Així funcionen el plaer i el dolor al cervell

Els trastorns com l'ansietat, la depressió o l'addicció a les drogues podrien tenir super origen en el delicat vincle que uneix les experiències doloroses amb les positives. Així, els circuits cerebrals que gestionen els successos tant un com d'un altre costat puc anul·lar entre si, estands les experiències positives i negatives connectades. El seu desequilibri és el que provocaría aquest tipus de trastorns. És una de les conclusions de l'últim estudi dut a terme per un equip de neurocientífics de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i que recull la revista Nature. Els experts van analitzar en directe a través de l'avançada tècnica de neuroimatge anomenada optogenètica, el cervell de ratolins que experimentaven plaer o dolor.

Els resultats van revelar que els circuits que controlen dues experiències estan connectats i que a més són capaços d'anul·lar uns a altres. Els successos negatius o dolorosos no només es presenten com una cosa negativa davant nostre cervell sinó que debiliten la capacitat del costat oposat: al nostre cervell li costa més processar sensacions positives després d'una experiència negativa i viceversa.

Aquest treball revela que tant l'amígdala basolateral (associada al dolor i a la por) com el nuclear accumbens (associada als sentiments de plaer i recompensa) estan interconnectats i compenetrats com si fossin un pèndol. "El nostre treball mostra que hi ha una interacció entre la valència positiva i negativa i creiem que per això es rellevant per a l'estudi psiquiàtric. L'estrès crònic i l'ansietat greu pot conduir a la depressió, que no pot estar relacionada amb la supresion dels circuits de recompensa a causa que els circuits del dolor o la por estan hiperactius ", explica Kay Tye, líder de l'estudi.

Noticia original 

Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2

La Terra, més en perill que mai

La evident prova de que el nostre planeta es fon la tenim molt propera en el temps: el 2014 va ser l'any més càlid des de que van començar els registres el 1880, encara que tampoc es portava molta diferència amb els que el precedien. El culpable, majoritàriament, és l'home, tal com es va assenyalar en l'últim informe de l'IPCC (International Panell of Climate Change). Encara que al llarg de la història l'evolució climàtica natural del planeta ha patit alts i baixos, els humans han estat protagonistes de l'escalfament global del segle passat; mostra d'això és l'emissió de gasos que retenen la calor per potenciar l'anhelada vida moderna.

 Aquest augment desorbitat de la temperatura de la Terra, fa que les glaceres estiguin liquant amb el consegüent augment del nivell del mar, fenòmens que en un futur poden arrossegar conseqüències devastadores. El gel marí en aquest punt juga un paper important, ja que és un component fonamental del sistema climàtic. D'acord amb el Centre Nacional de Dades sobre Neu i Gels d'Estats Units , en 2014 l'extensió diària mínima anual del gel marí a l'Àrtic, observada el 17 de setembre, abastava 5.020.000 de quilòmetres quadrats, la sisena més reduïda mai registrada.


L'estat i comportament de l'atmosfera també es veuen afectats per l'acció de l'ésser humà i el model actual de societat. La tala de boscos, sense anar més lluny, elimina una font important d'humitat i absorció de diòxid de carboni. Segons els experts, l'augment d'aquest gas a l'atmosfera incrementa encara més l'efecte hivernacle, per no parlar de la destrucció d'ecosistemes en eliminar climes humits. Altres problemes en creixement, com la contaminació i la superpoblació, també estan danyant sense marxa enrere l'atmosfera i el planeta en què vivim.


Noticia original

Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2

La postura corporal afecta la memòria i l'aprenentatge dels nens

La postura corporal dels nens en les primeres etapes de la vida és crucial de cara a l'adquisició de nous coneixements, segons conclou l'últim estudi de la Universitat d'Indiana (EUA) i que publica la revista Plos One.

Es tracta d'un nou enfocament que investiga la relació que tenen els objectes cognitius com les paraules o els records amb la posició del cos. "Aquest estudi mostra que el cos juga un paper molt important en els primers anys d'aprenentatge, i mostra com els nens fan servir la posició del cos en l'espai per connectar idees", explica Linda Smith, coautora de l'estudi. Per realitzar l'experiment, els investigadors van comptar tant amb la participació d'un robot androide tant de nens, examinant el paper de la posició del cos pel que fa a la capacitat del cervell per mapejar els noms dels objectes, descobrint que la consistència en la postura i la relació espacial respecte a l'objecte el nom del qual es deia en veu alta, eren crucials per connectar correctament l'objecte amb el seu nom.

Així, en els experiments, el robot va ser programat per assignar un nom als objectes a través de l'associació d'una postura. L'experiment es va repetir després amb nens d'entre 12 i 18 mesos d'edat. Els resultats van ser pràcticament idèntics: el paper de la postura va ser crucial en la connexió amb els noms dels objectes.
Aquests resultats poden proporcionar una nova manera d'investigar la connexió entre cognició i cos; així com noves proves que les entitats mentals com els pensaments, les paraules o les representacions de objectes- que semblen no tenir un component espacial o corporal, en primer lloc prenen forma a través de la relació espacial del cos amb el món que ens envolta.

Noticia opriginal

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Així podria haver sorgit la vida a la Terra

Un misteri que ronda sobre nosaltres des de fa 4.000 milions d'anys és com va començar la vida al nostre planeta. Un equip de científics del Laboratori MRC de Biologia Molecular a Cambridge (Regne Unit) ofereix una resposta a aquest antiquíssim enigma en l'última edició de la revista Nature Chemistry.

La solució a aquest misteri és que totes les teories tenen la seva part de raó. Segons els químics, els primers meteorits que van arribar a la Terra haurien portat els ingredients que posteriorment van reaccionar amb el nitrogen ja present en l'atmosfera del planeta; això va produir una gran quantitat de cianur d'hidrogen.

En dissoldre en l'aigua, haurien entrat en contacte amb el sulfur d'hidrogen i estar exposats a la vegada a la llum ultraviolada del Sol. Tot això, va generar la "barreja de la vida" per la qual es va obrir pas en el nostre planeta.

Els experts descriuen la manera en què van ser capaços de cartografiar reaccions que van produir matèries imprescindibles per al metabolisme i per a la creació dels blocs de construcció de proteïnes i molècules d'àcid ribonucleic i, per facilitar la creació de lípids que són els que formen les membranes cel·lulars.

Així doncs tots els arguments defensats actualment per la comunitat científica tindrien sentit a la vegada i que només utilitzant aquests tres ingredients bàsics el mecanisme que va disparar la vida va produir més de 50 àcids nucleics, precursors de les molècules d'ADN i ARN.

Noticia original

Noticia relacionada 1 

Noticia relacionada 2 

Menys tempestes, però més intenses

En els últims anys, un assumpte de debat entre els experts del clima ha estat determinar si l'escalfament global anava a augmentar la incidència de les tempestes a nivell mundial.
Un estudi que acaba de fer públic la Universitat de Toronto (Canadà) suggereix que en realitat el còmput general no canviarà, ja que s'incrementarà la força de les més grans en detriment de les petites.

Els experts han comparat el clima global amb una màquina que necessita combustible per funcionar. L'aire dels tròpics està més calent, però aquesta calor es distribueix mitjançant la circulació atmosfèrica.

 En aplicar les lleis de la termodinàmica i les tècniques de l'oceanografia a aquest model, els científics de Toronto han comprovat que la "màquina atmosfèrica" cada vegada destinarà més energia al cicle de l'aigua -hi haurà més evaporación- i menys a la circulació de l'aire . C

om a conseqüència, es produiran menys tempestes, però com l'atmosfera ha de desfer-se de totes maneres l'aigua, aquestes seran cada vegada més intenses.

