Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris albertnacherf. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris albertnacherf. Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 de maig del 2016

CÀNCER DE MAMA EN HÒMES: UNA REALITAT POC CONEGUDA



Encara que el càncer de mama és generalment vist com una malaltia de dones, un poc menys de l’1% de tots els càncers de mama es produïxen en els hòmes, pel que és més comú del que la majoria de gent pensa. El sexe masculí també té teixit mamari, generalment en quantitats molt més xicotetes que en les dones i estan exposats a nivells més baixos d'estrogen i progesterona.






En casos extranys, el càncer de mama masculí pot ser degut a les condicions específiques que resulten en nivells més alts d'estrogen. Com per exemple en el síndrome Klinefelter, on els malalts no poden produir prou testosterona, o prenen estrògens per al canvi de gènere i també a causa de les malalties cròniques del fetge o l'obesitat i, inclús, després de la pèrdua d'un testicle.


Hi ha diferències ètniques en la incidència de càncer de mama masculí. En l'África subsahariana, 7-14% de casos de càncer de mama ocorren en els hòmes. En Estats Units, les taxes són més altes en els hòmens afroamericans. Mentres que la més baixa està en els hòmes hispans. Els hòmes que tenen nivells relativament alts d'hormones femenines tenen un major risc de desenrotllar càncer de mama.







diumenge, 8 de maig del 2016

EL CERVELL TÉ UN ATLES PER A LES PARAULES


Un grup de científics van descobrir que el processament del significat de les paraules activa patrons cerebrals molt complexos en els que intervenen desenes d'àrees neuronals. Van trobar que els termes pertanyents a una mateixa categoria (persones, llocs, números, emocions...) activen les mateixes àrees del sistema. La investigació també contradiu la idea generalitzada de que el llenguatge només és cosa del costat esquerre del cervell.


Neurocientífics van reclutar set voluntaris. Aquests, van tindre que introduir el seu cap en un escàner cerebral mentres escoltaven un programa de ràdio en el que es contaven històries. Per mitjà d'una tècnica d'imatge per ressonància magnètica funcional, els investigadors van registrar l'activitat cerebral durant la sessió. En total, van obtindre 10.470 paraules. Totes aquestes paraules es van agrupar en 12 zones diferents del cervell.


Els termes amb significats semblants o relacionats activen les mateixes àrees cerebrals. Per exemple, les paraules: mare, esposa, llar, companys, pares... apareixen, per exemple, relacionades amb un augment de l'activitat en la zona on s'unixen el lòbul temporal dret i el lòbul parietal.








dijous, 28 d’abril del 2016

EL PLANETA DUAL 55 CANCRI E

El planeta extrasolar 55 Cancri e orbita al voltant d’una estrela semblant al Sol i es troba a quaranta anys llum de la Terra, en la constel·lació Càncer. És un planeta terrestre, amb una superfície sòlida i és una superterra perquè té un diàmetre 2’5 vegades superior al de la Terra.

Un any passa en un sospir: orbita tan prop de la seua estrela que només tarda 18 hores a rodejar-la. Sempre mostra la mateixa cara a la seua estrela, com ocorre amb la Lluna, de manera que en 55 Cancri e hi ha un dia perpetu en un dels seus costats i una nit perpètua en l’altre.
Un equip internacional d’astrònoms ha utilitzat el Telescopi Espacial Spitzer de la NASA per a observar el planeta durant 80 hores i ha creat un mapa amb els diferents canvis de temperatura que experimenta. Aquest mapa de temperatura revela unes condicions extremes i molt oposades als dos hemisferis del planeta.

En el costat nocturn la temperatura és d’uns 1.100 graus Celsius, mentre que en el contrari és d’uns 2.500. Creuen que pot haver-hi una atmosfera en el costat nocturn, mentre que en  el costat diürn les temperatures són tan extremes que l’atmosfera podria haver-se evaporat completament. Per tant, la calor no es distribueix per igual en tot el planeta.

En l’hemisferi diürn hi ha corrents de lava actives que reparteixen calor per la superfície, mentre que en el nocturn la lava està solidificada. Els científics no saben d’on prové la font de calor que abrasa el planeta, un misteri que esperen resoldre en la pròxima generació de telescopis.