Més i menys boscos.

Els boscos han anat deisminuint, ara el nostre planeta té un 3% menys de superficia coberta per boscos que fa 25 anys, però aquesta perdua es veu contrarrestada per l'augment de boscos en alguns països


 Per altra banda, l'avanç destructor de la maquinaria també s'ha vist realentitzat. La tasa de desforestació ha passat d'una mitja de 7 millons d'hectàrees anuals perdudes a 3 millons en els ùims anys, afirma l'Estat dels boscos del mon.

L'avanç de les destrals i les serres es concentra en África, Amèrica del Sud i Central i Àsia meridional i sudoriental, i les activitats humanes que més arbres es porten per davant són, segons la FAO, l'agricultura comercial a gran escala (culpable del 40% de la desforestació) , l'agricultura de subsistència local (amb el 33% de la responsabilitat) , les infraestructures (10%) , l'expansió urbana (10%) i la mineria (7%) . Però és possible incrementar la productivitat agrícola i la seguritat alimentaria i parar la desforestació.


Finalment el balanç va equilibrantse, ja que en els països més rics va anar augmentant la superficie arbolada, mentre que en els pobres en van pedre. En total , el mon ha passat de 41.282.694,8 kilòmetres quadrats de boscos a 39.991.336,2 kilòmetres quadrats.

Noticia original

 

Els productes de neteja, les veles o fregir aliments també contaminen l'aire domèstic.

Un estudi de l'Universitat Estatal de San Diego han afirmat que els productes de neteja, les veles o fregir en casa són contaminants igual que el fum del tabac.


L'objectiu d'aquest estudi era averiguar com s'ha produit el problema, i per a açò es van estudiar 300 casos, agafant a 300 families de San Diego amb un menor de 14 i amb un fumador, ja que aquest fet pot exposar un major risc de diferents problemes de salud.


En totes aquestes cases van istalar un par de dispositius capaços de medir el nivell de partícules en suspensió, uno en el dormitori del xiquet i un altre, en una zona de la cosa on prop es sol fumar. Aquestos dispositius analiitzen ocntinuament el aire en busca de particules d'un tamany suficientment importat com per a que afecte a la salud humana, ja que aquestes partícules són d'un tamany que poden arribar fins als pulmons, on poden causar problemes de salud com per exemple problemes respiratoris i cardiovasculars.

Notícia original.

Espanya necessita un plan contra el canvi climàtic.

Tots els membres de la UE, tenen que enviar cada dos anys un informe sobre l'evolució prevista de les emisions de gasos d'efecte hivernacle que influeixen en el canvi climàtic. Per tant, Espanya va enviar les seves previsions, que eren: 353,7 milloons de tonelades de CO2 en 2040, acò significa 18 milloons més de lo que va expulsar Espanya en 2015.

La Oficina Española de Cambio Climático, diu que: "manifiesto que son necesarias nuevas políticas y medidas para cumplir", amb els objectius que té el país com a membre de la UE i firmant de l'Acord de París.

El govern de Mariano Rajoy s'ha compromés a aprobar una Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica. Aquesta Llei deu "facilitar el compliment dels compromisos internacionals i europeus adquirids per Espanya", senyala el Medi Ambient

Objectiu europeu.

La meta que va fixar la UE en aquest acord va ser resduir en 2030 un 40% les seues emisions respecte a les de 1990 .Pero, según el último informe de Aplicación del Acuerdo de París de la Comisión, sols s'ha conseguit baixar un 26% les emisions de 2030. Per a millorar aquestes xifres la Ue està negociant una serie de medides que busca establir una llista d'esforços per a conseguir aquest objectiu del 40% de reducció global. EN 2040. aquest percentatge deuria estar en el 60% i, en 2050, superar el 80% de disminució.















Vidio pla d'impuls del medi ambient



Gasos d'efecte hivernacle



Impactes del canvi climàtic



Oficina espanyola del canvi climatic



Acord de París


Noticia original

Medi Ambient observa possibles "impactes adversos" en el sondeig de Balears.

