Els joves hauran d'esperar fins a 2022 per a vacunar-se contra la Covid

 

 

La gent jove haurà d’esperar-se fins el 2022 per a ficar-se la vacuna contra la Covid-19 ja que els primers que es posaran la vacuna seran els grups d’alt risc. La gent pensa que a principi de l’any 2021 ja hi haurà una vacuna, però no serà així, perquè no es poden produir tantes vacunes per a tots. Els primers vacunats seran els treballadors sanitaris que estan en primera línia de batalla contra la pandemia i després els ancians i persones amb més risc.

Una persona jove i sana haurà d’esperar fins el 2022 per a ser vacunada. En aquests moments hi ha una desena de vacunes que es troben en la fase 3 d’assajos clínics, aquests assajos servixen per a veure la eficacia i descartar possibles efectes secundaris. Quaranta assajos de vacuna es troben en la tercera fase i dos-cents estan en proves de laboratori, el que ens indica el interés que hi ha en el sector farmacèutic i biotecnològic.

Fins que no estiguen els resultats de la fase 3 no sabrem quines i quantes vacunes seran segures i efectives. Aquests resultats podrien ser efectius el próxim any, després hauran d’aprovar les vacunes. La OMS ha sol·licitat tenir accés als resultats per agilitzar el procés en tot el món. Es tracta de vacunes que seran utilitzades amb mils de milions de persones, així que hem d’estar segurs de que la decisió siga correcta. 

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1 

NOTICIA RELACIONADA 2

Què hem de saber sobre la febre?

 

La febre ha estat associada des de sempre a tota mena de sentiments i situacions relacionats amb l'augment de temperatura, però realment, és un dels signes més comuns de l'existència d'alguna malaltia, ja que emprem l'augment de la temperatura corporal com a mecanisme de defensa davant una malaltia o davant un procés inflamatori amb l'objectiu de danyar als organismes patògens i que el cos siga un lloc menys còmode per a ells, pel fet que a la majoria de virus i bacteris els resulta complicat sobreviure amb una temperatura elevada.

Encara que la nostra temperatura vària per com estem, quan estem en repós la temperatura baixa i quan estem en moviment, augmenta lleugerament, la més baixa l’assolim quan dormim perquè tot el cos es relaxa. Per tant, la nostra temperatura sol variar entre 35 i 37ºC i hi ha tres tipus de febre quan superem aquests valors: febrícula (37,5 °C), febre (a partir de 38 °C) i febre d'urgència (a partir de 40 °C).

L’hipotàlem diu al cos que necessita augmentar la temperatura i comença a realitzar diferents accions com fer-nos tremolar per a produir calor, per això tenim sensació de fred, i una vegada que passa la febre o aconseguim baixar-la, l’hipotàlem torna a regular-se. i notem calor de sobte.

Link notícia

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Descobert el mecanisme que fa que el virus de la grip es multiplique de manera eficient

Un equip del Centre Nacional de Biotecnologia del CSIC ha resolt la manera de funcionament de la maquinària de transcripció del virus de la grip, aquest procés es realitza a través d'un mecanisme de ‘lliscament progressiu’ que incrementa l'eficiència de producció d'àcid ribonucleic (ARN) missatger per a generar les proteïnes del virus al llarg de la infecció.


La transcripció és un procés clau per a la multiplicació del virus durant el qual es produeix l'ARN missatger, el ‘motle’ per a generar les ribonucleoproteïnes virals, molècules que contenen el genoma del virus i que s'encarreguen de la transcripció.

En la investigació, els científics han determinat el mecanisme d'acció d'un potent inhibidor del virus, l'eficàcia del qual es deu al fet que produeix rigidesa en les ribonucleoproteïnes, la qual cosa impedeix la producció d'ARN missatger.

ALTRES NOTÍCIES:

CSIC

WIKIPEDIA

Com afecta el coronavirus a Italia

Com afecta el coronavirus a Italia

Els centres comercials tancaran els caps de setmana i els bars i restaurants podran obrir amb la condició que es respecti a el menys un metre de distància entre els clients. La normativa recomana a totes aquelles persones que demostrin símptomes d'afeccions respiratòries o febre que no surtin de casa i limitin tots els contactes socials. Fins aquest diumenge, l'anomenada 'zona vermella' afectava a deu localitats a Llombardia i una a Vèneto en què viuen 50.000 habitants.


