terra.

"És probable que siga un planeta rocós o potser un mini-Neptó més inflat. En qualsevol cas, és tal vegada segur que estem davant un món congelat perquè la seua temperatura d'equilibri és del voltant de -170 graus Celsius". Diu Ignasi Ribas, de l'Institut d'estudis espacials de Catalunya



L'estrella de Barnard és una xicoteta roja que ja estava en l'espai abans que naixés el nostre Sistema Solar.

El planeta, designat com a estrella de Barnard, és el segon exoplaneta conegut més pròxim a la terra. Les dades obtingudes indiquen que el planeta podria ser una superterra, té una massa d'almenys 3,2 vegades la de la Terra, i orbita a la seua estrella amfitriona en aproximadament 233 dies. L'estrella de Barnard, que alberga al planeta, és una estrella xicoteta roja, freda, de baixa massa, que il·lumina de forma molt feble a aquest món recentment descobert. La llum de l'estrella de Barnard proporciona al seu planeta només el 2% de l'energia que rep la Terra del Sol.

Noticia original

Noticia 1

Descobreixen la galàxia més llunyana coneguda

Uns astrònoms nord-americans han trobat una galàxia que es va crear tan sols 700 milions d’anys després del Big Bang, que va ser l’explosio que va causar la formació del Univers.

Aquesta investigacío ajudarà als científics a saber com era el nostre cosmos en els seus primers temps.

La galàxia es coneguda amb el nom de “z8_GND_5296”.

Mentre que la Via Làctea crea una o dos estrelles que són similars al Sol cada any, la nova galàxia en crea unes 300 a l’any.

A causa de la distància es poden fer una idea de com era l’Univers da 700 milions d’anys.

Per mitjà del telescopi espacial Hubble es va identificar la galàxia amb imatges òptiques i infraroges i amb el de Keck es va confirmar la distància.

Segons Bahrma Mobasher, el que fa aquesta galàxia és la confirmació espectroscòpica de la distància. Aquest astrònom explica que a causa de que la llum viatja al voltant de 186.000 milles per segon, quan ens fixem en els objectes distants , els veiem com eren en el passat.

El que fan els astrònoms per conèixer l’edat de les galàxies es fixar-se en la transició alfa de Lyman. Aquesta fet es detecta en les galàxies que es van formar, almenys, mil milions d’anys després del Big Bang, però, en les més antigues es cada vegada més difícil de veure

De les 48 galàxies que van observar, sols la nombrada anteriorment té la característica de trasparència. Els investigadors sospiten que poden haver dirigit la seua atenció a l'època en que l'Univers va fer la seua transició d'un estat opac , en el qual els àtoms s'ajuntaven en núvols d'hidrogen cada vegada més denses a un estat transparent, quan algun tipus de radiació va ionitzar l'hidrogen, convertint-ho tot en una sopa transparent de ions i electrons durant un període de diversos centenars de milions d'anys més, anomenada la era de la reionització.

Notícia Original

Noticies relacionades:

Troben dues galàxies 'bessones' de la Via Làctea

La nostra galàxia xocarà amb la seua galàxia més propera

Vídeo

Trets estranys en la Font més distant de rajos gamma de molt alta energía

Els blàzars són els més brillants d’entre els nuclis galàctics actius, aquests emeten uns rajos gamma de molta energia, unes noves investigacions, troben d’una manera molt unusual la llum que hi han vist.

Aquest estudi es dirigit per físics de la Universitat de California a Santa Cruz, es va utlitzar el telescopi espacial Hubble, i es va observar que el blàzar es trova a 7400 milions d’anys llum, els físics pensaren que a una distancia tant gran, una proporció dels rajos gamma, deuria de ser absorbida per la llum de fons extragalàctica.

La coautora d’aquest estudi adverteix que: "Estem veient una font extraordinàriament brillant que no mostra l'emissió característica que s'espera d'un blàzar de molt alta energia"

David Williams, senyala que el resultats obtinguts poden indicar alguna cosa nova sobre els mecànismes de emisió dels blàzars, o també sobre la llum de fons extragalàctica.

La llum de fons extragalàctica es la radiació difusa per totes les estrelles i galàxies, una llum tenua però penetrant que il•lumina tot el univers.

Finalment, es creu que en un forat negre  supermasiu en el centre de la galaxia en el qual hi entra matèria, açò produieïx un xorro relativista de partícules i produeïx les emisions dels blàzars.

Notícia original

Notícies relacionades
Descobreixen a Terol una nova espècie de peix marí de fa 408 milions d'anys  

Cap a cèl•lules de combustible més pràctiques i eficients

Vídeo

Troben una galaxia en els orígens de l'univers

Uns astrònoms de la universitat d'Arizona han trobat una galàxia que es troba a 13.000 milions d'any llum .Algunes similituds mostren que el sistema solar es trobara mes lluny del qual no trobem ara de les galàxies i no hi haurà el mateix espai que hi ha hui de la vida en la terra .

Astrònoms de la NASA han anunciat que estan en condicions de predir amb certesa el pròxim esdeveniment còsmic important que afectarà la galàxia, el sol, i el sistema solar, la qual cosa la via làctia pot patir un canvi molt important, però els científics afirmen que a pesar que es moga no afectarà el planeta tierra i al sistema solar
van publicar unes dades en els quals deien que s'esta galàxia es considera com a galàxia infantil tenue,esta galàxia es va descobrir en l'estiu del 2011 va ser detectada gràcies als telescopis de Magallanes , la galàxia és dèbil i la van localitzar a causa de la llum emesa pel seu hidrogen ionitzat. Ho van aconseguir posant uns filtres de banda estreta en els infrarojos de la cambra del telescopi especial anomenat Spitzer y Hubble per a confirmar l'existència de la galàxia.
esta galàxia és anomenada galàxia andròmeda  i també coneguda com a Galàxia Espiral M31.

Noticia original

Noticia relacionada

video