AUTOFAGIA: PARADA DE L’ENVELLIMENT

En poc de temps començarà el primer estudi amb persones sanes per a demostrar si regular l'autofagia, un dels processos que utilitzen les cèl·lules per a netejar els seus rebutjos, influïx en el procés d'envelliment i en algunes malalties relacionades.

En ratolins ja s'ha vist que es pot inclús rejovenir l'organisme d'animals majors i volen veure si en persones també podria funcionar.
L'estudi de l'autofagia és un dels molts camps d'investigació que es plantegen en gerociencia, la ciència que estudia l'envelliment.
Per molt que deuria ser un procés natural, és on està l'origen de moltes malalties.
Com explica la investigadora de l'Escola de Medicina del centre Albert Einstein de Nova York  Ana Mª Corb, en compte de dirigir-se a corregir malalties, els seus estudis van al que és el propi envelliment. L'objectiu és viure en millors condicions fins al final de la vida, que inclús pot allargar-se.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTICÍA RELACIONADA 2


VIDEO

UNA MÀQUINA CREA EL GENOMA D’UN SER VIU ARTIFICIAL

En 2010 l'equip d'investigadors del científic multimilionari Craig Venter va aconseguir crear la primera forma de vida amb un genoma sintètic.La idea és que actuen en benefici, és a dir, puguen ajudar a eixa nova vida a protegir-se de malalties,virus...

Encara no és possible ja que té una gran complexitat i no hi ha suficients recursos.
Però aquesta última setmana els Investigadors de l'Escola Politècnica Federal de Zuric (ETH-Z) , Suïssa, han creat un genoma artificial capaç de facilitar la fabricació de tots estos gens que es necessiten. Aquest fa que siga molt més senzill i barat.

Si ho penses bé, es tracta de la primera vegada que un investigador crea una forma de vida sintètica, i sols amb 4 bots de productes químics.
Aquesta màquina ja no sols pot servir per a aquest, sinó també, per a fabricar en el futur combustibles nets, accelerar la fabricació d’antibiotics...
I moltes coses més, ja que amb aquesta màquina es pot triar les característiques que vols que tinga eixe genoma.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

LA HISTORIA DE LA COVA ON VA  APARÉIXER LA PRIMERA 
HUMANA FILLA DE DUES ESPÈCIES

La cova de Denisova en les muntanyes Altai de Sibèria, va cridar l'atenció en el 2010, quan es va donar a conéixer que l'os del dit d'una xiqueta pertanyia a un grup d'humans no identificats: els denisovanos.


Un equip internacional de científics ha establit amb nous estudis l'evidència d'alguns d'eixos primers humans coneguts en el sud de Sibèria. Els investigadors van analitzar amb radiocarbono fragments d'os, dents i carbó recuperats del jaciment. «Esta és la primera vegada que podem assignar amb confiança una antiguitat a totes les seqüències arqueològiques de la cova i el seu contenido», hi ha assenyalat Tom Higham, de la Universitat d'Oxford.

Els autors estimen que els denisovanos van ocupar la cova des de fa almenys 200.000 anys, se suggerix que l'ocupació humana va poder haver començat fa 300.000 anys. L'aparició de «Denny», la jove d'ascendència mixta, revela que els dos grups d'homínids es van reunir i es van encreuar fa uns 100.000 anys.

 NOTICIA

-NOTICIES RELACIONADES:

-EL SEGON MENSAJE DE LA HUMANITAT
-NEANDERTALS


VIDEO: 

EL CIENTÍFIC QUE VA MODIFICAR ELS GENS DE DOS BEBÉS DIU QUE EVITARÀ QUE TINGUEN VIH

El científic xinés He Jiankui ha defés l'efectivitat del seu experiment amb què assegura haver creat els primers bebés genèticament modificats del món perquè siguen resistents a certes malalties com el VIH.

L’estudi ha donat resultats efectius i ha sigut entregat per a la seua revisió en la comunitat científica.

En la seua intervenció, ha reconegut que el seu experiment no estava avalat per cap institució oficial, ha defés que les bessones suposadament editades genèticament, Lulú i Cançó, van nàixer sanes gràcies a la fertilització in vitro amb tecnologia de modificació genètica que evitarà que s'infecten amb el VIH.
Ha recalcat que l'experiment no tenia l'objectiu d'eliminar malalties genètiques, sinó el de donar a les xiquetes l'habilitat natural per a resistir a una possible infecció del VIH.


Ha recalcat que l'experiment no tenia l'objectiu d'eliminar malalties genètiques, sinó el de donar a les xiquetes l'habilitat natural per a resistir a una possible infecció del VIH.

Encara que hi ha hagut progressos en les teràpies amb el VIH, les noves infeccions continuene sent un problema per a molts països, especialment en els menys desenrotllats, va dir.



ENLLAÇ NOTICIA


“LA TÉCNICA QUE PERMITE «BEBÉS DE DISEÑO» YA ESTÁ AQUÍ" 


 "DESCUBREN QUE LA MADRE PUEDE MODIFICAR LA GENÉTICA DE SU BEBÉ "


VIDEO:

QUE LI PASSA AL NOSTRE COS QUAN MORIM?

Al morir, el nostre cos no ha acabat el seu viatge.

Al contrari, comença un llarg procés d'eliminació dels seus components. Però, què succeeix quan els cossos es descomponen?

Per a la majoria de nosaltres, el contacte amb els cossos de les persones mortes comença i acaba amb la trista ocasió d'un funeral.

Encara que molts de nosaltres podem pensar en la descomposició

com a sinònim de putrefacció, no ho és. De fet, la descomposició d'un cos humà és un procés molt llarg amb moltes etapes, de les que la putrefacció és només una part.

Baix condicions naturals, per exemple, si el cos es deixa fora, en un ambient natural, o es col·loca en una tomba poc profunda, el cos sense vida comença a desintegrar-se lentament, fins que només queden els ossos (cosa que podrien desenterrar algun dia els arqueòlegs) .

ENLLAÇ NOTICIA

NOTICIES RELACIONADES:

-Té sentit congelar el nostre cos després de morim

-5 funcions que el nostre cos realitza després de la mort.

VIDEO:

DESCOBRIXEN UN NOU ÒRGAN HUMÀ QUE AJUDARIA AL CÀNCER A PROPAGAR-SE


Un equip de científics ha descobert una xarxa de canals plens de líquids en l'organisme la qual cosa pareix tractar-se d'un nou òrgan anomenat l'interstici.                                                                           
L'interstici es troba davall la pell, entre els músculs i en el revestiment dels pulmons, dels vasos sanguinis, del sistema digestiu i del sistema excretor.

Esta xarxa tindria una funció protectora, però el més important és que pot transportar cèl·lules cancerígenes d'un lloc a un altre del cos.
 A més de protegir òrgans, també contribuïx en la propagació del càncer, és a dir, que després d'algunes proves es van donar compte que les cèl·lules canceroses pròpies dels teixits d'uns pacients havien sigut ja transportades a través d'un altre canal el qual era aquest òrgan l'interstici que els portava directament al sistema limfàtic.

Els científics creuen que este nou òrgan pot ajudar a tindre un diagnòstic més prompte del càncer i que també pot  estar involucrat amb altres problemes i trastorns inflamatoris.

“Estem davant d'una nova porta cap al mecanisme de disseminació tumoral "

ENLLAÇ NOTICIA



VIDEO RELACIONAT:




NOTICIES RELACIONADES:

1- EL ORIGAMI PODRIA AJUDAR  A REGENERAR NOUS ORGANS.

2-“ASÍ ES EL BAZO”