Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris beldacanetj. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris beldacanetj. Mostrar tots els missatges

dissabte, 28 de maig del 2011

Fuga a la central de Cofrents

S'ha detectat una fugida d'aigua refrigerant en la central nuclear de Cofrents segons el CSN la arriba fins a 4000 litres d'aigua al dia .Aquesta fugida no surt a l'exterior sinó que va per una canalització que desemboca en un pou sec situat baix de l'atuell del reactor de la central. Ve de tres accionadors de les barres de control del reactor : en dos d'ells hi ha un lleuger degoteig però en el tercer és continu . En l'informe oficial assegura que hi ha poca radioactivitat diluïda en molta quantitat d'aigua.
La plataforma defensora del tancament de la nuclear , va denunciar la gravetat del problema , exigint, el tancament total de la central prenent per exemple la mala situació de la central de Fukushima. D'altra banda el portaveu de la central Jesús Cruz, nega que es tracte d'una fugida .Les dues parts tenen dues postures diferents . La central ens diu que no hi ha perquè alarmar-se que hi ha mes preocupació pel que ha passat en Japó que altra cosa, però segons el parèixer de la plataforma Tanquem Cofrents , això no és així ,que encara que van canviar totes les tuberies dels accionadors de les barres de control ,l'actual constatació de l'existència de noves fugides demostra que el procés de corrosió intergranular contínua deteriorant la integritat de l'atuell del reactor i afirma'nt, que si fos normal aquest incident el consell no s'hagués fixat, i asseguren que hi hauran conseqüències en un futur.



Noticies relacionades:
Video



El volcà Grimsvotn


Un volcà islandés en concret el Grimsvotn , de nou torna a suspendre el tràfic del aire per les seues cendres i partícules. Amenaça vindre en direcció a Europa , tornant a crear un caos i enormes pèrdues econòmiques com ja va ocórrer fa un any amb el volca Evjafjallajokull . La situació es cada vegada mes preocupant, i empitjora a Europa fent menester estar en alerta , perquè aquest volca es mes gran i no portava registra’n cap activitat des del 2004. Un gran núvol es va alçar ahir des de el crater fins arribar una alçada de 20 kilòmetres , el que va obligar a l’Élite de l’aviació de Islàndia a prendre mesures de prohibir els vols al voltant de 200 kilòmetres del volcà. En el cas de que l’erupció continuarà en base a les previsions dels pròxims cinc dies en la mateixa intensitat i direcció arribaria el núvol de cendra primer a Escòcia , Regne Unit ,França i a final de setmana a Espanya. Les principals companyies àrees europees estan en alerta. Ahir experts en meteorologia i Euro control varen tractar les perspectives immediates per a no tindre grans pèrdues i analitzar la seguretat del tràfic aeri .Segons un estudi realitzat per Oxford Economics no existeix encara cap impacte sobre els vols continentals europeus i transatlàntic i la situació estarà així durant 24 hores . El vulcanòleg islandès Mike Burton ens diu que Islàndia es potencialment un polvorí.






Noticies relacionades:




Un tornat borra un poble


Obama a través de la (FEMA), una agencia federal d’emergències ,s’ ha mobilitzat de seguida per anar ajudar al poble de Joplin en el estat de Misurí desprès de passar de per allí un tornat molt poderós i amb efectes devastadors que ha deixat almenys 125 morts i cents desapareguts .
Tot va passar a les huit de la nit del diumenge 22 de maig , una gran trona s’havia format i la gent anava refugiant-se dins de les cases, l’alerta feia tan sols 24 minuts que s’ havia donat i algú que altre no se’n havia adonat .
El tornat de “vortices multiples” de grau EF-5 que es la categoria màxima va arribar fortíssim amb vents que arribaven fins als 200 milles per hora .Es va formar un embut d’un kilòmetre d’ample , i dins es van formar dos huracans que destruïen tot allò que trobaren al seu pas ,tota classe de vehicles , vivendes,edificis i fins i tot l’hospital local.
Algú que altre va pensar que era la fi del mon i encara quant ho pensen tremolen i es posen a plorar que ho han perdut tot.Aquest tornat de Joplin es el mes mortífer de la nació dels últims seixanta anys.
Les autoritats d’aquesta ciutat, pensen que els desapareguts s’elevaran al miller encara que la xifra oficial ronda als 232.
La subdirectora i consellera de seguretat del Misurí , Andrea Spillars ha dit que posarà tots els recursos per a que els familiars amb sers volguts que hagen desaparegut puguen trobar-los el mes aviat possible.
Entre tant equips de rescat repassen la zona destruïda amb gossos i aparells d’escolta amb l’esperança de trobar algun supervivent baix les cases , negocis i muntanyes d’escombrots.
L’ambient feia una olor a amoníac i propà.El president Obama ha dit que va a recolzar a l'estat per ha poder-ho reconstruir.


Noticies relacionades:





La calor augmenta el nivell d'ozó

Una quinzena d’estacions de medir la contaminació a Madrid , ja superen el nivell degut al tràfic de vehicles mes la calor que esta fent. No plou ni fa vent i l’alcalde Gallardón li queden quatre anys per a posar remei .
L’ozó troposferic és produeix per una reacció fotoquímica que augmenta quant l’òxid del nitrogen es alt i la calor és eleva .
El 24 de maig a les onze de la nit de 23 estacions ,16 ja superen els 100 micrograms per metre cúbic de NO2 .
Açò no es be de nou , cada any des d’abril fins agost augmenta la producció d’ozó segons els graus d’intensitat solar.
Altres estacions de la Comunitat de Madrid allunyades de l'intens tràfic superen els 120 micrograms .
L’Unió Europea ja ha pegat un toc d’atenció encara que com si res .
L’Alcalde va prometre que si eixia un altra vegada solucionaria el problema , m’entres tant, és recomana no fer cap esforç en les hores centrals de dia.