La decisió arriba després que les autoritats italianes confirmessin un augment de 1.200 casos positius des del dia anterior. El virus s'estén per les 21 regions italianes i ja s'ha cobrat la vida de 233 persones, però és a Llombardia on es troba el major nombre d'afectats amb més de 3.400 contagis. És per aquest motiu que el Govern va aprovar la matinada divendres un paquet de mesures que permetran contractar 20.000 nous sanitaris, inclosos metges que estiguin en l'últim any d'especialització o fins i tot jubilats.


Totes aquestes mesures s'uneixen a altres ja aplicades per contenir l'epidèmia com el tancament de totes les escoles al país fins al 15 de març i la suspensió d'espectacles culturals o esdeveniments esportius, inclosos els partits de futbol de la primera divisió, que es jugaran a porta tancada.


link noticia

noticia secundaria

El nou virus a Japó, Tailandia i Corea del Sur

 

L’ OMS ha convocat aquest dilluns un comitè d'emergència davant l'avanç del nou coronavirus de Wuhan. Es reuniran per a vorer si es tracta d’una emergencia internacional, ja que es pot transmetre entre persones.


Fins ara, ha causat quatre víctimes mortals i 198 casos. Corea de Sud ha confirmat aquest dilluns el seu primer cas. Mentrestant, les autoritats australianes investiguen un possible cas a la ciutat de Brisbane.


Els sintomes son molt pareguts als de la neumonia, causant febre molt alta i dificultats al respirar. Depen de la persona pot ser lleu, greu o inclus mortal.


En principi es suposava que només podia passar d'animals a humans, igual que un altre patogen conegut de la mateixa família: el MERS-CoV. Però les autoritats xineses van confirmar que pot passar entre persones.


És sospita que van saltar als humans des d'un mercat d'animals vius a la localitat de Wuhan, ja que la immensa majoria dels primers pacients havien estat allà.

L’ OMS ha convocat aquest dilluns un comitè d'emergència davant l'avanç del nou coronavirus de Wuhan. Es reuniran per a vorer si es tracta d’una emergencia internacional, ja que es pot transmetre entre persones.

NOTICIA RELACIONADA 1
NOTICIA RELACIONADA 2
NOTICIA ORIGINAL

 
 

Descoberta una legió de virus desconeguts en els oceans.

Una expedició a bord d'un veler identifica 200.000 patògens nous per a la ciència.

Els virus que viuen en l'oceà són l'ens biològic més abundant en el mar i també un dels més desconeguts. Un equip d'exploradors i científics publica el catàleg més complet d'aquests patògens. Conté quasi mig milió d'espècies diferents, 200.000 d'elles totalment desconegudes fins ara. Fins al 90% dels 488.130 virus trobats són un misteri, perquè s'ignora a quin tipus d'organismes infecten.

El treball es basa en les dades arreplegats durant l'expedició Tara Oceans, duta a terme entre 2009 i 2013. Zones com el fons marí, les dades d'aquesta última zona provenen de l'expedició espanyola Malaspina, que va arreplegar microbis i virus a fins a 4.000 metres de profunditat. La zona temperada i l'oceà Àrtic són dos autèntics focus viral amb una diversitat d'espècies molt major que la resta. La diversitat d'espècies és major com més prop s'està de l'equador i disminuïx cap als pols. Els resultats del Tara mostren que aquesta teoria és vàlida per als virus en l'oceà Antàrtic, on una vegada creuat l'equador la diversitat continua augmentant. Els autors destaquen que precisament és aquest l'oceà que més ràpid està canviant pel canvi climàtic.

“Però és perquè hi ha més diversitat de potencials hostes o és perquè alguns hostes en eixes zones són més daus a acumular virus? Preguntes d'aquest tipus no es poden respondre ara, necessitarien de més anys i investigacions que aporten més sobre la complexa interacció entre virus, bacteries, arqueobactèris i eucariotes”, opina Iñaki Ruiz-Trillo

NOTICIA ORIGINAL


NOTÍCIES RELACIONADES:
El catàleg de virus marins s'amplia amb 200.000 noves varietats.

Identificant els virus que habiten els oceans.


VIDEO:

Descuberta una legió de virus desconeguts en els oceans

Una expedició va identificar 200.000 patògens nous en el mar, son ja tants virus a l'oceà que si els posarem tots en fila poden arribar a les 60 galaxies mes cercanes de la quantitat que hi han. Son els éssers vius que mes viuen en el mar i també són uns dels més desconeguts.

