Cientific rus planetja crear bebés modificats genéticament

Després de la creació en China de les dos primeres bebés geneticament modificades, el científic rus Denis Rebrikov planetja alterar el ADN de alguns embrions amb el SIDA amb l’objectiu d’estudiar i evitar la propagació del virus.


Denis té la intenció el gen CCR5, que es en part un dels gens que provoca l’entrada del virus al nostre organisme.


Encara que la idea no pareix tan negativa, les ferramentes que utilitzen encara creen diversos errors genètics i la comunitat cientifica no esta d’acord amb fer experiments d’aquest tipus amb persones.

Noticia original 

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Missió solar Orbiter

Desde la década dels 90, la NASA i la Agencia Espacial Europea s’han dedicat a estudiar l’activitat solar amb l'ajuda d’uns satèl·lits que orbiten alrededor del Sol.


En Febrer de 2020 la ESA pretén llançar un nou satèl·lit en la intenció de poder apropar-lo més que ningú altre. Aquesta missió ha sigut nombrada com Solar Orbiter, i pretén apropar aquest satelit a 0,28 UA.


Segons ha explicat César Garcia, aquest projecte ens permitirá saber més sobre els vents solars i les partícules energètiques solars.

Noticia original 

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

El calentament global

Les extremes temperatures arreu del món es una de les múltiples proves del calentament global, segos la majoria dels científics.Aquest fenomen continuara produint se al llarg d’aquest segle,el que farà que la vida de tots els organismes siga més difícil.

El mes de gener d’aquest mateix any es una de les proves.Al nord d’America han sigut registrades les temperatures més baixes amb -49, mentre que en Australia, es el calor el que ha destacat, fent pujar els termòmetres fins als 49.

Numeroses institucions han advertit del perill que açò suposa i han vinculat també a algunes catàstrofes naturals com les séquies i les inundacions a aquest fenomen.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Aranya violinista

La aranya violinista es un aràcnid que pot provocar necrosis amb la seua picadura,o inclus la mort.Pero en Brasil hi ha un grup de científics dispostos a evitar més morts gràcies a la pomada que están inventant.


A Santa Catarina,Brasil,que es un dels llocs del mon amb més picades d'aquesta aranya, s'estan realitzant proves amb la pomada.Per a probar la eficacia de la pomada,el centre de toxines prete tratar a 120 persones amb placebos i a altres 120 amb la pomada.


Si aquesta pomada te resultats positius,sería una gran notícia per als futurs afectats per aquest insecte.

 

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Nanotecnologia

A finals de 1959 va sorgir la tecnología a escala nanométrica.Richard Feynman va exposar aquesta idea i 20 anys més tard,gràcies a les grans millores en tecnologia,està més prop que mai poder crear complexos robots nanometrics.


Gracies a les ferramentes proporcionades per la nanotecnología,están sorgin grans avanços en diferents enfermetats com el càncer i neurodegeneratives autoinmunes i moltres altes.


En el camp dels diagnostics,la nanotecnología intenta desarrollar i millorar els sistemes de detecció d’enfermetats ya existents.Demoment,aquesta tecnologia ya a aconseguit trobar tumors,però és molt més eficaç i s'està expandint més ràpidament en els diagnostics in vitro.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Últim estudi d'Stephen Hawking

Abans de morir,Stephen Hawking va treballar en la paradoxa de l’informació.Ell defenia que qualsevol cos que caiguera en un forant negre desapareixeria per sempre i res d'informació que tingueren els seus àtoms sobreviuria.Pero en els últims anys es va donar conter de que podia estar enganyat.

Junt a uns companys de la Universitat de Cambridge es van posar a treballar en aquesta teoria.L’estudi diu que en el punt en el que ya no es pot escapar a l’atracció d’un d’aquests forats hi ha unes partícules que recullen la informació dels objectes antes de ser engolits.

La teoría final de Hawking i els seus companys és que aquestes partícules altra informació, és a dir hi ha més coses que sobreviuen a un forat negre i eixa informació en algunes partícules amb el nom de partícules suaus.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2