dissabte, 21 de maig del 2011

La cirugia pot fer desapareixer la diabetes

Investigadors d'universitats d'Estats Units han demostrat que és possible mitjançant la cirurgia, fer canviar el metabolisme d'una persona i que la malaltia de la diabetes desaparega mes ràpidament i de forma mes eficaç que quan s'aprima solament amb una dieta.
Segons la revista “Science Translational Medicine” el “ bypass” és la clau per a nous tractaments per a la diabetes, ja que esta molt relacionat amb l'obesitat i la falta d'exercici.
Aquest tipus d'operació esta cada vegada mes sol•licitat perquè les persones amb sobrepès els costa molt baixar de pes, i com a conseqüència evitar les complicacions derivades , com la diabetes , dolor articular i alguns càncers.
L'estudi es va fer a dos grups , els dos , pacients diabètics amb obesitat severa, uns sotmesos a el “bypass”i un altre a estricta dieta . Els dos van baixar el mateix pes. Es van tenir en compte els metabòlits , ( son subproductes químics dels aliments presents en el cos ) veient que a diferència de la dieta , la cirurgia canvia el metabolisme d'una persona disminuint els nivells d'aminoàcids , vinculats a la obesitat , la diabetis i la resistència a la insulina.
Newgard, el professor que ha realitzat l'estudi diu que no esta encara clar , però l'objectiu és desenvolupar medicaments que puguin imitar aquest efecte.







Noticies relacionades:


Video:


Una vacuna contra la varicel.la



Un teixit de tercera generació és la clau per a una vacuna de la varicel•la, segons investigadors japonesos, “l'amenaça que s’utilitzen com a arma del bioterrorisme s'han vist en la necessitat de trobar una vacuna, els esdeveniments associats a les vacunes de primera generació han posat obstacles en la campanya de vacunació per els seus efectes secundaris .Desenvolupar una vacuna de primera generació però ,altament inmunogénica és primordial per al bioterrorisme”
Els investigadors van estudiar respostes immunològiques en la LC16m8 , segons ells és una vacuna de potència reduïda ,els participants es van examinar entre dues setmanes després de l'aplicació de la vacuna , van trobar anticossos en el 90 % dels vacunats , una resposta efectiva reforçada en el 60% dels quals havien estat vacunats abans,cap va experimentar efectes greus.
Aquest estudi recolza la seguretat de la vacuna LC16m8 en adults , segons el doctor Tomoya Saito de la Universitat de Tòquio és una alternativa viable a les vacunes de primera i segona generació en cas d'atac de bioterrorismo eventual amb el virus de la varicel•la.





Noticies relacionades:




diumenge, 8 de maig del 2011

Llimitar l'ús de lentilles

Un 25% de la població pateix de conjuntivitis al•lèrgica , els seus símptomes son: picor, rojor, ulls plorosos , fotofòbia lleugera i inflor d'ulls, també hi han molèsties respiratòries. Aquestes molèsties son per la inflamació de la conjuntiva es a dir la membrana mucosa que cobreix l'ull i l'interior de les parpelles .
Posar-se les lentilles per la vesprada ( on esta comprovat que els nivells de pol•len son mes baixets a eixes hores) , utilitzar l’ aparell d'aire condicionat i tenir molt bona higiene , són alguns consells que els experts ens recomanen si volem utilitzar les lents de contacte de cara la primavera.També ens aconsellen , pujar les finestres del cotxe, tancar quan abans les finestres de casa,utilitzar ulleres solars, evitar les zones amb pols , evitar el clor, i sobretot no fregar-se els ulls.
Quan l'organisme d'una persona al•lèrgica entra en contacte amb el pol•len aquest ho veu com un invasor i reacciona produint anticossos que fan que alliberen certa substancies químiques , com la histamina que és la causant de l'al•lèrgia.
Molts usuaris de les lentilles opten per no usar-ne a la primavera ,quan en realitat avui en dia és possible disminuir la incomoditat ocular de les al•lèrgies primaverals.
També existeixen les lents d'un sol ús fins i tot per 24 hores , que podrien ser les millors , ja que impedeixen qualsevol acumulació d'al•lèrgies.

Noticia original


Noticies relacionades:


Videos




La falta de son apaga les neurones

Estar molt de temps despert fa que el nostre pensament tinga un baix rendiment i que el nostre judici no tinga el nivell adequat de atenció . Quant algú perd hores de son, hi ha parts al cervell que també es queden dormides .
Investigadors de Estats Units mitjan experiments en rates han vist com en xicotets períodes de temps , algunes neurones s’apaguen i provoquen falta de concentració , baix rendiment i una pèrdua important del judici, però a mes , no sabem quines conseqüències de eixos processos poden arribar a afectar a les nostres neurones. Esta provat també, que les neurones encara que el individu estiga despert s’apaguen igualment i van apagant-se a mesura que s’allarga el temps de estar despert forçadament , també el rendiment cognitiu es deteriora , per tant empitjora a mesura que es prolonga el període de falta de son .


Noticies relacionades:



Videos:


diumenge, 30 de gener del 2011

Pronòstics Més Precisos de la Intensitat del Vent Per a un Millor Funcionament dels Generadors Eòlics.


Mitjançant l'estratègia d'adaptar per a un nou ús una tecnologia ja descoberta , certs equipaments meteorològics usats típicament per controlar les tempestes podrien ajudar al personal de control de les xarxes de subministrament elèctric a saber quan esperar vents que facen girar prou les turbines dels generadors eòlics, així com ajudar a evitar les variacions brusques de tensió que les aspes en rotació introdueixen a la xarxa de distribució d'energia elèctrica davant ràfegues inesperades de vent.


Larry Berg i Rob Newsom, investigadors del Laboratori Nacional nord-americà del Pacífic Nord-oest , estan usant els citats equipaments meteorològics per mesurar els vents fins a poc més de 100 metres cap amunt, l'altura mitjana en la qual operen els motors de les turbines, per tenir un millor coneixement de com es comporten allí.
La velocitat dels vents se sol monitoritzar a altures molt menors, de tan sols 10 metres, a les xarxes d'estacions meteorològiques. Les companyies que treballen amb energia eòlica sí ho mesuren a majors altures, però no acostumen a compartir aquesta informació amb ningú. Els resultats que obtingui amb les seves investigacions sobre el tema sí estaran disponibles en Internet per a tots.

Les dades recol•lectades durant aquest estudi s'usaran per avaluar l'eficàcia predictiva de diversos models atmosfèrics digitals prop de parcs eòlics en funcionament. Aquests models digita
ls s'usen de forma rutinària per proporcionar pronòstics meteorològics de les hores en què hi haurà condicions favorables del vent, amb hores i fins i tot dies d'anticipació. Aquesta informació pot ajudar a les centrals eòliques a operar més eficaçment i permetre'ls integrar bé a la xarxa elèctrica l'energia que produeixen.
Se sap que aquests models tenen errors relativament grans a l'hora de preveure la severitat dels vents forts i quan es deixaran
sentir, incloent les ratxes durant tempestes. Això és important perquè fins i tot errors relativament petits en les prediccions de la velocitat del vent poden portar a grans errors en la generació prevista d'electricitat als parcs eòlics.

Quan això ocorre, el personal que controla la xarxa ha d'acomodar la potència d'entrada, sovint desviant o apagant altres fonts d'energia. A certes regions, això pot significar el desviament de les aigües del riu pels canals d'evacuació en lloc d'enviar l'aigua a través de les turbines generadores de les centrals hidroelèctriques. De vegades la informació que convé fer tals desvia
ments arriba només uns pocs instants abans de quan han de posar-se en pràctica. Això sol ocór
rer quan la xarxa se satura per culpa d'un vendaval inesperat. Per contra, quan el vent deixa de bufar d'improvís, la xarxa pot experimentar una necessitat urgent d'energia.
Si s'aconseguís predir amb suficient antelació i fiabilitat tals ràfegues de vent, el personal de control de les xarxes de subministrament elèctric podria preparar plans més adequats per endavant.





Noticies relacionades


Video

D'Asteroide a Cometa, Una Transformació Enigmàtica

Un asteroide descobert fa més de 100 anys podria ser en realitat un cometa extint que ha "ressuscitat", tornant a adquirir la seva condició de cometa, segons observacions recents.

Una nit del passat mes de Desembre, Steve Larson de l'equip d'observació astronòmica Catalina Sky Survey, dependent de la Universitat d'Arizona, estava buscant asteroides potencialment perillosos quan es va topar amb el que semblava un cometa: un feble deixant projectat des d'un nucli brillant semblant a un estel.

Quatre imatges preses al llarg de 30 minuts van revelar que l'objecte s'estava movent en relació amb els estels de fons.
Larson va sospitar que es tractava d'un cometa conegut, però en revisar la base de dades d'estels no va trobar cap que encaixés amb el misteriós objecte.

Investigacions posteriors van revelar que l'objecte és l'asteroide conegut com Scheila, descobert en 1906 per l'astrònom alemany August Kopff i que figura amb el número 596 al catàleg internacional d'asteroide.


La causa més probable de l'activitat de Scheila és la sublimació del gel d'aigua de la seva superfície en ser escalfada
pel sol. Així ho suggereix fortament el comportament observat del millor exemple conegut d'aquest tipus d'astres. La seva activitat és recurrent, i és més forta en les proximitats de la seva periheli, el punt de la seva òrbita més proper al Sol, igual que altres estels.

L'astre gira al voltant del Sol al costat de milers d'objectes similars en el principal cinturó d'asteroides del nostre sistema solar, situat aproximadament entre les òrbites de Mart i Júpiter, i circula fora del plànol de la eclíptica en el qual es mou la majoria dels planetes i asteroides.
Alex Gibbs, membre del Catalina Sky Survey, va estudiar imatges prèvies dels arxius del grup, però no va trobar cap activitat fins al 3 de Desembre. En aquest dia, l'objecte va aparèixer més brillant i alguna cosa difús.

Una anàlisi prèvia del color de Scheila va indicar que l'astre està fet de material primigeni sobrant de la formació del sistema solar i que podia ser un cometa extint. La seva naturalesa de cometa sembla ara confirmada definitivament, però caldrà investigar més per endevinar la història d'aquest peculiar astre.
Ara sembla que tenim un altre cas d'aquests objectes per afegir a la població. Scheila probablement vaja a canviar-se prompte el nom. L'asteroide 596 Scheila va ser descobert el 21 de febrer 1906, per a. Kopff en Heidelberg (Alemanya). L'objecte de 113 kilòmetres de diàmetre porta el nom d'una coneguda estudiant d'anglès en Heidelberg. En el futur es dirà XXXP/Lawson o alguna cosa similar, i Scheila Kopff passarà a ser un record en la història de la nomenclatura astronòmica.


Noticies relacionades


Video

El 86% dels majors de 65 anys no s'han connectat mai a Internet

Un 86 per cent de la població que supera els 65 anys no s'ha connectat mai a Internet, segons l'estudi , realitzat per la Fundació Vodafone en col•laboració del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç.

L'informe, pel qual s'han enquestat a 500 persones majors de 65 anys, analitza com valoren les persones majors la telefonia mòbil, Internet . En aquest sentit, destaca que els majors que si ho utilitzen consideren que les TIC els ofereixen "autonomia, seguretat, i millora de la seva comunicació i connexió amb l'entorn".
Així, indica que es compleix la correlació negativa entre edat i ús d'Internet. Concretament, afirma que com més gran és l’enquesta’t , menor és la probabilitat que aquest es connecti a la xarxa. La proporció d'usuaris que utilitzen Internet supera el 20 per cent a la franja d'edat de 65 a 69 anys, descendeix entorn del 12 per cent en el cas dels quals tenen entre 70 i 74 anys i es situa molt per baix del 10 per cent per al segment de 75 a 79 anys.
Per gènere, existeix una distància rellevant a favor dels homes que està relacionat amb les majors possibilitats d'accés previ a la formació necessària. A l'hora d'utilitzar Internet, els majors es decanten especialment pels serveis més habituals: navegar per la Xarxa, utilitzar el correu electrònic, buscar informació relacionada amb els seus interessos i llegir la premsa digital.
Igualment, mostra que l'actitud amb la qual els majors s'enfronten a les TIC, varia si prèviament en la seva vida laboral les han utilitzat i si en el seu entorn familiar i social ja les utilitzen. A més, influeix la pròpia situació anímica i física de la persona.
Quant a les limitacions que els majors veuen per accedir a les TIC, assenyala la seva pròpia falta de motivació, al que uneixen les limitacions físiques inherents a la seva edat.




Noticies relacionades:


Video




Descobreixen que els volcans Croscat i Santa Margarida els va formar la mateixa erupció

Els volcans Croscat i Santa Margarida d'Olot, a la comarca de la Garrotxa, es van formar de la mateixa erupció volcànica fa uns 11.500 anys, segons un estudi d'un grup de científics catalans.

Aquest estudi es publicarà el proper mes en el "Journal of Volcanology and Geothermal Research", una de les publicacions de més prestigi internacional en el camp de la vulcanologia, i ho han elaborat científics del Grup de Vulcanologia de Barcelona del Institut Jaume Almera del CSIC amb la col•laboració del parc de la zona volcànica de la Garrotxa i l'empresa garrotxina TOSCA, serveis ambientals.

Aquests científics consideren que el vulcanisme d'aquesta zona és molt més complex del que s'havia pensat fins ara.

La interacció entre el magma i l'aigua dels aqüífers és la clau per entendre la gran complexitat del vulcanisme català, sobretot de les comarques gironines, amb molts tipus de productes volcànics diferents, com a ones i bugades piroclàstiques producte d'una activitat molt explosiva que s'intercala amb altres més tranquil•les.

L'estudi revela, entre altres coses, que el volcà del Croscat i el de Santa Margarida són producte de la mateixa erupció, que va alternar activitat freatomagmática, entre aigua i magma, i magmàtica.

Aquesta erupció va tenir lloc en diferents punts al llarg d'una mateixa fisura eruptiva, de manera que el Santa Margarida i el Croscat són volcans formats en el mateix episodi eruptiu i, per tant, de la mateixa edat, uns 11.500 anys.

L'estudi també aprofundeix en el coneixement d'altres volcans de la zona, il•lustrant erupcions monogenètiques, volcans d'una sola erupció, però molt complexes, com el volcà de la Crossa de Sant Dalmai i el de Canet d'Adri.

En total l'estudi identifica més de 50 zones volcàniques ben preservats que són resultat de complexes erupcions causades per la interacció amb l'aigua del subsòl.

Aquest descobriment obre un nou camp d'investigació, ja que fins ara s'havia suposat que era a causa de la composició del magma, al seu contingut de cristalls, la vesiculació i la fragmentació.




Noticies relacionades


Video



dissabte, 22 de gener del 2011

Dues hormones són clau en l'efecte yoyó de les dietes


La clau de l'èxit o no de les dietes per aprimar, i, sobretot, del seu temut efecte yoyó, segons han descobert investigadors espanyols dirigits per Ana Belén Crujeiras, del Complex Hospitalari Universitari de Santiago (CHUS), pot estar en els nivells hormonals.


El treball, que s'ha publicat en Journal of Clínica Endocrinòloga & Metabolisme , es centra en dues substàncies: la grelina i la leptina. En concret, si els nivells de la primera són baixos i els de la segona són alts, és més fàcil recuperar el pes perdut. "Sembla que la resposta al tractament està predeterminada per característiques pròpies de cada pacient", assenyala Crujeiras.

L'estudi es va fer amb 104 persones amb sobrepès que es van posar a dieta (49 dones i 55 homes) als quals es van sotmetre a una dieta hipocalórica durant un període de vuit setmanes i, posteriorment, es va observar la seva evolució al llarg de les 32 setmanes. Després de vuit setmanes, el grup que va recuperar més del 10% del pes perdut posseïa uns nivells de leptina majors i uns nivells de grelina menors. No es van observar diferències en els nivells d'insulina, que va ser una altra hormona que es va mesurar. Els resultats mostren a més una influència específica de la grelina entre els homes i de la leptina entre les dones.

Aquest descobriment permet avançar-se als possibles resultats d'una dieta.
"Aquells pacients obesos o amb sobrepès que guanyen més pes després d'un

programa dietètic podran ser identificats fins i tot abans de començar la teràpia de

pèrdua de pes només amb analitzar els nivells plasmàtics d'aquestes hormones",

subratlla Crujeiras

En aquest sentit, el grup d'investigació va observar mitjançant un anàlisi que la resposta al tractament estava predeterminada per característiques pròpies de cada pacient.

La clau per identificar a aquest tipus de pacients més propensos a engreixar, desconeguda fins al moment, estaria en els nivells d'hormones reguladores de l'apetit. Els resultats d'aquest assaig clínic van evidenciar que els subjectes amb nivells plasmàtics alts de leptina i baixos de grelina són més propensos a recuperar els quilos perduts.

La investigadora ha indicat que, una vegada identificades les característiques diferencials entre pacients, com poden ser els seus nivells de leptina i grelina, "es podria adequar la dieta a cada cas per garantir l'èxit del seu resultat i evitar que es pugui tornar a recuperar pes, la qual cosa suposa un avanç en l'endocrinologia i obri la porta a noves dianes terapèutiques per lluitar contra l'obesitat"

Noticies relacionades:
Video:






L'H1N1 pot contenir la clau per a la grip


Investigadors d'Estats Units descobreixen que alguns afectats per aquest cep han desenvolupat anticossos que els protegeixen de la resta de virus de la grip.
Investigadors de la Facultat de Medicina i el Centre de Vacunes de la Universitat de Emory, a Estats Units, asseguren que el virus A/H1N1 -que es va expandir per tot el món en 2009 pot ser el punt de partida per desenvolupar una vacuna universal contra la grip, ja que alguns afectats per aquest cep han estat capaços de desenvolupar anticossos que els protegeixen de la resta.
La protecció que han demostrat aquestos anticossos, en poques vegades s'havia vist en els qui passaven, la grip estacional.

Per identificar-los, es van seleccionar nou pacients que havien tingut la grip A l'any de la seva aparició amb diferents graus d'intensitat, que anaven des de casos més lleus, es a dir, que els símptomes van desaparèixer als pocs dies, a uns altres més greus que van requerir hospitalització, fins i tot de dos mesos.
La majoria dels participants tenia entre 20 i 30 anys, i a tots ells se'ls va prendre sang uns 10 dies després de l'aparició dels primers símptomes.
Gràcies a aquestos anàlisis, els investigadors van identificar els glòbuls blancs de la sang dels pacients que van desenvolupar protecció contra el virus i, a continuació, van aïllar els gens d'aquests anticossos per analitzar-los individualment. Després d'això, van utilitzar els gens per produir nous anticossos mitjançant cultiu cel•lular -fins a un total de 86 varietats , després, van tractar de comprovar si els ceps de grip reaccionaven en contra.
Així, van identificar cinc anticossos aïllats capaços de doblegar a tots els ceps de la grip estacional de l'última dècada, el cep de la coneguda com a 'grip espanyola' de 1918 i també a un patogen del cep H5N1 de la grip aviari.
Un dels problemes de les vacunes contra la grip és que l'aparició de nous ceps impedeix una protecció universal contra noves variants que puguin sorgir, com va succeir en 2009. No obstant això, en aquesta ocasió alguns anticossos identificats han demostrat la seva capacitat per adherir-se a una part del virus inactiu que inclou la vacuna, gràcies a una proteïna anomenada hem aglutinina, que segons aquestos experts pot ser la base d'una futura vacuna amb una protecció més àmplia.
Després d'aquest treball de microscopi, els investigadors van provar si tres dels anticossos aïllats podien protegir als ratolins contra el cep A/H1N1 de 2009 i altres dos ceps de laboratori. Dos d'aquests anticossos van demostrar la seva capacitat immunitària, fins i tot quan l'anticòs es va aplicar 60 h després de la infecció, encara que només un va oferir protecció contra el cep pandèmica.
A més, els investigadors van comprovar que aquest anticòs procedia del pacient amb la malaltia més greu. El resultat és alguna cosa així com el Sant Grial de la investigació en vacunes de la grip. Malgrat haver-hi tanta diversitat en els ceps de la grip, aquesta troballa demostra que fer una sola vacuna amb immunitat permanent per a totes les grips és alguna cosa cada vegada més factible.
.
El laboratori suís Novartis, que la setmana passada anuncia que tenia feta una primer prova contra la grip A (N1H1), desenvolupada en part gràcies a l'aportació de 289 milions de dòlars del Ministeri de Salut dels Estats Units, va informar aquest dilluns que està disposa a aplicar rebaixes al preu de venda previst.

Al costat de l'anunci, el laboratori va descartar la possibilitat de realitzar donacions de dosis a països pobres.

La comunicació de la disponibilitat de la vacuna, la possibilitat de rebaixa i la negativa a donar dosi, va ser realitzada per part del director general del grup farmacèutic, Daniel Vasella, en declaracions a l'assetjo web del diari britànic Financial Estafis.

Vasella va argumentar la decisió explicant que “Perquè la producció sigui viable, ha d'haver-hi incentius financers”.

A propòsit d'aquests, el directiu va assenyalar que ja existeixen comandes d'importants quantitats de la vacuna, realitzats per diferents governs.
Noticies relacionades:
Video:



Com traure-li més partit al cervell


Gravar en el mòbil o la PDA dates senzilles, com recordar aniversaris o cites personals es converteix en el primer pas cap a una ment fluixa.

Tot ésser humà posseeix una gran màquina complexa, encara que en la majoria dels casos està no s’utilitza be . El cervell compta amb més de 100.000 milions de missatgers –neurones–que transmeten ordres d'un costat a un altre. Aquest òrgan té més poder que qualsevol ordinador, ja que compta amb una rapidesa de processament que aconsegueix els cent bilions d'instruccions per segon, per al que destina una cinquena part de l'energia que consumeix.

Però, no obstant açò, per què sembla que està desaprofitat el seu potencial?
Avui en dia es compta amb tot un arsenal d'aparells llests per a substituir les habilitats de la ment. A manera de recordatoris, es col•loquen mil i una alarmes en els mòbils, s'emmagatzema informació i telèfons, en PDA i ordinadors, que recorden , cites de treball, des de dates importants fins a aniversaris dels éssers més volguts. Com comenta Marcel Berthier, director de la Unitat de Neurologia Cognitiva i Afàsia del Centre d'Investigacions Mèdiques de la Universitat de Màlaga i membre de la Societat Espanyola de Neurologia , «si alguna cosa no s'usa, s'atrofia. Les xarxes neuronals que no usem es deterioren i perden la seua capacitat de funcionament».




Malgrat la creença que el hipotàlem siga el responsable de ser la part del cervell que s'encarrega de gestionar la memòria, els científics de la Universitat de Boston plantegen noves evidències. Fa cosa d’ un mes, en la revista «Sciences» els investigadors sostenien que no existeix una regió concreta específica encarregada del processament de la memòria. Ells apunten al fet que es dóna una col•laboració entre les diferents zones.

D'acord amb aquest treball, també s’ ha desvelat noves claus importants en el camp de la memòria. Un dels investigadors responsables d'aquests treballs, explica que «els astròcits són cèl•lules no neuronals que intervenen en la comunicació cerebral».

Amb aquestes noves dades, sembla que es complica . Astròcits i neurones han de recopilar l’ informació en un cervell que no té índex ni mapa, que emmagatzema sense ordre i que recupera gràcies al context. «Què feia mentre tenia les claus en la mà... Ah! Em llevava l'abric i ho deixava en el sofà. Sí, ací estan». I d'aquesta manera, lligant records visuals a sonors i amb l'ajuda de l'olfacte, un és capaç de recordar l’oblida’t.


Memòria d'elefant?

Llavors, com podem mantenir en forma la memòria? La resposta dels experts és senzilla: entrenant. D'aquesta forma neurones i astròcits es mantenen en forma en el seu particular «gimnàs», ja que si manquen de tasques, acaben en un racó oxidats i plens de teranyines.

Xicotets hàbits diaris permeten recordar i arxivar millor les coses en el cervell, com escriure en un paper les tasques. Per a donar-li treball al cervell pot resultar pràctic dedicar uns minuts preguntar-se, per exemple: «Què vaig desdejunar avui? Què vaig fer la setmana passada?». I per a fixar aqueixos records gens millor que abans d'anar-se al llit fer un repàs mental del dia i també de la jornada següent.

El cervell és l'únic òrgan que requereix un entrenament; amb el nostre cervell no podem fer res si no ho entrenem; li hem d'ensenyar a parlar, a millorar la nostra memòria o a controlar les nostres emocions i aquestes habilitats hem de mantenir-les. A més, resulta aconsellable desenvolupar i mantenir l'activitat cerebral, fins i tot amb videojocs o màquines d'entrenament, sempre que no caiga en l'addicció o en l'aïllament social.
Es recomana que la ciutadania «es mantinga activa mentalment» amb els més variats mètodes, des de la lectura o la pràctica de jocs, com els escacs a l'ús de màquines d'entrenament mental o de videojocs «sempre que no caiga en l'addicció o en l'aïllament social, sobretot en el cas dels menors i dels joves». També es recomana evitar les situacions emocionals com l'estrès, que danyen l'activitat cerebral.

Amb maquinetes o amb altres bovades , però el cas és mantenir activa la ment. Un projecte desenvolupat en la Universitat de Granada ha demostrat que el bilingüisme millora les capacitats i entrena la memòria, per aquest motiu saber dos idiomes te avantatges més enllà de l'evident facilitat per a comunicar-se. Després de les proves dutes a terme, els investigadors han demostrat que el cervell pot respondre de forma diferent amb entrenament i que l'aprenentatge d'un altre idioma és, d'alguna manera, un entrenament.


Noticia original


Noticies relacionades:
-Neurologia

-Alimentació per al cervell

-Informació del cervell


Video:


Practicar esport amb el temps pot provocar arítmies


El cor és un múscul que bombeja la sang a tot el cos, tant perquè es purifiques en els pulmons, com perquè arriben a cada cèl•lula de l'organisme.
Aquest bombament ho realitza amb un ritme sorprenent i constant que solament canvia una miqueta quan estem en complet repòs o s'accelera amb l'exercici, alguna malaltia o esglai.
Practicar exercici de forma regular no solament prevé l'aparició de malalties cardiovasculars sinó que a més contribueix a millorar la salut d’ells qui les pateixen. És important remarcar que un estil de vida físicament actiu va associat a una disminució de la mortalitat per malaltia cardíaca en almenys un 30%, de manera que a major activitat física, menor incidència d'esdeveniments cardiovasculars. No obstant açò, l'exercici de resistència continuat durant anys podria provocar alteracions en l'estructura i funció cardíaca creant un risc per a patir arítmies.
Practicar exercici de resistència, com el ciclisme o les maratons, d'una forma intensa durant anys pot provocar malalties cardíaques, com la fibrosis i les arítmies, segons demostren els l’estudiïs .

"Estem parlant principalment de persones d'uns 40 anys que porten uns deu anys entrenant una hora diària de forma intensa, encara que aquest estudi també afecta als esportistes joves", ha explicat el cardiòleg i coordinador de l'estudi, Lluís Mont, que ha aclarit que "fer exercici és bo, però fer-ho a l'excés pot ser contraproduent".

L'estudi, s'ha dut a terme durant cinc anys i ha consistit a sotmetre a un grup de rates a una hora d'exercici diari durant setze setmanes, que seria l'equivalent a deu anys d'entrenament diari en el cas dels humans.

El resultat ha sigut que totes les rates han mostrat signes de disfunció del teixit cardíac després de passar vuit setmanes corrent una hora diària sobre una cinta.

Així mateix, després de setze setmanes d'exercici, el 42 per cent de les rates esportistes han resultat ser més susceptibles a patir una arítmia induïda que les seues companyes sedentàries.

Els humans no responen exactament igual que les rates perquè hi ha factors genètics que ens diferencien. Però els treballs a diari amb pacients ens demostra que entre els esportistes hi ha molts més casos de patologies cardíaques que entre els sedentaris, ha puntualitzat el doctor Mont.

L'estudi demostra per primera vegada que un excés continuat d'exercici físic pot tenir conseqüències negatives per al cor i pot ser la causa d'alguns dels casos de mort sobtada d'esportistes.

En aquest sentit, el Doctor Josep Brugada, que es professor de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, ha defensat la necessitat de realitzar controls cardiològics periòdics als esportistes de resistència i a tots els xiquets i joves que comencen a practicar exercici de forma continuada.

"Sóc partidari de fer-li un electrocardiograma a tots els xiquets perquè d'aquesta manera detectaríem quasi tots els casos de persones amb predisposició a patir patologies cardíaques", ha dit el doctor Brugada.

Respecte als atletes professionals i a les persones que practiquen esport amb assiduïtat de forma intensa, Brugada creu que "un electrocardiograma no és suficient" i és necessari sotmetre's periòdicament a "proves d'esforç, elèctrons i eco cardiogrames".

Els resultats d'aquest estudi "són importants -segons el doctor Mont- perquè cada vegada hi ha més persones de 30, 40 o 50 anys, que comencen a fer esport diàriament per a posar-se en forma i es posen reptes alts, com córrer maratons o pujar muntanyes amb bicicleta".