Avui un equip de científics a publicat un catàleg de virus on hi han 200.000 espècies no conegudes fins hui. Aquests virus son deu vegades mes nombrosos que els microbis del placton i en els oceans hi han 1.000.000.000.000.000.000.000.000.000.000. Però degut al seu xicotet tamany sols ocupen els 5% de tota la massa viva.

Aquesta expedició que es va dur entre el 2009 i 2013 va identificar 12 voltes mes virus que els identificats fins ara, les zones on més virus hi han és a l'oceà Antàrtic, Artic, les aigües superficials i les temperades als tropics.


Noticia principal

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Video

Combatre quatre virus alhora

Aquest projecte ho van començar investigadors de l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona, ​​que han dissenyat una molècula capaç de combatre simultàniament els virus de la sida, l'hepatitis C , el dengue i la febre del Nil Occidental.
Encara queda molt perquè un medicament així arribi a les farmàcies, però en els laboratoris ja comença a gestar-se el germen del que podria ser una nova família de medicaments panvirales.

La molècula va ser dissenyada per neutralitzar la proteïna DDX3, la presència era necessària per replicar els virus causants de la sida (VIH) i l'hepatitis C (VHC).

Els resultats dels assajos en cultius cel·lulars de la molècula van demostrar la seva eficàcia per inhibir el virus de l'hepatitis C i algunes soques del VIH resistents als antivirals comuns. Però a més, quan els investigadors van veure la potència d'aquestes molècules contra el VHC, van decidir anar un pas més enllà i buscar altres virus els mecanismes de reproducció fossin similars als del qual provoca l'hepatitis C. Els científics van provar amb el virus de la dengue i el de la febre de l'Nil Occidental, que comparteixen estratègia replicativa i genoma amb el VHC, i van descobrir que la molècula també funcionava contra ells.

Noticia original

Noticia relacionada

Vídeo

El virus que va curar a un nen del càncer millora per a nous pacients.

Fa més de 10 anys, en el Hospital Niño Jesús de Madrid, un equip de metges i cientifics van afrontar el nou problema de forma diferent. Havien desarrolat un nou sistema, per al segon tumor més comu en el xiquets. Aquest tipus de tumor ataca al sistema nervios i es mortal en un 40% dels casos.

El cáncer infantil es el més abandonat. Per una part, es poc comu, pero especialment els tumors solids considerats com enfermetats rares, les farmaceutiques no els resulta rentable crear un nou medicament. Per tant els medicament s’han desarrollar sols per a adultes, per tant poden causar problemes greus a les persones mes joves i danyar la seua salut el resto de la seua vida.


En els ultims 20 anys s’han  creat sols dos medicament contra el cancer infantil, Manuel un pediatra del hospital de Madrid va ser un dels metges que va aplicar este nou tratament experimental en el intent de enganyar al sistema inmune del pacient del per a conseguir curar neuroblastomes que no habien correspongut a ningun tractament anteriorment. Aquesta tecnica consistia en extraure celules de la medula del xiquet, infectarles en el laboratori amb el virus i injectar-les a la sang. Aquestes celules saven encontrar el tumor i alli on estiga llança el virus.

NOTICIA ORIGINAL:
http://elpais.com/elpais/2016/04/05/ciencia/1459871683_607760.html

NOTICIES RELACIONADES:
http://politica.elpais.com/politica/2015/02/12/actualidad/1423743008_269487.html

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/10/03/valencia/1412366672_266882.html 

Els adults solament tenen grip una vegada cada cinc anys

La grip, aparentment, fa estralls cada any a tot el món. A Espanya, per exemple, causa el 18% de les baixes laborals, segons dades dels especialistes en medicina del treball. Però potser la grip no siga la vertadera culpable d'aqueixes baixes. Un nou estudi internacional suggereix que els adults majors de 30 anys solament la pateixen un parell de vegades cada dècada.

“Hi ha un gran debat respecte a la freqüència amb la qual la gent pateix una grip, i no una malaltia similar. Els seus símptomes poden, a voltes, ser causats per virus del refredat comú, com els rinovirus o els coronavirus”, explica en un comunicat Adam Kucharski, epidemiòleg de l'Imperial College de Londres (Regne Unit) i coautor del TREBALL.

L'equip de científics va prendre mostres de sang a 151 persones del sud de Xina a la recerca d'anticossos generats entre 1968 i 2008. L'organisme produeix aquestes proteïnes defensives quan detecta enemics, com a virus i bacteris nocius. Cada anticòs és específic i deixa un rastre en la sang durant anys encara que haja passat la malaltia. “Aquesta és la primera vegada que es reconstrueix la història d'infeccions d'un grup humà a partir de mostres sanguínies modernes”, assegura Kucharski.

Els seus resultats, publicats en la revista científica PLOSBiology, mostren que els xiquets tenen grip, de mitjana, cada dos anys. A mesura que una persona compleix anys, les infeccions per grip són menys freqüents, fins a consolidar-se un ritme de dos per dècada a partir dels 30 anys d'edat.“Hem observat que la grip és molt menys comuna del que es pensa. En la infantesa i en l'adolescència és molt més freqüent, possiblement perquè ens barregem més amb altres persones”, assenyala Steven Riley, també epidemiòleg de l'Imperial College. La freqüència exacta de les infeccions, afirmen els autors, varia depenent dels nivells de presència del virus en la regió i de l'abast de les campanyes de vacunació.

“Els resultats de l'estudi em semblen molt raonables. És la meua pròpia experiència. Jo tinc una grip forta cada cinc anys”, opina Luis Enjuanes, director del Laboratori de Coronavirus del Centre Nacional de Biotecnologia. “Els símptomes produïts pels virus respiratoris s'assemblen massa i en els hospitals no es fan anàlisis per a esbrinar el virus exacte que els provoquen, llevat que tingues una bronquitis”, afig Enjuanes, alié al nou estudi.

Els resultats no posen en dubte les campanyes anuals de vacunació, segons els autors
Per a l'epidemiòleg Adam Kucharski, les seues conclusions no posen en dubte les campanyes anuals de vacunació contra la grip. “Encara que els adults tinguen grip solament dues vegades cada dècada, açò es tradueix en moltes malalties i, en alguns casos, fins i tot en morts”, apunta. Cada any, la grip comuna causa entre tres i cinc milions de casos de malaltia greu i entre 250.000 i 500.000 morts a tot el món, segons l'Organització Mundial de la Salut.

A més, Kucharski recorda el fenomen de la reactivitat creuada, pel qual una infecció per un tipus de virus serveix per a reactivar les defenses generades per infeccions anteriors per virus similars. “Els nostres resultats mostren que el nivell de reactivitat creuada entre diferents ceps del virus de la grip disminueix ràpidament amb el temps, ja que els virus evolucionen i la resposta immune contra un virus no serà tan efectiva uns pocs anys després. La vacunació anual, per tant, pot ajudar a reduir el nivell de malaltia en una població”, explica a Matèria.

Encara que l'estudi s'ha dut a terme a Xina, en col·laboració amb altres investigadors britànics, xinesos i nord-americans, Kucharski sosté que els seus resultats són extrapolables a Europa i a altres regions del planeta.

-Noticia original.

-Com afecta la grip a Espanya

-Importància de la vacunació

Característiques de la grip: 

Ressusciten un virus trobat excrements animals de fa 700 anys

Investigadors de l'Institut de Sistemes sanguinis de San Francisco han aconseguit reviure un virus a partir de les restes trobades en els excrements d'un caribú. La particularitat és que l'herbívor va realitzar la seva deposició en les Selwyn Mountains (Canadà) fa ... 700 anys. El gel conservar aquest tresor biològic per a la posteritat.

Gràcies a la genètica inversa, Eric Delwar i els seus amics van aconseguir fer una còpia del genoma complet del virus, que va resultar ser patogen per a un tipus de planta del tabac, com van comprovar els científics al inocular el microbi. El virus possiblement va passar a l'estómac del caribú a través d'una planta infectada.

Segons alguns experts, aquest descobriment demostra que l'escalfament global podria reviure alguns microorganismes congelats.


-Link original

-Links relacionats
     -Paper Blog
     -Diario Presente

Nou virus asiàtic

Dos persones mortes i quatre les infectades per un nou tipus de virus respiratori, desconegut que l'Organització Mundial de la Salut vigila  països com Aràbia Saudita i Qatar. En aquests països hi han sis casos d'esta nova infecció respiratòria, que es pensava que al principi es creia que era un virus similar al virus respiratori que va causar la pneumònia asiàtic l'any 2003

