Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sarriosanchezd. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sarriosanchezd. Mostrar tots els missatges

diumenge, 3 de maig del 2015

La contaminació acústica, un greu problema.

L'OMS apunta recordar que si bé l'acústica és un tipus de contaminació que no s'acumula ni trasllada, repercuteix molt fortament en la qualitat de vida i per tant en la salut de les persones. Al no controlar-se de manera adequada el soroll és un dels problemes més estesos i en augment, i moltes vegades ni tan sols les legislacions dels països amb capaços d'atendre el fenomen de manera deguda.
Les alteracions en l'oïda (casos de vertigen, pèrdua d'equilibri, etc.) les alteracions fisiològiques (l'aparell circulatori, digestiu, respiratori i endocrí), així com les alteracions psicopatològiques (del son, de memòria, etc.) estan entre els problemes més importants del fenomen, producte gairebé íntegrament de l'activitat humana. Per als especialistes, la contaminació acústica és la segona més important que afecta les persones, darrere de la pol·lució atmosfèrica. Recorda en aquesta línia que el límit màxim desitjable de soroll és de 70 decibels i remarca el convenient de conèixer les mitjanes del món que ens envolta.

  • 0 - 10 dB: so de respiració tranquila.
  • 10 - 20 dB: so tranquil dels arbres.
  • 30-40 dB: quan parlem en veu baixa.
  • 40-50 dB: la mateixa conversa, però en veu alta.
  • 50-60 dB: El bullici de la gent en un bus.
  • 65 dB: Límit entre el so acceptable i els sorolls.
  • 70-80 dB: Soroll d'un electrodomèstic, un ferrocarril, etc.
  • 80-90 dB: El soroll del trànsit d'una ciutat.
  • 90-100 dB: Un trepant, arrenca un autobús, etc.
  • 100-110 dB: A ple a la discoteca.
  • 110 - 120 dB: Al costat d'un motor d'aviació mentre està en terra.
  • 120 - 130 dB: Un avió a l'enlairar o l'aterrar.
  • 130-140 dB: Llindar de dolor acústic.

Notícies relacionades

Video

Una sisena part de les espècies estan condemnades a desaparèixer si es manté el ritme d'escalfament global.

Una sisena part de les espècies que avui dia habiten el nostre planeta estan condemnades a desaparèixer si l'escalfament global continua al ritme actual.Així s'afirma en un estudi que publica la revista "Science". Amèrica del Sud, Austràlia i Nova Zelanda, on la pèrdua d'hàbitats i les barreres al moviment de les espècies són el principal problema, són els llocs on el risc d'extinció al què s'enfronten les espècies és major.
Així, si es projecta que les temperatures pugen "nomé" 2 ºC sobre el nivell anterior a la Revolució Industrial (una cosa que molts experts consideren molt improbable de assolir), Mark Urban (del Departament d'Ecología i Biología Evolutiva de la Universitat de Connecticut als Estats Units) suggereix que el risc global d'extinció augmentarà del 2,8% actual a un 5,2%. Si ocorre un augment postindustrial de 3ºC a la Terra, el risc d'extinció pujaria al 8.5%. Si l'escalfament global manté la seva trajectòria actual, que ens condueix a un augment de la temperatura de 4,3ºC sobre el nivell preindustrial, el 16% de les espècies es donarien de cara amb l'extinció. En conjunt, els seus resultats suggereixen que el canvi climàtic està preparat per accelerar l'extinció a tot el món llevat que adoptem noves estratègies per a limitar-lo i posem en pràctica estratègies específiques de conservació per protegir les espècies amenaçades.
A més del paper de les emissions de gasos d'efecte hivernacle i de la geografia, l'estudi va trobar major pèrdua de biodiversitat en els estudis centrats en espècies endèmiques, però en canvi va trobar poques variacions entre grups taxonòmics. No obstant això, les majors incògnites sobre la pèrdua de la biodiversitat pel canvi climàtic sorgeixen de processos que mai -o només en rares ocasions- són inclosos en els models predictius.

Notícia original

Noticies relacionades
El cambio climático amenaza a 1 de cada 6 especies.
Una de cada seis especies podría desaparecer a causa del cambio climático.

Video relacionat

diumenge, 1 de març del 2015

Descobreixen nou volcà "potencialment" perillós a Colòmbia.

