Reparació espontanea de l'ADN de microorganismes  baix cero

Noicia original


Una investigació recent s'ha analitzat la supervivència de certs microbis en el gel , i els sorprenents resultats revelen com microorganismes d'aquesta classe , o altres comparables a aquests , poden perdurar avui en dia , ensopits però no morts , en el permafrost antic de les zones més fredes de la Terra i fins i tot en el gel marcià . Entre aquesta matèria , pot haver microorganismes sumits en un estat de letargia extrem , capaços de " ressuscitar" després de milers o fins i tot milions d'anys.

Els microbis es componen de macromolècules que , fins i tot si estan congelades a temperatures com les que hi ha a les zones fredes de la Terra , tendeixen a experimentar un procés de descomposició . Hi ha diverses reaccions espontànies que poden provocar danys a l'ADN . Si l’ADN es va trencant en trossos obtindrem un cadàver , però contra aquest pronòstic els científics han estat capaços de microbis sepultats al gel.

Com és possible que els microbis sobrevisquin durant aquests llargs períodes a la congelació ?
 La supervivència de microorganismes en glaceres i en el permafrost s'ha atribuint a la capacitat de perdurar en un estat latent , metabòlicament inert . Aquesta explicació resulta insuficient si es tenen en compte els nivells ambientals normals de radiacions ionitzants  que , després de milers d'anys , causen danys severs a l'ADN d'aquests microbis .
Per poder sobreviure tant de temps , no n'hi ha prou que el microorganisme romangui  en estat de  metabolisme lent . Al marge del seu estat fisiològic   , si la seva maquinària natural de reparació de l'ADN està detinguda o massa alentida , un organisme acumularà danys a l'ADN que el conduiran a la mort cel • lular.

Noticia relacionada

altra noticia relacionada

video