El segon animal més gran del món, enfront de la costa de Catalunya.

Rorquals de fins a 24 metres de llarg s'acosten cada any al litoral de Sitges a la recerca de krill.

Visiten les aigües enfront de la costa de Catalunya cada any. Són rorquals o balenes comunes, la segona espècie animal més gran del planeta. Poden aconseguir els 24 metres de longitud, una mesura que solament superen les balenes blaves.

Edmaktub, porta sis anys documentant la seva presència en el litoral de la comarca del Garraf.

Des de 2011, han identificat amb fotos i vídeos a més de 90 exemplars diferents. La seva presència, diuen els experts, és un símptoma del bon estat d'aquestes aigües.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2

L’Amazones va estar baix del mar dues vegades.

Algunes parts de l'Amazònia de Brasil i Colòmbia van estar submergides temporalment sota el mar en almenys dues ocasions en l'antiguitat.

Els investigadors, encapçalats per Carlos Jaramillo, de l'Institut Smithsonian de Recerques Tropicals de Panamà, van establir que el període en el qual la part nord-occidental de l'Amazònia va estar baix d’aigua salada va ser l'època del Miocè, fa entre 23 i 5 milions d'anys.

Per arribar a les seves conclusions, Carlos Jaramillo i els seus companys van examinar els nuclis de sediments de la conca de Plans, en l'est de Colòmbia, i les conques d'Amazones, en el nord-oest de Brasil, on van trobar 933 microfòsils, a més d'una dent de tauró i una gambeta mantis fossilitzats.

Els resultats dels estudis van indicar que les aigües marines poc profundes van cobrir la regió almenys dues vegades durant el Miocè, en dos esdeveniments d'inundació diferents que van ser relativament efímers.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Londres sobrepassa els límits de contaminació per a tot el 2017 en cinc dies

Per llei, la concentració de NO2 no pot pot superar els 200 micrograms per metre cúbic més de 18 vegades al llarg de 12 mesos en cap punt de la ciutat. En Brixton Road, al barri de Lambeth, aquest màxim de concentració horària ja s'ha trencat en menys d'una setmana.

La contaminació es cobra unes 9.500 morts prematures a l'any a Londres i 40.000 en tot el país, amb ciutats com Glasgow, Leeds, Nottingham o Port Talbot en l'espiell de l'Organització Mundial de la Salut per la mala qualitat de l'aire. Un recent estudi de la Universitat de Ontario ha conclòs que almenys un de cada 10 casos d'Alzheimer pot ser provocat per la contaminació, que afecta sobretot a les malalties cardiovasculars i respiratòries.

L'alcalde de Londres, Sadiq Kahn, que sofreix asma des de xicotet per la mala qualitat de l'aire, ha promès augmentar els esforços econòmics i destinar més de mil milions d'euros en els propers cinc anys per acabar amb el problema.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

El fred congela Europa des de Rússia fins a Itàlia i causa almenys 80 morts.

El temporal de fred i neu que afecta a gran part d’Europa desde la setmana passada ja ha matat a més de vuitanta persones, a més de paralitzar el transport públic i cancel·lar gran part del tràfic aèri.

Els països més afectats han sigut Itàlia i Polònia, on en solament les primeres 48 hores es van registrar com a mínim 18 morts, moltes d'elles de persones sense casa i refugiats. A aquestes cal afegir les de dos persones sense casa morts a Albània i altres dos persones més a Grècia.

Quasi cap país s'ha lliurat. La policia danesa va alertar a la població pel gel present en les carreteres després de registrar desenes d'accidents de trànsit. Les temperatures a Letònia van descendir dels 30 graus baix zero.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Una tempesta deixa a València gairebé la mateixa pluja que en tot l'any.

La ciutat registra 130 l/m2 en apenes unes hores i la pluja obliga tallar túnels, passos inferiors i carrers.



València ha sofrit la major tempesta de la que es te constància des de 2007, segons AEMET. Aquesta tempesta ha inundat carrers i avingudes de la capital.

Fins a aquest dia a la ciutat de València s’havien recollit sols 176 litres per metre cuadrat, sols un poc més del que s’ha recollit el dia de la tempesta.

A la zona de l'Albufera va caure un gran nombre de rajos, una cosa que per a AEMET és típic de tempestes intenses d'hivern amb nucli fred, amb molt de granís fí.

A l'àrea de València s'havien registrat fins a la mitjanit 129,8 litres per metre quadrat en el pluviòmetre de la zona de Blasco Ibáñez, 120,3 en el de la Universitat Politècnica i 110,6 en el de l'aeroport de Manises.

Entre altres incidents provocats per la pluja en la capital valenciana cal destacar l'incendi en un habitatge causat per la caiguda d'un raig al carrer Peris Brell, a conseqüència d’açò un home va haver de ser hospitalitzat per inhalació de fum.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Notícia relacionada 3

Vídeo de la notícia

Un oceà habitable en Plutó.

Imatges de la sonda 'New Horizons' suggereixen que el planeta té un gran massa d’aigua salada baix d’una gran capa de gel.



La col·lisió d’un objecte sobre Plutó va deixar un forat, que s’ha omplit amb gel de nitrogen i aigua liquida que ha format un oceà subterrani, açò ha fet rotar el planeta per deixar-lo en la seua posició habitual.

Els científics volien saber per què eixa regió està situada prop de l’equador. Açò sols ho podia explicar la presència d’un oceà.

Els responsables dels estudis afirmen que aquest oceà estaria enterrat baix d’una capa de gel d’entre 150 i 200 kilòmetres de profunditat. La massa d’aigua i hidrogen tindria una profunditat de 100 kilòmetres.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Notícia relacionada 3

Vídeo de la notícia