Un volcà, "potencialment perillós" i batejat com El Amagat, va ser descobert per investigadors de Colòmbia a uns 1,700 metres d'altura sobre el nivell del mar. Aquest volcà està en el flanc oriental de la Serralada Central (un dels tres principals ramals en què la Serralada dels Andes es divideix al sud de Colòmbia). "És una zona on normalment no pensaríem que podrien haver volcans", va assegurar a l'AFP la geòloga María Luisa Monsalve, qui va liderar el grup de recerca.
La investigadora ha indicat que aquesta estructura no va ser descoberta abans perquè no està en una zona on s'hagin descobert altres volcans i perquè la seva aparença és similar a la de qualsevol muntanya amb vegetació espessa. Aquesta estructura no correspon a un gran edifici volcànic, la qual cosa el fa difícil distingir en el paisatge, i per això se li ha donat el nom del Amagat.
A Colòmbia hi ha almenys 14 volcans actius, dels quals el Galeras, el Huila, el Puracé, el Turó Machín i el Ruiz, ubicats a la regió central i del sud del país, són els més vigilats per les autoritats.

Noticia Original

Noticies relacionades
-El Amagat, el volcà "potencialment" perillós descobert a Caldas.
-Com van descobrir El Amagat, el nou volcà de la geografia colombiana?


Pacte internacional per protegir la biodiversitat dels oceans.

La seu de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) a Nova York va acollir un acord que les organitzacions ecologistes qualifiquen de "històric". L'acord, que es va adoptar per consens i sense necessitat de votació implica que la maquinària comence a funcionar a l'ONU per aprovar el futur tractat internacional sobre la protecció de la biodiversitat. Aquest futur acord internacional haurà d'abordar quatre grans blocs temàtics sobre els quals es fixaran les regles de joc, encara que es podran incloure més durant el procés.
La bona notícia per a les organitzacions ecologistes és que s'ha acordat la necessitat de creació d'aquest tractat i que s'ha posat data a l'inici dels treballs: l'anomenat comitè preparatori haurà de començar la seva tasca el 2016 i haurà de presentar el seu informe a l'Assemblea General de l'ONU l'any següent.

Noticia Original

Noticies relacionades:
-Els països han de compartir els recursos marins dels oceans
-ONU negocia tractat per protegir oceans

                               

dilluns, 17 de novembre del 2014

Quasi 100 milions de persones afectades pels desastres naturals de l'any passat


Segons el “Informe Mundial sobre Desastres 2014”, quasi 100 milions de persones (el 87% de elles en Asia) es van veure afectades pels desastres naturals (terratrèmols, inundacions, tormentes...) registrats l'any passat.
El desastre natural més freqüent l'any passat foren les inundacions, seguides per les tormentes. Un 44% de les morts foren causades per perills naturals. Els casos més greus van ser el Tifó Haiyan a Filipines, i el cicló Phailin, que va afectar a India, Tailandia i Birmania. En els dos casos més de 12 milions de persones es vejeren afectades, concretament 16 i 13 milions respectivament. En quant als desastres tecnològics, el nombre de morts fou un 26% inferior a la mitja de l'última dècada: 6.711 front a 7.594. El desastre tecnològic que va causar més nombre de morts fou l'ensorrament de l'edifici d'una fàbrica tèxtil en Bangladesh, en el que 1.127 persones perderen la vida.
En 2013 els perills naturals causaren danys per valor de 118.000 milions de dolars (92.800 milions d'€ aprox.), la quarta xifra més baixa de l'última dècada. I per si us ho preguntaveu, si, molts d'aquestos desastres s'originen amb mes proporció a causa del canvi climàtic.

Notícia original

Notícies relacionades

Principales desastres naturales en el mundo en 2013
Principales catastrófes naturales en el mundo en 2013