Notícia original

Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2

Una mort lluminosa i plena de vida es possible

La xicoteta Gina va morir quan tenia 11 anys després d’un llarg període de patir Síndrome de Rett. Sa mare, Elisabet, conta que va vivir la seua mort de la millor manera possible gràcies a l’ajuda de Cuidados Paliativos del Hospital Sant Joan de Déu en Barcelona, que van fer que vegera la mort com alguna cosa natural, que te que vindre i no som inmortals. Sense cap dubte assegura que els pares que no tenen aquesta ajuda estan molt mes perduts i abandonats.

Gina va passar els últims 9 mesos de la seua vida en sa casa acompanyada de la gent que la vol i sempre amb assistència medica de l’hospital. Sa mare heu compara amb un embaràs de mort.

Per això, Elisabet ha decidit que els drets d’autor del seu llibre aniran destinats a l’equip de cures pal·liatives d’aquest hospital.

Notícia original

Notícia relacionada
Notícia relacionada 2

Es detecta matèria fosca a través d'un satèlit

Uns científics han detectat una emissió atípica de fotons de raigs X procedents de l'espai, situats a més de 200 milions d'anys-llum de distància de la Terra, creuen que podría ser una prova de l'existència d'una partícula de matèria fosca.

Si es confirma aquest succés, el descobriment podría obrir noves perspectives en la cosmología. Aquesta investigació l’han dut a carrec l'equip d'Oleg Ruchayskiy i Alexey Boyarsky, de l'Institut Federal Suís de Tecnología a Zúrich.

Fins ara mai s’havia detectat l’existencia de materia fosca directament perque es invisible, sino que es detectava a través de l'atracció gravitacional que exerceix sobre la matèria visible.
Quan el satèlit XMM-Newton va detectar una anormalía va ser quan els va cridar l’atenció.
La matèria fosca es troba concentrada i amb una activitat més intensa en el centre de galàxies i altres objectes còsmics afins, mentre que està més difusa i amb una activitat més feble en les vores de les galàxies i similars.

-Noticia original

-Noticia relacionada 

El programa Cepheus inguanyable al Poker

Investigadors de l’Universitat de Alberta (Canadá) han creat un programa informàtic anomenat Cepheus. La seua funció es no pedre mai una partida a Poquer, ja siga amb altres maquines o profesionals del joc. Tot açò es gracies a un logaritme creat per diverses equacions matemàtiques basades en les normes del joc.

Aquest programa consta de 260 terabytes d’informació, 1000 vegades més de l’informació que consta la versió de Wikipedia en Angles. Per tal d’entrenar-se, el programa va competir contra si mateix durant 2 mesos amb 4000 ordenadors, que va fer que puguera emmagatzenar tot tipus de combinacions per a calcular quina es la millor opcio (retirar-se, passar, igualar o apostar més) en cada moment.

No obstant tot això, el programa no guanya totes les mans. Els investigadors afirmen que Cepheus perd possibilitats de guanyar en la primera ronda quan no es ell qui repartix les cartes. Creuen que aquests tipus de programes poden ser beneficiosos per a casos en els que tenim una informació imperfecta.

-Noticia original

 -Noticia relacionada

Troben una mòmia al terrat de Medicina de la UCM

Un dels professors d'Anatomia de la Facultat de Medicina de la Complutense descriu una situació dantesca al trobar-se amb coses que no tenen res a vore amb el que El País va informar a través del Rectorat.

Van trobar un espai amb molta llum, varies taules i prestatges que contenien restes cadavèrics en bolses que estaven descomposan-se. També hi havia una mòmia en una taula de disecció. Afirmen que aquest material estava en perfecte ús i era de gran valor, però es trobava en un estat de total abandonament.

El profesor reconeix que van trobar altres o

bjectes extranys: un pot amb restes de crustacis i un petit peix sec. L’estat d’abandonament era molt gran, tant que es podien identificar deposicions d’aus en varios llocs.

