Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ortegapratss. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ortegapratss. Mostrar tots els missatges

diumenge, 8 de maig del 2016

L'úter matern ja 'parla' amb l'embrió abans que s'implanti

La comunicació entre mare i fill comença fins i tot abans que l'embrió s'implanti a l'úter matern, segons acaben de demostrar científics de la Fundació IVl. El fluid que lubrica l'endometri de les dones durant tot el seu cicle menstrual segrega unes minúscules molècules amb informació genètica de la mare.

Com explica a EL MUNDO el doctor Felipe Vilella -un dels autors del treball que s'acaba de publicar a la revista 'Development'- aquest lubricant natural segrega petits microRNA la composició varia en diferents moments del cicle menstrual. En un experiment amb ratolins, els científics valencians van descobrir que aquests microRNA de l'endometri matern són capaços de viatjar fins a l'interior de l'embrió, abans fins i tot que aquest s'hagi implantat definitivament a l'úter. "És com si d'alguna manera, a través d'aquestes petites vesícules d'informació genètica, la mare li indiqués el camí a l'embrió. Però a més, com descriuen en el seu article, els microRNA materns s'uneixen a l'RNA missatger de l'embrió i són capaços de modificar genèticament algunes regions del seu genoma.

Com aclareix Vilella, això no vol dir que aquest procés permeti, per exemple, canviar el color d'ulls o transmetre malalties genètiques, però sí que hi ha certes patologies que podrien transmetre intraúter, com la obesitat o la hipertensió, a través d'aquestes modulacions epigenètiques que tenen lloc a l'interior de l'úter humà.
En el futur, l'equip de l'IVI vol seguir realitzant els seus treballs sobre microRNA endometrials amb embrions humans, encara Vilella reconeix que per a això hauran d'anar a EUA, per les limitacions legislatives d'Espanya en aquesta matèria.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Video:


dilluns, 2 de maig del 2016

La dieta mediterrània: escut del cor

Molta fruita, verdura, peix i aliments sense refinar. És la base de la dieta mediterrània, el secret per mantenir-se allunyats de malalties com els infarts i els accidents cerebrovasculars. Així ho apunta un estudi realitzat amb més de 15.000 persones. Segons els resultats per cada 100 persones afins a la dieta mediterrània, es registraven 3 infarts menys, ictus o morts. Així ho relata l'article que acaba de publicar-se en l'últim European Heart Journal.

Un total de 15.482 persones amb malaltia coronària van respondre a un qüestionari sobre el seu estil de vida i detalls sobre la seva dieta. Depenent de les seves contestacions, se'ls assignava una puntuació de 'dieta mediterrània', en funció del consum diari d'aliments sans. També es posava una nota de punts segons la quantitat d'aliments poc saludables que prenien al dia. Després de tres anys i set mesos de seguiment, 1.588 participants de l'estudi van patir algun esdeveniment cardiovascular. "Després d'ajustar altres factors que podien influir en els resultats, es va observar que cada punt de més a dieta mediterrània s'associava amb una reducció del 7% en el risc d'infarts, ictus i defuncions per causes cardiovasculars", assenyala el principal autor de la investigació, Ralph Stewart, de l'Hospital i la Universitat d'Auckland.

Relaten els autors, "la nostra investigació suggereix que hauríem de posar més èmfasi en encoratjar les persones amb malalties del cor a menjar més aliments sans”. Tanmateix, això no vol dir que les persones que consumeixen aliments refinats, dolços o begudes ensucrades estiguin impunes. L'estudi no va trobar danys per ingerir-los de forma moderada, però no es va avaluar la ingesta total de calories, que és un determinant important en els problemes de salut relacionats amb l'obesitat, això vol dir que encara no es poden extreure conclusions definitives.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Video relacionat:

dimecres, 27 d’abril del 2016

Creen al laboratori cèl·lules productores d'insulina.

Des de fa dècades, grups d'investigadors de tot el món tracten de desenvolupar al laboratori cèl·lules beta . No obstant això, fins ara l'únic que aconseguien era cèl·lules similars però no prou madures per produir insulina. Ara aquest mur sembla haver estat enderrocat amb la troballa d'una proteïna clau que és capaç d'activar el procés de maduració al laboratori.

"Hem demostrat que és possible produir cèl·lules beta humanes funcionals en una placa de cultiu que responen tan bé com ho fan de manera natural", explica Ronald Evans, un biòleg molecular de l'Institut Salk de Califòrnia i principal autor de l'estudi. Anys més tard, els científics sí que van aconseguir produir cèl·lules pre-beta capaços de produir insulina però no funcionals. L'equip liderat per Evans van comparar les diferències entre cèl·lules beta i cèl·lules pre-beta i van observar que hi havia una proteïna, que es donava en unes quantitats molt superiors a les cèl·lules beta adultes.

Quan el seu equip va afegir la proteïna ERR-gamma a cèl·lules pre-beta  van comprovar que "responien a la glucosa i produïen insulina".
Perquè amb aquesta tècnica, els investigadors podrien afegir la proteïna ERR-gamma a les cèl·lules pre-beta i crear unes similars a les cèl·lules beta humana que responguessin als canvis de glucosa. Però el que encara no saben és si aquesta tècnica servirà per produir cèl·lules beta funcionals en humans.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Video relacionat: