Una franja de llum habitada en el cel busca explicació científica

Abans, els humans veien les aurores boreals com una espècie de cortines verdoses o vermelloses. L’origen es trobava en les partícules carregades que viatgen amb el vent solar. Quan arriben a l’atmosfera, es veuen redirigides per la magnetosfera que les concentra a les regions polars, xoquen contra els àtoms i les molècules atmosfèriques i exciten als electrons que els envolten.

Les aurores boreals són més vistoses o no depenent de l’activitat solar, de la intensitat i la quantitat de partícules que xoquen contra l'escut magnètic que ens protegeix de la radiació del Sol.


Van pensar que era un arc de protons , però finalment van dir que no. Més tard, un professor va veure que a 300 quilòmetres d'altitud, la temperatura s'incrementava fins als 3.000 graus i hi havia una franja de gas de 25 quilòmetres d'ample que surava cap a l'oest. I van batejar aquest nou fenomen com a Steve. Però a hores d’ara encara no saben al 100% el que és.



Notícia original
Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2

La gran amenaça dels esculls de coral té els seus dies contats.

Acanthaster planci, aquesta perillosa predadora de la Gran Barrera, que es desplaça a 20metres per hora i capaç de devorar fins a 4 metres quadrats de coral al dia, té els seus dies contats.

La seqüenciació del seu ADN  ha permés bussejar i pdonar amb els responsables de la secreció d'unes proteïnes que són importants per a controlar la població d'aquest voraç animal. En aquest treball, es va poder veure la labor que fa l’ordenació dels fragments d’ADN de la Acanthaster planci.


El biòleg Bernard Degnan i l’Institut de Ciència i Tecnologia  de Okinawa, Japó, van fer un estudi en el qual es descriu la secreció per part d'aquests estels d'uns enzims que estan involucrades en la comunicació entre aquests animals. Finalment, van dir que es tractava d'unes proteïnes conegudes com a factors de senyalització, que actuen com a marques o petjades que poden ser interpretades per altres individus i veure alterat el seu comportament.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

 

Primera vacuna contra la malària que usa paràsits atenuats genèticament

Científics d'EUA han fet una nova vacuna contra la malaria, demostrada en un estudi clínic de fase 1 amb humans. La vacuna, utilitza paràsits de Plasmodium falciparum genèticament atenuats als quals s'eliminen tres gens específics que es requereixen per a produir la infecció i causar la malaltia.

Un assaig clínic de fase 1 amb deu voluntaris sans ha confirmat que una nova vacuna contra la malària, és segura, es tolera bé i té una bona resposta immune. Els paràsits genèticament atenuats són incapaços de multiplicar-se en el fetge, però estan vius i estimulen el sistema immunològic.

La malària està causada pel paràsit Plasmodium falciparum que es transmet als humans per la picada d'un mosquit, infectant primer el fetge i després la sang. El mosquit Anopheles albimanus és un vector de la malària.

Notícia original

Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2

Un dels deu icebergs més grans del món és a punt de desprendre's en l'Antàrtica

Un iceberg s’uns 5.000 quilòmetres quadrats està a punt de desprendre’s de l’Antàrtica. Segons uns científics del Regne Unit, una gran esquerda en el segment Larsen C (un dels que té barrera de gel Larsen), va augmentar el passat desembre i tan sols uns 20 quilòmetres mantenen al iceberg unit a la plataforma.

El Larsen C, està localitzat al llarg de la costa oriental de l’Antàrtica i ajuda a frenar el flux dels glacials que té darrere. D’acord amb tot açó, es tracta d’un troç de gel que podria equivaldre a una quarta part al territori de Gal·les, per la qual podria provocar despeniments en el futur.

Els investigadors van observar els dos despeniments del Larsen A i Larsen B, encara que queden alguns sectors menuts. Els científics van poden observar tot açó gràcies al satèl·lit Esa Sentinel. Si es desprèn l'iceberg, les glaceres acceleren el seu moviment cap al mar, la qual cosa tindria un impacte en el nivell de les aigües i podrien augmentar uns deu centímetres.

Notícia original

Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2

El 3,5 % del metà podria fondre's abans de 2100 pel canvi climàtic

Investigadors de l’Institud Andalús de Ciències de la Terra i la Universitat de Cambridge van advertir de que era possible que es tiraren a l’atmosfera tones de metà. Han fet mitjançant simulacions que l’osmosi podria tindre un bon paper cap aquest esdeveniment.

Un equip d’investigadors ha demostrat que el 3’5% dels dipòsits de metà podria començar a fondre’s sobre l’any 2100, a causa del canvi climàtic i l'escalfament de les aigües oceàniques.

La solució més correcta d’aquest problema seria l’osmosi, que és una difusió que té lloc entre dos líquids o gasos capaços de barrejar-se a través d’una membrana semipermeable. Aquest treball a destacat un risc del canvi climàtic infraestudiat sobre els dipòsits d’hidrat de metà.


Notícia original

Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2

Un oceà habitable a Plutó

El 15 de juliol de 2015 una sonda va sobrevolar Plutó molt més prop que mai. Les seues imatges van mostrar que aquest planeta estava cobert per volcans de gel, a causa de que fa moltíssims anys un cometa d’uns 200 quilòmetres (més gran que l’asteroide que va destruir als dinosaures), va xocar contra Plutó i va formar un cràter omplit de gel.

La conca va anar omplint-se de nitrogen, metà i diòxid de carboni. Tot açó va acabar reorientant a Plutó respecte a la seua lluna. Els especialistes, diuen que en rucli rocós d’aquest hi ha moltíssima radioactivitat , com per a fondre una capa de gel d’uns 100 quilòmetres de grossor.

Després d’aquest impacte, el cràter es va omplir d’aigua i es va desplaçar per tot el planeta. Molts afirmen que és possible que hi haja vida en aquest oceà, però no serà fàcil demostrar-ho.

Notícia original
Notícia relacionada 1 
Notícia relacionada 2