Millores en els trasplantaments de retina obrin noves vies per a tractar la pèrdua de visió

Un nou estudi realitzat en ratolins i humans descriu noves vies de tractament per a la recuperació de la visió, com el trasplantament de cèl·lules mare modificades que siguen capaces de reaccionar enfront del senyal de rescat emesa per les cèl·lules retinianes moribundes. Les cèl·lules retinianes moribundes envien un senyal de rescat a les cèl·lules mare perquè reparen el mal ocular.

Un equip va modificar les cèl·lules mare perquè expressaren una abundància de receptors per a Ccr5 i Cxcr6, dos senyals cel·lulars. Després de trasplantar-les, aquestes eren més propenses a moure's cap a les cèl·lules retinianes moribundes, rescatant-les de la mort i preservant la seua funció.

Un dels principals obstacles en l'ús de cèl·lules mare per a tractar la pèrdua de visió és la seua baixa capacitat de migració i integració cel·lular en la retina. Una vegada trasplantades les cèl·lules, aquestes necessiten arribar a la retina i integrar-se a través de les seues múltiples capes.

La degeneració retiniana és incurable, causa discapacitats visuals i, en la gran majoria dels casos, ceguera. Les teràpies amb cèl·lules mare han sigut una de les grans idees per a tractar les afeccions degeneratives de la retina. 

 

NOTICIA ORIGINAL 

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

Japó realitza el primer trasplantament en humans de cèl•lules iPS

Un equip mèdic de l'institut Riken, va implantar per primera vegada en el món , cèl•lules iPS humanes, convertides en Retines, en una intervenció de 2 hores.
Les  cèl•lules iPS s'obtenen de petites cèl•lules de la pell de la persona i es transformen en qualsevol dels teixits i tipus cel•lulars del cos, d'aquesta manera s'evita qualsevol possibilitat de rebuig immunològic.
L'objectiu d'aquest assaig clínic, és avaluar la seguretat de la tècnica i el seu valor clínic. Comprovant si la implantació d'aquestes cèl•lules causen problemes en l'estabilitat del genoma o si pot derivar càncer o altres efectes semblants, si es produís  un dels casos anteriors  es tancaria la investigació.
El equip ha utilitzat molt de temps per seleccionar els pacients aptes per a l'assaig i també en preparar el  treball de laboratori per generar el teixit de retina. Els investigadors van agafar cèl • lules de la pell amb persones amb una degeneració macular i les van convertir en aquest tipus de cèl•lules, iPS. Després les van conrear en el laboratori per a convertir-les en cèl•lules epitelials pigmentàries de la retina, després convertir-les en unes fines fulles, per a trasplantar en l'òrgan malalt.
El resultat segons els experts estarà d’ací un any, al donar  a conèixer un informe preliminar sobre la evolució dels malalts. En cas de que hi hagués un error es tardaria més temps en esbrinar els resultats.

Notícia Original:


Notícies Relacionades:
-Creen el primer fetge humà funcional a partir de cèl.lules iPS


-Transformen cèl.lules de la pell humana en cèl.lules mare com les embrionaries:



Vídeo :

Nova teràpia de cèl·lules made per a reconstrucció de retina

Investigadors de la universitat d’Oxford han comprovat, que al trasplantar cèl•lules als ulls d’uns ratolins cecs, aquestes han pogut tornar a formar la capa completa de cèl•lules sensibles a la llum.
Han pogut demostrar que ha sigut així perquè després, aquests ratolins que abans eren cecs ara s’allunyen a la llum com els ratolins amb visió normal.
Si funciona aquesta tècnica la reconstrucció retinal podria servir per a tractar a gent que pateix retinitis pigmentosa.
Els investigadors treballaren en ratolins, ja que la ceguesa causada pe la retinitis pigmentosa és la més semblant a la dels humans.
Després de dues setmanes, les cèl•lules trasplantades a l’ull van formar una capa completa de detecció de la llum sobre la retina que va permetre als ratolins veure.
Les cèl•lules que van utilitzar eren cèl•lules “precursores” que estaven començant a desenvolupar-se com cèl•lules de la retina.
Aquesta prova es va realitzar en 12 ratolins, els qual 10 van mostrar una millor contracció de la pupil•la en resposta a la llum. Això significa que les retines des ratolins estaven detectant la llum novament, i que el nervi òptic estava transmetent la informació al cervell.
És, per tant, que les cèl•lules trasplantades sobreviuran  i es convertiran en cèl•lules sensibles a la llum. A més, si es trasplantades suficients cèl•lules juntes, es convertiran en cèl•lules de detecció de la llum i es regeneraran les connexions necessàries per tornar a formar el “cablejat” a la resta de la retina que permet restaurar la visió.



Notícia original
Altres notícies relacionades

L'ull necessita llum durant l'embaràs per a desenrotllar-se

Els ulls no sols veuen la llum, si no que també la necesiten per a formar-se correctament en la seua fase fetal. Açò és el que diuen investigadors d’Estats Units que han descobert com els fotons de llum, ja en l’última fase de l’embaràs, desencadenen un conjunt de reaccions bioquímiques per a desenrotllar uns ulls sans. La intenció de l’investigació ha sigut averiguar com la respota a la llum incorrecta al fetus pot provocar retinopaties en els xiquets.

Els investigadors afirmen que és important que que penetre un número suficiente de fotons en el cos de la mare a l’última fase de gestació. Són aquests fotons els que tenen que activar un conjunt de processos i efectes relacionats entre sí que tenen que actuar correctament per a que l’ull funcione. L’eix d’aquest seguit de reaccions bioquímiques resideix als vasos sanguinis que rodejen l’ull. Mentre s’està formant, una red específica de vasos va retraguent-se, mentre que es forma el sistema vascular de la retina, procés molt important, apunten els científics. Un creixement anormal d’aquest sistema és una de les principals causes de ceguera en els nadons.

En un experiment realitzat amb ratolins, en el qual uns es van mantindre a la foscor i als altres se’ls va retirar un gen específic per a l’activació d’un fotopigment essencial, es va observar que el sistema vascular va creixer excessivament i açò va desembocar en una supressió del nombre de neurones retinals.

En els animals amb processos de gestación normal, els fotons de llum activen aquest fotopigment essencial, ajudant a que es desenrotlle correctament els vasos sanguinis i les neuronas de l’ull.

Les neuronas retinals necessiten molt d’oxigen per a formar-se i funcionar, pero quan els vasos sanguinis creixen excessivament, excerceixen massa pressió sobre l’ull, que pot desembocar en ceguera en alguns casos.

Notícia original

Noticies relacionades:

• Injeccions de cèl·lules fotosensibles regeneren la retina en ratolins
• La cura dels ulls, factor clau per a prevenir la ceguera