Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lessions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lessions. Mostrar tots els missatges

dimarts, 23 de febrer del 2010

Molèsties al pubis, un problema de l'esportista aficionat

La pubàlgia ve donada pel creixement de la musculatura de les extremitats inferiors, adoptant unes cames fortes i potents sense creixement de la musculatura abdominal, que queda flaca i sense consistència. Els músculs abdominals i els adductors s'insereixen en el pubis, provocant dolor en la zona de la pelvis. La pubàlgia, es pot previndre i també corregir-se als quiròfans en cas que no desaparega el dolor.

L'origen d'aquesta lesió no és molt clara, però molts experts coincideixen que es deu a un desequilibri muscular.

Si es pateix aquesta lesió, no es recomana repòs, ja que davant la inactivitat els abdominals tendeixen a debilitar-se, i els adductors a retraure's, per tant es recomana un descans actiu per a no empitjorar la lesió. A més, les superfícies dures, embarrades i amb irregularitats afavoreixen la lesió.

El tractament és diferent a cada persona, degut a la seua estatura, però consisteix en tonificar la musculatura abdominal i augmentar la flexibilitat i estiraments de la zona adductora.

Si s'arriba al quiròfan el tractament consisteix en practicar una sutura del tendó de la paret anterior de la musculatura abdominal i seccionar el tendó dels adductors, per aconseguir un reforç a la paret abdominal i que el tendó adductor baixe 2cm per ajuntar-se a la resta de la musculatura. El temps de recuperació és de 2-3 setmanes i en 2-3 mesos es podrà tornar a practicar esport.

Es dona sobretot als futbolistes, més en concret als esportistes aficionats que practiquen jocs de contacte en equip, ja que són treballadors que no estan al 100%, treballen durant la setmana, entrenen un par de dies i juguen un partit.

Vídeo sobre la pubàlgia


Noticia original

dilluns, 9 de novembre del 2009

Lessions



Segons les últimes investigacions els xics i xiques que sols practiquen tenis i no realitzen cap dels altres esports tenen més riscos a lessionar-se i si era el tenis la professió que volien realitzar aleshores la deurien d’abandonar.

El doctor Neeru Jayanthi, director del comité educatiu de la Societat Internacional de Tenis i Medicina ha inspeccionat aquest problema a 519 jugadors durant un determinat temps als EEUU i ha vist que l’equip de tenis demana més del que el cos d’un xiquet pot donar i uns quants van abandonar el torneig.

Les lessions més freqüents a aquestos casos són les lessions musculars, dislocacions de la cadera, tendinitis etc. Però la menys freqüent és l’anomenat colze de tensita deguda a la mala postura alhora d’agafar la raqueta. Es van fer analitzacions a deportistes com Roger Federer el qual pasava de 16 a 20 hores practicant aquest deport i si es lesionaba a algun torneig tenia més posibilitats de retirar-se d’un proxim torneig.


Neeru Jayanthi creu que els pares dels xics i xiques que tinguen lessions practicant aquest deport no deuen de ser pressionats per seguir competint i deixar que fagen repós.




Font d'informació