El teu gos recorda el que vas fer.

En molts estudiats realitzats per científics s'ha comprovat que els gossos tenen una gran capacitat d'entendre als humans, però aquesta capacitat és més gran de la que ens pareix. Un nou experiment revel·la que els gossos humans compartim certes habilitats mentals. Segons un estudi hongarès, a través d'una sèrie d'entrenaments, les mascotes poden recordar i imitar les nostres accions.

Un estudi publicat a Current Biology, realitzat per investigadors del departament d'Etologia de la Universitat Eötvös Loránd a Hongria, revela que els gossos posseeixen una memòria similar a la dels humans.

En animals, la denominació "memòria similar a episòdica" es refereix a l'habilitat de codificar i obtenir informació -què, quan i on- sobre un fet determinat. El qualificatiu es deu al fet que no existeix evidència fiable que es demostre consciència en aquesta forma de recordar.

Altres estudis previs, demostraren que els gossos podien imitar accions humanes, fins i tot després de 24 hores d'haver-les vist. L'única condició fonamental era donar-los una ordre prèvia. D'aquesta manera, es va demostrar que els gossos tenen una memòria semàntica que implica la preparació d'una resposta, alhora que es codifica el missatge (l'ordre). 

La memòria episòdica no està clar que existeix realment, ja que no es tan simple com preguntar-li a l'animal qué recorda. El que si que saben els investigadors, es que els animals utilitzen molt la imitació del que fan les persones. Es a dir, si l'animal veia que el seu amo saltava, ell ho imitava sense que l'amo li diguera l'orde d'executar la mateixa acció.

 NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA

VÍDEO

Mesures urgents per a conservar les espècies autòctones dels rius.

Unes investigacions de l'MNCN han comprovat que la contaminació per nutrients, la salinització, el descens del nivell i l'alentiment del flux d'aigua, així com la destrucció de l'estructura dels hàbitats fluvials, estan fent que les espècies autòctones desapareixquen a causa de la incorporació d'espècies exòtiques. El dels peixos és el grup de vertebrats que compta amb major percentatge d'espècies exòtiques a Espanya. En un nou estudi, els científics proposen millorar la qualitat de l'aigua i restaurar els cursos hidrològics, entre altres mesures.

Últimament el nombre d'espècies natives que viuen als rius ha baixat de forma alarmant, alhora que augmentava la presència d'espècies exòtiques, com el carranc americà d'un color més roig. Els investigadors han pres dades en 530 punts de rius de 15 conques del nord-est d'Espanya, unes pertanyents a la Xarxa Natura 2000, per tant protegides, i d'altres no. "Hem volgut fer una comparativa que ens donés informació de com estan funcionant les àrees protegides i conèixer l'estat de les diferents comunitats de peixos", explica Ignacio Doadrio, investigador de l'MNCN.

Protegir aquests afluents a més beneficia tot l'ecosistema, ja que una població saludable de peixos aporta beneficis a la resta de la comunitat, com als mamífers que s'alimenten d'ells ja les nàiades (musclos d'aigua dolça) que els necessiten com hostes de les larves per sobreviure.

NOTICIA ORIGINAL
NOTICIA RELACIONADA

Prevenció de terratrèmols.

"El terratrémol ha tingut lloc en una zona de contacte de les plaques d'Eurasiatica i Índia, on s'acumulen esforços tectònics. Per tant, no és un succés singular. Es tracta d'una zona de subducció en què la convergència entre plaques, amb una velocitat mitjana d'uns 4,5 cm a l'any. De fet, és l'origen de la gran cadena de l'Himàlaia.

Com no és possible predir el moment, lloc i grandària d'un futur terratrémol, la prevenció davant d'este tipus de desastres naturals és la millor arma per a mitigar els danys que causen. Previndre consistix bàsicament en que les construccions en una zona sísmica siguen capaços de resistir el moviment del sòl ocasionat per un terratrémol, és a dir, disposar d'una bona norma sísmica.

Estes normes que regulen la construcció existixen en la majoria dels països subjectes a la idea de terratrémols, com és el cas d'Espanya. A Nepal veiem que els majors danys, i per tant víctimes, s'han ocasionat en construcciones que resisten mal la fuerza de un terremoto.

Construcciones con diseño sismorresistente, como ocurre en Japón, por ejemplo, permiten mitigar y minimizar la fuerza destructora de un sismo. Sin embargo, este tipo de infraestructuras implican unos costes económicos mayores y, por tanto, muchas veces fuera del alcance de los países más pobres. Otro problema que se presenta es que los edificios históricos carecen de ese diseño sismorresistente por lo que la pérdida de patrimonio histórico es una consecuencia que no se puede evitar. Este es un problema de difícil solución como se ha visto en los últimos terremotos de Italia.

La primavera serà intensa per als al·lèrgics al pol·len.

La primavera del 2015 serà d'intensitat "moderada" per als al·lèrgics al pol·len a les zones del centre peninsular, mentre que serà "intensa" al sud i "lleu" al litoral mediterrani i la cornisa cantàbrica.

Les dades les sabem gràcies a la Societat Espanyola d'Al·lergologia i Immunologia Clínica (SEAIC), que per primera vegada ha establert el nivell d'intensitat en diferents zones geogràfiques del país, en col·laboració amb la Universitat de Castella-la Manxa.


A Espanya hi ha setze milions de persones al·lèrgiques, de les quals aproximadament la meitat ho són a pòl·lens de plantes, especialment a les gramínies, seguides d'olivera, xiprer, Salsola, plàtan d'ombra i parietària. El 80% són al·lèrgics a diversos tipus.

Vídeo


Link notícia original

Curiosity descobreix nitrògen en el sòl de Mart.

 Curiosity descobreix nitrògen en el sòl de Mart.

Per primera vegada en l'història, el rover Curiosity de la NASA ha detectat compostos de nitrogen en Mart. Aquest element essencial per a viure en la Terra ha sigut encontrat en forma d'òxid nítric, una font de nitrogen bioquímicament accessible i essencial per a l'habitabilitat del planeta roig.

En l'atmosfera marciana s'havia detectat nitrogen, però per primera vegada el rover Curiosity ha trobat nitrats en la superfície del planeta roig.  Ho ha fet tant en mostres de pols superficial com en materials excavads en els sediments de l'antic llac del cràter Gale, per on circula hui en día el vehicle.
  
"Mai abans s'havien identificat compostos de nitrogen a la superfície de Mart, ni in situ a través de rovers o landers, ni amb orbitadors; tan sols havia aparegut en alguns meteorits marcians", afirmava Alberto G. Faeirn, del Centro de Astrobiología (INTA-CSIC.

Link notícia original.

Per què van desaparèixer els neandertals?

Un equip de científics espanyols acaba de comprovar que en la societat dels neandertals, ja existia una divisió del treball entre el sexe masculí i el femení. Aquest descobriment  és l'últim descobriment que demostra que els 'nostres cosins' de la nostra espècie eren molt més sofisticats del que es creia.


En els últims anys s'ha comprovat que els neandertals tenien cura dels malalts, enterraven els seus morts i fins i tot tenien certa capacitat per al pensament simbòlic. Però, si la seua intel.ligència no era tan primitiva com es pensava, per què van desaparèixer?

Link notícia original

Vídeo

La genètica predisposa a l'obesitat més que la dieta o el sedentarisme.

La genètica predisposa a l'obesitat més que la dieta o el sedentarisme.

Encara que la dieta i l'exercici són importants, la genètica és fonamental en la tendència de les persones a guanyar pes i a emmagatzemar greix.
L'estudi liderat de Mohlke es centra en on s'emmagatzema el greix en el cos, un dels determinants de risc per a la salut. Per això, un dels trets observables vinculats als llocs genètics va ser la ràtio entre la circumferència de cintura i del maluc.

El perill de la panxa

Les persones amb les cintures més grans que el maluc tenen més greix abdominal envoltant els òrgans situats en aquesta zona. Això els fa més propensos a patir trastorns metabòlics -com diabetis tipus 2 o problemes cardiovasculars- que les persones amb el greix corporal més concentrada al maluc o distribuïda per igual a tot el cos.

IMC vinculada a factors genètics

El segon article publicat a Nature se centra en l'índex de massa corporal (IMC). En ell, els científics van identificar 97 regions de tot el genoma que influeixen en l'obesitat, una troballa que va triplicar el nombre de regions prèviament conegudes.

Link notícia original

Vídeo

Un anàlisi confirma el grau de confiança dels estudis sobre canvi climàtic.

Un anàlisi confirma el grau de confiança dels estudis sobre canvi climàtic.

Investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques han fet un anàlisi crític de les publicacions sobre els impactes en ecosistemes i organismes. Segons els resultats, els científics han assenyalat que hi ha evidències "convincents, però no concloents" que el canvi climàtic sigui la causa d'aquestes transformacions.

L'article, publicat a la revista Global Ecology and Biogeography, és un anàlisi crític de les investigacions dutes a terme en aquest camp, ja que, segons els científics, és "molt difícil" atribuir els actuals canvis en biologia a les transformacions del clima i l'augment dels gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera.


Per realitzar l'anàlisi, els investigadors han utilitzat una base de dades amb més de 1.500 observacions. Han determinat que "en general, la confiança és moderada a l'hora d'atribuir els impactes biològics al canvi climàtic".

Vídeo relacionat.

Link notícia original.

El sedentarisme és més culpable de l'obesitat dels espanyols que la dieta

El sedentarisme és més culpable de l'obesitat dels espanyols que la dieta.

El sedentarisme i la falta d'activitat física són més culpables del sobrepès i l'obesitat dels espanyols que les calories que ingereixen en la seva dieta, que es compon de més greixos i proteïnes de les recomanades per l'Autoritat Europea per a la Seguretat Alimentària (EFSA) però de menys hidrats. 

És la conclusió de l'estudi de Antropometria, Ingesta i Balanç Energètic a Espanya (Anibes) realitzat per la Fundació Espanyola de la Nutrició (FEN) per conèixer els patrons alimentaris dels espanyols i la seva despesa d'energia, que va ser publicat el passat mes de desembre.

Link notícia original.

Vídeo relacionat amb la notícia.

Fixar les coordenades dels tumors cerebrals.

El glioblastoma multiforme és un tipus de tumor cerebral que té un pronòstic desolador, amb una esperança de vida que està entre els 12 i els 18 mesos després de la seva detecció. Científics del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) i del Centre d'Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT) volen donar una mica de llum en aquest pronòstic.

El problema d'aquest càncer és que quan es diagnostica ja és tard, no es pot operar bé perquè les proves d'imatge no detecten definidament la seva extensió i els tractaments funcionen de forma diferent en cada pacient. Ara un equip dels dos centres nomenats abans està involucrat en un projecte que, d'aconseguir finançament suficient, tractarà de fer visible aquest tumor en les proves d'imatge per poder conèixer millor el grau d'afectació del pacient i donar ulls als cirurgians que han d'extirpar aquest tumor.

NOTICIA ORIGINAL

VÍDEO

Perills de la globalització i de les TIC al medi rural.

Un estudi liderat per la Universitat d'Alacant i liderat per la investigadora Rosa María Jiménez Abad, ha investigat el paper de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i la globalització en el medi rural.

Segons els seus resultats, la localització aïllada dels allotjaments turístics i les característiques de la societat de la informació són aspectes que obliguen a centrar esforços per reduir la bretxa digital existent entre els espais rural i urbà.

Jiménez Abad afirma: "Si no s'apliquen estratègies per augmentar l'accés i ús de les TIC, i s'utilitzen aquestes per fomentar un turisme al marge de l'activitat agrícola tradicional, difícilment s'estarà contribuint al desenvolupament rural", assegura Jiménez Abad.

L'estudi fa un repàs a les polítiques agrorrurales comunitàries i els seus diferents fons de finançament, incideix en els efectes de la globalització i les conseqüències per a les grans multinacionals, i aventura la difícil definició del medi rural davant la generalització i implantació de les TIC.

NOTICIA ORIGINAL

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Advierten-de-los-peligros-que-acarrean-la-globalizacion-y-las-TIC-al-medio-rural

Les grases afecten de manera diferent als cervells masculí i femení

Un grup interdisciplinari de científics d'institucions nord-americanes ha estudiat les diferents respostes cerebrals de ratolins en menjar greixos.

La troballa, publicat aquesta setmana a la revista Cell Reports, indica que els cervells de mascles i femelles responen de maneres molt diferents a aquest tipus de dietes. Els mascles pateixen una major inflamació de la regió, incrementant el risc de diabetis i malalties cardiovasculars, en comparació amb les femelles.

Clegg i el seu equip estan treballant ara en una estratègia per confirmar si les troballes en ratolins també podrien aplicar-se a les persones. Les conclusions podrien explicar les diferències observades entre dones i homes en les conseqüències de l'obesitat; per exemple, per què les premenopàusiques amb sobrepès tenen millor salut que els homes. Si és confirmades en humans, aquestes conclusions obligarien a adaptar les recomanacions dietètiques en funció del sexe.

Braços biònics retornem el tacte a amputats.

L'investigació encapçalada per Max Ortin Catalan ha sabut crear i posar prototips de braços biònics connectats als monyons a dos pacients nord-americans amputats, ara ja poden sentir i distingir el que toquen amb les seues pròtesis. A Suècia, un camioner porta utilitzant el seu braç artificial que va ser unit directament a l'os des de fa 18 mesos.

El pacient ara té franja completa de moviment, la pròtesi funciona en qualsevol tipus de clima, pot fer maniobres violentes sense que el braç artificial s'active involuntàriament i no hi ha cap component que faça pressió sobre la pell.