-Noticia original

- Noticia relacionada 1

-Noticia relacionada 2

Primer aterratge sobre un cometa

El proper 12 de Novembre a les 9:35 una sonda lliberarà un robot per intentar que duga a terme el primer aterratge sobre la superfície gelada d'un cometa (67P/Churyumov-Gerasimenko). Si tot procesa correctament, açò serà un èxit en la carrera espacial. Cientifics ens informen de que quan solten el robot, estarà a una distància de 22 km al cometa i tardarà 7 hores d’infart en aplegar, anat a 0’18 m/s. Tota l’info

rmació que el robot vagi donant tardarà 28min i 20s en aplegar a la Terra.

Els científics creuen que els estels conserven part del material a partir del qual es van formar els planetes: “És molt important conèixer-los perquè es creu que la major part de l'aigua de la Terra prové d'estels com aquest. I els materials orgànics que contenen podrien haver estat determinants per a l'origen de la vida al nostre planeta”.

Han previngut els desastres i per ai acàs han inventat un plan B: si el robot no conseguis aterrar, heu farien per altra zona. Açò provocaria tindre que esperar més dies per corregir la trajectoria i preparar l’aterratge en el nou punt.

-Notícia original

-Notícia relacionada 1
-Notícia relacionada 2

El cos com a carregador de bateries

Hui en dia, als laboratoris s’ha convertit en una obsesió el fet de que busquen alternatives per a que deixem d’estar pendents dels endolls, i poder carregar el mobil, tablets i ordenadors portàtils amb el nostre cos mitjançant implantes medics i sensors per a controlar la salut.

Equips d’investigació están proposant diversos sistemes per a generar xicotetes quantitats d’energia i poder alimentar dispositius d’ús domestic.  Aprofita el moviment,  el calor del cos i la suor per a conseguir energía.

En l’Universitat de California han disenyat una biobateria amb forma de tatuatge que actua com a sensor per a controlar l’estat del deportista i aprofita també aprofita el suor per a generar electricitat. Acò te un inconvenient, i es que tens que fer-te varies proves de sang al dia, però per sort van fer un sistema més comode i senzill per a mesurar-la.

En la Escola de Tecnologia Superior de Montreal aprofiten el moviment de la mandibula per a obtindre energia en dispositius xicotets, per exemple, en la revista Smart Materials and Structures expliquen que en un dinar es poden generar 7 microvatis.

Notícia original

Noticies relacionades:
-Energia cinetica
-Energia de propulsió

Vídeo:

Un 95% dels espanyols respiren aire contaminat

Segons l’Informe anual de la qualitat de l’aire s’informa de que el passat 2013 un total de 44’8 milions de persones espanyoles van respirar aire contaminat, el que ve a ser el 95% de la població segons l’Organització Mundial de la Salut, però si agafem de referència a la UE les estadístiques canvien a un 36%, el qual serien 17,4 milions de persones. Aquesta informació varia degut a que aquesta xifra ja supera els límits legals i no volen crear situacions d’alarma.
S’han registrat uns 20.000 morts prematures degut a la contaminació, huit vegades mes que les morts per accidents de tràfic.
Els contaminants que provoquen mes problemes de salut son: les partícules en suspensió (PM10 y PM2,5), que es troben mes a Castilla-La Mancha, Murcia, sud-oest de Madrid i gran part de Catalunya; el diòxid de nitrogen (NO2), que es troba a Barcelona, Madrid, València, Murcia y Granada; l’ozó troposfèric (O3) que es el mes greu esta mes generalitzat i posa en perill la salut de tota la península i el diòxid de sofre (SO3). Demés, als ecologistes en accio també els preocupa el benzopirens, un cancerigen molt potent.
Aquest problema prové del tràfic rodat, les centrals termiques, l’activitat industrial concretament del petroli,i del trafic maritim.

Noticia original

Noticies relacionades:
 -Público.es

 -Universia



Video: