La informació recollida per la NASA i la NOAA col·loca al augment global de la temperatura perillosament prop del límit d’un augment màxim d’1’5 graus fixat a l’Acord de París. Aquest any la temperatura ha estat 1’1 graus per damunt de l’era preindustrial.
Setze dels desset anys més calorosos han estat aquest segle.L’Àrtic aquest octubre ha registrat el seu mínim de gel. Aquest anys no s’han parat de registrar rècords de temperatura com 54 graus en Kawit o 46’4 graus a ‘Sanlúcar La Mayor’, Espanya.
Amb la preocupació del escalfament global , la Universitat de Florida ha realitzat un estudi sobre el canvi climàtic.
Aquest estudi diu que moltes espècies de la Terra estàn canviant en els seus rasgos fisiològics i físics, i també, canviant de zona geogràfica per poder adaptar-se a aquest canvi climàtic tan brusc.
El canvi climatic afecta ecosistemes terrestres, marins i d’ aigua dolsa.
Els participants d’aquest estudi mostren que cada vegada els impactes són més amplis i greus en els sisetmes biològics.
Durant més de 800.000 anys el gel ha format part de l’Àrtic, però des de fa 30 anys està en perill de fondre’s per l’ús desmesurat de les energies fòssils que fem els humans. La disminució del gel causarà problemes globals, afectarà els animals que habiten al Àrtic i causara fenòmens meteorològics extrems amb més freqüència.
El gel reflectix el calor solar cap a l’espai i així manté fresc el planeta i permet que el sistema meteorològic del qual depenem siga estable per a cultivar els nostres aliments. Si no controlem el us d’energies perjudicials per al nostre planeta, podem causar problemes que no podrem arreglar.
Sols nosaltres podem ajudar a salvar l’Àrtic, està en les nostres mans buscar una solució per a aquest problema.
L’Antàrtida és des de fa anys un refugi per als negacionistes del canvi climàtic, els quals diuen que aquesta està rodejada més que mai per gel, però açò és una veritat a mitges ja que perd gel, però alhora el gel marí que rodeja l’Antàrtida creix. Mitjançant imatges d’un satèl·lit podem observar aquest continent, al qual podem observar una espècie de taques blaves, les quals són llacs.
Aproximadament, des de l’any 2000 fins el 2013 s’ha fet un estudi a una glacera de l’Antàrtida Oriental, on s’ha observat que s’han format uns 8000 llacs a partir del gel fos. L’aigua d’aquests desapareix a l’interior de la glacera, facilitant la seua ruptura. És la primera volta que aquest fenomen ocorre a la major massa de gel del planeta, aquestes masses d’aigua són formades a l’estiu per les altes temperatures, hi ha perill de que es forme rius de gel i es facilite el desgel. Si l’escalfament del clima segueix en futur la grandària dels llacs pot ser major.
El clima és el resultat
de de diversos processos biològics que es transmeten d'individus a
ecosistemes i d'aquí al medi ambient. Des del segle XIX fins ara,
l'home a accelerat molts processos de producció de gasos que
incrementen l'efecte hivernacle.
Investigadors de la
Universitat de Hawaii a Manoa han fer uns càlculs que pareixen
apocalíptics. Cap a l'any 2047, els científics, han determinat que
aquestos lleugers canvis en el clima i amb les fluctuacions actuals,
els anys mes freds del futur seran més càlids que els anys mes
calorosos que han registrar des del segle XIX fins la data.
Els punts més sensibles a
aquestos canvis es troben en els tròpics.
Però no soles els humans
es veuran afectats, sinó que el escalfament global afectarà
enormement a la biodiversitat. Les especies no humanes son menys
resistents a una petita variació climàtica, la qual cosa, pot ser
terrible.
La evident prova de que el nostre planeta es fon la tenim molt propera en el temps: el 2014 va ser l'any més càlid des de que van començar els registres el 1880, encara que tampoc es portava molta diferència amb els que el precedien. El culpable, majoritàriament, és l'home, tal com es va assenyalar en l'últim informe de l'IPCC (International Panell of Climate Change). Encara que al llarg de la història l'evolució climàtica natural del planeta ha patit alts i baixos, els humans han estat protagonistes de l'escalfament global del segle passat; mostra d'això és l'emissió de gasos que retenen la calor per potenciar l'anhelada vida moderna.
Aquest augment desorbitat de la temperatura de la Terra, fa que les glaceres estiguin liquant amb el consegüent augment del nivell del mar, fenòmens que en un futur poden arrossegar conseqüències devastadores. El gel marí en aquest punt juga un paper important, ja que és un component fonamental del sistema climàtic. D'acord amb el Centre Nacional de Dades sobre Neu i Gels d'Estats Units , en 2014 l'extensió diària mínima anual del gel marí a l'Àrtic, observada el 17 de setembre, abastava 5.020.000 de quilòmetres quadrats, la sisena més reduïda mai registrada.
L'estat i comportament de l'atmosfera també es veuen afectats per l'acció de l'ésser humà i el model actual de societat. La tala de boscos, sense anar més lluny, elimina una font important d'humitat i absorció de diòxid de carboni. Segons els experts, l'augment d'aquest gas a l'atmosfera incrementa encara més l'efecte hivernacle, per no parlar de la destrucció d'ecosistemes en eliminar climes humits. Altres problemes en creixement, com la contaminació i la superpoblació, també estan danyant sense marxa enrere l'atmosfera i el planeta en què vivim.
L´escalfament global, segons un estudi de la ETH de Zurich (Escola Politècnica Federal de Zurich), podría ser la causa de un 25% de les plujes intenses i un 75% de les ones de calor actuals.
Ja es coneixia que l´escalfament global (provocat pel canvi climàtic) està relacionat amb els fenòmens atmosfèrics ,però, aquest estudi ha demostrat que la relació és encara major de la que s´esperava. L´escalfament global no afecta directament a les condicions atmosfériques sino que les afavoreix per mitja d´un clima, en general, més càlid i humid.
Añadir leyenda
L´estudi ha rebelat que desde la revolució industrial la temperatura global tansols ha augmentat 0,85 graus, peró açò es suficient per a iniciar processos catastròfics com l´escalfament global. Ademés, l´estudi que ha sigut publicat en la revista Nature, complementa d´altre estudi realitzat al 2011 que afirmava que els processos metereològics com les ones de calor o les plujes s´havien duplicat.
Aquestos primers efectes del canvi climatic no són res en comparació del que pot esdevindres.Així hem de començar a ser més estrictes en les mesures aplicades per a acabar amb ell i tots els perills que comporta.
Els habitants de Pequín acaben de descobrir que el cel d’aquesta
pot ser blau. Açò ha segut gràcies al pla que van emprendre les autoritats
locals a principis de novembre, on es va restringir el trànsit de cotxes privats,
el 70% de vehicles públics van deixar de circular, es van frenar les obres i es
va aturar la producció de les fàbriques més contaminants que envolten la ciutat
i açò va ocasionar un cel net, al qual anomenaren: APEC blue.
Una cosa similar li està passant al planeta. Aquest
necessita mesures fermes i ràpides ja que ja s’ha pedaç suficient, i el temps s’esgota.
L’ONU afirma que cal retallar emissions de gasos efecte hivernacle entre un 40%
i un 70% per a l’any 2050, si no, els efectes seran greus per al medi ambient,
la seguretat alimentària i la pobresa.
Estem a temps, diuen els experts. Però, ens estem prenent
seriosament la lluita contra els efectes del canvi climàtic? "Ens ho estem
prenent molt menys seriosament del que cal. No ho fem ni amb la velocitat ni
amb la intensitat que requereix la situació", afirma, Teresa Ribera, ex
secretària d'Estat de Canvi Climàtic.
La quantitat de gasos d’efecte hivernacle enviats a l’atmosfera
va assolir un nou màxim en 2013. La concentració de CO2 ha
augmentat.
Els nivells de neu i gel descendeixen. La temperatura dels oceans i de
l'atmosfera segueix pujant. El nivell del mar s'eleva. El canvi climàtic ja és
una realitat, i està causat per la mà de l'home, afirmen els científics de
l'ONU.
Si no es fa res, les temperatures podrien pujar fins a
4,8 graus, de manera que el volum de les glaceres es reduiria en un 85% i el
nivell del mar podria pujar fins 0,82 metres, afectant greument l'equilibri
dels ecosistemes.
Els experts diuen que cal un procés de transformació
profunda, ja que, o canviem o ens estampem. I és fonamental que els països
desenvolupats redueixin el consum material.
El girar cap a un model,
significa apostar per altres fonts.
Els ecologistes aposten per un model
basat al 100% en les energies renovables.
La qüestió de fons és si l'estil de vida dels països rics,
amb els seus elevats nivells de consum d'energia, és compatible amb un planeta
sa. I si les noves fonts cobriran les necessitats que genera aquest estil de
vida.
El repte de la transformació del model
energètic-productiu es topa amb la resistència de grans empreses del petroli,
gas i carbó, que perdrien gran part del seu negoci si no es reinventen.
El gir que el planeta requereix, podria conduir a un
altre món. La transformació del mapa energètic, la reducció de la dependència
del gas i del petroli, podria alterar substancialment el tauler geopolític.
Mentrestant, els pequinesos seguiran mirant al cel.
Un grup de científics nord-americans preveu un augment
del 50% dels llampecs als EUA en aquest segle, que es produirà a causa de
l’augment de les temperatures per l’escalfament global.
Per açò també s’ha advertit que aquest fenomen pot contribuir
a l’augment d’incendis.
David Romps, de la Universitat de Califòrnia, i el seu
equip, es van centrar en analitzar les precipitacions i els factors
d’inestabilitat en 11 models climàtics, dels quals es van ajudar per simular
les interaccions atmosfèriques, i van concloure, que els efectes combinats
generaran un augment de les càrregues elèctriques cap a la Terra.
‘’Amb l’escalfament, les tempestes amb llamps es tornen
més explosives’’, ha assenyalat Romps. Aquest científic va fer un comunicat, on
va explicar que aquest fenomen està relacionat amb el vapor d’aigua, que és el
combustible per a les tempestes.
'’L’escalfament causa que hi hagi més vapor d’aigua en l’atmosfera i si
hi ha més combustible circulant, quan arribi a la ignició, pot ser molt més
gran’’, va explicar l’expert.
Els seus resultats suggereixen que, dels 25 milions de
raigs que es registren anualment, la xifra podrà augment al voltat d’un 12% per
cada Cº que pugi la temperatura mitjana de l’aire global.
L'equip assenyala que l'augment de la quantitat de raigs
pot causar més accidents.
Segons la mitjana de l’Administració Nacional d’Oceans i
Atmosfera, entre 2004 i 2013 es van produir 33 morts anuals i 234 ferits a
causa de l’impacte d’un llamp.
A més, els investigadors recorden que els raigs són la
principal causa dels focs no controlats i que aquests generen diòxids de
nitrogen, que tenen un impacte en la química atmosfèrica.
L'equip de Chris Moore i Daniel Obrist del DRI i Son Nghiem del JPL de la NASA ha descobert un procés de mescla que bombeja mercuri atmosfèric a la superfície.
Aquest procés té lloc en l’aire just damunt de grans clavills en masses de gel àrtic, que exposen l’aigua del mar al fred aire polar. Aquest procés a vegades es visible a simple vista i pot causar una major quantitat d’aquest element tòxic. Aquest procés causa danys en la cadena alimentaria, on pot afectar negativament als peixos i als animals que els consumeixen, incloent els humans.
Els científics van mesurar les concentracions de mercuri on hi havia fissures que donaven lloc a canals oberts d’aigua del mar, i van observar un augment d les concentracions.
Cada vegada hi ha més contaminació i nosaltres hem de ser conscients del que esta passant al nostre planeta i donar-se conter de que la contaminació que produïm està afectant al planeta, i si afecta al planeta ens afecta a nosaltres.
El canvi climàtic està provocant que les comunitats més vulnerables siguen cada vegada més pobres.
Afirmen que es necessari pendre mesures, ja que els efectes negatius creixeran cada vegada més.
Els cientifics ens expliquen que des de fa unes decades l'impacte de l'escalfament global amenaça en acabar amb formes de vida mil·lenàries. Aquest és un dels motius per a fer front als efectes que està provocant el canvi del clima. Per exemple,els descensos de les collites i l'empobriment causats per els canvis de règim pluvial i els cicles de cultius.