En la seua opinió, aquestes persones han de ser conscients del risc que corre el seu cor i prendre mesures preventives, és a dir, sotmetre's a exploracions periòdiques.


El doctor Brugada ha lamentat que "aquestes mesures preventives no són habituals", encara que s'ha mostrat esperançat perquè la llei de l'esport que el Govern està preparant pretén que els esportistes estiguen obligats a sotmetre's a certes proves.

Ara caldrà tindre cura perquè aquestes proves es puguen fer bé, Brugada, espera que aquests estudis ajuden a fer que tant els metges com els pacients es prenguem en serio els riscos que comporta practicar intensament l’ exercici físic.
Noticies relacionades:
Video:

Lupus


El Lupus és una malaltia autoimmune crònica que ocasiona que el sistema immunitari ataquen en els teixits del seu propi organisme i que posa en risc la vida del malalt.
Això pot causar dany a diverses parts del cos com:

•Les articulacions
•La pell
•Els ronyons
•El cor
•Els pulmons
•Els gots sanguinis
•El cervell.


Aquesta malaltia, afecta sobretot a persones entre els 15 a 45 anys, i es de difícil diagnosticar ja que els seus primers símptomes, com el dolor articular, la fatiga, les taques cutànies i la febre, es confonen freqüentment amb altres malalties mes comunes de les quals aquests pacients són tractats .
Fa més de 40 anys que es coneix la malaltia i encara no es coneix la cura.
Actualment són més de cinc milions de persones al món que lluiten contra aquesta malaltia.
El dijous 10 de maig, es celebra el Dia Mundial del Lupus.
En l’ infermetat del lupus es degut a 3 tipus de factors:
• factors genètics: implica l'existència d'una predisposició genètica, sobre la que actuaran els factors ambientals i els factors hormonals, per provocar el lupus.
• factors hormonals: És més freqüent en les dones (igual que totes les malalties autoimmunes), a causa d'una afectació hormonal.
• factors ambientals: El factor ambiental fonamental és el sol ( les radiacions uv), que actua augmentant l'expressió d'antígens en les membranes cel•lulars; aquests antígens, que normalment haurien d'estar interns en la cèl•lula, s'expressen en la superfície i són reconeguts com a estranys, provocant una malaltia autoimmune.

De la interrelació d'aquests 3 factors es genera una alteració de la regulació de la immunitat, que porta a l'expressió d'antígens, i dóna lloc al lupus.
Existeixen diversos tipus de lupus. El més comú és el lupus eritematós sistèmic, que afecta a moltes parts del cos. Altres tipus de lupus són:

•Lupus eritematós discoide: causa una granellada en la pell que és difícil de cuidar.
•Lupus eritematós cutani subagut: causa ferides en les parts del cos que estan exposades al sol.
•Lupus secundari: causat per l'ús d'alguns medicaments.
•Lupus neonatal: un tipus rar de lupus que afecta als bebès nounats.









Noticies relacionades:



Video:

Antioxidants:pitjor que inútils

Els suplements vitamínics no només no prevenen les malalties, sinó que eleven la mortalitat.
La promesa de salut i longevitat creada en les últimes dècades pels suplements antioxidants s'ha esvaït. Si es guiessin per les proves científiques i no pels cants de sirena de la publicitat, els molts milions de persones que prenen aquests complements dietètics a Europa i EUA (10-20% de la població) per prevenir el càncer i altres malalties cròniques haurien de deixar de fer-ho. Ja se sospitava que prendre vitamina A, vitamina I, beta carotens i altres antioxidants, junts o per separat, no tenia cap efecte positiu apreciable sobre la salut, però almenys es presumia que no era perjudicial. Ara s'ha comprovat, mitjançant un tipus d'estudi que ofereix més garanties científiques, que les píndoles antioxidants no només són una despesa inútil, sinó que a més poden acurtar la vida.

Del 8% al 10% dels espanyols són consumidors habituals o cíclics de suplements vitamínics.

Els suplements de beta carotens i vitamines A i E eleven la mortalitat un 7%, 16% i 4%, respectivament.

En una població sense manques vitamíniques, el consell mèdic ha d'insistir sobre els estils de vida que han de portar.

Només els aliments contenen la justa proporció d'antioxidants i tenen un efecte beneficiós comprovat.
El gran negoci dels suplements vitamínics ha impulsat la realització d'infinitat d'estudis sobre els seus possibles efectes beneficiosos en l'envelliment, el càncer, les malalties cardiovasculars, l'Alzheimer i moltes altres dolences cròniques. S'han fet investigacions bones, regulars i dolentes, i les seves conclusions han estat el bastant discordants com per a no saber amb certesa, si els suplements antioxidants eren beneficiosos o nocius per a la salut. Òbviament, la publicitat es quedava reiteradament amb els resultats més positius.

"Les proves per demostrar la presència o l'absència de beneficis per l'ús de multi vitamines i suplements minerals per previndré el càncer i les malalties cròniques són insuficients", dictaminava en 2006 una revisió dels Instituts Nacionals de la Salut d' EUA-

La feina científica , ara ha demostrat que els suplements antioxidants no són innocus, i es qüestiona l'eficàcia preventiva i la seguretat d'aquests suplements.
Els nostres resultats van més enllà de les revisions , suggerint que els suplements antioxidants podrien no ser beneficiosos.

Els resultats d'aquest estudi, publicat el 27 de febrer en el Journal of The American Medical Associat ion , mostren que el beta carotens i les vitamines A i E s'associen amb increments de la mortalitat del 7%, 16% i 4%, respectivament, mentre que la vitamina C i el seleni no semblen elevar el risc de mort (el seleni podria disminuir-ho, encara que no és segur i fan falta nous estudis per esclarir-ho, sostenen els autors del treball).

Molts ciutadans ja estan farts d'estudis i missatges de salut contradictoris. Per què haurien de fiar-se d'aquest estudi més que dels anteriors? Com saber que el que avui és blanc demà no serà negre? Les dades actuals són molt més fiables que els que teníem fins ara perquè provenen d'una revisió sistemàtica d'estudis aleatoritzats i perquè són consistents amb revisions prèvies. En principi, la confiança en aquests resultats és alta i és poc probable que estudis posterior ho s modifiquen.