Video relacionat

El canvi climàtic amenaça la seguretat mundial

El canvi climàtic afecta a tot; també a la salut. La ONU alerta que la seguritat sanitaria del món es veu amenaçada degut al canvi climàtic. Asseguren que les propagacions d'enfermetats com la malària o fins i tot l'ébola son un exemple de com afecta aquesta situació a la sanitat.
Achim Steiner, director executiu del Programa de la ONU per al medi ambient, adverteix que “el canvi climàtic afecta a les temperatures i a les condicions climàtiques de les regions, i es per aixó que per exemple en Àfrica els mosquits poden propagar-se de una regió a altra amb més facilitat que abans, i igual ocorre en Àmerica Llatina”. Segons la directora de la OMS, Margaret Chan, clarament hi ha una conexió molt directa entre els canvis ambientals que apareixen del calfament gloval i les grans amenaces de la salut. Altre efecte  en la salut degut al canvi climàtic és la mort prematura de aproximàdament 7 milions de persones. Aquest es dona per la contaminació produïda per la espècie humana.
Necessitem entendre científicament com ocorre aquesta relació (entre canvi climàtic i enfermetats) per a poder anticipar el seu impacte i executar les polítiques necessàries per a respondre. Esperar entre 20 i 50 anys podria ser molt tard per a prendre decisions.

Noticia original 

Notícies relacionades

La ONU dice que el cambio climático amenaza el mundo
¿Qué es el cambio climático y cómo nos afecta?

Video relacionat

dissabte, 12 de maig del 2012

El Mamut que no arribava al metre


Científics del Museu d'Història Natural de Londres han descobert el mamut més petit que ha existit. Aquesta espècie, anomenada Mammuthus creticus, no feia quasi ni el metre d'alçada,  i vivia a l'illa de Creta fa 3,5 milions d'anys. El viure en una illa és el que, segons els científics, pot explicar la petita grandària de l'elefant.
Els investigadors van donar amb l'existència del mamut en examinar uns fòssils descoberts el 1904 a Cap Malekas, Creta. El minimamut pesava uns 300 quilos, la meitat del pes d'un altre mamut conegut, el M. Lamarmorai.
Segons aquests científics, aquesta varietat nana de mamut descendeix d'una de les dues espècies de mamuts europees, la meriodionalis o la rumanus, ambdues extingides fa 800.000 anys.
El nanisme és un traç evolutiu propi dels grans mamífers que viuen en illes on no hi ha espai ni recursos perquè els animals de grans dimensions puguin sobreviure. «Els nostres descobriments mostren que a Creta el nanisme insular es va produir en un grau extrem, donant lloc a l'espècie de mamut més petita que s’ha conegut mai», diu Victoria Herridge, qui liderava aquesta investigació.

Noticia original

Noticies relacionades

Mesurava més de 8 metres de llarg, vivia a l'Est d'Àfrica fa més de 2 milions d'anys i era capaç d'empassar a un home d'un mos.


Un cocodril prou gran com per empassar-se un home d'un mos va viure fa entre 2 i 4 milions d'anys a Kenya. El seu aspecte era similar al del seu parent el cocodril del Nil, però molt més massiu, com si hagués pres esteroides, el que el converteix, segons els científics que l'han descobert, en el cocodril més immens de tots els temps. El Crocodylus thorbjarnarsoni, com ha estat batejat, superava els vuit metres de longitud i calen quatre homes per aixecar el seu cap fossilitzat.
«És el cocodril més gran conegut», assegura Christopher Brochu, de la Universitat d'Iowa (EUA). «Va poder haver superat els vuit metres de llarg. En comparació, el major cocodril del Nil registrat tenia 6,4 metres i la majoria són molt més petits».  Alguns d'aquests fòssils van ser trobats en jaciments on havien estat realitzats importants descobriments de fòssils humans. El cocodril «vivia al costat dels nostres avantpassats, i és probable que se'ls mengés», apunta Brochu. Segons l'investigador, encara que els fòssils no contenen evidències que aquestes trobades mortals passessin, els cocodrils solen menjar tot el que puguin empassar, i els humans d'aquesta època feien poc més de 1,20 metres.
«Els cocodrils eren més grans que els actuals i nosaltres érem més petits, de manera que probablement no calia que mosseguessin massa», diu Brochu. L'investigador creu que les trobades entre humans i aquestes bèsties van poder ser habituals, ja que l'home primitiu, com altres animals, havia de buscar aigua als rius i llacs on aquests rèptils estaven a l'aguait.
Brochu creu que el Crocodylus thorbjarnarsoni no està directament relacionat amb el cocodril del Nil d'avui dia. Això suggereix que el cocodril del Nil és una espècie bastant jove i no és un antic «fòssil vivent», com molta gent creu.

Noticia original

Noticies Relacionades
Hallan el cocodrilo primitivo mas grande de la historia
El cocodrilo mas grande de la historia



dimecres, 14 de març del 2012

La criatura quasi immortal


“Un cuc amb una capacitat miraculosa per a regenerar-se una i altra vegada de forma il•limitada amaga la clau per a evitar l’envelliment”, això diuen els investigadors de la Universitat de de Nottingham, els quals han demostrat com un cuc planaria supera el procés d’envelliment per a ser potencialment immortal, el descobriment pot aportar informació sobre les possibilitats d’estar sempre jove.
Els investigadors han estudiat la seua capacitat per a tornar a crear els teixits danyats o vells amb un intent per comprendre els mecanismes que proporcionen aquesta capacitat. Aquests animalets diminuts son capaços de regenerar nous músculs, pell, vísceres i inclús tot el cervell, una i altra vegada.


Noticies relacionades

Video



Els goril•les, mes pareguts a nosaltres del que ens pensàvem.


La seqüenciació del genoma d’aquests enormes simis revela que, en alguns aspectes, tenim mes en comú amb ells que amb els ximpanzés, els nostres parents mes propers. Aquest fet s’ha donat lloc gracies a la investigació feta en un institut Britànic, que ha aconseguit desxifrar el que quedava del codi genètic d’aquesta espècie.
Encara que els ximpanzés segueixen sent els mes propers a la nostra genètica, existeixen certs territoris del nostre genoma que coincideix mes amb els goril•les, exactament un 15%.
Aquesta investigació també ha il•luminat el moment en el que els goriles es separaren com els humans i els ximpanzés, fa deu milions d’anys. Els goriles sobreviuen en els nostres dies en poblacions aïllades en boscos equatorials de l’Àfrica central. En perill d’extinció, es troben greument amenaçats i son víctimes de matances per raons comercials. Els científics creuen que aquesta investigació por servir per a conscienciar a mes d’un, ja que deixar que desapareguen seria com acabar amb un part nostra.


Noticies relacionades


Video

dijous, 2 de febrer del 2012

La mare de tots els cavalls

Un anàlisi genètic revela que el avantpassat comú femení de tots els cavalls moderns va viure fa uns 140.000 anys. Degut a que les evidencies arqueològiques i genètiques sobre el moment precís de la domesticació del cavall en la historia humana son incompletes, un equip de la Universitat de Pavia (Itàlia) va analitzar 83 genomes mitocondrials, heretats únicament de les llegües, dels cavalls moderns en Asia, Europa, Orient Mitjà i América.
Entre els genomes, els autors identificaren 18 grups genètics principals anomenats Haplogrups, cadascun definit per mutacions específiques. I es van adonar de que aquests grups pertanyen a una mateixa mare. Com diuen els autors, la definició dels Haplogrups dels cavalls moderns amb un alt grau de resolució molecular podria ajudar a classificar els fosils de cavalls, dibuixar de nou l’arbre genealògic dels tipus de cavalls moderns, com els Pura Sang, i evaluar la influencia dels genomes mitocondrials en la velocitat dels cavalls de carreres.



Video


Pasar de la mida d’un ratolí a la d’un elefanta en tan sols 24 milions de generacions


Un equip de científics ha mesurat per primera vegada el creixement del tamany dels mamífers despres de que s’extinguiren els dinosaures, fa 65 milions d’anys. Aquest estudi demostra que porta 24 milions de generacions per a un animal del tamany d’un ratolí evolucionar al tamany d’un elefant.
Dirigits per l’investigador Alistair Evans, bióleg evolutiu de l’Escola de Ciencies Biológiques de la Universitat de Monash en Australia, un equip de 20 biólegs i paleontólegs examinà almenys 28 grups de mamífers diferents, entre ells elefants, primats, i balenes de diferents continents i conques oceàniques en els últims 70 milions d’anys. El canvi de tamany fou mesurat per generacions en lloc de per anys per a permetre una comparació significativa entre les especies amb cicles de vida diferents.


