A mort l'última femella de closca tova langtsé, a Xina, amb 90 anys va morir el dissabte passat 24h després de intentar inseminar-la artificialment i condemna a l’espècie a l’extinció,encara no saben perque va morir fins que no fagen l'autòpsia, però descarten que siga a causa de l’intent d'inseminació artificial.
Lùnic ‘’bo’’ que podem destacar d’aquesta mort, es que van poder guardar el seu teixit ovari,per a poder intentar salvar la especie en un futur. Però una vegada més tenim la culpa els humans per la seua desaparició degut a la caça i destrucció del seu hàbitat, a dia de hui sols queden 3 al mon.
Aquestes tortugues tenen com a nom científic Rafetus swinhoei,son tortugues d’aigua dolça, una de les espècies més grans, poden viure més de 160 anys i tenir de dos a tres llogarides cada any, ara sols ens queda esperar i veure si els científics poden fer algo per a salvar l'extinció de la tortuga de closca tova langtsé.
Una expedició va identificar 200.000 patògens nous en el mar, son ja tants virus a l'oceà que si els posarem tots en fila poden arribar a les 60 galaxies mes cercanes de la quantitat que hi han. Son els éssers vius que mes viuen en el mar i també són uns dels més desconeguts.
Avui un equip de científics a publicat un catàleg de virus on hi han 200.000 espècies no conegudes fins hui. Aquests virus son deu vegades mes nombrosos que els microbis del placton i en els oceans hi han 1.000.000.000.000.000.000.000.000.000.000. Però degut al seu xicotet tamany sols ocupen els 5% de tota la massa viva.
Aquesta expedició que es va dur entre el 2009 i 2013 va identificar 12 voltes mes virus que els identificats fins ara, les zones on més virus hi han és a l'oceà Antàrtic, Artic, les aigües superficials i les temperades als tropics.
Descartada (de nou) la relació entre la vacuna triple vírica i l'autisme
Un nou estudi realitzat amb més de 650.000 nens danesos no ha trobat vincles entre la vacuna triple vírica que immunitza contra el xarampió, la parotiditis i la rubèola i l’autisme, un trastorn que afecta el neurodesenvolupament, l’origen del qual continua sent objecte d’investigació. La investigació conclou que aquesta vacuna, assenyalada per alguns com a potencial causa de l’autisme, no manté cap relació fins i tot entre els menors amb factors de risc associats a la malaltia, segons publica avui 'Annals of internal medicine'.El 1988, el metge britànic Andrew Wakefield va establir un hipotètic vincle entre la triple vírica ( i l’autisme en un polèmic article que, en el dia d’avui, encara genera preocupació i és utilitzat com a argument pel moviment antivacunes. Aquest hipotètic nexe ha sigut desmuntat en diverses investigacions posteriors i també en aquest nou estudi fet a Dinamarca, que conclou que la vacuna triple vírica no augmenta el risc d’autisme ni el desencadena en nens susceptibles de patir la malaltia per diferents factors. El xarampió al món és un dels senyals d’alerta sobre els efectes negatius d’aquest moviment, d’acord amb l’OMS.
Segon pacient sense rastre de VIH després d'un trasplantament de cèl·lules mare
El virus del VIH és un as del camuflatge. Infecta les cèl·lules sanes i s'integra en el seu material genètic per a passar desapercebut i no donar la cara. S'amaga en les pròpies cèl·lules infectades i impedeix al sistema immune trobar-ho i eliminar-ho. Eixa és la seua millor tàctica de supervivència i no li va malament. Els antirretrovirales per a combatre-ho cada vegada són més eficaços, tenen menys efectes secundaris i reduïxen a la mínima expressió el virus. Però el VIH mai desapareix del tot i queden, en una espècie de cau on albergar-se , cèl·lules infectades latents en l'organisme. Per això la capellà, ara com ara, no existeix. Excepte en un cas després d'un trasplantament de cèl·lules mare i un segon en potència: d'un consorci internacional, en el que participa el centre d'investigació IrsiCaixa de Barcelona, ha identificat un altre pacient que, després d'un trasplantament de cèl·lules mare, va deixar de prendre els antirretrovirales i porta 18 mesos sense VIH.
La pluja de meteors va començar el 4 de decembre i es podrà observar fins al dia 17. el millor moment per a contemplar-ho serà durant la matinada del dijous al viernes.Com cada any amb l'entrada al decembre ja es pot veure la pluja de meteors de les Gemínidas, que tindrà el seu màxim apogeu esta setmana. Aques succes es produeÏx quan la Terra creua l'òrbita d'un cometa, objectes estel·lars que van deixant una estela de gas i pols que a l'entrar en l'atmosfera terrestre es desintegren i brillen. El cas de les Gemínidas és molt especial perquè esta pluja de meteors no és procedent d'un cometa sinó de l'asteroide Faetó. El dia de maxima visió sera el divendres 17 moment en què es podran veure;uno o dos meteorits per minut. Las Gemínidas, com els famosos Persèids de l'estiu, són un dels espectacles mes bonics de l'any i val la pena intentar observar-les; ha explicat a EFE l'astrònom de l'Observatori Astronòmic Nacional Mario Tafalla. Per a disfrutar-ho només fa falta tindre bona vista i mirar al cel passada la mitjanit i en direcció oposada a la Lluna.
Ara, un nou estudi apunta que en zones de Mart també pot haver-hi prou oxigen com per a mantindre alguns sers vius terrestres. Les sals presents en estes salmorres permeten que l'aigua romanga líquida a temperatures per davall dels zero graus. Segons l'estudi, publicat hui en Nature Geoscience, entorn d'un 6,5% de tot el planeta pot albergar quantitats d'oxigen en la superfície o a uns centímetres per davall d'ella semblants a què en la Terra basten per a sustentar a alguns microbis i esponges.
Es va descobrir a Mart un gran llac d'aigua salada ocult davall el gel del pol sud. El nou estudi especula que la concentració d'oxigen en el seu interior podria ser alta si hi ha un contacte temporal amb la superfície o si hi ha radiació suficient perquè se separen l'oxigen i l'hidrogen.
"Els microorganismes no necessiten O2 per a respirar;, pero l'oxigen molecular permet obtindre major energia en els processos de respiració i la seua presència a Mart en concentracions adequades augmenta les possibilitats de nous metabolismes i més eficients.;Per exemple permetria l'existència de bacteris com les que es troben en riu Negre [Huelva], que oxiden el ferro de la pirita per a obtindre energia. I el que abunda a Mart és el ferro;, destaca."
Els autors trien el grup d'organismes terrestres que són capaços de viure a concentracions d'oxigen dissolt en aigua més baixes, que són bàsicament certs tipus de bacteris i les esponges, i conclouen que les concentracions d'oxigen que calculen que poden existir en les salmorres marcianes serien suficients perquè estos organismes pogueren surar a Mart hui per supòst , és només una comparació gràfica per a ressaltar allò que s'ha elevat dels nivells d'oxigen dissolt en estes salmorres i els autors no insinuen que puguen existir esponges en bosses de líquid amagades en els gels de Mart."
