Abelles, papallones i altres pol·linitzadors estan en perill d'extinció per l'acció humana

 
Un 40% dels insectes pol·linitzadors invertebrats es troben amenaçats, mentre que el 16% dels pol·linitzadors vertebrats estan en perill d'extinció a nivell mundial, un percentatge que augmenta fins al 30% en les illes, amb una tendència creixent.

Així ho revela un estudi de la Plataforma Intergovernamental de Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES), en el qual han participat el representant del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC), Lluís Brotons, que ha col·laborat en l'aprovació del document, i l'investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Jordi Bosch, que ha treballat en els últims dos anys com a revisor i expert.

Segons l’estudi els descensos ja són notables en el nord d'Europa Occidental i a Amèrica del Nord, i que la tendència s'encamina cap a l'expansió. La disminució dels pol·linitzadors es deu als canvis en l'ús del sòl, a les pràctiques agrícoles intensives i a l'ús de pesticides, a l'impacte de les espècies exòtiques invasores, a les malalties i plagues, i al canvi climàtic.

Per la seua banda, la codirectora de l'avaluació i professora de la Universitat de Sao Paulo, Vera Lucia Imperatriz Fonseca, ha assegurat que sense els pol·linitzadors els risc de malnutrició podria créixer, ja que aquests contribueixen de forma important a la producció mundial d'aliments i la seguretat nutricional.

Més de tres quartes parts dels cultius del món depenen d’aquest pol·linitzadors. Açò es deu a que quasi el 90% de les plantes amb flors salvatges depenen de la pol·linització, i que, a més, el volum de la producció agrícola dependent de la pol·linització animal s'ha incrementat un 300% durant els últims 50 anys. A més dels cultius alimentaris, els pol·linitzadors contribueixen als cultius de biocombustibles com olis de palmell, de fibres com el cotó, de medicines...

Davant aquest panorama, els investigadors han comentat que "les pràctiques basades en el coneixement indígena i local poden reduir els riscos a més de promoure l'agricultura sostenible, que contribueix a diversificar el paisatge agrícola i fa ús dels processos ecològics com a part de la producció d'aliments".

L'estudi especifica altres opcions per a combatre la desaparició progressiva dels animals pol·linitzadors com la creació d'una major diversitat d'hàbitats pol·linitzadors, la disminució dels pesticides, i la millora de la cria d'abelles orientada al control de patògens, juntament amb la millora de la regulació del comerç.

Notícia original

Informació relacionada:
•  Lluís Brotons assisteix com a representant de la recerca catalana en biodiversitat a la sessió plenària de l’IPBES

•  L´home, amenaçat perquè els pol·linitzadors d´aliments vegetals desapareixen

Vídeo:

El Govern d'EUA alerta davant els perills del canvi climàtic per a la salut pública

El Govern d'Estats Units ha publicat els resultats d'un estudi dut a terme durant tres anys per diverses agències federals i que va concloure que el canvi climàtic tindrà efectes nocius per a la salut pública en els pròxims anys.

L'estudi va determinar que en l'estiu de 2030 es produiran a EUA 11.000 morts més que actualment a causa de la "calor extrema" i que en 2100 la xifra de morts addicionals per les altes temperatures ascendirà a 27.000, en cas que no s’esforcem en detenir el canvi climàtic. La Casa Blanca també va posar com a exemples dels perills que suposa la modificació del clima l'augment de les malalties transmeses per insectes i la reducció del valor nutricional del menjar.

 L'administradora de l'Agència de Protecció Mediambiental (EPA) d'EUA, Gina McCarthy, en presentar aquest informe va alertar de la necessitat de passar a l’acció contra el canvi climàtic, ja que tenim a les nostres mans la salut pública.
L'informe apunta a la necessitat d'anar "més enllà" dels acords aconseguits a París  al desembre de l'any passat en relació a la lluita contra el canvi climàtic, en considerar que aquests són insuficients per a evitar gran part de les conseqüències.

