Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris companyrubios. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris companyrubios. Mostrar tots els missatges

dijous, 7 de desembre del 2017

El ‘Curiosity’ troba una roca d'un tipus desconegut en Mart



El robot Curiosity va trobar a Mart una roca ígnia fosca d'un tipus que mai s'havia trobat abans en el planeta roig i que s'assembla, per la seua composició, a unes roques poc comunes denominades mugearitas que es troben en la Terra en illes oceàniques i en fissures d'alguns volcans, com els de Hawaii. Esta roca estaba a 280 metres del lloc on va aterrar el robot.




Un altre dels estudis detallats indica que els compostos orgànics que van aparèixer en els resultats preliminars d'unes anàlisis de mostres de sòl marcià són, molt probablement, d'origen terrestre i estarien en el recipient de l'instrument científic del robot que es va utilitzar. “Hem descobert que probablement no es conserven compostos orgànics en els materials de la superfície, exposats com estan a una dura radiació i als oxidants”, explica Laurie Leshin, primer autor de l'article que arreplega els resultats d'aquests estudis.




Quant a la roca ígnia, probablement es va originar en magmes generats en el mantell marcià químicament alterat, parcialment fos a altes pressions i possiblement ric en aigua, diuen els científics.





dimarts, 16 de maig del 2017

Troben restes del caiman prehistòric que va habitar a Catalunya fa 16 milions d'anys


Els fòssils trobats en la conca del Vallès-Penedès en la dècada dels 90 confirmen ara que l'espècie Diplocynodon ratelii va habitar en la Península Ibèrica fa 16 milions d'anys.

El rèptil Diplocynodon ratelii habitava en ecosistemes boscosos entre llacunes i tolles en el que avui és Catalunya.L'estudi destaca la xicoteta grandària del rèptil, segons els cranis, de no més d'un metre de longitud total.

L'abundància dels fòssils de fauna trobats en els Casots fa que el grup de recerca tinga gran interès a reobrir les excavacions. Els cientificos pretenen recuperar més restes de fòssils que contribuïsquen a millorar el coneixement que es té sobre el paleoambient. Açò haurà de realitzar-se amb el vistiplau de l'Ajuntament de Subirats que és el propietari dels terrenys.






Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

dimecres, 10 de maig del 2017

Es troba un dels últims dinosaures que va viure abans de l'extinció

Una nova espècie, Chenanisaurus barbaricus, va anar d'un dels últims dinosaures en la Terra i va figurar entre les espècies exterminades quan un asteroide es va estavellar fa 66 milions d'anys, segons un nou estudie fòssil dut a terme pel Centre Milner per a l'evolució en la Universitat de Bath.


Aquest dinosaure ha sigut descobert en una mina de fosfat en el nord del Marroc (en el seu moment, els nivells del mar eren alts, i per tant la majoria dels fòssils provenen de les roques marines, i els dipòsits de fosfat del Marroc són restes d'un fons marí antic).


Nick Longrich diu que aquest descobriment va ser inusual a causa que és un dinosaure de roques marines. És una mica com cercar balenes fòssils i trobar un lleó fòssil. És un descobriment increïblement rar, quasi com guanyar la loteria.









Noticia Original


Noticia Relacionada 1


Noticia Relacionada 2

dimecres, 18 de gener del 2017

Dos forats negres 'propers' a la nostra galàxia ixen a la llum




Es tracta de dos forats negres supermasius situats en el cor de les galàxies pròximes a la Via Làctica. Aquests forats negres van ser presentats en el Congres de la Societat Astronòmica Americana a Grapevine, Texas (EEUU).

Un d'ells es troba en la galàxia espiral NGC 1448, situada a 38 milions d'anys llum, mentre que el segon ha sigut localitzat en IC 3639, a 170 milions d'anys llum.

Els dos forats han segut descuberts per un telescopi de rajos X de la NASA anomenat NuSTAR (sigles de Nuclear Spectroscopic Telescope Array).

La NASA diu que aquestos dos forats negres son els motors centrals del que els astrònoms denominen núclis gal·làctics actius, que són objectes molt brillant i amb una font d’energia molt gran.




Notícia Real

Notícia Relacionada 1

Notícia Relacionada 2

dimecres, 11 de gener del 2017

La Lluna es va formar després de molts impactes catastròfics



Una nova hipòtesi discuteix la teoria més acceptada sobre la formació del satèl·lit a partir del xoc entre la Terra i un planeta en formació de la grandària de Mart.

La Lluna és el cinquè satèl·lit major del Sistema Solar i solament gegants com Saturn i Júpiter són capaços de mantenir en la seva cleda objectes tan grans.

Potser li deguem la nostra existéncia a la Lluna perquè ens ha pogut protegir de meteorits i va estabilitzar i ralentitzar l’orbita de la Terra.

Des de fa temps es creu que l'aparició d'aqueix satèl·lit va ser fruit d'un cataclisme que quasi acaba amb la Terra. De fet, algunes simulacions suggereixen que l'impacte d'un planeta de la grandària de Mart contra el nostre món ho va destruir durant algunes hores. Després, a partir del disc d'enderrocs que va quedar girant a gran velocitat, la Terra es va recompondre i va quedar material perquè sorgira la Lluna.

 


Noticia

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

dimarts, 22 de novembre del 2016

Els científics d'EEUU demanen a Trump que accepte la "evidència" del canvi climàtic





L'asociacio Americana per a que la ciencia avance demana a Trump que accepte el canvi climatinc en conter de donar per bones les teories conspiratories dels ecceptics del clima.

Trump pensa que el canvi climatic es mentira i que es una estrategia de Pekín per a que la industria nordamericana deixe de ser competitiva.



Diversos grups ecologistes nord-americans, encapçalats pel Sierra Club (amb més de dos milions d'afiliats), han demanat donacions d'emergència per activar la que s'anuncia com la major "campanya de xoc" davant el canvi climàtic.

Tots els cientific i ecologistes diuen: Estem preparats per a les lluites que s'aveïnen. Lluitem contra Trump!



Noticia Orginal

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

Video





Xina acaba amb éxit la misió espacial tripulada mes llarga



La missió tripulada a l'espai més llarga de la història de Xina ha finalitzat aquest divendres amb èxit quan els dos astronautes asiàtics que han passat un mes en òrbita van aterrar a Mongòlia Interior (nord de Xina) sense registrar contratemps algun.



Tots dos han passat en òrbita un total de 33 dies, 30 dels quals han estat a bord del laboratori orbital Tiangong-2 realitzant experiments i provant equips per preparar el llançament del mòdul central de la seva futura estació espacial en 2018, el projecte estavella del seu programa espacial.



Xina planeja tenir una estació de 20 tones totalment funcional i amb tripulació en el termini de sis anys, la qual cosa la convertiria en l'única operativa després que l'Estació Internacional Espacial es retiri cap a 2024.



                                        






Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2