Un 75% d'agricultors, han reduit el nombre de menjars, fet que provoca un risc elevat de salut i subsistència. Aquestes persones, es veuen obligades a vendre les seves pertinences, reduint l'accés a l'educació i medicines. El resultat d'aquestos fets és emigrar a mesura que passa el temps.
Es tracta principalment de comunitats tradicionals que poques vegades s'interessen per les causes del canvi climàtic, encara que ho patixen i els fa témer per les seues terres .
Les investigacions asseguren que hi ha solucions, encara queno són fácils, i els proposen crear sistemes de detecció primerenca de desastres naturals i programes per a cultius.
Però cada vegada els boscos absorbeixen menys CO2 degut a diversos factors, entre ells l’augment de la temperatura del planeta, la
falta de pluges, etc...
També cal tenir en compte que no en totes les zones
els arbres absorbeixen el mateix nombre de CO2, sinó que aquets es variable.
El fet de que cada vegada els arbres absobeixquen
menys CO2 té repercussions al nostre planeta, ja que afavoreix l’escalfament globald’aquest.
Una polèmica cimera que va durar més dies de lo previst va acordar que quasi dos cents països deuen rebaixar les emissions de diòxid de carboni i també allargar un debilitat i fragmentat Protocol de Kioto que avança suportat per menys països. De la cimera ix que d’ací tres anys es negociarà un protocol més fort legalment que limitarà les emissions de totes les nacions a partir de 2020. Un procés molt difícil d’elaborar ja que els països més rics no es posen d’acord en si volen un pacte o un protocol i també el polèmic repartiment de les emissions.
Segons Christiana Figueres, secretària de l’ONU per al canvi climàtic, afirmà que va ser un bon acord i que obri una nova etapa en el recorregut del canvi climàtic. En canvi, Greenpeace califica que d’aquesta cimera ixen guanyant les grans potències contaminadores i que perd la ciutadania.
Mentrestant, La Unió Europea assegura que no renovarà el Protocol de Kioto si no s’aconseguia en la cimera de Sud-àfrica que s’acordara un nou tractat en que estigueren presents els Estats Units, la Xina i la India. Els dos primers han acceptat però la India es nega a firmar-lo, la justificació es que la seua nació aboca a l’atomosfera per habitant molt menys quantitat de CO2 en tones que les abocades per la Xina. A demés la ministra india diu que no pot negociar un tractat legal que li pose obligacions, tampoc li agrada parlar de protocols i deixa clar que el seu país no serà intimidat.
En canvi, la UE amb països com Nova Zelanda, Austràlia i Noruega accepten continuar i prorrogar el Protocol de Kioto, però no se sap si asta 2017 o 2020. Però Canada, Rússia i Japó volen abandonar l’únic protocol existent sobre el clima ja que no veuren coherent renovar un protocol si els països més contaminants, com EEUU, Xina i India no estan presents. La resta de països continuaran aplicant les normes aprovades en la cimera del 2010, però segons l’ONU no estabilitzen el calentament global. Aquesta convenció dividida entre països com els pobres units a la UE que volen renovar el Protocol i la Xina, Brasil, EEUU liderats per la India que volen substituir el protocol de 1997 per uns tractats o pactes menys estrictes, amb interessos econòmics per darrere.
Al final la UE i la India afirmaren que es pot arribar a un acord legal que s’aplique a totes les parts i ací és on començaran les discussions per a afavorir les diferents bandes. Alguns optimistes califiquen d’esperançador aquest negoci entre EEUU, Xina, India, Brasil i la UE que originen el quasi el 90% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle de fons s’observa el pessimisme i la tensió pel futur incert del famós Protocol de Kioto.
Aquest augment desorbitat de la temperatura de la Terra, fa que les glaceres estiguin liquant amb el consegüent augment del nivell del mar, fenòmens que en un futur poden arrossegar conseqüències devastadores. El gel marí en aquest punt juga un paper important, ja que és un component fonamental del sistema climàtic. D'acord amb el Centre Nacional de Dades sobre Neu i Gels d'Estats Units , en 2014 l'extensió diària mínima anual del gel marí a l'Àrtic, observada el 17 de setembre, abastava 5.020.000 de quilòmetres quadrats, la sisena més reduïda mai registrada.
Un estudi del Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals mostra
que els boscos retenen el 25% del diòxid de carboni del món, i els espanyols
concretament el 15% d’emissions que es produeixen al país.