Dos dels pacients han sigut registrats a Qatar, i quatre persones més han emmalaltit a Aràbia Saudita; dos  han mort fins. L'últim difunt es asià residia en la mateixa llar que un infectat que ha aconseguit recuperar-se; la qual cosa ha portat a reforçar els mecanismes de vigilància epidemiològica. Altres dos persones de la mateixa família han sigut investigades  perquè presentaven símptomes respiratoris, encara que  han donat negatius per al nou coronavirus. El màxim organisme sanitari de Nacions Unides aconsella que els països que siguen membres a  reforçar els seus mecanismes de control davant de qualsevol pacient amb símptomes respiratoris, especialment si han estat altres països

 És prudent considerar que el virus pot estar distribuït en més països, assegura  l'OMS, que recomana realitzar test als pacients amb pneumònies d'origen desconegut, inclús  que no hagen visitat recentment els anomenats països, qualsevol infecció respiratòria greu entre treballadors sanitaris han d'investigar-se, independentment del lloc del món en què hagen ocorregut




Noticia original


Noticia relacionada

Utilitzar virus per tractar l'acné

Genomes d'11 virus han estat estudiats per uns científics, els quals  poden infectar i matar la   bacteria que provoca l'acné ( propionibacterium acnes).

Els resultats d'aquesta investigació afirmen les bases per a desenvolupar  nous tractaments tòpics  per combatre l'acné.

Segons Graham Hatfull de la Universidad de Pittsburgh, Pensilvania hi ha dos direccions per a explotar aquetsa línia d'investigació.

En la primera d'aquestes vies s'utilitzaria directament el virus com a terapia per al acnè.
En la segona via s'utilitzaria components derivats d'aquest virus.

La Propionibacterium acnes es un resident diari de la pell humana, però augmenta la quantitat en la pubertat. Encara que hi ha antibiòtics que poden ser efectius per a tractar el acné, és important trobar nous tractaments millors, ja que  han sorgit soques de propionibacterium acnes resistents als antibióticos.

Els virus analitzats per Hatfull en la  Universitat de Pittsburgh i en la Universitat de California  en Los Ángeles porten un gen que permet produir una proteïna anomenada endolisina que destrueix les parets de la célula bacteriana.

Vídeo:

Notícia original.

Notícies relacionades:
- Un virus per tractar l'acné.
- Un virus: esperança contra l'acné.
- Científics investiguen un virus inofensiu per tractar l'acné.

EL VIRUS DEL NIL 

Nord-american han advertit que el país enfronta un dels majors brots de virus del Nil, en 2012 han sigut 1.118 casos,prop de 80% dels infectats no tenen símptomes, el 19% presenta nausies,marejos i dolors del cos i coll, 1% restant presenta desorientació,coma i paràlisi. Centres per al Control i Prevenció de les Malalties han captat 41 morts. Erin Staples metge epidemiólogo diu que el hivern templat i l'estiu calent afavoreix  la reproducció dels mosquits que transmeten el virus.
El virus del Nil  és un virus que provoca la febre. Aquesta malaltïa és una  flavivirosis
d'origen subsaharià que produix encefalitis en equins i humans. Desde 1937 s'ha estes per àfrica, àsia, europa, orient i america del nord. Els mosquits infectats piquen a aus, cavalls i humans i al final poden emmalaltir-se. Existeixen diverses espècies de mosquits que poden trasmetre el virus, les persones infectades poden trasmetre el virus  durant les transfusions sanguínies i trasplantaments d'òrgans provinents de donadors infectats,tambe  dones embarassades i lactadores poden trasmetre als seus bebès  a causa del desconeiximent de aquest virus es recomana no deixar de alletar al seu fill. No hi ha evidència que una persona pugui infectar-se amb el virus tocant aus vives o mortes pel la cual cos ha de tenir molta precaució en manejar animals morts, incloent a les aus perque podria infectar-se.Als Estats Units  es va presentar per primera vegada a Nova York en 1999, no es sap com va entrar el virus als Estats Units no obstant això aquest procés ocorre de manera natural a Europa, Àfrica i Àsia des d'almenys la primera part del segle XX.

Noticia original

noticies relacionades:
noticia 1 
noticia 2

video relacionat:

Virus caníbals

Un "virófago" és un ésser que es "s'alimenta" de virus, per tant un virus "virófago" és un virus "caníbal" que parasita a altres virus.

Fins fa ben poc, es pensava que un virus era la quinta essència del "mal": absolutament tots els virus coneguts són paràsits cel·lulars, normalment matant a la cèl·lula implicada.

Tothom odiava als virus perquè no aportaven res de bo a la naturalesa ... fins ara.