Medi Ambient observa possibles "impactes adversos" en el sondeig de Balears.

El ministeri creu que les espècies marines poden veure's afectades i obliga el promotor a passar per una avaluació d'impacte ambiental més llarga.

Un grup d'investigadors vol, explorar el subsol Mediterrani, amb el projecte MedSalt-2, però el Ministero de Agricultura, Alimentació i Medi Ambient ha decidit que aquest projecte passe primer per una evaluació d'impacte ambiental ordinaria, ja que podria produir impactes significatius sobre l'ecosistema marí.
 

Al realitzar aquest tràmit fa que el projecte es realentitze, i implica que el Medi Ambient no està d'acord amb les idees de Assumptes Exteriors, les quals eren posar en marcha aquest projecte.
A mes, fins el propi promotor no pot assegurar que les espècies que viuen en l'area on és vol aplicar este projecte seràn afectades o no pels efectes del sonid.

 

 

 

El projecte MedSalt-2 es basa en recórrer durant nou dies l'àrea compresa entre les illes d'Ibiza i Mallorca i el sudest d'Ibiza i Formentera en un buque equipat amb canyons d'aire comprimit.

L'objectiu és realitzar una especie d'ecografia del subsol marí que permet coneixer la seva estructura.












Projecte Medsalt-2

Resolució de l'evaluació d'impacte ambiental ordinaria

L'ONU i plataformes científiques s'uneixen contra mosquits transmisors d'enfermetats.

L'ONU i plataformes científiques s'uneixen contra mosquits transmisors d'enfermetats.

La Divisió de Medi Ambient de les Nacions Unides vol unir-se a plataformes de ciència ciutadana, amb el nom de 'Global Mosquito Alert' amb l'objectiu de protegir a la societat d'aquests mosquits com per exemple el Zika o la malaria.Amb aquesta unió el que es vol fer és vompartir les dades obtingudes sobre els mosquits y així difundir coneixements i estrategies per a controlar a aquests mosquits, a través de 'Environment Live'

Moltes universitats i centres d'estudis avançats s'han unit al projecte espanyol 'Mosquito Alert', junt a preojectes paral.lels en Portugal, Italia, Países Bajos i Estats Units.

En aquest projecte hi participen científics i voluntaris de tot el mon, com la directora científica de la DIvisió de Medi Ambient de les Nacions Unides, Jacqueline McGlade, la qual pena que aquesta iniciativa, per primera vegada, oferirà una plataforma compartida on la ciència ciutadana serà un dels pilars per a la vigilància i control d'aquesta classe de mosquits.

Aquests mosquits maten aproximadaments a 2,7 millons de persones cada any, i a més, les enfermetats transmitides per mosquits en tot el mon superen els 500 millons de casa cada any.

 Notícia original
 Notícia relacionada

Vidio:El mosquito Aedes aegypti, transmisor de la enfermedad Dengue

 Vidio:Las enfermedades que transmiten los mosquitos

Un cocodrilo muere apedreado por un grupo de visitantes del zoo de Túnez

Un cocodril del zoològic Balvedere de Túnez es va morir a causa de una hemorragia interna provocada per una pedra de gran tamany, la qual va ser llançada per un grup de visitatnts. Aquests agresors encara no han sigut identificats.

El cocodril va apareixer mort aquest dimats deprés de que li llançaren grans pedres prop de l'ull. Ennaifer (director del zoològic) asegura que altres animals com els lleons i els hipopotams també van ser agredits de la mateixa forma, i tambés va afirmar que aquest comportament era habitual en els seus visitants. Finalment va dir que era impossible tindre un vigilant per a acada especie que viu al zoològic, ja que hi viuen 150 espècies.

Aquest incident es va produir poc després de la mort de l'últim hipopótam conegut com Gustavito,va morir a causa de que un grup de gent el va apallisar.

La Secretaria De Cultura ho va definir com un atac portat a terme per "persones sense escrúpuls i sense escrupuls per la vida animal"

Gustavito ademés de ser l'últim hgipopótam, va ser el segon espècimen que més públic va atraurer al zoo. Aquest zoo a partir del 2009 a causa d'aquestos incidents va decidir suspendre la compra d'epècies exòtiques, així que Gustavito no serà substituit per ninguna altra espècie.

Noticia original

Noticia relacionada

Noticia relacionada

El fong ilicità que fulmina al picudo de manera natural.

Elch ha començat a combatir la plaga del picudo que amenaça en acabar amb el palmeral ilicitano, que és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

L’ Ajuntamet d’Elch i l’empresa de Glen Biotech van començar un balanç en 300 palmeres de l’Hort del Bernia, després al Parque Municipal, l’Hort de la Cuerna, i finalment a l’Hort del Gat, en aquest últim s’havien trobat la major quantitat d’aquest insecte i s’ha aplicat el fong amb una efectivitat del 98%.

D’aquesta forma, el fong d’origen autòcton ha conseguit rescatar de manera natural,y mitjançant un tratament de tres vegades a l’any 1.700 exemplars infectats pel coleòptero. Aquesta ferramenta no utilitza aigua així que la palmera no té problemes d’humitat. Amb aquestos resultats positius, el consistori està dispost a ampliar la lluïta biològica en més horts.

 Notícia original

30.000 morts prematures a l'any en Espanya per la contaminació.

Tot i que la contaminació a Espanya ha disminuït respecte a l’any anterior, ha provocat 29.980 morts l’últim l’any front als 33.200 morts de l’any anterior segons informa l’Agencia Europea del Medi Ambient. I en tota Europa van ser en total 520.000.

Aquestes morts són provocades per PM2,5, que són unes partícules en suspensió de menos de 2,5 micres, les quals estan vinculades al tràfic i al combustible del diesel. Per exemple en Alemania: 73.400 fallecimientos, en Italia: 66.630, en Francia: 45.120 i en Polonia: 48.270.

El problema del ozono

Els països on més afecta aquest problema són Italia, Alemania,Francia, Espanya i Polonia. En Espanya han mort 1.760 persones per l’influència d’aquesta substància. Al cremar combustibles fòssils no es produeix aquesta substància, sino que es produeixen les precursores que fan que, en combinació amb la radiació solar. es forme l’ozó en les capes baixes de l’atmósfera.

Altre contaminant és el diòxid de nitrògen, que també està relacionat amb el tràfico. L’ estimació per a Espanya és de 4.280 morts prematures en 2013.

"La contaminació del aire té efectes importants sobre la salud dels europeus, particularment en las zones urbanes", ha resaltat l’Agència Europea del Medi Ambient. "Segueix siguent el risc de salud ambiental més gran en Europa", ha afegit.

Notícia original 

 

 

 

 

La concentració de CO2 supera tots els registres històrics.

La concentració de CO2 supera tots els 

registres històrics.

El planeta ha entrat en l’era dels 400. Per primera vegada un dels principals gasos d’efecte hivernacle, CO2,ha superat les 400 parts per milló. Aquest gas és el causant del calentament global, el qual està provocant un canvi climàtic. Una de les causes d’aquest efecte és la gran cantitat de combustibles fòssils, carbó i petroli que han sigut cremades.

En 2015 va començar a augmentar el calentament global a causa de la concentració de gasos d’efecte hivernacle, volien conseguir que la temperatura no pujara a més de dos a graus a final de segle, cosa impossible, ja que era prou complicat controlar una cantitat tant eleveda de CO2 , i finalment l’única solució possible tenia que ser aturar les emisions de CO2 . Altre fenòmen que va influènciar molt va ser el fenómeno climático El Niño, va tindre un gran impacte en forma de sequies i de reducció de la capacitat de les selves per a absorvir CO2.
Noticia original i video

Notícia relacionada

Noticia relacionada.

Video relacionat

Els xiquets espanyols estàn exposats a elevats nivells de mercuri.

Els espanyols estem exposats a una quantitat major de mercuri que la resta d'Europa, ja que consumim més peix, el qual acumula metall a causa de processos moners i industrials.

Aquest fet pot repercutir de manera negativa en les dones embaraçades i en els nens més petits, ja que el seu metabolisme i els seus organs están en creixement ,com han advertit els participants en el congrés Inches que es va clausurar el divendres en Barcelona.

El mercuri s'allibera per la combustió de carbó en centrals electriques i calefaccions. Si les particules cauen al sòl, una part es volarititza, però l'altra acabà al mar, ingerida pels animals marins, que després els humans ens mengem.

Notícia original.

ELS FALSOS ANIMALS CAMUFLATS

En l'Antic Egipte, cadàvers de gats,gosos, mones, ocells i inclús cocodrils eren embalsamats per a servir com a ofrenes religioses en temples i tombes. Però, segons pareix, la demanda de mòmies animals va superar a l'oferta, i els embalsamadors van estirar la picaresca per a complaure els seus clients.

Un equip d'investigadors del Museu i la Universitat de Manchester,va descubrir davall les benes d'un terç d'aquelles criatures embalsamades havia farcit o, simplement, res. Este estudi que ha consistit a analitzar el contingut de 800 mòmies amb rajos X i tomografies computerizadas.

Els experts van trobar que un terç dels embenats albergaven animals complets; un altre terç, vestigis dels seus cossos; i el terç restant eren mera aparença. Els embalsamadors omplien estos últims amb fang, pals, juncs de les vores del Nil, corfes d'ou o plomes. Altres benes no contenien res.

Els egiptòlegs calculen que fins a 70 milions d'animals van ser embalsamats i després venuts com a ofrena religiosa en l'Antic Egipte. Era una autèntica indústria que es va quedar curta de subministraments, encara que no està clar si la solució ideada va ser una estafa o els pelegrins sabien que estaven adquirint una falsificació.











Pàgina original

EL DELICAT AMANEIXER DE LA TORTUGA CAREY

Estan amagades entre les roques, per ací caminen quasi refugiades les atractives tortugues carei que fins fa deu anys els biòlegs marins consideraven que estavan extingides, després de dècades d'explotació humana per a ingerir els ous amb propietats afrodisíaques o per a comerciar la closca lleonada o en extensions d'esperons per a les baralles de galls. De sobte la població d'estos animals va deixar de ser considerada "remanente" i ara és una espècie prometedora, encara que amenaçada per la pesca indiscriminada .

"Esta tortuga és bella i a més és vital per a la formació de corales", diu un científic

"La gent pensava que havien desaparegut, però ara hi ha esperanza", va dir el biòleg Alexander Gaos, un especialista nord-americà. Gaos va començar una busca sobre les tortugues carei que va ser donant resultats incipients en la costa pacífica des de Mèxic fins a Equador.

Hi ha almenys 500 femelles anidadoras en els racons del Pacífic de la regió centreamericana, a més de poblacions encara menors en el Carib. La carei està en la categoria mundial de "peligro crític d'extinción".El missatge de Gaos a l'exposar les seues conclusions d'anys en la Universitat Nacional, tena la intenció d'alertar sobre les amenaces per al creixement d'esta tortuga poc viatgera i inquilina freqüent d'esculls en aigües poc profundes.

Notícia tortugues carey

EXPLOSIONS EN MINIATURA PER A UN ENFRONTAMENT BIOLÒGIC

Tirs curtíssims d'un làser d'un bilió de watts per a destruir nanocristals en explosions diminutes, és una aplicació d'unes noves i poderoses màquines. És bàsic, per exemple, conéixer com és una proteïna de membrana d'una cèl·lula per a saber com s'enganxa el virus de la sida per a infectar-la i poder desarrollar medicaments que ho impedisquen.

A pesar dels avanços, en els últims 50 anys i recents ferramentes com els sincrotrons, un nou tipus de làser, XFEL, que ja funciona als Estats Units i que s'està construint a Europa, emet ràfegues de polsos més curts i de major energia, la qual cosa teòricament dóna molta millor resolució.

La primera confirmació prové d'un experiment realitzat en el làser de rajos X del laboratori nord-americà SLAC per un equip internacional liderat per científics del laboratori europeu DESI. Amb polsos de només 30 femtosegons han aconseguit obtindre informació de nanocristals del complex fotosistema, i a pesar que els destruïx instantàniament amb la seua enorme energia per centímetre quadrat. És el pols més curt que s'ha aconseguit fins ara i els resultats són sorprenents.






http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/01/10/actualidad/1326191845_474311.html

BIOGRAFIA D'UN CUC

Fleming és un perfecte exemple de biotecnologia. S'agafa un fong, ho fas créixer en un fermentador i produïx una substància que purifiques, que vens en la farmàcia i que és la penicil·lina. La insulina, que es produïx en un bacteri transgènic.

Daniel Ramón té un temperament pràctic. En el primer informe que va fer per al CSIC, en 1997 li va tocar coordinar l'àrea de ciència i tecnologia dels aliments, va dir que hi havia alguna cosa que no li quadrava, ja que no hi havia relació entre l'excel·lència científica que havien aconseguit i la capacitat per a transferir-la al sector industrial. No eren capaços de comercialitzar les seues investigacions. Havia comprovat en la seua estancia de postdoctorat a Holanda, que no succeïa en l'entorn europeu.

Al no tindre una entrada directa al client no arribaven a la indústria i quan podien arribar no eren capaços de produir el que els venien. Va treballar molt de temps en rents per a vi durant la seua època del CSIC. Quan anaven als cellers, els comptava que tenien un rent que donava aroma afruitada, i li deien que li donaren un quilo per a fer una fermentació de prova. No ho tenia perquè no tenien una instal·lació de fermentació. Ací va començar el que desembocaria en la creació de Biópolis, l'originalitat de la qual consisteix en el fet que el centre d'investigació i el de producció es troben en el mateix lloc.

Lloc d'informació, biología d'un cuc

CONSEGUEIXEN MOURE NANOMOTORS DINS DE CÈL·LULES VIVES.

Són diminutes agulles (d'uns tres nanòmetres, tres milmilionèsimes de metro), investigadors de la Universitat de Pennsilvània han aconseguit introduir-les i moure-les dins de cèl·lules vives. Amb açò poden interaccionar amb l'estructura bàsica des de dins, ho poden utilitzar per a estudis o per a poder curar en un futur, açò ho publica Angewandte Chemie International Edition. Mitjançant les imatges d'un microscopi poden observar el recorregut dels dispositius d'or i ruteni, que es mouen mitjançant ultrasònics
.   
Volen saber que passa quan els nanomotors xoquen amb els orgànuls cel·lulars. Tom Mallouk (professor de la Universitat Estatal de Pennsilvània) diu: “Hem vist respostes mecàniques desconegudes fins ara”. Les cèl·lules són diminutes fàbriques plenes d'orgànuls i estructures, que s'encarreguen de fer múltiples accions. Els dispositius s'han gastat per a destruir o perforar tot el que encontren, pareix un treball poc precís, però pot ser que en un futur, puga destruir les cèl·lules cancerígenes.

S'han assajat, gràcies als cultius de HeLa, l'estirp d'adenocarcinoma de coll d'úter (cèrvix). Aquesta investigació demostra que podem utilitzar els nanomotors sintètics per a estudiar la biologia cel·lular: per a tractar el càncer i manipulant les cèl·lules des de dins; podrien efectuar microcirurgies intracel·lulars i administrar fàrmacs de manera no invasiva”, explica Mallouk.

El problema era aconseguir moure-les, perquè els primers combustibles que s'usaren eren tòxics. L'aplicació dels ultrasònics ha solucionat aquest inconvenient. Amb ells han aconseguit una precisió que permet moure vàries d'aquestes estructures dins d'una mateixa cèl·lula.

HeLa: les primeres cèl·lules humanes immortals

Notícia original:EL PAÍS

ELS METGES ACUSEN A SANITAT: “POSEN EN RISC ALS MALALTS DE L'HEPATITIS C”

Els metges que tracten l'hepatitis C en Espanya s'han plantat davant el Ministeri de Sanitat. La societat científica, ha acusat a l'autoritat sanitària de “posar en risc la salud dels pacients” per dificultar l'accés als fàrmacs innovadors i recomanar per a algunes situacions tractaments “amb una elevada incidència d'efectes adversos greus sense cap base científica” infringint les recomanacions “de qualsevol guia nacional o internacional”. Hi ha una gran indignació, que ha fet que els farmacèutics, metges... s'hi hagen rebel·lat i hi han recomanat “explícitament” als seus associats que no siguen la guia ministerial que dicta que teràpia deu prescriure a cada pacient.

L'origen d'aquesta explosió és un document titulat: “Estratègia terapèutica de priorització”amb el dia 5 de desembre. En Espanya hi han unes 800.000 persones infectades, però la majoria dels fàrmacs costen uns 25.000 euros per cada teràpia de 12 setmanes, en total el tractament pot arribar a costar 40.000 euros, però el Govern sols ha pogut arribar a finançar a 4.900 persones.

El Ministeri de Sanitat es va mostrar sorprés per la reacció dels hepatòlogues. “És un document aprovat en el Consell Interterritorial amb el vist bo de totes les comunitats autònomes, que aportaren els seus propis experts”, diu una portaveu. “El director de Farmàcia les va a nomenar el Dilluns per a reunir-se amb ells aquesta mateixa setmana per a veure si tenen alguna proposta que fer”.

Noticia, EL PAÍS.

IDENTIFIQUEN UNA PROTEÍNA CLAU EN EL DESENVOLUPAMENT DEL CÀNCER DEL PÀNCREES.

La investigació, que publica la revista 'Gastroenterology', ha demostrat que en línies cel·lulars humanes cancerígenes (in vitro i in vivo) esta proteïna és essencial perquè funcione la proteïna KRAS oncogènica, vinculada amb l'inici i la progressió tumoral. Segons els investigadors, la interacció entre HNRNPA2B1 i la proteïna codificada pel gen KRAS és una diana terapèutica potencial per al tractament del càncer de pàncrees, un dels tumors amb pitjor pronòstic.

La investigació ha sigut dirigida per la professora Neus Agell, catedràtica de Biologia Cel·lular, Immunologia i Neurociències de la Facultat de Medicina de la UB i investigadora de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) . En el treball també han participat Carles Barceló, investigador del mateix departament de la UB, i científics de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) , de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) , del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) i de l'Institut del Càncer Dana-Farber, adscrit a l'Escola de Medicina de Harvard (EUA) .

Segons ha explicat Neus Agell, més del 90 % dels càncers de pàncrees contenen mutacions del gen KRAS, que ajuda a la cèl·lula a interpretar el que passa al seu al voltant i li indica quines accions ha de fer a continuació, com per exemple reproduir-se o morir. Molts tumors, com els de pàncrees, pulmó o còlon, tenen este gen mutat, per la qual cosa sempre està senyalitzant que les cèl·lules cancerígenes proliferen, independentment de la informació que arriba del mig exterior de la cèl·lula. 

Durant més de 30 anys, els científics han tractat infructuosament d'inhibir KRAS per a detindre el desenrotllament tumoral.

«La estratègia del nostre grup és conéixer millor com regula la cèl·lula l'activitat i el funcionament de KRAS, de manera que si no podem inhibir directament l'acció del KRAS oncogènic, la qual cosa fem és tractar d'impedir la interacció amb altres proteïnes per a evitar que funcione, i influir així en els tumores», ha dit Agell. 

Els investigadors van estudiar quines proteïnes interactuen amb KRAS en cèl·lules cancerígenes i van seleccionar la proteïna HNRNPA2B1.

PESTICIDES BIODEGRADABLES

En la situació actual el futur immediat de la indústria bioquímica, en la que s'enquadren els productors de biopesticides, és encoratjador. Si bé en la Unió Europea (UE) encara predomina l'ús de productes químics en l'atenció i tractament dels cultius, la tendència ha començat a canviar de forma clara. El desenrotllament i ús de diverses variants de biopesticides en els pròxims anys vindrà relacionat amb la presió de l'opinió pública.

Les Administracions públiques han reaccionat davant d'aquests mateixos problemes reduint la llista europea de productes fitosanitaris autoritzats. Tenint en compte que és, després de França i Itàlia, el país europeu amb una major taxa d'ús de pesticides, el mercat té un ampli horitzó de desenrotllament. Segons les dades de l'Eurobaròmetre, el 66% dels espanyols estan "molt preocupats" pel tema dels pesticides. Les dades apunten que els biopesticides tenen un mercat multimil·lionari que s'estendrà no sols per la Unió Europea, Oceania i Estats Units, sinó també pels països emergents.

Només a Europa s'espera que el mercat de biopesticides abast els 889,3 milions d'euros en 2017. Si tenim en compte que l'any passat els agricultors europeus van gastar 417 milions d'euros, l'augment esperat rondarà el 113%. I si es complixen les previsions, d'ací a tres anys un terç de les substàncies per al control de plagues que s'utilitzen a Europa serà biodegradable.

Els pronòstics s'estenen més enllà. Els analistes consideren que el mercat global de biopesticides podria aconseguir en 2020 una quarta part de la quota total de fertilitzants i un volum de negoci de 6.200 milions de dòlars (3.200 milions en 2017) . Si això ocorre, les millors innovacions del sector tindran la seua oportunitat, la qual cosa significarà més inversió i ocupació.

...

Els matrimonis amb xiquetes, una condena asentada en el machisme tribal

--Malala Yousafzai va recibir un tir en el cap per defendre el dret de las xiquetes a anar al col.legi en Pakistan.

--Noyud Alí es va jugar la vida per reclamar el divorci en Yemen.

--Sahar Gul va ser torturada durant mesos en la casa de la familia del seu home en Afganistan.

A la paquistaní Malala Yousafzai, quinze anys, li van apegar un tir en el cap per defendre el dret de les xiquetes a anar al col·legi. Noyud Alí, iemenita de deu anys, va ser casada a la força, va suportar violacions diàries i es va jugar la vida per a reclamar el divorci. Al gener, l'afganesa Sahar Gul, també quinze anys, va ser alliberada per la policia després de ser torturada durant mesos en la casa de la família del seu espòs, amb qui es va casar a la força. Nóvies perquè sí, en el nom de la història i de les tradicions. Una condemna quotidiana que encara afronten quatre de cada deu dones en el món. Malala, Noyud, Sahar... són les víctimes d'un masclisme tribal. Van dir 'no' i es van enfrontar a un món d'injustícia i humiliació quotidiana. El de Malala Yousafzai ha sigut el cas més recent, la xiqueta va estar tres mesos debatent-se entre la vida i la mort, encara que finalment va eixir de l'hospital britànic; no obstant això, Noyud Alí ja havia protagonitzat fa quatre anys una altra història emocionant. Un dels comptats casos coneguts d'alliberament femení en el món musulmà més estricte.

Casada a la força amb un home que la va sotmetre a violacions diàries, portada contra la seua voluntat a una aïllada aldea muntanyosa per a treballar com a esclava domèstica de sol a sol, Noyud Alí va escapar de la seua presó i va denunciar el cas davant d'un jutge. La història trista de la seua boda de conveniència, que ni de bon tros és un cas excepcional, és el nucli del llibre biogràfic “Em cride Noyud”, tinc deu anys i estic divorciada. Segons Unicef, organització de Nacions Unides que vetla per la infància, quatre de cada deu dones patixen actualment este drama en algun lloc del món. "Una boda amb una xiqueta de nou anys és garantia d'un matrimoni feliz". Ho assegura un vell proverbi rural d'Iemen, país d'Orient Pròxim situat al sud de la Península Aràbiga, encaixat entre Aràbia Saudita i Oman. Dessagnat pel terrorisme i l'emigració sense fre, Iemen ocupa el lloc 154 entre 187 països que avalua el programa de desenrotllament humà de l'ONU 

http://www.teinteresa.es/sucesos/joven-activista-herida-tiroteada-Pakistan_0_788922110.html

VIDEO CONTRA EL MACHISME