Segons els investigadors, els efectes del canvi climàtic sobre la salut de les persones aniran més enllà de l'immediatament perceptible, ja que, per exemple, les inundacions derivades de les tempestes no causaran només dany per si mateixes, sinó que també contribuiran a l'expansió de malalties vinculades a l'aigua.

Les altes temperatures reduiran el valor nutricional de les collites i l'encara major increment de la contaminació atmosfèrica afectarà a la salut de la gent amb asma. Encara que els efectes es notaran en totes les capes de la població, els grups més vulnerables seran els ancians i la gent amb pocs recursos econòmics.

Notícia original

Informació relacionada:
• Cumbre de París
• El cos humà amb calor extrem

Vídeo:

La cèl·lula de la qual venim tots

Un vaixell d'exploració científica ha trobat en el fons de l'Àrtic uns microbis que permeten aclarir com, fa més de 2.000 milions d'anys, una cèl·lula solitària i primitiva va donar lloc a la vida en humans, animals, plantes i fongs.

 Xemeneies hidrotermals al fons de l'Àrtic properes al punt on es van trobar les Loquiarkeas / RB PEDERSEN

Els nous organismes anomenats lokiarquegess, es va trobar el seu material genètic a prop d'unes xemeneies hidrotermals entre Noruega i Groenlàndia conegudes com el Castell de Loki (déu nòrdic)

Les arqueges no tenen nucli cel·lular, però sí trets genètics que les apropen a nosaltres i les allunyen dels bacteris i altres procariotes. "Semblen descendents directes del nostre ancestre microbi", explica a Matèria Thijs Ettema, un dels seus descobridors. "El nostre troballa ens

apropa una mica més a poder respondre l'eterna pregunta, ¿d'on venim?", Afegeix.

Els descobridors han pogut identificar-les i estudiar-les gràcies a una tècnica, la metagenòmica, que identifica el codi de barres genètic de cada ésser viu d'entre els sediments marins i després intenta recompondre la resta del seu genoma.

L'estudi no es basa en l'organisme en si, sinó en els seus gens i proteïnes. El nou objectiu de Ettema serà treure a aquests microbis del fons del mar i estudiar-sota el microscopi, però sera dificil trobar-les perquè estan escampades per tot el fons marí, a més de que la seva divisió cel·lular és molt lenta, però seguiran seqüenciant el metagenoma de les profunditats a la recerca de noves espècies que aclareixin com la unió entre els dos grans imperis procariotes van donar lloc a un tercer, el nostre.

Un nou grup de arqueges que viuen a més de 3.000 metres de profunditat aclareixen l'origen d'humans, animals, plantes i fongs.

video

noticia original

noticia relacionada

  

TERRATRÈMOL A LLORCA

El terratrèmol de Llorca va sacsejar la Regió de Múrcia l’11 de maig de 2011 a les 18.47, sent les principals afectades Llorca i Totana, i va deixar 9 morts i 293 ferits. La magnitud del terratrèmol va ser de 5,1 graus a l’escala sismològica de magnitud del moment, i va estar precedit per altre de 4,5 graus. Es van comptabilitzar 40000 afectats en una població d’uns 92000 habitants.

El fet de que es produira en una de les zones més sismològiques de la península Ibèrica, la profunditat de l’hipocentre i el tipus de sòl va fer que fóra més destructiu i que s’arribara a notar inclús fins a Madrid i Andalusia.

La zona de fricció entre la placa eurasiàtica i l'africana, que es mou cap al nord-oest respecte de l'eurasiàtica,  provoca una línia sísmica que s'inicia a les Açores i que acaba al costat occidental de l'estret de Gibraltar. A partir d'aquí, la deformació s'estén en dues direccions: cap a les Serralades Bètiques i cap a la zona del nord del Magrib. Les falles de la Regió de Múrcia tenen fracturació pràcticament en totes direccions i tots els sistemes de falles són sísmicament actius. Són zones d'especial risc les valls del Guadalentí, d'origen tectònic, i del Segura o la serra de Carrascoy.