-Noticies relacionades


-Video


dilluns, 5 de desembre del 2011

Troben un llac subterrani gegant en una lluna de Júpiter


Els científics han trobat la millor proba fins ara de la existencia d'una gran massa d'aigua liquida just baix de la gelada superficie de Europa, una de les mes intrigants llunes de Júpiter. Els anàlisis indiquen que es tracta d'aigua calenta, tant com per a fracturar la grossa capa de gel que cobrix aquesta lluna.
Les nombroses fractures en el gel superficial de Europa, perfectament visibles des de l'espai, porten mes de una decada intrigant als astrónoms. Alguns creuen des de el principi que es deuen a l'existencia de un oceà subterrani, que fundix i trenca el gel, mentres que altres estan conveçuts de que el mantell gelat de Europa es masa gros com per a que l'aigua siga fracturada.



-Noticies relacionades

-Video relacionat

Milers de cucs viuen al espai


Viuen i es multipliquen, i si ells poden, tal volta nosaltres també pogam en un futur próxim. Un equip de científics de la Universitat de Notthingham (Gran Bretaña) ha confirmat que unes criatures microscópiques, els cucs Caenirhabditis elegans, son capaços de desarrollar-se i procrear en l'espai, en condicions de microgravetat. Ja s'han reproduït dotze generacions d'aquestos cucs. Molts científics creuen que la supervivéncia de la humanitat dependrà de la colonització d'altres planetes.
Seguns una revista d'investigació de la Royal Society, en l'espai els cucs es desarrollaren des de el naixement fins l'edat adulta i tenien la descendencia de la mateixa forma que en la Terra. A altra banda d'aquest fet, els cucs estan ajudant als científics a entendrer els efectes de la ingravidessa i els alts nivells d'irradiació que s'experimenta en l'espai.
Aques cuc fou el primer organisme multicelular del que es va donar a coneixer tota la seua estructura genética. Molts dels sus 20.000 gens “funcionen” com els nostres. I molts de ells estan relacionats amb els musculs, de fet, aquest cuc era utilitzat pels científics en nombroses ocasions per ajudar a la compresió de la biologia humana.


Video relacionat



dijous, 3 de novembre del 2011

Lliurament de mosquits transgènics per lluitar contra el dengue



S'han dissenyat varies, i algunes posades en practica amb exit, estrategies de lluita contra les plages basades en el lliurament entre la població natural, exemplars que dificulten la reproducció de l'especie fins liquidarla.
L'ultim experiment va consistir en fer uns mosquits transgènics, de la espècie que transmitix el dengue , de manera que poden reproduirse, pero les seues cries no arribar a la maduresa, i aixi la població del insecte es
redueix sense necesitat de pesticides.
Cada any es registre entre 50 i 100 millons de casos de dengue en tot el món. L'estratègia de Alphey (investigador de la empresa britànica Oxitec i de la Universitat de Oxford, en el Regne Unit) consistix en preparar en un laboratori, mitjançant l'ingeniería genètica, una gran quantitat de mosquits que precisen tetraciclina per viure. Al soltar als maxos, competixen per les femelles en les poblacions naturals i tenen cries, pero estes, en ausència de tetraciclina, moren abans d'alcançar la maduresa i no es reproduixen.
El percentatge de que aquestes dues espècies, (una natural i altra alterada geneticament) pugen tindre descendents es aproximadament de la mitat del criariaen amb la parella natural, es a dir, la població infecciosa es redueix a la mitad.

Noticia original

Noticies relacionades

Video

dimarts, 1 de novembre del 2011

Mes de 60 terratrèmols en El Hierro




L'Institut Geogràfic Nacional (IGN) ha contat vora 60 moviments sísmics al llarg del 30 d’Octubre en la illa d’El Hierro. Tots ells tingueren lloc al nord-est de la localitat de Frontera.
Els moviments sísmics de major magnitud foren de 3,9 graus en l’escala de Richter, un a les 08:46 hores i altre a les 14:05 hores. Aquestos aplegaren al nivell quatre (molt sentit) en l'Escala Macrosísmica Europea (EMS), que consta de dotze nivells. A mes, quatre terratrèmols mes foren notats per la població. També amb epicentre al nord-est de la localitat de Frontera. En la jornada del 29 d’Octubre el IGN va contar 62 sismes. Amb dos de 3’6 graus en l’escala Richter.
La majoria dels sismes registrats es localitzaren en la mateixa zona, a uns 12Km de la costa fins al centre de la illa. En total desde el dia 17 de Juliol de 2011 s’han localitzat mes de 10.600
terratrèmols.






Noticia original


Noticies relacionades

Video
-Los terremotos en El Hierro eran predecibles