Conforme estan les coses, quina és la recomanació més raonable? Ha de des aconsellar-se el consum de suplements antioxidants? És clar que no, sembla adequat recomanar aquests suplements per a la prevenció de malalties. El que cal fer és prendre una dieta rica en fruites i verdures, perquè només els aliments naturals contenen la justa proporció d'aquests nutrients i a més està comprovat el seu efecte beneficiós. El consell ha d'incidir sobre els estils de vida: prendre una dieta equilibrada, evitar el sobrepés, fer exercici i no fumar.

Cal desaconsellar el consum d'aquests suplements perquè no tenen un efecte beneficiós i en canvi hi ha dades molt suggeridores que poden ser perjudicials.

A Espanya el consum de suplements antioxidants no està tan estès com en altres països. Ací es prenen sobretot complexos vitamínics per a l'estrès o el cansament. Encara que tampoc està comprovat el seu efecte beneficiós, almenys són fórmules més completes. El 8-10% dels espanyols són consumidors habituals o cíclics de suplements vitamínics, enfront del 30% dels anglosaxons.

L'elevació del 5% del risc de mort pel consum d'antioxidants ha posat en marxa l’ estudi.

Sabedors d’ aquest risc i a la falta de proves, moltes persones prenen antioxidants per millorar la seva salut i prevenir el càncer. Estem exposats a un intens màrqueting amb un missatge contradictori. Però la situació, es deu no només a la pressió publicitària, sinó que és també la responsabilitat dels metges mal informats i de les autoritats sanitàries, per no alertar d'aquest incert benefici i d'aquesta publicitat enganyosa".

Noticia

Noticies relacionades:
-Antioxidants

-Suplements vitamínics

Video:






dimecres, 24 de novembre del 2010

El fum dels focs artificials és perjudicial

Una investigació confirma la presència de petites concentracions de plom, coure o titani que arriben fins al pulmó.

Les partícules metàl•liques que s'emeten en el fum dels focs artificials suposen un risc per a la salut, especialment per a les persones asmàtiques. Ho adverteix així un estudi elaborat per investigadors de l’ Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (Idaea-CSIC) de Barcelona, que publica la revista "Journal of Hazardous Material".
Una menor exposició implica una menor contaminació, per la qual cosa la investigadora va assenyalar com a solució al problema que els assistents a aquests espectacles es col•loquin en llocs no afectats per l'arribada de les emissions i es pari esment a l'adreça del vent. També va considerar important realitzar un control "estricte" sobre els components del material pirotècnic que s'importa, per evitar així la crema d'aquells productes amb una composició química potencialment més perillosa.
"La investigació toxicològica ha demostrat que moltes de les partícules *metalíferas que porta el fum dels focs artificials són bioreactives i poden afectar a la salut humana", va assenyalar la investigadora del Ideal Teresa Moreno. L'evidència és que aquesta inhalació resulta perniciosa "encara que solament succeeixi en ocasions puntuals al llarg de l'any", per la qual cosa la investigadora va recomanar allunyar-se del fum que es produeix tant com sigui possible. "
L'addició de metalls en la pólvora, que es realitza per obtenir els diferents colors i efectes dels coets, provoca l'alliberament de partícules nocives per a la salut, segons es demostra amb aquestes dades, recollits en exhibicions pirotècniques realitzades a Girona, Barcelona, València i Londres. Aquestes partícules són el bastant petites -diverses micras o menys- com per ser inhalades "profundament" en el pulmó, algunes molt perjudicials com el plom, si ben també s'ha detectat la presència de coure, estronci, potassi, magnesi, alumini, titani, bari, antimoni i concentracions d'òxid nítric i diòxid de sofre.


Notícia original


Notícies relacionades:
El fum
Foc artificial

Vídeo

La grip aviar

La grip aviar ha tornat a Hong Kong. Les autoritats sanitàries de l´excolònia britànica asseguren que han detectat el primer cas de grip A/H5N1 en una persona des de 2003. Es tracta d'una dona de 59 anys, que ha donat positiu en les proves després d'haver tornat d'un viatge a Xina continental. La pacient, que inicialment va ser diagnosticada amb pneumònia, es troba hospitalitzada en estat greu. Es desconeix on ha contret la malaltia.
Chow ha afirmat que no hi ha indicis, de moment, que la dona ingressada s'hagi contagiat per una transmissió del virus d'humà a humà, i que la investigació s'està concentrant en les gallines com a font d'infecció. La dona va viatjar a Xina entre el 23 d'octubre i l'1 de novembre passats amb el seu marit i la seva filla. L'espòs, de 60 anys, també va experimentar símptomes de febre, però s'ha recuperat.
L'excolònia va registrar l'últim cas de grip aviari en humans en 2003. Sis anys abans, en 1997, va sofrir el primer gran brot en persones ocorregut al món. La malaltia va provocar llavors la mort de sis persones a Hong Kong, i va obligar a sacrificar diversos milions de pollastres i gallines, tots els de el territori. Hong Kong es va veure copejat també en 2003 pel SARS (sigles en anglès de síndrome respiratòria aguda i greu), que va matar a 774 persones a tot el món; d'elles, 299 en l'ex colònia. L'epidèmia va enfonsar l'economia d'Hong Kong durant mesos.
Desde que es va produir l’apareixement del H5N1 en 2003, s’han contabilizat 507 casos en tot el món, dels cuals 302 han sigut mortals, segons l’últim balanç de l’ Organizació Mundial de la Salud (OMS), publicat el 18 de octubre passat. El major nombre de contagiats i morts s’ha produït en Indonèsia (170 y 141, respectivament), Vietnam (119 -59) i Egipte (112-36).


Notícia original


Notícies relacionades:
La grip torna
Hong Kong set anys després

Vídeo