El sisme principal, de magnitud 5,1 a l'escala sismològica de magnitud de moment (MW), va ocórrer l'11 de maig a les 18:47, hora local, a uns 2,5 quilòmetres al nord-est de Llorca, la localitat més afectada, a una profunditat extremadament superficial d'1 km, segons estimacions del Servei Geològic dels Estats Units (USGS), i de 3 km, segons l'Institut Geogràfic Nacional d'Espanya (IGN).

Les dues sacsejades principals van estar localitzades molt a prop l'una de l'altra, aproximadament sobre la traça de la branca nord de la Falla d'Alhama de Múrcia, una de les falles actives amb més longitud de la península Ibèrica, d'entre 40 i 50 quilòmetres. Els especialistes locals confirmaren que es tractava d'un lliscament horitzontal de la falla.  Inicialment, l'USGS va estimar que la magnitud del sisme era de 5,3 (MW), i el Centre Sismològic Euro-Mediterrani, juntament amb l'IGN, de 5,2 graus a l'escala de Richter (ML). Hores més tard les dues agències científiques van rebaixar la xifra a 5,1 MW. 

El 80% dels edificis de Llorca, una ciutat de 92.694 habitants, van resultar afectats pel sisme; els tècnics, després d'avaluar-ne l'estat de cada un individualment, els marcaven a l'entrada segons el codi de colors següent: verd si s'hi podia entrar, groc si s'hi podia entrar amb precaució i només uns minuts per recollir pertinences personals, i vermell si estava prohibit accedir-hi. Tanmateix, la marca vermella a un habitatge no implicava necessàriament la demolició del mateix. Un cop un total de 26 equips d'arquitectes i aparelladors van revisar els edificis del municipi, el 60% van estar declarats habitables i al voltant d'uns 700 edificis van ser marcats en vermell.

Primeres reaccions

Poc després del terratrèmol el Govern espanyol va activar la Unitat Militar d'Emergències (UME), una unitat de les Forces Armades Espanyoles que és responsable d'actuar en cas de desastre. 340 membres de tres batallons (Bétera, Torrejón de Ardoz i Morón de la Frontera) es van desplaçar a Llorca sota la direcció del Coronel del batalló de Bétera. A ells se'ls en van afegir 130 més de diverses provinences. Els militars van instal•lar tres campaments amb els corresponents hospitals de campanya amb 3.500 llits, on els veïns eren atesos per membres de la Creu Roja i Protecció Civil. Des d'una oficina improvisada a la Plaça d'Espanya Protecció Civil i la UME van informar els ciutadans sobre l'estat dels seus immobles. Els dies següents al moviment sísmic, els cossos policials espanyols van penjar un decàleg de recomanacions a la xarxa social Tuenti en cas de nous terratrèmols.

El govern de l'Equador va instal•lar un consolat mòbil al campament de la zona del Huerto de la Rueda per gestionar contingències. Les classes a les escoles van ser suspeses fins al dilluns 16 de maig, cinc dies després del terratrèmol.

Notícia original

Vídeo 

Vídeo 2

Notícies relacionades:

- http://www.laverdad.es/murcia/local/terremoto-lorca/

- http://elpais.com/elpais/2011/05/11/actualidad/1305101854_850215.html

- 

Científics d'europa demanen la retirada dels cotxes més contaminants

"1 de cada 8 morts al món és causada per la contaminació" afirma l'OMS. L'alta concentració de partícules en supensió en l'aire és causada pel tràfic terrestre i marítim, per les indústries i per la pols de les obres.



La CSIC recomana crear zones de baixa emissió on sols circulen transports elèctrics. Parteixen de l'efectivitat d'Alemania, rere tenir ja 60 zones implantades. El projecte que volen portar endavant s'anomena Airuse Life+, i té com a objectiu l'estudi de l'origen i l'efectivitat de les mesures per reduir la contaminació. 


L'estudi està centrat als països del sud d'Europa, i mostra l'augment notable de contaminació de diversos nous focus.

Notícia original

Notícia relacionada

Imatge relacionada

Vídeo relacionat

Calbuco erupciona per tercera vegada

Amb direcció sud est, viatja una gegant columna de gasos i cendres d'uns 3 km d'alçària, que parteix des de el volcà, situat a Los Lagos, Chile. Rere uns dies d'inactivitat, la nova erupció torna a amenaçar les localitats cap on es dirigeix el núvol, que anteriorment ja es varen trobar afectades.

Encara que no han hagut evacuacions, es manté una zona d'alarma d'uns 20 km al voltant del volcà.








Hi ha possibilitat de pluja àcida si el material eructat entra en contacte amb precipitacions, això afirma una experta que ha seguit els estudis d'aquest volcà.


Notícia original

Notícia relacionada

Foto relacionada

Vídeo relacionat

Energia mareomotriu, el nou projecte del Regne Unit

El projecte consisteix en la producció d'energia maremotriu, és a dir, aprofitar l'energia que proporcionen les marees mitjançant dics amb turbines i sis llacunes artificials.


La companyia britànica Tidal Lagoon Power insisteix que podria gener el 8% de l'energia que es consumeix al Regne Unit.


El seu punt de partida és la badia de Swansea (Gal·les), però s'han planificat en altres llocs de Gal·les i Anglaterra.


Invertits 1.200 milions d'euros, es proveirien 155.000 llars, és a dir més de la meitat de la població d'aquesta localitat.

Aclariments del secretari d'energia Ed Davey, afirmen el seu compromís en la recerca de finançament públic i privat per al projecte. Aquest afirma: "Encara que el cost de la infraestructura és molt elevat, l'energia es produiria d'una manera molt barata i amb emissions zero".

Notícia original

Notícia relacionada

Foto relacionada
Foto relacionada
Foto relacionada

Vídeo relacionat

Projecte reductor de la contaminació mediambiental

El Centred'Estudis Ambientals del Mediterrani ha posat en marxa un projecte d'investigació, a nivell Europeu i dins del programa LIFE +, sobre la reducció de contaminació de l'aire que poden exercir tendals i marquesines tèxtils.

Després dels descobriments hi haurà una major innovació en la fabricació de tèxtils que permeten reduir els nivells d'òxids de nitrogen i compostos orgànics volàtils perjudicials per al medi ambient i la salut.

Participen en aquest projecte: CEAM, Aitex, l'Ajuntament de Quartde Poblet, i institucions italianes com Legambiente i Next Technology Tecnotessile.

L'objectiu és la utilització de tèxtils amb propietats fotocatalítiques, ja que permeten l'eliminació o transformació de substàncies contaminants en altres menys nocives, per així aconseguir una major descontaminació d'atmosferes urbanes.

Es pretén demostrar la seva eficàcia mitjançant la seva implantació en diverses localitats.

Els seus impulsors afirmen que la repercussió econòmica i mediambiental és "clarament positiva", ja que permetrà a les empreses ser més competitives i al mateix temps, servirà de base per animar els diferents sectors interessats a adoptar un enfocament més integrat de la gestió de la qualitat de l'aire urbà.

Notícia original

Notícia relacionada

Fotografíes relacionades

Vídeo relacionat

Diferent enfocament per afrontar la pèrdua de biodiversitat

La Plataforma Intergovernamental sobre Diversitat Biològica i Serveis dels Ecosistemes ha plantejat un enfocament nou marc conceptual que aglutina totes les aportacions de diferents disciplines i sistemes de coneixement en relació a les interaccions entre la natura i les persones.

"El marc conceptual és una reunió d'intel·lectuals i punt d'escolta, amb grups en els quals gent de totes les classes socials poden entendre i relacionar-se. Al mateix temps això té prou profunditat per acomodar els matisos de totes aquestes diferents formes de conèixer el món . Això mai s'ha intentat a gran escala abans. Serà un formidable exercici d'aprenentatge a través de la pràctica ", explica la professora Sandra Díaz, primera autora de l'article i investigadora a la universitat argentina.

