Animals en perill d’extinció

Entre el 2025-2044 prediuen un augment de 0,5 ° C a 1,5 ° C de les temperatures. A més podem observar que fa uns dies l’Antartida estava a 13º i tot açò afecta negativamente als animals.


L'impacte d'aquest escenari sobre algues, fauna i microorganismes de la zona antàrtica i subantártica és el focus principal del projecte "Genomics Antarctic Biodiversity", Universitat de Magallanes... entre altres associacions.


Hi han associacions que s’encarreguen de recollir mostres de pingüins i altres aus marines. La primera expedició a l'Antàrtida, realitzada durant l'estiu de 2019, va permetre avanços clau en l'estudi de la diversificació i evolució de la biodiversitat marina dels nostres ecosistemes.


Gràcies a aquestes investigacions i a aquests resultats del treball integra ,a més, la formació d'estudiants de postgrau i la investigació de postdoctorats.

Notícia original
Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2

La campaña antártica ‘despega’ en la Cumbre del Clima

Un centenar de científics viatjarà en els pròxims mesos a l'Antàrtida (dos d'ells espanyols) per descobrir-nos els misteris del corrent circumpolar que envolta aquest cor gelat o dels volcans submarins que encara segueixen actius, per ajudar-nos a comprendre la fisiologia de plantes capaços de sobreviure en condicions extremes o dir-nos quanta massa estan perdent les glaceres en aigua al mar, per saber com es comporten els raigs còsmics que arriben de l'espai o què està passant amb la invasió de plantes que mai abans es van veure en aquests territoris.

El proper 16 de desembre, l'Hespérides partirà de Punta Arenas (Xile) amb rumb a l'Antàrtida. La Campanya, que suposa una inversió de més de 8 milions d'euros, inclou 13 projectes científics espanyols a l'Antàrtida i quatre projectes internacionals que es desenvoluparan en instal·lacions espanyoles.

Noticia Original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Satèl·lits revelen importants esquerdes en una de les artèries de gel de l'Antàrtida

La glacera Pine Island és la que té el avanç més ràpid de tota l'Antàrtida, açò suposa un 25% de tota la pèrdua de gel anual del continent.

Fa unes setmanes satèl·lits han revelat fotos on es mostren 2 esquerdes en aquesta glacera, que estan creixent, de moment tenen una mida d'aproximadament 20 km. Açò pot provocar un despreniment, creant un iceberg que podria arribar a tindre una mida de 200km2 que, tinguent en compte que l’espessor habitual de les glaceres Antàrtiques sol ser de 300 metres d’alçada, estaríem parlant d’un iceberg amb 60 mil milions de m3 o el que es el mateix 60 bilions de litres d’aigua dolça que van a mesclar-se amb l'oceà i per tant van a pèdrers.

Estudis demostren que la pèrdua de gel de les glaceres és cada vegada més habitual, la pèrdua d’aigua dolça és important, però el problema real és l’augment progressiu del nivell mitjà del mar provocant destruccions de ciutats i països sencers.

Noticia Original

Noticia Relacionada

Noticia Relacionada

Detecten extranyes partícules sorgint dels gels de l’Antàrtid

Una sèrie d'estranyes partícules subatòmiques que semblen sorgir dels gels de l'Antàrtida, semblen similars a les quals bombardegen la Terra contínuament en forma de rajos còsmics. Encara que hi ha gran diferència: els rajos còsmics  procedeixen de l'espai i cauen sobre nosaltres i aquestes particules sorgeixen del propi planeta.

La  Antarctic Impulsive Transient Antenna (ANITA)  , els científics l’usen per a estudiar els rajos còsmics, ha detectat partícules que emanen directament del sòl.La qual cosa suggereix que «alguna cosa» extremadament energètic podria haver travessat tot el planeta, un fenomen que no està permès pel Model Estàndard de la Física .

El sistema detecta aquestes col·lisions gràcies a l'emissió d'ones de ràdio que generen les explosions de les partícules secundàries.Les dues estranyes deteccions suggereixen que partícules de molt alta energia han viatjat a través de la Terra, creant una explosió d'ones de ràdio Askaryanen el gel. És a dir, com els rajos còsmics, però a l'inrevés.
Detecten extranyes partícules sorgint dels gels de l’Antàrtida




noticia original

noticia 1

noticia 2

Major circulació d'aigua líquida per l'Antàrtida que l'esperada

Uns científics han trobat amplis drenatges d'aigua procedent de gel fos fluint sobre zones de gel antàrtic durant el breu estiu. Aquest és el primer estudi realitzat d'aquest tipus i d'abast continental. Ja es coneixia de l'existència d'aquestes estructures. Però es pensava que sols estaven presents sols al nord de l'Antàrtida, on l'escalfament global és mes ràpid. Aquest fet pot comportar un augment notable del nivell del mar, ja que els drenatges poden proliferar amb xicotets augments de la temperatura.

Un estudi alternatiu ha investigat si aquests drenatges d'aigua podrien causar un desmoronament de les plaques de gèl que envolten el continent. Augmentant ja de forma catastròfica el nivell global del mar.

Exploradors i científics han documentat en l'Antàrtida uns pocs rierols d'aigua procedent del desglaç des de principis del segle XX, però ningú sabia com d'extensos eren. Els científics ho van poder comprobar gràcies a les imatges captades per avions militars desde 1947, i amb les imatges captades per satèlits desde 1973. Han vist molts mes canals d'aigua a l'Antàrtida del que s'esperava. Alguns dels quals amb dimensions de 120km de llarg i varios km d'amplaria. 

Notícia original

Notícia relacionada

Notícia relacionada

L'Antàrtida també es derreteix

Des que el 1979 els primers satèl·lits artificials posessin els seus ulls en ella, l'Antàrtida mai va ser tan gran. Segons la NASA, al desembre de 2013, el gel marí que envolta el continent antàrtic va aconseguir la seva major extensió. No obstant això, també mai com ara, s'està fonent a un ritme tan accelerat. Per primera vegada des de la fi de l'última glaciació, l'Antàrtida perd més gel del que guanya.

 De nou, ja sigui en forma de canvi climàtic o deteriorament de la capa d'ozó, l'acció humana està darrere.

La ciència té tan clar que l'Àrtic es desglaça com que la Terra gira al voltant del Sol. Amb l'Antàrtida no hi ha el mateix consens científic. Per cada estudi sobre una glacera que s'esquerda, hi ha un altre que destaca l'acumulació de nova neu a l'altiplà antàrtic. I és que tot a l'Antàrtida és gran, també el debat científic. Amb una extensió gairebé 28 vegades la d'Espanya, l'Antàrtida acumula entre el 80% i el 90% de l'aigua dolça que hi ha al planeta. L'alçada mitjana de la capa de gel és d'uns 2.500 metres, encara que hi ha zones de gairebé 5.000. Si es fongués tot d'una, el nivell del mar pujaria desenes de metres.

Noticia original

Noticies relacionades:

Descobreixen tres antigues piramides al derretir-se glaciars de l'Antàrtida.

Greenpeace:

L'Àrtic es derreteix