El 2008 es va descobrir per primera vegada en cultius "purs" de virus del gènere Cafeteria,una espècie nova de virus que infectava l'anterior.
Ara s'acaba de publicar un nou estudi que parla d'un altre virus que infecta virus, en aquest cas en un llac d'aigua salada prop de l'Antàrtida.
Només això ja de per si és molt interessant, però és que a més es dóna la situació que aquest virus infecta un virus paràsit d'una classe de bacteris fotosintetitzadors vital en l'equilibri biològic del llac. Per tant, aquest virus "caníbal" "protegeix" al bacteri de ser aniquilat i, per tant, manté estable l'ecosistema del llac.
Per descomptat, podem posar-nos a somiar una mica i imaginar "vacunes" de virus "virófagos" que parasiten virus concrets com, per exemple, el del SIDA.

Noticia original

ELS PEDIATRES DEMANEN ADELANTAR LA VACUNA DEL XARAMPIÓ.

Aquest any ha hagut un considerable augment de casos de xarampió en xiquets, front a anys anteriors. Aquest fet ha repercutit en la decició de la L’Asociación Espanyola de Pediatria (AEP) , que ha recomanat adelantar les dates de vacunació dels nadons.

Fins ara la primera dosi s’injectava als 15 mesos de vida, i ara és als 12 mesos. La segona vacuna en compte de posar-se a l’any, és als 24 mesos.

Dates que queden reflexades al nou calendari vacunal , vàlid per a tota Espanya, ja que degut a la gran mobilitat al nostre pais es aconsejable que les dates de vacunació siguen les mateixes a totes les comunitats.

Al nou calendari apareixen canvis en les dates d’altres vacunacions com la vacuna contra la difteria, les vacunes del meningococ i del neumococ, la del virus del papiloma humà i un augment en la dosis per a la tosferina. També apareixen algunes recomanacions, com ara que els xiquets amb enfermetats cròniques deuen vacunarse, també els xiquets adoptats i immigrants. Aquestes recomanacions s’han fet degut a que han disminuit el percentatge de vacunats.

Noticies relacionades:

- El jutge autoritza la vacunació forsosa de xiquets contra el xarampió en Granada.

- El jutge demana informació a Salud sobre el brot de xarampió a Granada.

- Davant el jutge per no vacunar els seus fills.

Noticia original:

Video:

Els virus afavoriren el canvi del curs de l'evolució humana.

S'ha demostrat mitjançant estudis italians la relació que hi existeix entre els virus i el curs de l'evolució humana. S'estima que el seu descobriment modifica de manera positiva el diseny de nous fàrmacs.




Gràcies a aquest estudi, es pot explicar el perquè algunes persones tan sols pateixen una malaltia en l'època de grip o altra època qualsevol, i altres pareix que agafen totes les malalties que tenen al seu voltat.

El fenòmen que explica estes circumstàncies es que s'ha trobat 400 mutacions en 129 gens que posen en risc a les persones i afavoreixen la capacitat de acollir virus o altres malalties.

Científics italians de l'Universitat de Milà i la Politècnica de Milà (Italia) han estudiat diferents poblacions del món front a l'exposició del riscos del virus durant 200.000 anys de història.

L'estudi va ser realitzat en llocs més càlids i humits, on les condicións són més favorables per a la creació de virus. Aquest treball va ser publicat a la resivista de la 'Biblioteca Pública de Ciencia PLos Genetics'.

Esta demostrat que els virus han contribuït en el mapa genètic humà, i s'ha descobert que hi existeixen virus que incorporen el seu còdig genètic en el del ser humà (els anomenats retrovirus).

S'investigà un mètode que consistia en investigar el genoma humà per a determinar les malalties e infeccions,relacionar-les amb totes aquelles variacions genètiques i així trobar la relació gen-virus.

Manuela Sironi, cap de l'investigació va dir que havien seleccionat els gens i que podien extraure que molts d'aquestos farien a la persona portadora del gen més o menys susceptible als virus. També va dir que l'investigació no esta del tot concluïda, sino que esta encara molt poc avançada i que, a més, necessita ser testada científicament. Finalment, assenyalà que altra investigació molt semblant podria afavorir el descobriment d'infeccions mitjançant les bactèries.

noticia original:

- http://www.europapress.es/salud/noticia-virus-ayudaron-cambiar-curso-evolucion-humana-20100219174611.html

video relacionat: