El Teide, tercer volcà més gran de la Terra

El Teide (o Pic del Teide) és un volcà i muntanya de Tenerife, Illes Canàries (28.27 N, 16.6 O). Amb una altitud de 3.719 m sobre el nivell del mar i amb aproximadament uns 7.000 m sobre el llit marí adjacent, és la muntanya més alta d'Espanya, la muntanya més alta de totes les illes atlàntiques i el tercer volcà més gran de la Terra. El Teide és un estrato-volcà del tipus estrombolià.

 Atès el seu historial eruptiu i la seva localització propera a centres poblats, el volcà ha estat designat com a un dels 16 Volcans de la Dècada pel seu gran valor en l'estudi de la reducció de futurs desastres naturals. Es troba en repòs, amb una darrera erupció documentada l'any 1909 pel bufador subsidiari de Chinyero, al pendent oest del Teide. Altres erupcions destacades van ocórrer els anys 1704–1706 i 1798. El cim té algunes petites i actives fumaroles que emeten diòxid de sofre calent, així com d'altres gasos. Existeix una probabilitat mitjana-alta de futures erupcions, incloent el risc d'alguna d'altament perillosa del tipus piroclàstic com les dels Mont Pelée i Vesuvi. El nom Teide és una evolució castellana del nom originari Guanxe "Echeyde", anterior a la colonització castellana. Echeyde, a les llegendes Guanxes, era el nom donat al seu infern, on vivia una poderosa figura (Guayota) una mena de guardià de la porta d'aquell inframón.

A la prehistòria, fa uns 180.000 anys, un volcà encara més gran que el Teide va patir una explosió gegantina d'índex 7, que va fraccionar el pic deixant-lo lliscar fins al mar pel nord de l'illa, creant així les anomenades Cañadas del Teide, una gran caldera just per sobre dels 2.500 m d'altitud, amb 15 km d'amplada d'est a oest i 10 km d'amplada de nord a sud. Al costat sud, els murs interns del cràter formen un penya-segat que va dels 2.715 m als 2.100  m a Guajara. El mateix cim del Teide i el bufador subsidiari anomenat Pico Viejo (3.135 m),[1] tots dos al costat nord de la caldera, deriven d'erupcions que van seguir a la gran explosió prehistòrica.

El volcà i els seus voltants formen el Parc Nacional del Teide, que ha estat considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. S'hi accedeix per una carretera pública que travessa la caldera de nord-est a sud-oest. Un telefèric surt des d'aquesta carretera a uns 2.356 m i arriba gairebé al cim (3.555 m). L'accés al cim és restringit, i cal un permís per ascendir els darrers 200 m.

El Teide destaca també per gran nombre d'endemismes botànics. Plantes, com el Cytisus supranubius (Retama del Teide), l'Echium wildpretii (Tajinaste rojo); una espectacular espècie de boraginàcia que pot arribar als 3 m d'alçada, i lErysium -Scoparium, una espècie de planta roquera. Als pendents d'alçada entre 1.000 i 2.000 m s'hi troben boscos de Pinus canariensis (Pi Canari).

Els romans denominaven a l'illa Nivaria, per la neu del volcà. El nom actual de l'illa també guarda relació amb el volcà, atorgat pels Benehaorites (aborígens de l'lla de La Palma). "Tene-" (muntanya) "-ife" (blanca), i la posterior castellanització del nom, va provocar que s'afegís una -r enmig.

En el quadern de bitàcola de Cristòfol Colom apareix una referència al Teide en erupció.

Notícia original
Notícia relacionada

Vídeo relacionat

Erupció de l'Eyjafjallajökull en 2010

Les erupcions de l'Eyjafjallajökull del 2010 foren una sèrie d'esdeveniments volcànics que esdevinguèren al volcà Eyjafjallajökull a Islàndia i les seves conseqüències socials, polítiques i econòmiques a Europa.

L'activitat sísmica va començar a finals del 2009, arribant a l'erupció volcànica del 20 de març de 2010, amb nivell 1 de l'Índexd'Explosibilitat Volcànica(VEI). Una segona erupció des del 14 d'abril, va provocar un intens núvol de cendra, que es va estendre pel continent europeu causant una interrupció del trànsit aeri i afectant a milions de passatgers a tot el món.

Primera erupció

A finals de desembre el 2009, va començar l'activitat sísmica a l'entorn de l'àrea volcànica de l'Eyjafjallajökull, amb milers de petits terratrèmols (la majoria de magnitud 1-2 Mw).

L'erupció sembla que va començar el 20 de març de 2010, entre les dos quarts d'onze i dos quarts de dotze de la nit, hora local (UTC), a uns quilòmetres a l'est de la glacera de l'Eyjafjallajökull.

Segona erupció

El 14 d'abril de 2010, després d'una breu pausa, va començar una nova erupció, aquesta vegada al cràter superior, al centre del glaciar, causant el desgel d'aquest i les crescudes dels rius propers, provocant l'evacuació de més de vuit-centes persones. El riu Markarfljót es desbordà i causà danys materials a la primera carretera d'Islàndia, la Hringvegur, que va ser tallada en un tram de 400 metres. Aquesta erupció va ser de naturalesa explosiva, estimant-se que va ser entre deu i vint vegades superior a l'anterior de març. Donat que aquesta erupció es va produir sota el gel glacial, la lava expulsada va patir un ràpid refredament, provocant la formació de petits fragments de vidre, que van ascendir dins la columna de cendra. La seva presència a les capes altes de l'atmosfera és molt perillosa pels avions,sent també potencialment perilloses per a la salut.

De la cendra llançada per l'erupció només una mica va caure sobre algunes àrees deshabitades d'Islàndia. La major part va ser escampada pels vents de l'oest, desplaçant-se per l'espai aeri del continent europeu.

El fum i la cendra de l'erupció redueix la visibilitat i les partícules microscòpiques de roca, vidre i sorra poden fondre's pel calor dels motors dels avions, i solidificar-se després, causant pèrdua de potència als motors i inutilitzar les turbines, amb la possibilitat que els avions s'aturin. Suècia, Finlàndia, Dinamarca, Alemanya, França,Regne Unit i fins a una vintena més d'estats europeus van tancar el seu espai aeri completament, mentre que altres com Noruega, Rússia, Espanya o Itàlia ho van fer parcialment, afectant a milions de passatgers. Aena va tancar diumenge al matí els aeroports de Catalunya, Illes Balears, Aragó, Navarra, La Rioja, País Basc,Cantàbria i Astúries, reobrint-los hores després, a dos quarts de quatre de la tarda.

Aerolínies d'Alemanya i Països Baixos han fet vols de prova per a avaluar el risc del núvol de cendra, donat que no se sap quan trigarà el núvol a dissoldre's.

L'Associaciódel Transport Aeri Internacional (IATA) ha estimat que les aerolínies de tot el món perdran al dia uns 148 milions d'euros durant la interrupció del trànsit aeri.

Ací tenim algunes de les imatges que representen la situació del núvol de fum ocasionat pel volcà:

Notícia originalNotícia relacionadaVídeo

Nova erupció del volcà de Colima

El Volcà de Colima és un estratovolcà ubicat als llímits dels estats de Colima i Jalisco a Mèxic. Actualment és el volcà més actiu de tot el territori mexicà. El Volcà de Colima o Volcà del foc s'eleva a 3860m.
Les seues erupcions estan considerades com explosives. Al llarg de 500 anys el volcà ha tingut més de 40 explosions desde 1576. La més violenta fou la de 1913, però en 2005 es va produir una columna eruptiva que va alcançar els 4km sobre el volcà, desprenent cendres de roques i piroclasts i produint una gran explosió.
Actualment va començár a presentar activitat mínima que està en constant vigilància.
Ara existeixen, tant en els estats de Colima i Jalisco, un nombre de poblacions vulnerables davant d'una possible erupció. El dipòsit de fluxos piroclàstics, pluja de tosca i cendres i de fluxos de fang o lahars, podrien afectar en primera instància a les poblacions de La Yerbabuena, La Becerrera, Barranca de l'Aigua entre moltes altres en l'Estat de Jalisco, i en segon terme a altres poblacions d'ambdós estats una mica més allunyades com són Formatgeria, ciutat Guzmán, Tuxpan, la ciutat de Colima, vila d'Álvarez, Comala i Cuauhtémoc, per citar algunes.
El volcà de Colima durant el 2005 va presentar una activitat explosiva que no va superar el VEI 3, es va caracteritzar pel desenvolupament de doms i la seva destrucció gairebé immediata, a través d'explosions que van formar columnes eruptives que van aconseguir altures entre els 4500 i 9000 m., així com el desenvolupament de fluxos piroclàstics que van aconseguir fins a 3.5 km de distància del cràter. Després dels esdeveniments explosius es van generar emissions de cendra que es van distribuir en general cap als quatre punts cardinals, aconseguint distàncies de fins a 100 km.
Com a conseqüència d'aquesta última, es va formar un cràter que va aconseguir en ocasions una profunditat de fins a 60 m. L'activitat ha anat en augment, de manera que els governs dels estats han estat en extrema vigilància de l'activitat volcànica.
El 7 de gener de 2013 va presentar una explosió que va generar una columna de cendra volcànica que es va elevar a més de 3 km d'altura.
El 21 novembre 2014 registre una gran explosió que va generar una columna de cendra volcànica que es va elevar més de 3 km d'altura. Així mateix, va generar una allau de flux piroclàstic que, no va causar danys a la població aladeña. Cal recordar que, aquest succés va ser el que va destruir ciutats com Pompeia i Herculà quan el Vesuvi va llançar gran quantitat flux piroclàstic, sent 5 vegades més calenta que l'aigua bullint i destruint el suaus teixits de les persones que no van aconseguir escapar.
Una de les erupcions que va tenir repercussió en l'activitat diària de les persones, va ser sens dubte la registrada l'gener 3, 2015 a les 10:00 hrs aproximadament (hora de Mèxic), la qual va tenir una explosió de 3 km i la cendra llançada es va expandir a Mazamitla, Zapotiltic, Ciutat Guzmán, Tonila, Tamazula, Vall de Juárez, totes elles localitzades en l'Estat de Jalisco.
El 16 de gener del 2015 se va produir una columna eruptiva, que va llançar cendres de roca i piroclasticos. Novament el 21 de Gener va produir una columna eruptiva que va alçar 4 km, cal destacar que el 21 de gener és l'aniversari d'un terratrèmol al territori colimense.

Noticia original