Descobert el mecanisme que fa que el virus de la grip es multiplique de manera eficient

Un equip del Centre Nacional de Biotecnologia del CSIC ha resolt la manera de funcionament de la maquinària de transcripció del virus de la grip, aquest procés es realitza a través d'un mecanisme de ‘lliscament progressiu’ que incrementa l'eficiència de producció d'àcid ribonucleic (ARN) missatger per a generar les proteïnes del virus al llarg de la infecció.


La transcripció és un procés clau per a la multiplicació del virus durant el qual es produeix l'ARN missatger, el ‘motle’ per a generar les ribonucleoproteïnes virals, molècules que contenen el genoma del virus i que s'encarreguen de la transcripció.

En la investigació, els científics han determinat el mecanisme d'acció d'un potent inhibidor del virus, l'eficàcia del qual es deu al fet que produeix rigidesa en les ribonucleoproteïnes, la qual cosa impedeix la producció d'ARN missatger.

ALTRES NOTÍCIES:

CSIC

WIKIPEDIA

Datada una antiga col·lisió de la Via Làctia amb una altra galàxia

Al llarg de la història, La Via Làctia ha absorbit algunes galàxies més menudes.
Una estrela brillant anomenada ν Indi, localitzada en la constel·lació de Indus i que es visible desde l’hemisferi sud, ha mostrat nous detalls d’una antiga col·lisió de La Vía Làctia que va sofrir amb una altra mes xicoteta anomenada Gaia-Enceladus.

En general, és complicat saber amb precisió quan van ocórrer les fusions, però segons les dades de les missions TESS de la NASA i Gaia de l’Agència Espacial Europea la fusió de la nostra galaxia va començar fa entre 11.600 i 13.200 milions d’anys.

NOTICIA ORIGINAL

Altres noticies:

Datada una antiga col·lisió de la Via Làctia amb una altra galàxia més petita

Datada una antigua colisión de la Vía Láctea con otra galaxia más pequeña

Llançats set satèl·lits des de Nova Zelanda

La companyia Rocket Lab va llançar el 6 de desembre des de Nova Zelanda el seu desè coet Electron-KS, el sisè d'aquest any que va permetre col·locar en òrbita baixa a set petits satèl·lits.


El satèl·lit principal és el japonès ALE-2, l'objectiu va ser simular l'entrada atmosfèrica de petits meteorits artificials.
Els secundaris van ser sis PocketQube, satèl·lits encara més petits que els habituals CubeSat. Els dos primers van ser els NOOR-1A i 1B, el seu objectiu va ser efectuar assaigs de comunicacions segures entre satèl·lits.

Tots els satèl·lits van ser alliberats sense dificultats. La missió, a més, va incloure un intent de reentrada controlada de la primera etapa del coet Electron, amb l'objectiu de mesurar el seu comportament. L'etapa va acabar a l'oceà, com estava previst.

Noticia original

Altra font d’informació

Descriuen un nou tipus de tempesta intermèdia en Saturn

En els planetes gegants del nostre Sistema Solar, com Saturn, les tempestes de milers de kilòmetres són una cosa relativament comuna.

La comunitat científica divideix les tempestes de Saturn en dos tipus generals; les tempestes de grandària mitjana, (2.000 quilòmetres d’ample) i les Grans Taques Blanques, unes tempestes gegants que es produeixen a escala planetària.

Les tempestes en Saturn es donen de forma aïllada. És el cas de les Grans Taques Blanques, que poden ser de la grandària de tres vegades el nostre planeta i són realment espectaculars
Diverses tempestes es formen a una latitud molt estranya, normalment es generen en la zona equatorial i aquestes s'han observat en el Pol Nord de Saturn. Els investigadors indiquen que cadascuna de les noves tempestes registrades requereix energies deu vegades més grans que les tempestes de grandària mitjana.





Descriuen un nou tipus de tempesta intermèdia en Saturn

Altres notiicies:

Quatre tempestes es van registrar en Saturn
Les temibles tempestes de Saturn

Video:

La tempesta hexagonal de Saturn