Els experts sostenen que aquest marc conceptual contribuirà a la tendència cada vegada més gran cap a la interdisciplinarietat en la comprensió i la gestió del medi ambiente.Recoge les relacions entre el món natural i la humanitat en sis elements principals: la natura, els beneficis de la natura per a les persones, els béns antropogènics (com el coneixement, la tecnologia, els actius financers o la construcció d'infraestructura), els impulsors indirectes del canvi (com les institucions i els sistemes de govern), els impulsors directes del canvi i la bona qualitat de vida.

Així, el model podria tenir implicacions en la forma en què es desenvoluparà la Ciència en els propers anys, ja que posa l'accent en la necessitat de convergència entre diferents principis i sistemes de coneixement per resoldre problemes pràctics i polítiques concretes.

Noticia original

















Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2

El linx ibèric

El linx ibèric (Lynx pardinus) està catalogat per la Unió Mundial per a la Naturalesa (UICN) com el felí més amenaçat del món.

Aquest animal només viu a la península Ibèrica on resideixen uns 320 exemplars, repartits en 4 poblacions, el de Doñana i les poblacions de Serra Morena.

Gràcies a l'aparell radiotransmissor que tenen els linxs al coll, s'ha trobat el cadàver de  Kairós en una finca a Ciudad Real, un mascle jove que va morir penjat en una trampa il·legal col·locada per a el control de depredadors.

A més d'aquest cas, també tenim el del caçador que va tirotejar un linx ibèric durant una batuda per caçar guineus. També les carreteres segueixen representant un greu problema per a aquest felí ja que molts exemplars segueixen morint atropellats cada any i també la ingestió de verí produeix moltes morts.

Les morts d'aquests valorats animals per causes no naturals és una preocupació, peró tampoc s'està aturant un altre dels seus principals problemes, la manca d'aliment. El linx té com a base de la seva dieta al conill. A causa de la manca de conills els linxs s'han de desplaçar més hectárees i per això arriben a les carreteres.

La suma de tots aquests factors fa que la situació de l'espècie es torni cada dia més preocupant.

Notícia original

Notícies relacionades:

Morts a carreteres

Linx ibèrics a Castella la Manxa

Un caçador mata a un linx

Bones notícies a Portugal

Vídeo:

Projecte Iter: producció d’energia de fusió

A octubre d’aquest any, el doctor en Física i director del Laboratori Nacional de Fusió, Joaquim Sànchez, a través de Sostenible i renovable de Ràdio 5, ens explicava que suposa per a la ciència la fusió nuclear.

Mitjançant la unió de diversos països al projecte Iter, on participa Espanya, es tracta d’aconseguir el suficient pressupost econòmic per a portar-lo a terme.

Iter es basa en la producció comercial d’energia de fusió. Encara que reproduir aquest procés al laboratori resulte difícil, aquesta és la solució als problemes energètics.

Vídeo relacionat

Notícia original

Notícia relacionada

Variacions de la mida del forat de la capa d'ozó de l'Antàrtida

Segons informes dels científics de la NASA i de la NOAA, aquest any, el forat de la capa d’ozó de l’Antàrtida ha disminuït respecte al període del 1998-2006. Encara que ha augmentat aquests últims anys.

Mentre que actualment la seua mida és de 24,1 milions de km, l’any 2013 tenia una longitud de 24,0 milions de km. El forat més gran fou registrat a l’any 2000, amb 29,9 milions de km.

Des del 1980 fins a l’actualitat, els nivells de clor a l’atmosfera han anat incrementant-se, la qual cosa provoca la creació i l’augment del forat a la capa d’ozó durant els mesos d’agost i setembre del hemisferi sud.

Com bé tots sabem, la capa d’ozó ens protegeix de les radiacions ultraviolades, ja que aquestes poden produir càncer de pell i causar perjudicis a les plantes.

Vídeo relacionat

Notícia original

Notícia relacionada