Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris geologia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris geologia. Mostrar tots els missatges

dimarts, 21 de gener del 2020

Troballa revolucionària: aquestes són les petjades del primer animal que va caminar en la Terra



Fa més de 500 milions d'anys, un dels primers animals sobre la faç de la Terra amb la capacitat de desplaçar-se va deixar un rastre de petjades que van acabar convertint-se en fòssil i que han vist la llum gràcies a un equip d'investigadors liderats pel departament de Ciències de la Terra de la universitat Virginia Tech . Segons Shuhai Xiao, professor de Geociencia del Virgínia Tech College of Science, qualifica els fòssils desenterrats com «l'evidència més convincent de mobilitat animal ancestral, datades aproximadament fa 550 milions d'anys». «Aquesta troballa demostra que els animals segmentats i mòbils van evolucionar fa 550 milions d'anys», afirma Xiao. La mobilitat és el que va permetre als animals deixar una petjada inconfusible sobre la Terra, tant en el sentit literal com metafòric.

Aquest és el tipus de trets que corresponen a un grup d'animals denominat bilaterals, que inclou a la majoria i a nosaltres els humans també. Els animals som els que mouen i modifiquen la Terra, i la capacitat dels bilaterals per a donar forma a la superfície del planeta està lligada als orígens de la motilitat humana».

La criatura en concret era similar a un milpeus, mesurava fins a 10 centímetres de llarg per fins a 2,4 d'ample, que es desplaçava arrossegant-se sobre el seu cos pel llot del fons oceànic i alternant amb pauses. Tots aquests elements certifiquen que es tracta del primer ancestre dels animals bilaterals entre els quals ens trobem, l'origen dels quals s'estimava en una forqueta entre els 635 i els 529 milions d'anys però que només s'han pogut confirmar amb aquest descobriment.


«Som la criatura que provoca el major impacte sobre la superfície del planeta. Deixem una petjada enorme, no sols pels nostres desplaçaments sinó per gran quantitat d'altres activitats encara més influents que han de veure amb la nostra capacitat per a moure'ns».





diumenge, 21 de maig del 2017


Arran d'una nova recerca, es pot afirmar que els humans som els majors contribuents a la diversitat dels minerals des de l'acció geoquímica de l'oxigen a gran escala quan la seua abundància en l'atmosfera terrestre va créixer notablement fa uns 2 200 milions d'anys. Açò queda reflectit en el fet que mentre que la totalitat dels minerals oficialment reconeguts, creats per la naturalesa, són una mica més de 5 000.

L'enginy de l'ésser humà i la seua activitat industrial han fet més per diversificar i distribuir minerals  sobre la Terra que qualsevol altre procés des de l'augment de l'oxigene atmosfèric fa uns 2 200 milions d'anys. Aquesta és la sorprenent conclusió a la qual s'ha arribat en una nova recerca. El treball reforça l'argument científic que propugna designar oficialment un nou interval de temps geològic, distingit per l'impacte generalitzat de les activitats humanes: l'època antropocena.

Tal com argumenta Downs, a causa de les influències generalitzades de la humanitat sobre el medi ambient, ha d'haver-hi centenars de “minerals” encara no reconeguts en velles mines, foses, edificis abandonats i altres llocs. Ara mateix podrien estar formant-se fins i tot nous tipus de compostos, per exemple en escombriaires de residus sòlids, on bateries, aparells electrònics i altres deixalles tecnològiques complexos són exposats a l'erosió química vinculada a la meteorologia i altres agents naturals d'alteració.

dimecres, 25 de gener del 2017

Nàpols sota l'amenaça del supervolcà




Després d’una investigació realitzada a , La caldera de los Campos Flégreos , explica que a Nàpols, pot estar despertant-se un volcà inactiu des de fa cinc segles.
Segons els autors, l’augment de la pressió acumulada de gasos magmàtics, que escalfaria els fluids desfent les roques, podria acabar amb una gran erupció.

Al llarg d’aquestes ultimes dècades,han detectat una xicoteta variació del sòl que significa que les roques s’estan fonent, estan omplint lentament la càmera de magma de la muntanya. Una possible erupció, provocaria un descens global de les temperatures globals. Un fenomen que els científics denominen 'hivern volcànic'.

Noticia original 

Noticia similar 1 

Noticia 2 

Video


dimecres, 11 de gener del 2017

Un dels icebergs més grans del món està a punt de desprendre’s a l’Antàrtica.

Segons l’anàlisi dels científics de la Universitat de Swansea (Regne Unit), un iceberg d’uns 5.000 quilòmetres quadrats, un dels més grans del món, està a punt de desprendre’s a l’Antàrtica. La causa és una gran escletxa en el segment Larsen C que ha anat augmentant ràpidament el passat mes de desembre i que a hores d’ara a penes uns 20 quilòmetres de gel mantenen al témpano unit a la plataforma.

Els investigadors han observat la escletxa del Larsen C durant molts anys, ja que ja s’han desprès el Larsen A, al 1995, i el Larsen B, al 2002. El professor Adrian Luckman, de la Universitat de Swansea ha declarat “Si (el iceberg en Larsen C) no se’n va en els pròxims mesos, estaré sorprès”; també va declarar que es tracta d’un esdeveniment geogràfic i no climàtic, ja que la escletxa ha estat present durant dècades, però s’ha perforat en aquest moment.

La preocupació dels científics és que es desprenga ja que si caiguera les glaceres accelerarien el seu moviment cap al mar, el qual tindria un impacte al nivell de les aigües, les quals podrien augmentar fins i tot uns deu centímetres.








dimarts, 22 de novembre del 2016

Nova Zelanda pateix un altre terratrèmol de 6,3 mentre evalua els grans destrossos



Aquest dilluns s'ha produït un terratrèmol a Nova Zelanda d'una magnitud de 6,3 mentre aquesta es trobava en procés de reconstrucció i avaluació de l’anterior terratrèmol del passat diumenge que va tenir una magnitud de 7,8 provocant dos morts i greus destrosses en les infraestructures.

El servici geològic d'Estats Units (USGS), que registra l'activitat sísmica en tot el món, va localitzar el hipocentre del sisme d'aquest dilluns a 14 kilòmetres de profunditat i a 15 kilòmetres al nord-est de Kaikoura que és una de les regions més afectades.

El terratrèmol ha causat lliscaments de terra sobre carreteres i ha generat greus desperfectes a edificis i infraestructures.

Es temen més danys en la regió pel desbordament del riu Clarence que atravesa el nord-est de l’Illa Sur, degut a que un corriment de terra ha bloquejat el seu llit.

Nova Zelanda s'assenta en la falla entre les plaques tectòniques del Pacífic i Oceania i registra uns 14.000 terratrèmols cada any, dels quals entre 100 i 150 tenen la suficient potència com per a ser percebuts.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Video

        

dijous, 28 d’abril del 2016

Localitzen a Girona unes formacions volcàniques inèdites.

Sant Joan els Fonts alberga unes formacions volcàniques úniques en la península Ibèrica. Són xicotetes bambolles o protuberàncies que va provocar la pressió de la lava quan fluïa per la zona, en el moment en què els volcans estaven actius, fa 150.000 anys. Fins ara no s'havia localitzat cap en la Península Ibèrica. Estes noves formacions es localitzen en una colada de lava.

Estes colades presenten morfologies excepcionals. La trobada presentada este divendres pels responsables del Parc Natural i de l'Ajuntament de Sant Joan els Fonts. Són uns antics túnels de lava que la colada va crear al fluir per aquesta zona, ara omplits per basalt o restes de sediments. La sobrepressió de la gran quantitat de lava que va circular va provocar una deformació, o blister, en el sostre dels túnels, generant xicotets túmuls en la colada.

Imagen de las formaciones volcánicas de Girona.

Van quedar al descobert a mitjan anys 80 a causa de l'erosió provocada pel riu Fluvià i l'acció de l'home.
Durant els últims cinc anys el consistori ha realitzat diverses campanyes de neteja de la vegetació d'estos terrenys i l'alcalde, ja ha anunciat que amb l'objectiu de facilitar al màxim l'observació d'estos blisters continuaran millorant la neteja i l'adequació de l'espai. Entre les actuacions futures està prevista la instal·lació de cartells explicatius amb informació detallada de les formacions volcàniques i la construcció d'una escalinata plana que permeta accedir al lloc amb facilitat.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2




dimarts, 26 d’abril del 2016

El desgel dels pòls mou l’eix terrestre cap a l’est.


La Terra no sempre es mou al voltant d’un eix imaginari que atravesa els pòls, és l’eix el que es mou al voltant d’aquests. Al llarg del segle XX s’ha desplaçat cap a Nord Amèrica, però a causa del canvi climàtic,  ha canviat la direcció de l’eix, i ara es dirigeix cap a l’est a doble de velocitat(17 cm per any) segons afirmen científics del Jet Propulsion Laboratory de la Nasa. “Ha deixat de moure’s cap a la Bahía de Hudson per a moure’s cap a les illes Britàniques” va dir Surendra Adhikari, cap de l’investigació, publicat recentment per Science Advances

Els autors d’aquesta investigació diuen que la causa podria ser el desgel de Grenlàndia i l’antàrtida. Per a averiguar-ho van utilitzar els satèl·lits del German Aerospace Center Gravity Recovery and Climate Experiment (GRACE). El desgel, es condició necesària per a que es produsica aquesta situació però no suficient. Els investigadors ha descobert que altra causa és el dèficit d’aigua en el subcontinent indi i en l’àrea del Mar Caspi, després dels agotaments dels aqüífers i les sequies d’aquesta regió.

Gràcies a la vinculació entre els cambis climàtics i la posició de l’eix, es pot determinar si les inundacions o les sequies s’han accentuat amb el temps i on. Ademés, també revela informació sobre els canvis en l’acumulació d’aigua en els continents i sobre les capes de gel al llarg del temps.


NOTÍCIA ORIGINAL



NOTÍCIES RELACIONADES

La vanguardia - El canvi climàtic altera la direcció de l'eix de rotació de la terra.
El telégrafo-  El calentament global està inclinant l'eix de rotació de la terra.




dilluns, 28 de setembre del 2015

Troben a Austràlia la major cadena volcànica continental del món


Té 2.000 km. de longitud i recorre Austràlia de nord a sud, des de la localitat de Whitsundays, a North Queensland, fins a prop de Melbourne. Segons Rhodri Davies l'espectacular cadena es va crear fa 33 milions d'anys, mentre el continent australià es movia cap al nord sobre un «punt calent» del mantell terrestre. Aquesta activitat volcànica resulta sorprenent, ja que passa lluny de les vores de les plaques tectòniques, on es troben la major part dels volcans del món. Es creu que aquests «punts calents» es formen sobre el mantell i l'origen es troba a més de 3.000 km. sota la superfície terrestre, a la frontera entre el mantell i el nucli. Algunes seccions de la cadena no mostren signes d'activitat volcànica, perquè l'escorça terrestre en el continent australià és massa gruixuda per permetre que les roques foses del mantell aflorin a la superfície, fonent-se i formant magma. De manera que, només hi va haver activitat volcànica en aquells llocs on la litosfera té menys de 130 quilòmetres de gruix. La troballa ayudrá als científics a comprendre millor l'anomenat «vulcanisme continental» a tot el món. Per concloure, Rhodri Davies ha afirmat que és més que probable que el punt a partir del qual es van formar els volcans australians, segueixca actiu.

Noticia original

Noticies relacionades :
-El supervolcá japonès Muntanya Aso entra en erupció

-El paper de l’aigua en els volcans explosius

-Vídeo :

dimarts, 17 de febrer del 2015

On està la "Porta de l'Infern"?

 El desert de Karakum, a Turkmenistan, te el cràter o pou de Darvaza, més conegut com la Porta de l'Infern. Es tracta d'una gran obertura en el terreny d'uns 60 metres de diàmetre i 20 de profunditat que s'assembla bastant a la boca d'un volcà. Encara que no tira lava, les flames envolten l'enorme forat com si es tractara veritablement d'una entrada al més enllà. No obstant això, aquest lloc no té res de sobrenatural. L'orifici va sorgir en 1971, quan un grup de geòlegs de la Unió Soviètica portava a terme una prospecció per buscar i extreure gas natural, molt abundant a la zona. L'excavació es va topar amb el sostre d'una cova negada per aquest cobejat fluid, que es va ensorrar a causa de les perforacions i es va empassar totes les instal·lacions.
Per evitar que el gas es propagara perillosament per la zona, els experts van decidir encendre el forat, que es va dilatant i augmentant de grandària a mesura que el terreny es debilita per l'acció de l'incendi. Encara que han passat més de quatre dècades, la foguera segueix activa i ningú té ni idea de quan s'extingirà. Això suposadament només passarà en el moment en què s’acaben totes les reserves de substàncies inflamables dins del forat.


-Noticia Original
-Noticies Relacionades
  -Noticia 1
  -Noticia 2



Què passaria si els continents no s'hagueren separat?



Fa 200 milions d'anys, totes les terres emergides del món estaven unides en un sol bloc continental, que avui anomenem Pangea. Des de llavors, diverses masses han anat separant a causa dels moviments de les plaques tectòniques presents en l'escorça terrestre fins a formar els continents actuals.

Si no hagués estat així, les condicions del planeta i els seus habitants serien molt diferents. Aquesta única gegantina massa continental en rotació estaria situada a la zona de l'equador, pel que les temperatures serien altes tot l'any, i els mamífers no haurien evolucionat de forma tan dominant.

Hi hauria fortes tempestes, vents huracanats i onades de més de 30 metres d'altura. La vegetació i la majoria de la fauna es concentrarien al litoral, mentre que a l'àrid interior, on la variació tèrmica oscil·laria entre

60 ° C de dia i -30 ° C de nit, predominarien insectes, rèptils i amfibis, animals capaços de regular la seva temperatura corporal.

En l'oceà, a mesura que l'aigua s'allunyés de la costa baixaria la temperatura, de manera que els icebergs serien molt abundants en el pol, el que augmentaria la salinitat i dificultaria el desenvolupament de la vida. Hi hauria menys diversitat biològica, ja que l'aïllament va accelerar l'evolució en llocs com Madagascar o les illes Galápagos, on moltes espècies són exclusives.



-Noticia Original


-Noticies Relacionades
-Noticia 1
-Noticia 2 






dimarts, 14 d’octubre del 2014

Les ondulacions en roques molt antigues podrien ser d'origen biològic

Noticia original

Les ondulacions formades a les pedres antigues han estat desconcertant durant molts anys les biòlegs.

Ara, l'equip de L'institut tecnologic de Massachussets  aixi  com El Smith college han identificat un mecanisme per el que es van poder formar les ondulacions d'aquest tipus.
Els investigadors plantejen que poden ser formades per una antiga presencia microbiana. En altres paraules, on hi ha arrugues, va haver vida.


Es pensa que algunes de les causes poden ser l'espuma de mar així com l'oleatge

Noticies relacionades 

Descobreixen els estomatolits mes alts del mon 

 



dilluns, 8 d’abril del 2013

L'extinció dels dinosaures coincideix amb la caiguda d'un objecte còsmic a la Terra

Encara que sembla raonable que la col·lisió d'un asteroide o cometa contra la Terra fou la causa principal de la desaparició dels dinosaures, en els últims anys s'ha mantingut un fort debat sobre si realment va ser així. A causa d'això, s'han estudiat altres causes per aquesta gran extinció, com un canvi climàtic o una activitat volcànica descomunal, les quals, també podrien ser una mera causa.

En un intent de resoldre l'enigma, un equip de científics del Centre de geocronologia de Berkeley (BGC), la Universitat de Califòrnia a Berkeley i universitats dels Països Baixos i del Regne Unit, han determinat les dates més precises aconseguides fins ara sobre la extinció dels dinosaures i sobre el colossal impacte meteorític que va esdevenir en la mateixa època.


Les dates respectives estan ara tan a prop l'una de l'altra, que l'equip de científics creu que el cometa o asteroide va ser el que va extingir els dinosaures, encara que això no contradiu la hipòtesi que quan es va produir l'impacte, aquestes bèsties que van arribar a dominar el món, no travessaven el seu millor moment sinó que estaven en decadència.



Les noves dates aclareixen la confusió que ha regnat durant molt temps sobre si l'impacte va ocórrer abans o després de l'extinció. La nova data per l'impacte, fa 66.038.000 anys, és essencialment la mateixa que la data de l'extinció, pel que sembla clar que ambdós esdeveniments van coincidir.

L'extinció dels dinosaures va ser vinculada per primera vegada a l'impacte d'un cometa o d'un asteroide el 1980, pel ja mort premi Nobel Luis Álvarez, de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, i el seu fill Walter, qui és ara professor emèrit de ciències de la terra i planetàries en aquesta mateixa universitat.


Un cràter d'uns 180 quilòmetres de diàmetre (unes 110 milles) a la costa de Yucatán, Mèxic, sembla ser el resultat d'aquest impacte. Anomenat Chicxulub, el cràter va haver de ser excavat per un objecte d'uns 10 quilòmetres de diàmetre (unes 6 milles).

Notícia original

Notícia relacionada 1: un asteroide podria impactar contra la Terra al 2029
Notícia relacionada 2: els dinosaures dominaren la Terra gràcies a una era de megavolcans


diumenge, 28 d’octubre del 2012

Amàsia: el supercontinent que fusionará Amèrica y Àsia

Dintre d'uns milions d'anys el continent Americà i Asiàtic es fusionaran gracies a la forta atracció cap al pol nord, els científics nord-americans han decidit posar-li de nom Amàsia i creuen que serà el pròxim supercontinent de la terra.

Calculen que aquesta gran massa de terra es formara en uns 50 o 200 milions d'anys, d'acord amb la investigació publicada per la revista 'Nature'.

Es podrà creuar d'Alaska a Sibèria mitjançant una serralada muntanyesca que unira ambdós continents, d'acord amb experts de la Facultat de Geologia i Geofísica de la Universitat de Yale (EUA).

Amèrica continuarà situada sobre l'anell de foc del Paciífic, una zona d'intensa activitat sísmica i volcànica, però la seua ortografia canviarà radicalment perquè l'atracció cap al Pol fusionarà Amèrica del Sud amb el Nord.


L'oceà Àrtic i el mar Carib desapareixeran a causa d'aquest desplaçament segons va explicar Ross Mitchell, geòleg de Yale i un dels autors de l'article.




Noticies relacionades:




dilluns, 22 d’octubre del 2012

L'extracció d'aigua subterrània a Lorca va contribuir a la fatalitat del terratrèmol

Encara que probablement no va ser el desencadenant, l'extracció d'aigua per al consum humà va contribuir a que es produira aquest fatal terratrèmol que va produir 9 morts el passat Maig a la localitat murciana de Lorca.

Un equip de científics de la Universitat de Western Ontario, amb Pablo González al capdavant, han publicat hui a la revista Nature Geoscience els resultats d'una investigació que assegura que la pèrdua progressiva d'aigua a un aqüífer proper a la ciutat va perturbar l'escorça terrestre a una falla.

Els experts van comprobar que el moviment de la falla guarda relació amb el descens de 250 metres del nivell de l'aigua subterrània des dels anys 60. Açò seria suficient per a provoccar una fractura en la roca que causaria el terratrèmol.

D'aquesta manera, afirmen que les activitats humanes influeixen, o almenys poden influir en com i quan tenen lloc els terratrèmols, i alerten de que hi ha que permanéixer alerta als canvis que provoquem els humans sobre la Terra, ja que podem iniciar terratrèmols, però encara no sabem com controlar-los.

Vídeo-resum dels efectes del terratrèmol (Maig 2011):



Notícia original
Notícia relacionada: Al menys 8 mort per dos terratrèmols en Lorca
Notícia relacionada: El 80% de les vivendes de Lorca, afectades pel terratrèmol

diumenge, 14 d’octubre del 2012

El volcà submarí de "El Hierro" s'ha convertit en un laboratori vulcanològic

Fa poc més d'un any, els habitants de l'illa "El Hierro", a l'arxipèlag canari, van estar inquietats pel volcà submarí que va entrar en erupció. No obstant, aquest mateix volcà s'ha convertit en un laboratori idoni per a millorar les prediccions sobre erupcions.



Açò es deu al gran nombre d'investigacions que van tindre lloc des de que van aparéixer els primers indicis d'erupció, que van permetre als científics tindre la possibilitat de conéixer tots els paràmetres de la situació des del primer moment. La directora de l'Institut Geogràfic Nacional en Canàries afirma que els resultats d'aquestes investigacions es publicaran en els congressos més rellevants de vulcanologia a nivell mundial.


Des de l'Institut Espanyol d'Oceanografia expliquen que, després de l'erupció, s'han observat pujades de la temperatura, acidificació de l'oceà i disminució del nivell d'oxigen. També han assenyalat que, amb la tendència actual del canvi climàtic, caldria esperar milers d'anys per poder estudiar el que ara es veu en El Hierro. Per exemple, mentre l'augment de la temperatura pel canvi climàtic és de 0,6ºC per segle, al Mar de les Calmes va pujar 18,8ºC, i el pH de l'aigua va caure 2,8 punts. L'erupció també ha suposat un gran potencial per a fer investigacions de sismologia, geodèsia i fins i tot per a perfeccionar la tècnica de prendre imatges tèrmiques.

Vídeo de l'erupció (Novembre 2011):



Notícia original
Notícia relacionada: El fons marí de "El Hierro" es recupera a bona velocitat
Notícia relacionada: Un científic japonés veu similituds entre el procés eruptiu de "El Hierro" i Japó

dilluns, 7 de maig del 2012

Nou supercontinent: Amasia


La forta atracció fins al pol nord provocarà la unió d’Amèrica i Asia, formant així un nou continent, al que científics estadounidenses han batejat amb el nom d’Amasia, que creuen que serà el pròxim supercontinent de la història.

Segons els càlculs, Amasia es formarà dins d’entre 50 i 200 milions d’anys, com diu una investigació en la revista britànica “Nature”.

Ambdós continents s’uniran pel pol nord, cosa que permetrà creuar d’Alaska a Siberia i viceversa, segons experts de Yale. Amèrica permaneixerà situada sobre l’anell de foc del Pacífic, però la seva orografia cambiarà, ja que l’atracció fins al pol fusionarà Amèrica del Sud amb el Nord.Aquest desplaçament farà que desapareixin l’oceà Àrtic i el mar del Carib.

Després de 350 milions d’anys des de l’últim supercontinent, Pangea, hi ha teories que situen el centre d’Amasia en Àfrica, mentre que hi ha d’altres que el situen entre les illes Fiji, Hawai i Samoa.



Noticia original 


Noticies relacionades

Descobreixen que els volcans llancen dos tipus d’aigua 


Els meteorits podrien ser la clau de l’origen de la vida en la Terra


Vídeo relacionat

diumenge, 29 d’abril del 2012

Alerta de tsunami a Indonèsia provocat per un terratrèmol


 Aquest terratrèmol  a sembrat el pànic entre el seus habitants; ja que té una magnitud de 8,7 en l’escala de Richter  i a uns 33 km de profunditat.

 Molts dels seus habitants pensaren que aquest terratrèmol seria com el del passat 2004 però ni punt de comparació.
El tremolor produït per aquest terratrèmol s’ha adonat en Tailàndia, Singapur i la India. Però fins al moment no hi han danys irreparables ni cap mort que lamentar .

El risc de alerta per un possible tsunami  provocat pel terratrèmol es quasi nul. Aquest terratrèmol no es pareix ni a la meitat del que es va produir en 2004 a Indonèsia  . El qual va provocar 230.000 morts.

Noticia original

Noticies relacionades
-Centro de Alerta de EE.UU. cancela posibilidad de tsunami para el océano Índico 
-Indonesia emite alertas de tsunami por poderosos sismos 
Video

dimarts, 1 de novembre del 2011

Mes de 60 terratrèmols en El Hierro




L'Institut Geogràfic Nacional (IGN) ha contat vora 60 moviments sísmics al llarg del 30 d’Octubre en la illa d’El Hierro. Tots ells tingueren lloc al nord-est de la localitat de Frontera.
Els moviments sísmics de major magnitud foren de 3,9 graus en l’escala de Richter, un a les 08:46 hores i altre a les 14:05 hores. Aquestos aplegaren al nivell quatre (molt sentit) en l'Escala Macrosísmica Europea (EMS), que consta de dotze nivells. A mes, quatre terratrèmols mes foren notats per la població. També amb epicentre al nord-est de la localitat de Frontera. En la jornada del 29 d’Octubre el IGN va contar 62 sismes. Amb dos de 3’6 graus en l’escala Richter.
La majoria dels sismes registrats es localitzaren en la mateixa zona, a uns 12Km de la costa fins al centre de la illa. En total desde el dia 17 de Juliol de 2011 s’han localitzat mes de 10.600
terratrèmols.






Noticia original


Noticies relacionades

Video
-Los terremotos en El Hierro eran predecibles

diumenge, 16 d’octubre del 2011

La taca volcànica bombolleja en aigües d’El Hierro i continua sorgint magma.


La taca volcànica sorgida a El Hierro bombolleja en aigües del sud de l’illa i continua expulsant material magmàtic a la superfície a una distància aproximada de 150 metres de profunditat i poc més de 2 quilòmetres de la costa de La Restinga, en el municipi d’El Pinar.

El satèl•lit Aqua de la NASA mostra que la taca ja es tant gran com l’illa, 268 quilòmetres quadrats. El volcà, que ha viscut en les últimes hores una nova erupció submarina, continua expulsant fragments de magma fumejant, a 150 metres baix el mar y d’un metre de diàmetre.

Segons el vocanòleg David Calvo, encara que siga molt incòmode per als veïns evaquats, la geologia funciona a altra escala i el volcà es pendrà el seu temps. Ademés, s’ha mostrat convençut de que “la prevenció que s’està duent a terme es completament eficaç”.

Per altra part, els científics de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) i del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) han confirmat que el procés eruptiu de l’illa d’El Hierro és de tipus surtseyana i que l’erupció està composta per quatre fases. No obstant, han precisat que la culminació de les mateixes dependrà de la quantitat de magma a expulsar per part del volcà.

Noticia original 

Noticies relacionades
-El volcà d’El Hierro pot originar una illa 
-Els veïns de La Restinga podràn tornar a casa en 24h 


dimarts, 8 de març del 2011

"la niña'' va deixar 14 mil families damificades a Bolivia


Les inclemències climàtiques castiguen fort als bolivians, i "La Niña", ja va perjudicar més de 14 mil famílies.

La pluja va provocar el desbordament de rius en gairebé tots els departaments del país. La Pau i Cochabamba van ser els més afectats, amb més de 10 mil famílies, els damnificats es len provisionalment en algun dels 22 campaments muntats més,es considera en 150 tones l'ajuda ja distribuïda, recollida en el marc de la campanya "Tots Solidaris, Bolívia una sola".

Una de les escenes més dures dels últims dies es va poder veure a La Paz, on una sèrie d'esllavissades va afectar una àrea de 140 hectàrees i unes sis mil persones. El president de Bolívia Evo Morales, que va decretar l'emergència nacional, va assegurar que sempre hi va haver, desastres, sequeres i inundacions, però no com havien succeït fins ara, així mateix, va atribuir les causes al canvi climàtic.

Davant les conseqüències, la Conferència Episcopal de Bolívia va organitzar una campanya titulada "Hi ha més felicitat a donar que rebre" amb la finalitat d'efectuar donacions monatarias i pregar per la recuperació dels damificados.


noticia original

noticies relacionades